Quan parlem de Metavers tots ho associem a ulleres de realitat virtual, jocs col·laboratius per internet, mons digitals plens d’avatars on interactuar amb altres persones i, en definitiva, a una activitat d’oci realment amb poc més ús que el social i la diversió.

Però no sempre és així. El metavers, és a dir, els mons creats digitalment tenen una gran utilitat, especialment en l’àmbit de la simulació d’infraestructures reals. A aquest ús específic del metavers se l’anomena bessons digitals o, en anglès, digital twins.

Els bessons digitals son rèpliques gairebé exactes de fàbriques, xarxes ferroviàries o qualsevol tipus d’instal·lació i serveix, bàsicament per fer simulacions digitals per tal d’optimitzar consums energètics o possibles desastres. D’aquesta forma, i de manera molt més econòmica que fent simulacions reals, es pot reduir el consum energètic millorant així les emissions de CO2 o salvar vides planificant actuacions d’emergències.

En l’exemple mostrat a la foto, l’empresa ferroviària alemanya, Deutsche Bahn, usa un bessó digital de la seva xarxa, és a dir una rèplica gairebé exacte, per optimitzar les rutes dels seus trens, reduir el consum elèctric o planificar actuacions en casos de despreniments d’arbrat o de roques a les vies i així poder actuar de forma ràpida si es dona el cas de veritat.

La diferència entre un metavers per a l’oci i un de bessons digitals bàsicament és el grau de realisme. Aquests darrers permeten crear mons i infraestructures més detallades i, sobre tot, el primer factor diferencial és que en ell s’apliquen realment les lleis de la física com la gravetat, pesos, textures, inèrcies i es poden crear tot tipus de sòlids, líquids o gasos que actuen com a tals convertint el món virtual en una rèplica del real.

Un cop més la tecnologia ajuda a millorar la vida dels ciutadans i a fer el planeta més habitable.

VÍCTOR CARBONELL (@megavictor)

S’ha aprovat a correcuita la primera llei estatal de l’habitatge, en mig de les enganyifes electorals, com la de Pedro Sánchez de posar al mercat 50.000 habitatges de la Sareb en lloguer social, però 21.000 només ho seran si els ajuntaments o comunitats els compren, i de la resta, 15.000 ja estan habitats. Fa dos anys, en el XIII congrés del seu partit va prometre construir-ne 100.000. Els heu vist? Ara, la nova llei aprovada amb els vots del PSOE, Podem, EH Bildu i ER, que envaeix competències de la Generalitat i no regula els pisos turístics, obrirà noves batalletes entre partits al Tribunal Constitucional. La nova llei presenta molts clarobscurs, com ara la declaració de “zona en tensió”, que hauran de fer les comunitats (el PP ha dit que no ho farà allà on governi), o l’allargament del temps en els tràmits antiokupes. És una llàstima que els que elaboren lleis no tinguin una certa qualificació en qüestions econòmiques.

Oferta i demanda

La nova llei ens deixa aspectes positius a curt termini, com el fre al preu del lloguer, que no podrà pujar per damunt de l’IPC. És un mecanisme similar al de la llei franquista del 1964 que, a llarg termini, va provocar la reducció del mercat de lloguer. De fet, ja es preveu la sortida de pisos del mercat de lloguer que es posaran a la venda, un efecte contrari al pretès. Les bones intencions s’han de complementar amb estudis econòmics, i en tenim un altre exemple en les superilles barcelonines, que segons un recent estudi han provocat un augment al voltant de l’11% dels preus de venda i lloguer dels pisos que es troben en les zones on ha disminuït el transit de vehicles, sense que els preus hagin baixat en els carrers col·lapsats que les envolten. És l’oferta i la demanda la que regula els preus del mercat i l’única manera de moderar-los és construint més habitatge públic en lloc de, per exemple, comprar més joguines pels militars.

Avaries a Rodalies

Per accedir a un habitatge de propietat o lloguer assequible cal desplaçar-se lluny de Barcelona, però treballar-hi després és un calvari. Segons càlculs de la Cambra de Comerç, l’avaria de la línia de R-2 Sud de Rodalia (així, en singular; el plural és catanyol, una traducció maldestra del castellà Cercanías), ha fet perdre 470.000 hores de treball, gairebé 60.000 jornades laborals, i des del gener les avaries han afectat a mig milió de desplaçaments, amb 700.000 hores de treball perdudes. El PSC en diu “victimisme” de les queixes per l’espoli fiscal i la manca d’inversió, per això estan delerosos de tornar a ocupar la Generalitat ja que avui el colonialisme no pot exterminar-nos: llavors, adeu a les queixes i control total, muts i a la gàbia.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Actualment vivim en una societat extremadament digitalitzada. Sense tecnologia no podríem accedir a bancs, compres d’aliments o serveis bàsics com llum, gas i aigua. En altres paraules, la tecnologia s’ha convertit en una part integral de la nostra vida diària i depenem completament d’ella.

Però, què passaria si hi hagués una fallada generalitzada i prolongada a les xarxes electròniques? Això podria causar un caos mundial i ens traslladaria a una època passada, com els Amish que viuen amb carros i cavalls i fan servir llums de gas.

Aquest escenari no és impossible. De fet, en èpoques passades ja han ocorregut fallades en les xarxes de telecomunicacions i electricitat, però les conseqüències van ser poques pel menor grau de tecnificació. Per exemple, l’1 de setembre de 1859, la xarxa de telecomunicacions més important del món, el telegrama, va deixar de funcionar entre Europa i els Estats Units. Van saltar espurnes i es van incendiar varies estacions de telecomunicacions. També, més recentment, al març de 1989, tot el Quebec es va quedar sense electricitat durant nou hores per l’incendi de grans centrals elèctriques. I el novembre de 2003, un dels països amb millors infraestructures tecnològiques del món, Suècia, es va quedar en la seva totalitat a les fosques durant 1 hora.

Tots aquests incidents tenen un element en comú: el Sol. La nostra estrella emet constantment vents solars que són pluges de protons i electrons a tota velocitat. Els vents podrien arrasar el planeta si no fos per la magnetosfera que ens protegeix. Però no sempre és així, de vegades sorgeixen erupcions solars molt potents, que son les flamarades que hem vist en fotografies. Aquestes tempestes poden traspassar la magnetosfera i les podem veure en forma d’aurora boreal.

Quan una tempesta solar arriba a la Terra i traspassa la magnetosfera, segons la seva potència, les seves repercussions poden ser incontrolables. El 1859 les aurores boreals van il·luminar gairebé tot el planeta i, fins i tot, es deia que permetien llegir el diari en plena nit.

Però només fa deu anys, una d’aquestes tempestes solars va estar a punt de causar un desastre sense precedents. Per sort la tempesta va passar de llarg i no va afectar el nostre planeta. Si hagués arribat a la Terra, els experts creuen que les conseqüències haurien estat catastròfiques i hauríem trigat gairebé deu anys a recuperar-nos.

VÍCTOR CARBONELL (victor.carbonell@gmail.com)