Connecta amb nosaltres

Societat

Criquet femení, llocs de trobada i orgull

L’equip de criquet femení de l’IES Consell de Cent, una oportunitat per a noies migrades de fer esport i trencar barreres

Publicat

on

L’esport com a concepte ha anat variant al llarg de la història, i la pràctica de l’esport per part de les dones ha passat també per fases ben diferents. L’origen de l’exclusió de les dones en la pràctica esportiva no es pot separar de la discriminació que han patit al llarg de la història. N’és una conseqüència directa, que sorgeix amb la divisió sexual del treball i els rols diferenciats que la societat ha assignat a homes i dones. Així, la participació de les dones en l’esport corre paral·lela a la història del feminisme i a la presència progressiva de la dona a l’espai públic.

En els últims anys hem pogut veure com prenen rellevància esportistes olímpiques i del món del futbol, tot i que hi ha esports minoritaris en què la presència del gènere femení també és una realitat. És el cas del criquet, esport de bat i pilota originari d’Anglaterra i estès als països membres de la Commonwealth of Nations, generalment d’Àsia del Sud, com l’Índia, Bangladesh o el Pakistan.

A Catalunya, el projecte intercultural Criquet Jove BCN és un projecte d’educació a través de l’esport amb perspectiva intercultural i de gènere que posa l’èmfasi en la transmissió de valors que conjumina a joves, tots i totes menors d’edat, de diferents instituts de Barcelona i els permet connectar el seu dia a dia a Barcelona amb els seus orígens culturals. “Una de les bases del projecte és treballar sempre amb les entitats del territori”, destaca Xoan Vázquez, coordinador d’aquesta iniciativa de cohesió social des del Centre d’Estudis Africans.

En l’actualitat ja s’organitzen tornejos amb els equips formats del Raval, Poble-sec, Trinitat Vella i Besòs. En el cas del Poble-sec, el projecte es du a terme a l’Institut Consell de Cent, en col·laboració amb l’entrenadora i la coordinadora pedagògica. Amb el suport del Districte de Sants-Montjuïc, una dotzena d’alumnes de l’institut porten un dels equips més compromesos de la ciutat, cohesionat i esforçat, que van aconseguir ser guanyadores de la 1a Lliga Femenina Criquet Sala del 2018.

Estudiants i jugadores

La celebració de l’existència d’aquest equip té el seu motiu. La majoria de noies pakistaneses no tenen fàcil jugar al criquet o a qualsevol altre esport, perquè moltes famílies no permeten que comparteixin espai amb nois majors i acaben anant de l’institut a casa i de casa a l’institut, pel que el criquet els ofereix una oportunitat per entrenar, compartir experiències i generar un teixit cultural amb les seves companyes.

Mouskan, Jaspreet, Sami, Fátima i Hifsa són estudiants i jugadores a l’IES Consell de Cent que destaquen que els agrada formar part d’un equip de criquet perquè “en ell he trobat amigues”, “jo soc del Marroc i em sento en una família de diferents orígens”, “fer esport em fa sentir segura” i “el criquet em fa sentir més a prop del meu país”.

Encara que la majoria de les jugadores de la joveníssima lliga són d’origen pakistanès o d’altres països asiàtics en què també regna aquest esport, com l’Índia o Bangladesh, n’hi ha amb arrels molt diverses. “Un dels nostres objectius és desestigmatitzar el criquet. Que es deixi de veure com l’esport dels pakistanesos. Que els equips siguin en la pràctica espais de cures, llocs de trobada per a gent diversa”, assenyala Carla Burriel, coordinadora de projectes de Convivim Esportivament.

Encara sense camp

Després de rodar per camps de beisbol, de futbol i pel malparat camp de futbol Julià de Campmany, ara per ara han d’improvisar en camps com el de l’Institut Consell de Cent, que, denuncien, “no té les condicions òptimes per a poder entrenar en condicions”. “És un esport en el qual ens hem de tirar a terra i amb un terra així ens podem fer mal”, diu Sami, de 17 anys, que defensa convençuda la necessitat d’un camp de criquet a Barcelona.

Tot i així, el primer camp de criquet femení arriba a Barcelona i estarà situat a Montjuïc, al mateix espai que ocupa l’antic camp de futbol Julià de Capmany. L’obra implicarà la reforma integral del camp, amb plantació de gespa especial per a la pràctica d’aquest esport.  L’Ajuntament de Barcelona invertirà 1,6 milions d’euros per dur a terme aquesta transformació, uns diners que sortiran dels primers pressupostos participatius, en què el projecte d’un camp de criquet a la ciutat va quedar en segona posició.

Societat

L’Aula Ambiental recull 135 kg de deixalles a Montjuïc en una hora

Els 84 voluntaris han dedicat un matí a recollir i classificar els residus de l’espai

Publicat

on

Per

L’Aula Ambiental de Sants-Montjuïc ha organitzat aquest abril una neteja a la muntanya de Montjuïc, amb la col·laboració de Cuidem Montjuïc i el suport dels operaris del Pla Endreça, Barcelona + Sostenible i l’Ajuntament de Barcelona. L’activitat ha reunit 58 voluntaris que, en menys d’una hora, han recollit 135 quilos de residus, mostrant la implicació del veïnat en la cura d’aquest espai natural.

Els residus han estat classificats en 83 quilos de fracció resta, 16 quilos d’envasos lleugers, 14 quilos de vidre, 4 quilos de paper i 18 quilos d’altres materials, com ferralla, cables, piles, bateries i tèxtils. Aquesta tasca, que s’ha dut a terme en diversos senders i zones de la muntanya, ha permès recuperar la netedat d’un entorn molt freqüentat, alhora que ha subratllat la necessitat de reduir la producció de deixalles.

Els participants, de diverses edats, han dedicat un matí a recollir i classificar residus, en un ambient de col·laboració. Segons l’Aula Ambiental, la jornada ha servit per conscienciar sobre la gestió de residus i reforçar el compromís amb la preservació de Montjuïc. Aquesta iniciativa ha posat en relleu la importància de les accions col·lectives per mantenir els espais naturals. 

Continua llegint

Societat

El pis de La Medusa serà desnonat malgrat les propostes de lloguer social

Publicat

on

Fa cinc anys, la Júlia va ocupar un pis buit del carrer Nou de la Rambla. Era 2020, acabava de sortir del confinament, i moltes portes tancades (com la d’aquell pis) no tenien cap funció ni vida a dins.

Ara, el pròxim 16 de maig, aquesta mateixa porta es podria tancar per ordre judicial. El desnonament està previst a les 8 hores del matí i ha aixecat una onada de suport al barri. El Sindicat de Barri del Poble-sec denuncia que la propietat de l’habitatge s’ha negat en reiterades ocasions a negociar un lloguer social, malgrat que s’han presentat propostes dins la Llei pel Dret a l’Habitatge.

“La Júlia ha fet el pas per regularitzar la seva situació. Ha ofert pagar fins a 833 euros, però la propietat no vol parlar amb persones que han ocupat”, explica l’Elena, membre del sindicat.

El pis, batejat com La Medusa, forma part de la xarxa d’habitatge impulsada pel Sindicat de Barri, que defensa l’okupació com a eina legítima per fer front a la mercantilització de l’habitatge. “No volem treballar per tal que els rendistes no ho facin. L’okupació és una forma de recuperar espais que han estat trepitjats per l’especulació, és una eina de resistència contra la privatització de tot allò que ens pertany: la terra, la casa, el barri i la ciutat”, afegeix l’Elena.

El 2021, la Júlia va guanyar el judici penal relacionat amb el cas, un fet que va obrir la porta a una possible regularització legal. El 2023 es va presentar una proposta de lloguer social de 725 euros, i el novembre de 2024 l’empresa propietària va oferir un lloguer de 400 euros mensuals durant un any a canvi que marxés després. La proposta, però, va ser rebutjada. Aquest març, la Júlia va tornar a oferir una quantitat superior per quedar-s’hi, però la propietat va ignorar-ho.

Durant aquest període, la Júlia ha acollit altres persones desnonades i ha convertit l’habitatge en un espai de suport mutu.  Per al Sindicat, aquest pis és símbol d’una lluita col·lectiva. De fet, expliquen que aquest cas és un exemple més de com es fa fora gent vulnerable per especular. “Si no ens deixen viure amb dignitat, prendrem allò que és nostre”, conclou l’Elena. •

Continua llegint

Societat

Creix la indignació veïnal per les sessions musicals que se celebren en el nou restaurant de la Font del Gat

El Grup Confiteria, responsable de l’espai, programa pràcticament cada dia música en directe i sessions de DJ

Publicat

on

La Font del Gat, ubicada als Jardins de Laribal a Montjuïc, va reobrir les seves portes el passat 24 d’abril, sota la gestió del Grup La Confiteria, després d’una rehabilitació iniciada el 2023. L’objectiu? Recuperar l’esperit popular d’aquest espai modernista dissenyat per Josep Puig i Cadafalch i convertint-lo en un punt de trobada cultural i social.

Quatre anys de tancament i una nova vida

Després que la pandèmia obligués a suspendre’n l’activitat, la Font del Gat va quedar en un estat d’abandonament, amb els Jardins de Laribal perdent part del seu atractiu. La reobertura, inicialment prevista per a l’estiu de 2024, es va endarrerir per la complexitat de les obres de rehabilitació. 

La programació genera tensions

Tot i els problemes de calendari, finalment la Font del Gat ha reobert les seves portes amb una extensa programació. Els dimecres hi ha música en directe, els dijous es dediquen a “Sopars del Gat” amb cuiners convidats, i els divendres i dissabtes a la tarda se celebren sessions de DJ i sopars a la fresca. Els caps de setmana inclouen un “Vermut Musical” al migdia i els diumenges una arrossada popular. Activitats, però, que sovint s’allarguen fins a la nit, fet que ha generat malestar entre els veïns, que demanen horaris més estrictes i mesures per reduir l’impacte del soroll i el trànsit que genera.

En aquest sentit, els veïns asseguren que la part posterior de la Font del Gat s’ha convertit en un aparcament improvisat, el qual genera trànsit i soroll en una àrea natural que fins ara es mantenia relativament tranquil·la. També es queixen que les activitats del bar, que assenyalen que s’estenen fins ben entrada la nit.

La Beatriz Ortega i el Miquel Pasqual, una parella resident, també ha alçat la veu: “Això no és el que ens van prometre. Ens van dir que seria un espai cultural tranquil, obert al barri. Però el que tenim són nits sense dormir i gent entrant i sortint a totes hores”, explica Ortega. “Ens sentim enganyats i abandonats”, afegeix Pasqual.

No tots, però, comparteixen la mateixa visió. Olivia Miró, una altra veïna i usuària de l’espai, defensa el projecte: “Entenc les queixes, però també cal veure el valor que pot tenir un espai com aquest. Ha tornat a donar vida a una zona que estava deixada, i molts joves del barri ho agraeixen.” Tot i això, reconeix que caldria trobar un equilibri: “Potser s’ha d’ajustar l’horari i posar més control, però no cal demonitzar qualsevol activitat cultural”. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024