Hi ha algunes coses que tothom sap i és el fet que el Poble-sec és divers, plural i multicultural. Ja ho diu l’Anna Pruna, ex redactora d’aquest mateix diari: “Durant els anys que vaig treballar al ZONA SEC, vaig tenir l’oportunitat de conèixer moltes dones que feien coses pel barri: activistes, artistes, historiadores, metgesses, botigueres… Moltes vegades feien coses de forma altruista, perquè hi creien, perquè saben que els barris són la llavor on neixen les grans lluites. Vaig trobar-me amb dones de tota mena de perfils, professions, cultures i edats. Vaig aprendre molt d’elles, de les seves històries i accions”.

La presència de dones diverses, lesbianes, trans, no binàries, migrades i racialitzades i moltes més és present al dia a dia d’aquest petit barri, i al seu costat una xarxa inabastable de projectes culturals, col·lectius i entitats socials que, a través de la perspectiva de gènere, tracten de fer un Poble-sec per a totes. “Hi ha moltes dones i identitats dissidents que fan coses al barri: des d’espais com Qwerty, la Tinta o la Raposa a Més que Cures, les Cosidores o totes les tècniques que he conegut en programes, projectes i serveis d’atenció a les persones”, comenta una de les directores del Centre Cívic El Sortidor, Helena Muñoz.

Programar cultura amb perspectiva de gènere

I és que des del CC El Sortidor tenen tota una programació des de diferents línies de treball, entre les quals es troba la perspectiva de gènere, “el barri és ple d’agents socials i culturals (veïnes, professionals, entitats…) que coneixen bé el barri i treballen pel barri des d’una perspectiva feminista. Cadascuna d’elles té una formació, un bagatge cultural i unes experiències diferents que fan que al Poble-sec hi hagi un gran mosaic de maneres diverses d’entendre els feminismes”, comenta l’altra directora del CC El Sortidor, Judit Balasch. “A la pràctica suposa programar cultura que ha estat silenciada, però també cultures que estan (visibles o ocultes) però que no les entenem com a tal perquè no encaixen amb una idea elitista del que és fer cultura”, afegeix Muñoz.

Juntament amb El Sortidor hi ha el Centre Cultural Albareda, amb qui sovint fan programacions conjuntes. “Normalitzem la presència de dones i/o dissidències a les programacions, i a la vegada intentem visibilitzar que encara hi ha desigualtats. Per posar un exemple, trimestralment organitzem amb la llibreria La Carbonera el curs Feminisme per fascicles. També acollim i donem suport a entitats, projectes i serveis del barri que treballen amb dones i/o amb col·lectius vulnerabilitzats”, comenta Irene Armangué, directora del CC l’Albareda.

Feminisme de base

Educar en la diversitat, el respecte i la cura no és una tasca fàcil. En els darrers anys, al Poble-sec han sorgit entitats que actuen al voltant de la coeducació amb tot de propostes que posen en el punt de mira les estructures i dinàmiques masclistes que es reprodueixen a la nostra societat, així com l’existència d’espais segurs per al col·lectiu LGTBIQ+, espais que precisament fan posible les programacions dels equipaments públics poblesequins com El Sortidor i l’Albareda.

N’és exemple La Raposa, la cooperativa al carrer Tapioles que gestiona un bar vegà i una llibreria feminista i que ja s’ha convertit també en un grup quotidià per a grups de criança del barri. I seguint amb aquesta gran xarxa cultural que té el Poble-sec, no ens podem oblidar de la llibreria La Carbonera, que enguany torna amb el seu Març lila, del 5 al 30 de març, amb una programació que compta amb poetry slam, clubs de lectura oberts, concerts, presentacions, vermuts i trivials feministes. Ni tampoc de la Bibliomusicineteca, un espai de trobada multicultural i plurigeneracional entorn els llibres, la música, el cine, les arts escèniques i la cultura des dels marges. Ni de la Tinta, un espai cultural intergeneracional i antiracista que s’ha convertit en un laboratori de creació i de pensament crític i autocrític. O de La Creatura, una base de dades feminista que recull propostes d’ocupació i autoocupació basades en els principis de l’economia feminista i solidària que neix de la voluntat de visibilitzar i promoure la presència de dones, lesbianes i trans en àmbits laborals tradicionalment masculinitzats.

Ho deixa clar Balasch: “Com a obreres de la cultura tenim la responsabilitat d’entendre l’equipament i les activitats que s’hi desenvolupen com a eines de transformació social. Això vol dir comptar amb la participació de persones i comunitats que treballen amb aquesta mirada, generar espais de reflexió i pensament crític que questionin tot allò establert pel cisheteropatriarcat i promoure dinàmiques tant entre les companyes de l’equip, com amb les col·laboradores, com amb els públics que incorporin la perspectiva feminista”.