Connecta amb nosaltres

Cultura

‘El Tram’

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte on ens parla dels misteriosos poders de l’asfalt…

Publicat

on

Eren només uns metres, però  letals. Aparentment, aquell tram no tenia cap complicació, era totalment recte i prou ample per a encabir-hi dues bicicletes. Estava situat a l’altura del Molino, al Paral·lel. Durant massa temps era habitual veure-hi una ambulància i un plec de policies custodiant l’accident de torn, sempre allà, just al mateix punt. Al principi, les víctimes sempre eren ciclistes, però després, els usuaris del patinet elèctric, també van sucumbir al Tram. Era normal trobar-se’ls desllorigats sobre l’asfalt. Cada vegada que jo passava per allà caminant, no em podia estar de mirar el terra, sempre hi havia restes de sang d’algun accidentat. Vaig enviar una carta a l’Ajuntament, a Urbanisme, explicant allò que ningú s’atrevia a dir. “Hi ha un tram maleït al Paral·lel”. No em van contestar i els ferits s’acumulaven com les paneroles a l’Eixample. El dia que un ciclista sense casc va acabar a l’hospital en estat de coma, vaig enviar una carta a La Vanguardia. Em van ignorar. Només el Zona Sec, el diari del Poble-sec, es va fer ressò de la possible maledicció. Per altra part, em feia gràcia veure com la gent del barri havia batejat aquell malaguanyat tros d’asfalt com “El Tram”. Sense anar més lluny, quan anava al Mombiela a fer el tallat de rigor, de tant en tant el cambrer em deia: “Ahir en va caure un altre, al Tram”. O a la cua del supermercat era normal escoltar “un altre cop hi ha una ambulància al Tram”.

Una nit que la solitud m’esgarrapava l’avorriment i la inconsciència l’enteniment, vaig decidir enfrontar-me al Tram. Potser si queia, podria esbrinar què hi havia rere aquell misteri. Vaig proveir-me d’un casc, de genolleres i d’una bicicleta a l’aparcament del Bicing de Vila i Vilà. La nit era tranquil·la i, estranyament, la rodalia de l’Apolo no estava gaire transitada. Vaig enfilar el carril bici. Tenia el Tram a tocar, inconscientment vaig prémer els frens. No em va passar res. Vaig tornar a passar, i tampoc em va passar res. Vaig repetir l’operació una vegada i una altra, fins que es va fer de dia. Crec que mai havia pedalat tant en ma vida. Els bessons se m’havien inflat com magranes i els quàdriceps em tibaven la pell. No podia més. Vaig fer l’última passada a quarts de set, quan la ciutat ja començava a despertar. El Tram m’esperava tranquil, vaig treure les mans del manillar; volia caure, volia estampar-me i sentir-me part de la maledicció. El que va passar no té cap mena d’explicació lògica. La roda del davant es va torçar i quan l’equilibri estava a punt de claudicar a favor de la gravetat, algú que no era jo va redreçar la direcció de la bici. Tot i els meus esforços, no vaig poder estampar-me a terra.

L’endemà, sense previ avís, l’Ajuntament va canviar l’asfaltatge del Tram. Jo vaig córrer per fer-me amb la runa sobrera. Ara la tinc a casa, de fet, vaig substituir el parquet per l’asfalt maleït i quan venen visites a casa; cauen allà, on jo no puc caure.

ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)

Continua llegint

Cultura

Arriba el ‘Cosmere’ en català!

Mai Més publica Fills de la boira, el primer volum de la sèrie ‘Mistborn’

Publicat

on

Brandon Sanderson (1975) és un dels millors escriptors actuals de literatura fantàstica i de ciència-ficció que es va donar a conèixer amb Elantris, la novel·la que el va convertir en un veritable èxit de crítica i que va servir de carta de presentació pel seu univers fantàstic: el Cosmere.

El Cosmere va originar-se gràcies a Adonalsium, una forma de poder —no se sap ben bé si una persona o una divinitat— que condensa tota la màgia coneguda i que també és descrita com el poder de la creació. En aquest univers fantàstic és on transcorren les aventures d’una de les millors sèries de literatura fantàstica de tots els temps: Mistborn.

Avui, gràcies a l’editorial Mai Més, podem llegir aquesta sèrie per primera vegada en català en un dels projectes literaris més ambiciosos que ha conegut la literatura de casa nostra en les darreres dècades.

El primer volum, Fills de la boira, amb traducció de Marta Armengol Royo, ja es troba des del mes de febrer a les llibreries de tot el país. Si us agraden les trames plenes de màgia i acció, no deixeu passar aquesta oportunitat. Revoltes i intrigues us esperen en un univers fascinant on tot pot estar en mans d’una heroïna completament inesperada. No ho dubteu ni un segon més, llegiu Fills de la boira i descobrireu perquè aquest món cobert de boires i regit per un emperador immortal ha meravellat a tanta gent.

A més, mercès als esforços de l’editorial Mai Més, els lectors no haurem d’esperar gaire per llegir tota la trilogia de Mistborn, perquè El pou de l’ascensió i L’heroi de l’eternitat ens arribaran en català al llarg d’aquest 2025.

Enhorabona als lectors amants de la fantasia moderna, ha arribat el moment de gaudir de Sanderson (també) en català.

Continua llegint

Cultura

De la proximitat a la consagració, el viatge artístic de Miriam Bedoya

Publicat

on

La cantant lírica Miriam Bedoya ha protagonitzat un dels salts més inspiradors d’aquesta primavera. El mes de març, va oferir un recital ple d’intimitat i proximitat a la BiblioMusiCineteca, un espai cultural de barri que, amb gran vocació artística, es consolida com un trampolí essencial per a noves veus. Tanmateix, la sorpresa ha arribat aquest abril, quan Bedoya ha actuat al Palau de la Música Catalana, un espai de prestigi i excel·lència musical.

Per a l’artista, el camí fins aquí ha estat ple de constància i preparació. “És com caminar pel bosc amb la motxilla plena d’eines, i de cop t’apareix un riu. Pots esperar, o, si estàs preparada, t’hi llences”, explica amb emoció. “A vegades no tens temps d’assimilar res. Només dius: Estic preparada. I ho fas.”

No obstant això, Bedoya destaca amb gratitud el valor dels escenaris més petits, com el de la BiblioMusiCineteca: “Necessitem aquests espais per provar repertori, per preparar-nos i créixer. És on agafes seguretat i on comparteixes de prop amb el públic. Per a mi, llocs així han estat claus per continuar avançant i no perdre el ritme mentre em presento a audicions”.

“Va ser tota una experiència cantar al llegendari Palau de la Música com a solista i amb l’orquestra Conjunt Instrumental Sentiments. També va ser molt grat compartir l’escenari amb Yelen Montero i una oportunitat que s’ha fet realitat gràcies a l’Anna Slizinova”.

Continua llegint

Cultura

‘Sardenya: l’illa megalítica’ arriba al Museu d’Arqueologia

Publicat

on

Per

El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha inaugurat l’exposició internacional “Sardenya: l’illa megalítica”, una mostra que, del 16 d’abril al 2 de novembre, transporta els visitants a la civilització nuràgica de Sardenya, des del Neolític fins a l’edat del ferro. Per primera vegada fora d’Itàlia, aquesta exposició presenta més de 200 objectes arqueològics procedents de museus sards, amb el gegant de pedra de Mont’e Prama com a peça estrella.

La mostra, que ja ha recorregut prestigiosos museus com l’Hermitage de Sant Petersburg o el Museu Arqueològic de Nàpols, inclou estatuetes femenines del culte a la deessa-mare, exvots de bronze i un dels enigmàtics gegants de la necròpolis de Mont’e Prama (850-750 aC), conegut com Manneddu, un possible boxejador. Aquestes escultures, de més de dos metres, són considerades per alguns les primeres estàtues exemptes de la Mediterrània occidental. Descobertes el 1974 a Cabras, les estàtues acompanyaven una necròpolis amb 125 tombes, majoritàriament d’homes joves, i podrien representar guerrers, avantpassats mítics o herois divinitzats.

L’exposició, enriquida amb maquetes i reconstruccions 3D, ofereix una immersió en els paisatges i la cultura nuràgica. Promoguda per la Fundació Mont’e Prama, amb el suport de la Regió Autònoma de Sardenya i diverses institucions italianes, l’exposició es tracta d’una oportunitat única per descobrir tot  un capítol de la prehistòria mediterrània. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024