Ha passat més d’un any des de que Jaume Collboni és alcalde de Barcelona i moltes coses continuen igual: la inseguretat continua sent el problema que més preocupa i no s’ha pogut fer front a la multi reincidència. Cal més policia al barri i a la muntanya de Montjuïc, tot l´any i per la nit. En aquest sentit, aprofito per condemnar i lamentar l´agressió que van patir dues persones i una nena petita a Montjuïc fa un mes.

L’incivisme també és un greu problema que anat a més amb els patinets i les bicicletes. Una qüestió que persisteix en actituds com no respectar el descans veïnal, orinar al carrer, no fer servir papereres, etc.. Cal fomentar el respecte als altres per aconseguir una bona convivència al barri. Es pot millorar prevenció i sensibilització, però també amb fermesa sancionadora i policial.

L’accés a l´habitatge, ja sigui de lloguer o de compra, continua sent una importantíssima assignatura pendent. Tant s’ha parlat dels habitatges públics que s´han de fer a la Fira i ara resulta que segurament no començaran a construir-se abans de 2033.
La cessió a l´Ajuntament del local de la Seguretat Social de l´avinguda del Paral·lel, 149 pot ajudar a mitigar la manca d´espais que pateixen entitats com l´Associació Veïns de la França Xica. A més, cal definir ja d’una vegada el futur del Palau dels Esports del carrer de Lleida i trobar una alternativa al Pavelló d’Itàlia.

També cal incrementar l’oferta dels patis oberts que ofereixen algunes escoles durant el curs i a l’estiu. Els nanos necessiten llocs on poder jugar, en comptes de fer-ho a les places on de vegades molesten, com passa a la plaça de las Navas. En la qüestió educativa també cal reprendre les obres interrompudes des del juliol del 2023 a les Piscines Municipals de Montjuïc i finalitzar l’Institut de l´Esport de Barcelona.

Cal garantir que la recuperació de la Casa de la Premsa sigui una realitat l’any 2029 amb motiu del centenari de l´Exposició Internacional. Que sigui un espai d’ús veïnal sense la biblioteca. Tant l’ampliació de la biblioteca com la construcció d´un segon equipament haurien de fer-se en un altre lloc.

Respecte a la reobertura del Molino, aquesta és una molt bona notícia que ha d’ajudar a millorar els entorns de la plaça de la Bella Dorita i, amb la propera recuperació de l’Arnau, revifar el Paral·lel. Però els compromisos adquirits per part de l´Ajuntament al mandat anterior s’han de complir: el Molino ha de tenir una terrassa a la plaça i les entitats han de poder utilitzar-lo per fer actes públics i activitat diària.

Resta pendent la urbanització dels extrems del Paral·lel amb un pla de millora integral. Respecte a l´execució del projecte del Parc de les Tres Xemeneies, per quan? La plusvàlua de 6,2 milions d´euros s’ha de quedar al barri. Els projectes vinculats no poden seguir esperant.

Per últim, destacar que encara queda molta feina per fer, com el control del soroll, la mobilitat, el Parc de Montjuïc, reduir les molèsties dels coloms o solucionar la problemàtica del solar de Piquer, 10 (a la fotografia).

José Antonio Calleja Clavero, Conseller de Districte del PP

Aquest 25, 26 i 27 de setembre Barcelona s’ha tornat a convertir en el niu dels fons voltor. La celebració a la Fira de Barcelona del congrés internacional del capital immobiliari, The District, ha tornat a evidenciar la complicitat de les institucions públiques. En comptes de collar la Fira de Barcelona perquè declini la celebració d’aquests tipus de congressos, se’ls ha tornat a posar la catifa vermella i se’ls ha pagat amb l’erari públic el servei de seguretat a càrrec dels Mossos d’Esquadra.

The District és la cita anual de bancs, empreses immobiliàries i actors financers de tot el món per trobar-se i analitzar noves dinàmiques d’explotació del mercat immobiliari. Dit d’una altra manera, busquen i pacten estratègies per extreure encara més beneficis d’un bé de primera necessitat com és l’habitatge. Una festa que, com resulta fàcil d’imaginar, en darrer terme la paguen les classes populars amb preus cada vegada més descontextualitzats respecte de l’economia real.

Que ni l’executiu de l’Ajuntament de Barcelona, ni el nou Govern de la Generalitat hagin criticat la celebració d’aquesta mena de congressos en plena crisi habitacional denota com l’interès polític en cap cas gira entorn la voluntat de canviar el model immobiliari actual. Amb maquillatge polític, com és la promesa de construir habitatge públic, no es podrà canviar ni a curt ni a mitjà termini un problema estructural. 

Lladres de coll blanc com els que s’han trobat a la Fira són els que fan insuportable i inviable poder viure a Barcelona. Són ells els responsables de convertir les cases de la ciutadania en actius financers, on l’interès econòmic enterra el benestar comunitari. 

De fet, des del servei de premsa del congrés es destaca precisament que una de les noves tendències entre els inversors és el ‘living’. Què s’amaga darrere d’aquest concepte? La potenciació del lloguer de pisos compartits. Segons la mateixa font oficial, fins el 50% dels inversors que van assistir al congrés explora la possibilitat d’incrementar l’aposta per aquest tipus de lloguer en els pròxims tres anys. Un lloguer que fracciona els habitatges en habitacions i que esborra la possibilitat a les famílies de poder viure amb les mínimes condicions en un pis. Tot plegat, perquè als especuladors resulta més rendible (de mitjana a Barcelona una habitació ja costa 550 euros, mentre que un pis sencer ronda els 1.200 euros). 

O es deixa clar als especuladors que no són benvinguts, o la violència immobiliària acabarà amb la ciutat

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha confirmat que el Poble-sec continuarà dins del programa Pla de Barris 2025 – 28. Una permanència que suposarà el manteniment de les inversions extraordinàries al territori per revertir les desigualtats i la degradació de determinades zones del nucli urbà. Si bé el regidor del Pla de Barris, Lluís Rabell, ha assegurat que des del Govern municipal ja existeix un esbós de quines intervencions es volen executar al llarg del mandat, també ha exposat que aquestes actuacions es definiran a partir dels propers mesos de setembre i octubre en sessions amb el veïnat.

“Tenim una idea bastant aproximada dels projectes, però els construirem i els acabarem de dissenyar amb els actors dels barris”, ha detallat Rabell. Sota el seu punt de vista, totes aquestes actuacions han de ser “molt participades i assumides pels beneficiaris i protagonistes”. Tal com ha posat de relleu, l’objectiu de l’executiu és tenir el ventall de projectes tancat abans d’acabar l’any: “És cert que serà un procés viu i que es podran afegir idees, però els grans projectes han d’estar definits perquè el gener de 2025 arrenqui amb força el Pla de Barris”.

L’Ajuntament posa l’accelerador
El mateix regidor ha explicat que aquestes presses deriven del fet de com funciona l’administració: “Com són inversions, s’hauran de fer processos de licitació, exposició, etc., pel que com abans tinguem la definició feta, abans podrem començar”. “Volem un Pla de Barris plenament executable”, ha afegit en relació amb la voluntat dels socialistes de dur a terme totes les propostes dins de l’actual mandat.

Sense concretar quins programes s’aterraran al Poble-sec, des del Govern municipal s’ha assenyalat que la voluntat del nou Pla de Barris és entroncar els àmbits educatius i d’espai públic. Respecte a la primera qüestió, Rabell ha recordat que “és impossible anar a l’arrel de les desigualtats sense abordar l’àmbit educatiu”, motiu pel qual ha avançat que es treballarà amb projectes de suport directe a l’esforç educatiu i que generin comunitat, com els programes Menja Llibres, el Prometeus o l’Extra Extra.

Pel que fa al segon gran eix del Pla de Barris, el mateix regidor ha apuntat que un gruix de les partides aniran destinades a dignificar l’espai públic, els equipaments i a millorar l’accessibilitat: “Necessitem autoestima, monumentalitat, equipaments dels quals sentir-se orgullosos”, ha expressat.

Per últim, Collboni ha assenyalat que programes com el Pla de Barris tenen com a objectiu “equilibrar i redistribuir la riquesa a la ciutat a través de la inversió pública i de la despesa social”.