Connecta amb nosaltres

Societat

Transformar el Poble-sec a través del feminisme

Dia a dia, les dones poblesequines i els col·lectius i entitats dels quals formen part fan un barri més segur, més inclusiu i més igualitari

Publicat

on

Hi ha algunes coses que tothom sap i és el fet que el Poble-sec és divers, plural i multicultural. Ja ho diu l’Anna Pruna, ex redactora d’aquest mateix diari: “Durant els anys que vaig treballar al ZONA SEC, vaig tenir l’oportunitat de conèixer moltes dones que feien coses pel barri: activistes, artistes, historiadores, metgesses, botigueres… Moltes vegades feien coses de forma altruista, perquè hi creien, perquè saben que els barris són la llavor on neixen les grans lluites. Vaig trobar-me amb dones de tota mena de perfils, professions, cultures i edats. Vaig aprendre molt d’elles, de les seves històries i accions”.

La presència de dones diverses, lesbianes, trans, no binàries, migrades i racialitzades i moltes més és present al dia a dia d’aquest petit barri, i al seu costat una xarxa inabastable de projectes culturals, col·lectius i entitats socials que, a través de la perspectiva de gènere, tracten de fer un Poble-sec per a totes. “Hi ha moltes dones i identitats dissidents que fan coses al barri: des d’espais com Qwerty, la Tinta o la Raposa a Més que Cures, les Cosidores o totes les tècniques que he conegut en programes, projectes i serveis d’atenció a les persones”, comenta una de les directores del Centre Cívic El Sortidor, Helena Muñoz.

Programar cultura amb perspectiva de gènere

I és que des del CC El Sortidor tenen tota una programació des de diferents línies de treball, entre les quals es troba la perspectiva de gènere, “el barri és ple d’agents socials i culturals (veïnes, professionals, entitats…) que coneixen bé el barri i treballen pel barri des d’una perspectiva feminista. Cadascuna d’elles té una formació, un bagatge cultural i unes experiències diferents que fan que al Poble-sec hi hagi un gran mosaic de maneres diverses d’entendre els feminismes”, comenta l’altra directora del CC El Sortidor, Judit Balasch. “A la pràctica suposa programar cultura que ha estat silenciada, però també cultures que estan (visibles o ocultes) però que no les entenem com a tal perquè no encaixen amb una idea elitista del que és fer cultura”, afegeix Muñoz.

Juntament amb El Sortidor hi ha el Centre Cultural Albareda, amb qui sovint fan programacions conjuntes. “Normalitzem la presència de dones i/o dissidències a les programacions, i a la vegada intentem visibilitzar que encara hi ha desigualtats. Per posar un exemple, trimestralment organitzem amb la llibreria La Carbonera el curs Feminisme per fascicles. També acollim i donem suport a entitats, projectes i serveis del barri que treballen amb dones i/o amb col·lectius vulnerabilitzats”, comenta Irene Armangué, directora del CC l’Albareda.

Feminisme de base

Educar en la diversitat, el respecte i la cura no és una tasca fàcil. En els darrers anys, al Poble-sec han sorgit entitats que actuen al voltant de la coeducació amb tot de propostes que posen en el punt de mira les estructures i dinàmiques masclistes que es reprodueixen a la nostra societat, així com l’existència d’espais segurs per al col·lectiu LGTBIQ+, espais que precisament fan posible les programacions dels equipaments públics poblesequins com El Sortidor i l’Albareda.

N’és exemple La Raposa, la cooperativa al carrer Tapioles que gestiona un bar vegà i una llibreria feminista i que ja s’ha convertit també en un grup quotidià per a grups de criança del barri. I seguint amb aquesta gran xarxa cultural que té el Poble-sec, no ens podem oblidar de la llibreria La Carbonera, que enguany torna amb el seu Març lila, del 5 al 30 de març, amb una programació que compta amb poetry slam, clubs de lectura oberts, concerts, presentacions, vermuts i trivials feministes. Ni tampoc de la Bibliomusicineteca, un espai de trobada multicultural i plurigeneracional entorn els llibres, la música, el cine, les arts escèniques i la cultura des dels marges. Ni de la Tinta, un espai cultural intergeneracional i antiracista que s’ha convertit en un laboratori de creació i de pensament crític i autocrític. O de La Creatura, una base de dades feminista que recull propostes d’ocupació i autoocupació basades en els principis de l’economia feminista i solidària que neix de la voluntat de visibilitzar i promoure la presència de dones, lesbianes i trans en àmbits laborals tradicionalment masculinitzats.

Ho deixa clar Balasch: “Com a obreres de la cultura tenim la responsabilitat d’entendre l’equipament i les activitats que s’hi desenvolupen com a eines de transformació social. Això vol dir comptar amb la participació de persones i comunitats que treballen amb aquesta mirada, generar espais de reflexió i pensament crític que questionin tot allò establert pel cisheteropatriarcat i promoure dinàmiques tant entre les companyes de l’equip, com amb les col·laboradores, com amb els públics que incorporin la perspectiva feminista”.

Societat

L’Ajuntament destina 16,5 milions d’euros per executar una vuitantena de millores al barri

Publicat

on

Per

El Pla de Manteniment Integral (PMI), emmarcat en el Pla Endreça de l’Ajuntament de Barcelona, executarà fins a 80 actuacions al Poble-sec i la muntanya de Montjuïc. En total la inversió suma 16,5 milions d’euros.

Cal posar de relleu, però, que moltes d’aquestes actuacions no són pas noves, sinó que inclouen intervencions ja definides en mandats anteriors o que s’executen des de fa mesos, com per exemple la urbanització del carrer d’Elkano. Tanmateix, entre el reguitzell d’obres destaquen la renovació del paviment del carrer de Cabanes, des de Vila i Vilà fins al passeig de Montjuïc. També la vorera del Paral·lel, just davant del Teatre Apolo, la millora de la xarxa de clavegueram del carrer de Sancho Marraco i la renovació de l’enllumenat del passeig de Montjuïc.

Pel que fa a la muntanya de Montjuïc, s’han renovat una vintena de fonts repartides pels jardins històrics i s’han instal·lat nous sistemes de reg connectats a la xarxa d’aigua freàtica, amb nous dipòsits i connexions amb Sant Antoni, el Poble-sec, la Marina i la Bordeta. El pla d’estabilització de talussos, per evitar esllavissades i arrossegaments, arriba enguany als del Camp de Tir, el Fossar de la Pedrera i el Cementiri. 

Continua llegint

Societat

Vila i Vilà, atrapat entre obres interminables i facturació a la baixa

El projecte, que hauria d’estar enllestit des de fa anys, s’allargarà encara més: fins al segon semestre de 2026

Publicat

on

Al carrer Vila i Vilà s’han acostumat a la rasa oberta, el soroll de les màquines i les tanques que dificulten el pas. El que (fins fa poc) havia de finalitzar el juny del 2026, s’allargarà uns mesos més: les obres del nou col·lector no estaran enllestides fins al segon semestre de l’any vinent.

Els treballs, que es van iniciar el 2013 i que tenien una duració prevista de tres anys (res més lluny de la realitat), tenen com a objectiu evitar les inundacions que històricament han afectat el Paral·lel quan hi ha pluges intenses. Les tasques que duen a terme els operaris, però, ja han començat a provocar fins i tot talls esporàdics de subministraments bàsics (aigua i llum) als veïns i comerços de la zona.

“És una incompetència constant”, denuncia la poblesequina i activista, Emma Lladó: “Fuita d’aigua per tercera vegada i tots els comerços del carrer sense llum.”  Segons explica, aquesta situació es dona de manera sobtada i recurrent. En el mateix sentit, la també veïna, Encarna Galindo, relata que les obres també han començat a tenir afectacions sobre l’economia local: “A la fleca que tenim al carrer la facturació no els ha deixat de baixar i ara el lloguer ja se’ls fa difícil d’afrontar.”

Un altre aspecte que preocupa és la brutícia. Tal com critica Lladó, aquesta no fa més que créixer: “Quan van iniciar les obres, van traslladar els contenidors de Vila i Vilà als carrers veïns, i ara tota la brossa s’acumula aquí i no la recullen fins passada una setmana”.

Voreres de mínims per als vianants

La reducció de l’espai per accedir als comerços resulta “incòmode” segons explica la recepcionista de l’Hostal Bedmates, Tatiana Cuau. Lamenta que reben “moltes queixes dels clients que s’allotgen” i que el negoci es veu afectat, perquè “les males ressenyes augmenten”. També ho destaca des del restaurant Elche l’Alèxia Iborra, i detalla que s’han vist diversos cops “sense internet ni línia telefònica”, un fet que ha provocat que no poguessin “treballar com és habitual”. “El difícil accés i la reducció de zones de pàrquing ha repercutit en la facturació”, afegeix. “Sabem que són obres llargues, que ens portaran algun benefici, però volem que acabin ja”.

Continua llegint

Societat

Les instal·lacions d’extraescolars, al límit: “No donem l’abast i molts es queden sense poder fer esport al barri”

Famílies i entitats reclamen que s’obrin els espais escolars a l’espera de construir el nou poliesportiu

Publicat

on

La manca d’instal·lacions esportives al Poble-sec és a dia d’avui una de les principals preocupacions de les entitats i famílies, que veuen com cada curs escolar es repeteix el mateix problema: molts infants i joves es queden sense poder accedir a activitats extraescolars, sobretot en l’àmbit esportiu.

El president de Joves Units del Poble-sec, Hatim Azahri, alerta: “El poliesportiu de les Tres Xemeneies no dona resposta. Per això és tan important el futur poliesportiu del Poble-sec. No donem l’abast i molts nens i nenes es queden sense poder fer esport al barri”. Aquesta situació evidencia que l’oferta és insuficient i que la manca d’espais esportius genera desigualtats: mentre unes famílies poden permetre’s traslladar-se a altres barris, d’altres es veuen obligades a renunciar al fet que els seus fills practiquin esport.

Un exemple és el del Club de Bàsquet Sant Antoni, el qual utilitza les pistes de les Tres Xemeneies i que s’ha vist forçat a desplaçar-se fins a La Marina per poder entrenar. El mateix passa amb l’APA Poble-sec, que s’ha vist obligat a limitar categories per falta d’espai. Aquestes restriccions deixen moltes criatures sense activitat, la qual cosa té un impacte no només esportiu, sinó també social i emocional. “El meu fill de vuit anys s’ha quedat sense plaça al bàsquet del barri. Ara hem d’anar fins a Sants perquè pugui jugar. És un desgast enorme per a les famílies”, explica la Laura, mare d’un alumne de l’escola Mossèn Jacint Verdaguer.

Una demanda urgent

Diverses famílies del barri coincideixen en el fet que el futur poliesportiu és imprescindible per donar resposta a les necessitats del barri. Tot i això, també reclamen mesures immediates que permetin pal·liar el problema mentre no es construeix la nova instal·lació, prevista pel 2027. Entre les propostes que es posen sobre la taula hi ha ampliar l’ús d’espais escolars més enllà de l’horari lectiu, recuperar els programes de patis oberts i habilitar equipaments temporals que donin aire als clubs i entitats.

Azahri insisteix que no es tracta només d’una qüestió logística, sinó d’una necessitat de cohesió social: “Els nens i nenes tenen dret a fer esport al seu barri. Esperar fins al 2027 serà difícil. Necessitem solucions perquè és primordial fomentar el jovent a fer vida al barri”.

Una reivindicació històrica

La lluita per aconseguir un poliesportiu digne al Poble-sec no és nova. Fa més d’una dècada que entitats, famílies i associacions veïnals reclamen un equipament que doni resposta al creixement del barri. En aquest temps, els clubs han crescut, la població ha augmentat i les necessitats s’han multiplicat, fent que la situació sigui encara més urgent.

El missatge que arriba des del barri és clar: calen solucions immediates i imaginatives. Recuperar els patis oberts, habilitar espais provisionals i ampliar l’ús d’instal·lacions escolars són algunes de les mesures que, consideren, podrien alleugerir una problemàtica que afecta de ple el dia a dia de moltes famílies. El futur poliesportiu és una esperança, però el Poble-sec demana respostes ara. •

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024