Connecta amb nosaltres

Societat

Criquet femení, llocs de trobada i orgull

L’equip de criquet femení de l’IES Consell de Cent, una oportunitat per a noies migrades de fer esport i trencar barreres

Publicat

on

L’esport com a concepte ha anat variant al llarg de la història, i la pràctica de l’esport per part de les dones ha passat també per fases ben diferents. L’origen de l’exclusió de les dones en la pràctica esportiva no es pot separar de la discriminació que han patit al llarg de la història. N’és una conseqüència directa, que sorgeix amb la divisió sexual del treball i els rols diferenciats que la societat ha assignat a homes i dones. Així, la participació de les dones en l’esport corre paral·lela a la història del feminisme i a la presència progressiva de la dona a l’espai públic.

En els últims anys hem pogut veure com prenen rellevància esportistes olímpiques i del món del futbol, tot i que hi ha esports minoritaris en què la presència del gènere femení també és una realitat. És el cas del criquet, esport de bat i pilota originari d’Anglaterra i estès als països membres de la Commonwealth of Nations, generalment d’Àsia del Sud, com l’Índia, Bangladesh o el Pakistan.

A Catalunya, el projecte intercultural Criquet Jove BCN és un projecte d’educació a través de l’esport amb perspectiva intercultural i de gènere que posa l’èmfasi en la transmissió de valors que conjumina a joves, tots i totes menors d’edat, de diferents instituts de Barcelona i els permet connectar el seu dia a dia a Barcelona amb els seus orígens culturals. “Una de les bases del projecte és treballar sempre amb les entitats del territori”, destaca Xoan Vázquez, coordinador d’aquesta iniciativa de cohesió social des del Centre d’Estudis Africans.

En l’actualitat ja s’organitzen tornejos amb els equips formats del Raval, Poble-sec, Trinitat Vella i Besòs. En el cas del Poble-sec, el projecte es du a terme a l’Institut Consell de Cent, en col·laboració amb l’entrenadora i la coordinadora pedagògica. Amb el suport del Districte de Sants-Montjuïc, una dotzena d’alumnes de l’institut porten un dels equips més compromesos de la ciutat, cohesionat i esforçat, que van aconseguir ser guanyadores de la 1a Lliga Femenina Criquet Sala del 2018.

Estudiants i jugadores

La celebració de l’existència d’aquest equip té el seu motiu. La majoria de noies pakistaneses no tenen fàcil jugar al criquet o a qualsevol altre esport, perquè moltes famílies no permeten que comparteixin espai amb nois majors i acaben anant de l’institut a casa i de casa a l’institut, pel que el criquet els ofereix una oportunitat per entrenar, compartir experiències i generar un teixit cultural amb les seves companyes.

Mouskan, Jaspreet, Sami, Fátima i Hifsa són estudiants i jugadores a l’IES Consell de Cent que destaquen que els agrada formar part d’un equip de criquet perquè “en ell he trobat amigues”, “jo soc del Marroc i em sento en una família de diferents orígens”, “fer esport em fa sentir segura” i “el criquet em fa sentir més a prop del meu país”.

Encara que la majoria de les jugadores de la joveníssima lliga són d’origen pakistanès o d’altres països asiàtics en què també regna aquest esport, com l’Índia o Bangladesh, n’hi ha amb arrels molt diverses. “Un dels nostres objectius és desestigmatitzar el criquet. Que es deixi de veure com l’esport dels pakistanesos. Que els equips siguin en la pràctica espais de cures, llocs de trobada per a gent diversa”, assenyala Carla Burriel, coordinadora de projectes de Convivim Esportivament.

Encara sense camp

Després de rodar per camps de beisbol, de futbol i pel malparat camp de futbol Julià de Campmany, ara per ara han d’improvisar en camps com el de l’Institut Consell de Cent, que, denuncien, “no té les condicions òptimes per a poder entrenar en condicions”. “És un esport en el qual ens hem de tirar a terra i amb un terra així ens podem fer mal”, diu Sami, de 17 anys, que defensa convençuda la necessitat d’un camp de criquet a Barcelona.

Tot i així, el primer camp de criquet femení arriba a Barcelona i estarà situat a Montjuïc, al mateix espai que ocupa l’antic camp de futbol Julià de Capmany. L’obra implicarà la reforma integral del camp, amb plantació de gespa especial per a la pràctica d’aquest esport.  L’Ajuntament de Barcelona invertirà 1,6 milions d’euros per dur a terme aquesta transformació, uns diners que sortiran dels primers pressupostos participatius, en què el projecte d’un camp de criquet a la ciutat va quedar en segona posició.

Societat

La Casa de la Premsa acollirà una extensió de l’Institut del Teatre

L’edifici obrirà les portes pel centenari de l’Exposició del ‘29 i encabirà espais per a les entitats locals

Publicat

on

Gir de guió. Després de descartar la idea d’encabir-hi una biblioteca (aquesta s’ubicarà a la nau de Blesa), la Casa de la Premsa finalment acollirà el nou Centre de Recerca i Acció Comunitària en Arts Escèniques de l’Institut del Teatre. L’equipament, que haurà d’entrar en funcionament l’any 2029 amb motiu del centenari de l’Exposició Internacional, també reservarà espais a les entitats que han impulsat la seva restauració. Val a dir, però, que el projecte encara està molt verd i que, a hores d’ara, només se sap que la transformació serà finançada per la Diputació de Barcelona (encara que l’esforç tècnic anirà a càrrec de l’Ajuntament, el qual tampoc ha definit cap pressupost).

El nou espai, vinculat a l’Institut del Teatre, serà l’evolució de l’actual Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques que hi ha a la plaça de Margarida Xirgu. Dit d’una altra, reinventarà l’actual servei i l’abordarà des de tres eixos. D’entrada, no només preservarà el patrimoni, sinó que també li donarà vida i el farà accessible a totes les persones que en vulguin fer-ne ús. Hi haurà col·leccions, préstecs, suport expert a la cerca i a la recerca, etc. En paral·lel, hi haurà recerca pràctica; és a dir, residències artístiques, laboratoris… I, per últim, l’edifici es convertirà en un espai d’acció comunitària i de foment de programes educatius.

L’associació Casa de la Premsa tindrà un espai garantit a l’edifici

Segons el responsable de Cultura de la Diputació de Barcelona, Pau González, l’obra “dignificarà” un edifici que, històricament, mai ha acollit activitats “a l’alçada”. “Nosaltres estarem a l’altura de les circumstàncies i de l’equipament, perquè a més ho farem de la mà dels veïns i veïnes que han reivindicat aquesta necessària recuperació”, ha detallat. De fet, els usos veïnals que es van pactar en un primer moment continuen sobre la taula, encara que s’haurà de fer “encaje de bolillos”, en paraules de la regidora del Districte, Raquel Gil, per veure quins espais de l’edifici ocupen finament.

Continua llegint

Societat

El veïnat de Concòrdia 41, en peu de guerra contra el fons especulador que els vol expulsar

Un grup inversor compra un edifici amb 35 veïns per tornar a vendre els pisos a un preu més elevat: “Estem davant d’una nova Casa Orsola”

Publicat

on

Davant l’atzucac que viu Barcelona per la crisi de l’habitatge, un nou bloc de veïns s’ha unit a la lluita per defensar les seves llars. Es tracta de 35 poblesequins que viuen a l’edifici del carrer de Concòrdia número 41, i que en els últims mesos viuen sota l’amenaça de ser expulsats de casa seva després que hagi adquirit la finca el fons d’inversió Urbe Enginova. Alguns fa 25 anys que hi viuen, com l’Albert, encarregat d’una petita botiga d’artesanies. O la Jackeline, que fa més de 10 anys que resideix a un pis de l’edifici. Tots ells han unit forces i, al costat del Sindicat de Llogateres, pensen resistir a l’especulació.

L’edifici consta de 14 habitatges i dos locals. Fins ara l’havia gestionat un propietari, que va morir l’any passat. Va ser llavors quan els fills van decidir vendre l’edifici al fons d’inversió, que es dedica a serveis immobiliaris, de reforma, i d’inversió. L’objectiu d’aquest fons és no renovar els contractes de les famílies i revendre els pisos a un preu molt més alt. Els veïns, però, han decidit convertir una situació adversa en una lluita col·lectiva.

 El cas de Concòrdia 41 és un més dels centenars que es reprodueixen arreu de Catalunya en una crisi d’habitatge cada cop més sagnant, però aquest en concret clama al cel perquè podria haver estat aturat per l’Ajuntament amb facilitat, denuncien els inquilins. Va ser el febrer de 2025 quan Urbe Enginova va adquirir l’edifici comprant-lo a un preu irrisori: 1,8 milions d’euros, que són uns 120.000 euros per pis. Des del Sindicat de Llogateres lamenten que l’Ajuntament no exercís el dret de tanteig i retracte per comprar l’edifici. A més, no va fer-ho malgrat que cinc dels 14 habitatges pertanyen a la borsa d’habitatges de lloguer de Barcelona. És a dir, que amb aquesta operació, l’Ajuntament, a banda d’haver perdut un edifici assequible per augmentar el parc de lloguer públic, podria perdre també cinc contractes de lloguer social municipals.

Però el moviment està fet i ara els veïns s’aferren a l’acció conjunta. De moment, han intentat forçar l’obertura d’una mesa negociadora amb la propietat, però aquesta s’hi ha negat en rotund. En una roda de premsa el passat 17 de setembre, alguns dels veïns i membres, tan del Sindicat de Llogateres com del Sindicat de Barri del Poble-sec, van explicar que no han obtingut resposta als correus ni a les trucades, i que fins i tot van visitar l’oficina sense èxit. En canvi, sí que han rebut burofaxos de la propietat per demanar que marxin de casa un cop finalitzi el contracte.

La veu dels afectats

“Hem intentat contactar per terra, mar i aire a la nova propietat. L’única resposta ha estat demanda judicial i diversos burofaxos amenaçadors”, explica l’Albert. Davant la situació d’incertesa, va exigir a l’Ajuntament una actuació per frenar la situació. “Si volem uns barris vius, gent com nosaltres ha de tenir l’oportunitat de quedar-se”, va proclamar.

En la mateixa línia d’apoderament es troba la Jackeline, que lluny d’abaixar els braços, malgrat que ja ha estat avisada que no li renovaven el contracte, ha continuat pagant el lloguer. Per què? És una estratègia impulsada des del Sindicat de Llogateres, el moviment #EnsQuedem, que consisteix a no marxar de casa quan s’acaba el contracte i continuar pagant el lloguer fins que s’arriba a una solució. Així ho faran els veïns de Concòrdia a mesura que es vagin caducant els contractes. L’objectiu és que tots siguin renovats, i no acceptaran cap negociació individual. “Si ens organitzem, podrem guanyar aquestes empreses. Som molts i estem units. Fem una crida a les persones amb lloguer caducat perquè vagin al sindicat del seu barri”, proclama la Jackeline.

Des del Sindicat de Llogateres, la portaveu, Carme Arcarazo, es refereix a aquest cas com una “nova Casa Orsola”, en referència al bloc de veïns de l’Eixample que s’ha convertit en un emblema de lluita contra l’especulació. “Els veïns de Concòrdia 41 són un nou símbol de la ciutat que resisteix i es nega a ser expulsada a poc a poc”, sintetitza. De moment, els veïns es queden i demanen a l’administració accions contundents, més quan el govern de Jaume Collboni ha posat (com a mínim en l’àmbit discursiu) la lluita per l’habitatge com un dels eixos troncals de les seves polítiques.

119.000 contractes de lloguer caducaran aquest curs

El Sindicat de Llogateres denuncia que situacions com aquesta van a l’alça a les principals ciutats catalanes, on rendistes i fons voltor expulsen massivament les llogateres per poder esquivar el topall de preus en la renovació dels contractes de lloguer. Aquest curs que entra serà especialment agressiu, atès que el 2026 finalitzen a Catalunya 119.000 contractes de lloguer (d’acord amb el nombre dels contractes de cinc anys signats durant el 2021) sense tenir en compte aquells que puguin estar en pròrroga. Això significa que milers de llars llogateres podrien ser expulsades davant la manca de mecanismes per protegir la seva estabilitat. També denuncia que el govern del PSC continua infrautilitzant la via del tanteig i retracte per ampliar el parc d’habitatge públic i protegit, tal com ha passat amb Concòrdia 41, deixant totalment desprotegits els llogaters que viuen a les finques. 

Continua llegint

Societat

L’avantprojecte del nou CECOR a les Tres Xemeneies presenta deficiències

Publicat

on

Per

El Departament de Prevenció de Riscos Laborals (DPRL) de l’Ajuntament de Barcelona ha rebutjat l’avantprojecte per ubicar el Centre de Coordinació Operativa de Emergències (CECOR) a l’edifici Llac de les Tres Xemeneies,. Segons un informe al qual ha tingut accés el TOT Barcelona, el projecte, impulsat per l’empresa municipal BIMSA i la Gerència de Seguretat, presenta “incompliments” i “deficiències” en seguretat, salut i higiene laboral.

Redactat per Bogom Arquitectura, l’avantprojecte no compliria amb normes bàsiques, com l’alçada mínima de tres metres als locals de treball o les condicions ambientals (temperatura, ventilació, soroll i il·luminació).L’informe també assenyala problemes en el sistema de protecció contra incendis, com la manca de senyalització d’extintors, il·luminació d’emergència i vies d’evacuació.

A més, l’avantprojecte no especifica quin mobiliari es faria servir per evitar la lipoatrofia semicircular, ni les mesures de seguretat en cables elèctrics o paviments.

En declaracions al mateix mitjà de comunicació, l’Ajuntament defensa que el projecte està en fase inicial i que és habitual rebre informes de millora. Fonts municipals asseguren que s’han fet reunions per incorporar correccions al projecte bàsic, que es tancarà en setmanes i es tornarà a avaluar.

El CECOR, actualment ubicat al carrer de Lleida, gestiona emergències amb personal de la Guàrdia Urbana, Bombers, Mossos i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM).

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025