Connecta amb nosaltres

Cultura

El nou Molino genera dubtes

El Govern del PSC opta per cedir l’equipament a un privat i acota l’ús que puguin fer les entitats a uns pocs dies l’any

Publicat

on

Després de gairebé tres anys d’espera, finalment l’Ajuntament de Barcelona ha publicat les bases de com funcionarà el nou Molino. Una reobertura que restarà allunyada del discurs de l’anterior executiu de Barcelona en Comú, ja que el govern socialista de Jaume Collboni ha optat finalment per la cessió de l’equipament a un privat. És a dir, serà una empresa la que gestionarà i explotarà l’edifici que el consistori va comprar per 6,2 milions d’euros a l’anterior propietària, Elvira Vázquez.

El nou Molino funcionarà més aviat com una Sala Barts. En tot cas, des del consistori asseguren que les entitats del Poble-sec podran fer servir l’edifici de forma puntual, com ara Festa Major o Nadal. Una promesa que no figura entre els plecs del concurs públic. Malgrat tot, des de l’AVV del Poble-sec el seu president, Sergi Gàzquez, explica que el regidor de Cultura, Xavier Marcé, li va assegurar que aquests usos puntuals estan garantits: “Ens va dir que seran coses a parlar un cop estigui adjudicat”, recorda.

L’obertura divideix a les entitats

Si bé l’AVV del Poble-sec es mostra satisfeta per la publicació de les bases, “ara només falta que obri, funcioni i tingui solidesa”, a l’altre extrem una quarantena d’entitats locals han subscrit el manifest de Cooperasec, en el qual es demana aturar-ho tot. Sota el seu punt de vista, és imprescindible modificar les bases del concurs per tal que el nou Molino funcioni mitjançant la gestió comunitària. És a dir, que siguin les entitats locals les que passin a gestionar l’equipament, ja que, consideren que el plantejament actual ofereix un retorn social “nul”. En tot cas, però, cap d’elles ha presentat al·legacions.

“Estem a l’espera a què la Taula de Cultura Comunitària, que aplega una vintena d’entitats que ja han participat en les reobertures esporàdiques del Molino, es reuneixi amb l’Ajuntament per tractar el tema”, explica el membre de Cooperasec, Javier Rodrigo. “Esperem que es pugui fer alguna cosa, perquè que la nova empresa ens deixi l’edifici només cinc dies representa un parche social que no serveix per res”, afegeix. De fet, recorda que les entitats mai s’han mostrat a favor “d’un model privatiu”; “volíem un model de gestió cívica com pot ser el de l’Ateneu l’Harmonia, que per això són edificis públics”, destaca Rodríguez.

En la mateixa línia, des de Cooperasec dubten de com se’ls cedirà a les entitats l’edifici: “Quines condicions ens posaran? Haurem de pagar un lloguer de l’espai o pagar a l’equip tècnic? Perquè si és així no serà una cessió, serà una trampa inassolible econòmicament”, avancen. Sota el seu criteri, cal establir un pressupost públic que pugui sufragar unes despeses que, en cap cas, consideren que hagin d’assumir les entitats.

Revitalitzar la plaça

Malgrat que des de l’AVV del Poble-sec se sumen a la disconformitat pel fet que el nou Molino no aculli de forma permanent  a entitats culturals, sí que celebren la posada en marxa de l’equipament. “Per a nosaltres és molt important, esperem que vagi molt vinculat a la idea de situar-se al centre de la cultura de la ciutat i del país, perquè necessitem que el Paral·lel torni a ser la referència musical i teatral”, subratlla Gàzquez. Des de l’AVV del Poble-sec consideren essencials les noves sinergies que pot impulsar l’equipament tancat des de fa anys. En primer lloc, pel fet que sigui el desllorigador que permeti avançar en la reforma del Teatre Arnau al llarg del mandat i l’execució dels extrems del Paral·lel: “Ens ha d’ajudar a reconvertir l’avinguda en un espai sense pena ni glòria, com és actualment, en un passeig d’estada i gaudi”. I, en segon terme, per la revitalització de la plaça de la Bella Dorita: “Per a nosaltres era molt important que El Molino vagi acompanyat d’una terrassa de qualitat que permeti canviar la dinàmica d’aquesta plaça; ara mateix és molt negativa”, recalca.

Un espai gastronòmic

Encara que la terrassa tampoc apareix a les bases del concurs públic per a l’adjudicació del recinte, des de l’AVV del Poble-sec no dubten que es posarà en marxa: “Com que és una cosa que depèn del Districte, ho ha de resoldre el Districte, però d’entrada l’equipament compta amb llicència i la gestora la podrà posar en marxa sense problema”, aclareix el president de l’entitat.

En la mateixa línia, cal tenir en compte que la gastronomia serà una peça clau en el nou Molino. La raó: més enllà de convertir-se en un escenari de referència per a les exhibicions en petit format de la cançó d’autor, el flamenc, la rumba catalana o la música urbana, els seus fogons també hauran d’oferir un servei de cuina a l’alçada. Segons consta a les bases, la nova gestora haurà de presentar un projecte gastronòmic que sigui capaç d’hibridar-se amb els diferents estils que es duguin a escena. Uns espectacles que  podrien començar a programar-se cap a la tardor vinent.

Cultura

Venes obertes d’Amèrica

Publicat

on

La dedicatòria que el frare dominic Bartolomé de las Casas (Sevilla, 1484–Madrid, 1566) va fer al príncep Felip, futur rei Felip II, al conegut informe titulat Brevísima relación de la destrucción de las Indias (1552) culmina amb les següents paraules: “I amb color que serveixen al rei els espanyols a Amèrica, deshonren Déu i roben i destrueixen el rei”. En aquests mots, el que fou el primer bisbe resident de Chiapas i “Protector dels indis”, es concentra tota la força de la denúncia d’un autor que va voler aixecar la veu contra la crueltat dels colons espanyols envers els pobles indígenes americans.

Al llibre L’assalt a Amèrica (Edicions del 1979, 2024), escrit per l’especialista en americanística Miquel Izard (1934-2024) i Ramon Pelegrí (1952), un historiador expert en les civilitzacions prehispàniques, hi trobem una crònica documentada d’un veritable genocidi, car hi són relatats els crims atroços que van perpetrar els colonitzadors espanyols durant la conquista i invasió d’Amèrica.

En quest volum, a més d’una admirable (i documentada) denúncia de les vexacions i massacres que, amb crueltat i sadisme, realitzaren els colons en aquell territori, hi trobem d’altres aspectes ben interessants com ara una genealogia del concepte d’hispanitat, que es tanca amb una explicació del motiu pel qual el Dia de la Hispanitat se celebra el 12 d’octubre i què s’hi vol commemorar “el franquisme, el colonialisme i la mort”, segons els autors.

El llibre es tanca amb una acurada reflexió sobre el genocidi i l’esclavització amb una mirada que també es fixa en què passa al món ara i aquí. En suma, un llibre tan dur com necessari en aquests temps d’incerteses on, com deia Antonio Gramsci: “El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur, sorgeixen els monstres”.

Continua llegint

Cultura

Els talent jove pren la pantalla gran al Festival u22

Publicat

on

Set anys enrere, un grup de joves sense cap suport institucional, va decidir que el món del cinema no havia d’estar permanentment dirigit per adults consagrats. Per aquesta raó, van organitzar una jornada al MACBA amb pen drives, curts casolans i molta insolència creativa. Aquella aventura es va dir Festival u22. Des de llavors ha crescut fins a convertir-se en el principal punt de trobada del cinema jove a Barcelona, amb més de 7.700 espectadors i col·laboracions amb festivals d’arreu d’Europa. Del 17 al 21 de setembre celebrarà la seva VII edició a la Fundació Miró amb cinc dies de projeccions, taules rodones i sessions a la fresca.

Però, què el fa diferent? L’u22 mostra curtmetratges de creadors menors de 22 anys i l’organitza un equip igual de jove, que es renova cada pocs anys per mantenir l’esperit fresc i crític. Enguany s’hi podran veure vint curts, tant locals com internacionals, amb sis estrenes mundials, quatre de catalanes, i convidats de luxe: José Luis Guerin i Jonás Trueba; Laura Citarella i la seva primera retrospectiva a Espanya; i Marta Balletbò-Coll, pionera del cinema lèsbic català.

La inauguració de l’u22 també celebrarà alguns dels noms més importants del panorama català, amb una performance audiovisual en directe que farà dialogar les imatges d’arxiu escollides pel Ramon Balcells i els sons de LaFrancesssa.

Aquest 2025, el festival enceta un nou cicle sota la direcció de la Marina Miyar, la Marta del Hoyo i la Marina Zubiaur, per reafirmar la seva aposta: cinema jove per i per a joves.

Continua llegint

Cultura

Manuel Borja-Villel desafia a l’espectador i a la concepció tradicional de ‘museu’

Publicat

on

Per

L’exposició ‘Fabular paisatges’, que es pot veure gratuïtament (però amb reserva) fins al 5 d’octubre als palaus Victòria Eugènia de Montjuïc i Moja a la Rambla, proposa una lectura radicalment crítica dels espais museístics, en el marc del projecte Museu Habitat. Liderada per Manuel Borja-Villel, més que una simple mostra, ‘Fabular paisatges’ és un laboratori expositiu on es debaten els fonaments del discurs museístic: qui explica la història i qui en queda exclòs.

Amb més de quaranta artistes i col·lectius participants, el recorregut desafia la comoditat física i intel·lectual del visitant. La mostra reuneix obres històriques, instal·lacions contemporànies i produccions específiques que repensen les col·leccions tradicionals, exposant tant els paisatges romàntics de Modest Urgell com la vida marginal de Montjuïc. El paisatge, entès aquí com artefacte cultural, revela la mirada colonial present en la representació artística: la natura i les persones convertides en objecte, sempre susceptibles de ser explotades.

L’exposició es presenta com una “ceba” on el nucli central fa visible la història clàssica, glorificant els imperis, mentre que la perifèria representa a les veus dissidents: minoritats ètniques, col·lectius queer i feministes, artistes com Lola Lasurt, Antoni Muntadas, o l’Associació de Dones Adrianes del Barri de La Mina. Hi trobem la cosificació del poble gitano, la denúncia fotogràfica sobre la destrucció mediambiental i fins i tot una gran escultura de caganer.

Els espais triats (Montjuïc i el Palau Moja) no són casuals a l’exposició.  De fet, Borja-Villel, juntament amb Lluís Alexandre i Beatriz Martínez, volen fer pensar i transformar la institució museística, posant en crisi els relats cronològics i les narratives immutable: “No és un llibre ni una tesi, sinó una exposició que es viu amb el cos”, destaca Martínez.

Fotografia | Jordi Medina – Gencat

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024