Connecta amb nosaltres

Cultura

‘El Tram’

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte on ens parla dels misteriosos poders de l’asfalt…

Publicat

on

Eren només uns metres, però  letals. Aparentment, aquell tram no tenia cap complicació, era totalment recte i prou ample per a encabir-hi dues bicicletes. Estava situat a l’altura del Molino, al Paral·lel. Durant massa temps era habitual veure-hi una ambulància i un plec de policies custodiant l’accident de torn, sempre allà, just al mateix punt. Al principi, les víctimes sempre eren ciclistes, però després, els usuaris del patinet elèctric, també van sucumbir al Tram. Era normal trobar-se’ls desllorigats sobre l’asfalt. Cada vegada que jo passava per allà caminant, no em podia estar de mirar el terra, sempre hi havia restes de sang d’algun accidentat. Vaig enviar una carta a l’Ajuntament, a Urbanisme, explicant allò que ningú s’atrevia a dir. “Hi ha un tram maleït al Paral·lel”. No em van contestar i els ferits s’acumulaven com les paneroles a l’Eixample. El dia que un ciclista sense casc va acabar a l’hospital en estat de coma, vaig enviar una carta a La Vanguardia. Em van ignorar. Només el Zona Sec, el diari del Poble-sec, es va fer ressò de la possible maledicció. Per altra part, em feia gràcia veure com la gent del barri havia batejat aquell malaguanyat tros d’asfalt com “El Tram”. Sense anar més lluny, quan anava al Mombiela a fer el tallat de rigor, de tant en tant el cambrer em deia: “Ahir en va caure un altre, al Tram”. O a la cua del supermercat era normal escoltar “un altre cop hi ha una ambulància al Tram”.

Una nit que la solitud m’esgarrapava l’avorriment i la inconsciència l’enteniment, vaig decidir enfrontar-me al Tram. Potser si queia, podria esbrinar què hi havia rere aquell misteri. Vaig proveir-me d’un casc, de genolleres i d’una bicicleta a l’aparcament del Bicing de Vila i Vilà. La nit era tranquil·la i, estranyament, la rodalia de l’Apolo no estava gaire transitada. Vaig enfilar el carril bici. Tenia el Tram a tocar, inconscientment vaig prémer els frens. No em va passar res. Vaig tornar a passar, i tampoc em va passar res. Vaig repetir l’operació una vegada i una altra, fins que es va fer de dia. Crec que mai havia pedalat tant en ma vida. Els bessons se m’havien inflat com magranes i els quàdriceps em tibaven la pell. No podia més. Vaig fer l’última passada a quarts de set, quan la ciutat ja començava a despertar. El Tram m’esperava tranquil, vaig treure les mans del manillar; volia caure, volia estampar-me i sentir-me part de la maledicció. El que va passar no té cap mena d’explicació lògica. La roda del davant es va torçar i quan l’equilibri estava a punt de claudicar a favor de la gravetat, algú que no era jo va redreçar la direcció de la bici. Tot i els meus esforços, no vaig poder estampar-me a terra.

L’endemà, sense previ avís, l’Ajuntament va canviar l’asfaltatge del Tram. Jo vaig córrer per fer-me amb la runa sobrera. Ara la tinc a casa, de fet, vaig substituir el parquet per l’asfalt maleït i quan venen visites a casa; cauen allà, on jo no puc caure.

ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)

Continua llegint

Cultura

El Viu Montjuïc creix i programa una norantena d’actes a la muntanya màgica

L’esdeveniment celebrarà xerrades, portes obertes sobre memòria històrica, activitats de teatre, dansa, música… i fins i tot de gastronomia

Publicat

on

La muntanya màgica tornarà a ser l’epicentre de gairebé un centenar d’activitats aquest octubre amb la cinquena edició del ‘Viu Montjuïc’, que se celebrarà enguany el cap de setmana del 4 i 5 d’octubre. En només dos dies s’han programat més de 90 activitats, que són una trentena més que l’any passat. 

Així doncs, un dels grans pulmons de Barcelona oferirà itineraris, exposicions, portes obertes, visites guiades, tallers, concerts, dansa, teatre i arquitectura. En la majoria de les activitats no cal inscripció prèvia, excepte en casos concrets en què la mateixa idiosincràsia de l’activitat requereixi un aforament limitat, i que es poden consultar al web.

La programació se centra en tres eixos: recordar Montjuïc amb activitats de memòria històrica; descobrir Montjuïc amb itineraris per conèixer i cartografiar el parc; i viure Montjuïc perquè veïns i visitants gaudeixin del parc i de totes les possibilitats que ofereix. Una aposta per reivindicar l’espai sense oblidar els seus orígens.

Entre les activitats que destaquen, una ruta pel cementiri de Montjuïc per entendre la seva botànica; una prova d’escalada al túnel de la Foixarda, una trobada de col·leccionistes de temàtica esportiva, el Montjuïc Dansat (dansa oberta a l’exterior, amb el MNAC i el paisatge de la ciutat com a teló de fons), o concerts de grups com Rumbarris, el Trio Les Baules o la cantautora Mar Pujol. 

Per als més petits, destaca el Petit Festival del Museu d’Arqueologia de Catalunya, amb concerts didàctics on els infants aprendran sobre música, titellaires que explicaran històries del passat i contacontes. Tot plegat, acompanyat de diverses propostes gastronòmiques, i també espais per a la convivència i teixir barri, com una arrossada popular.

També durant el cap de setmana hi haurà portes obertes a espais emblemàtics de Montjuïc, com el Castell, el Jardí Botànic, el Museu Etnològic i de Cultures del Món, el Museu Olímpic de l’Esport, el MNAC, el Palau Nacional, el Refugi 307 o el Teatre Lliure.

La iniciativa està impulsada per una quarantena d’equipaments culturals ubicats a Montjuïc que ofereixen activitats pròpies i conjuntes en cocreació, demostrant que la muntanya és també un pulmó cultural i arquitectònic. Cada any incorpora nous equipaments i agents, que se sumen a les entitats promotores del festival. La voluntat d’aquesta iniciativa és recuperar l’esperit de l’Exposició Internacional.

L’edició de l’any passat va comptar amb la participació de 80.000 persones, mentre que la primera edició, el 2021, en va agrupar 37.000. Any rere any, ha anat creixent l’atracció per aquestes activitats i s’ha consolidat el festival. 

Continua llegint

Cultura

Els talent jove pren la pantalla gran al Festival u22

Publicat

on

Set anys enrere, un grup de joves sense cap suport institucional, va decidir que el món del cinema no havia d’estar permanentment dirigit per adults consagrats. Per aquesta raó, van organitzar una jornada al MACBA amb pen drives, curts casolans i molta insolència creativa. Aquella aventura es va dir Festival u22. Des de llavors ha crescut fins a convertir-se en el principal punt de trobada del cinema jove a Barcelona, amb més de 7.700 espectadors i col·laboracions amb festivals d’arreu d’Europa. Del 17 al 21 de setembre celebrarà la seva VII edició a la Fundació Miró amb cinc dies de projeccions, taules rodones i sessions a la fresca.

Però, què el fa diferent? L’u22 mostra curtmetratges de creadors menors de 22 anys i l’organitza un equip igual de jove, que es renova cada pocs anys per mantenir l’esperit fresc i crític. Enguany s’hi podran veure vint curts, tant locals com internacionals, amb sis estrenes mundials, quatre de catalanes, i convidats de luxe: José Luis Guerin i Jonás Trueba; Laura Citarella i la seva primera retrospectiva a Espanya; i Marta Balletbò-Coll, pionera del cinema lèsbic català.

La inauguració de l’u22 també celebrarà alguns dels noms més importants del panorama català, amb una performance audiovisual en directe que farà dialogar les imatges d’arxiu escollides pel Ramon Balcells i els sons de LaFrancesssa.

Aquest 2025, el festival enceta un nou cicle sota la direcció de la Marina Miyar, la Marta del Hoyo i la Marina Zubiaur, per reafirmar la seva aposta: cinema jove per i per a joves.

Continua llegint

Cultura

Manuel Borja-Villel desafia a l’espectador i a la concepció tradicional de ‘museu’

Publicat

on

Per

L’exposició ‘Fabular paisatges’, que es pot veure gratuïtament (però amb reserva) fins al 5 d’octubre als palaus Victòria Eugènia de Montjuïc i Moja a la Rambla, proposa una lectura radicalment crítica dels espais museístics, en el marc del projecte Museu Habitat. Liderada per Manuel Borja-Villel, més que una simple mostra, ‘Fabular paisatges’ és un laboratori expositiu on es debaten els fonaments del discurs museístic: qui explica la història i qui en queda exclòs.

Amb més de quaranta artistes i col·lectius participants, el recorregut desafia la comoditat física i intel·lectual del visitant. La mostra reuneix obres històriques, instal·lacions contemporànies i produccions específiques que repensen les col·leccions tradicionals, exposant tant els paisatges romàntics de Modest Urgell com la vida marginal de Montjuïc. El paisatge, entès aquí com artefacte cultural, revela la mirada colonial present en la representació artística: la natura i les persones convertides en objecte, sempre susceptibles de ser explotades.

L’exposició es presenta com una “ceba” on el nucli central fa visible la història clàssica, glorificant els imperis, mentre que la perifèria representa a les veus dissidents: minoritats ètniques, col·lectius queer i feministes, artistes com Lola Lasurt, Antoni Muntadas, o l’Associació de Dones Adrianes del Barri de La Mina. Hi trobem la cosificació del poble gitano, la denúncia fotogràfica sobre la destrucció mediambiental i fins i tot una gran escultura de caganer.

Els espais triats (Montjuïc i el Palau Moja) no són casuals a l’exposició.  De fet, Borja-Villel, juntament amb Lluís Alexandre i Beatriz Martínez, volen fer pensar i transformar la institució museística, posant en crisi els relats cronològics i les narratives immutable: “No és un llibre ni una tesi, sinó una exposició que es viu amb el cos”, destaca Martínez.

Fotografia | Jordi Medina – Gencat

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025