Connecta amb nosaltres

Cultura

El nou Molino genera dubtes

El Govern del PSC opta per cedir l’equipament a un privat i acota l’ús que puguin fer les entitats a uns pocs dies l’any

Publicat

on

Després de gairebé tres anys d’espera, finalment l’Ajuntament de Barcelona ha publicat les bases de com funcionarà el nou Molino. Una reobertura que restarà allunyada del discurs de l’anterior executiu de Barcelona en Comú, ja que el govern socialista de Jaume Collboni ha optat finalment per la cessió de l’equipament a un privat. És a dir, serà una empresa la que gestionarà i explotarà l’edifici que el consistori va comprar per 6,2 milions d’euros a l’anterior propietària, Elvira Vázquez.

El nou Molino funcionarà més aviat com una Sala Barts. En tot cas, des del consistori asseguren que les entitats del Poble-sec podran fer servir l’edifici de forma puntual, com ara Festa Major o Nadal. Una promesa que no figura entre els plecs del concurs públic. Malgrat tot, des de l’AVV del Poble-sec el seu president, Sergi Gàzquez, explica que el regidor de Cultura, Xavier Marcé, li va assegurar que aquests usos puntuals estan garantits: “Ens va dir que seran coses a parlar un cop estigui adjudicat”, recorda.

L’obertura divideix a les entitats

Si bé l’AVV del Poble-sec es mostra satisfeta per la publicació de les bases, “ara només falta que obri, funcioni i tingui solidesa”, a l’altre extrem una quarantena d’entitats locals han subscrit el manifest de Cooperasec, en el qual es demana aturar-ho tot. Sota el seu punt de vista, és imprescindible modificar les bases del concurs per tal que el nou Molino funcioni mitjançant la gestió comunitària. És a dir, que siguin les entitats locals les que passin a gestionar l’equipament, ja que, consideren que el plantejament actual ofereix un retorn social “nul”. En tot cas, però, cap d’elles ha presentat al·legacions.

“Estem a l’espera a què la Taula de Cultura Comunitària, que aplega una vintena d’entitats que ja han participat en les reobertures esporàdiques del Molino, es reuneixi amb l’Ajuntament per tractar el tema”, explica el membre de Cooperasec, Javier Rodrigo. “Esperem que es pugui fer alguna cosa, perquè que la nova empresa ens deixi l’edifici només cinc dies representa un parche social que no serveix per res”, afegeix. De fet, recorda que les entitats mai s’han mostrat a favor “d’un model privatiu”; “volíem un model de gestió cívica com pot ser el de l’Ateneu l’Harmonia, que per això són edificis públics”, destaca Rodríguez.

En la mateixa línia, des de Cooperasec dubten de com se’ls cedirà a les entitats l’edifici: “Quines condicions ens posaran? Haurem de pagar un lloguer de l’espai o pagar a l’equip tècnic? Perquè si és així no serà una cessió, serà una trampa inassolible econòmicament”, avancen. Sota el seu criteri, cal establir un pressupost públic que pugui sufragar unes despeses que, en cap cas, consideren que hagin d’assumir les entitats.

Revitalitzar la plaça

Malgrat que des de l’AVV del Poble-sec se sumen a la disconformitat pel fet que el nou Molino no aculli de forma permanent  a entitats culturals, sí que celebren la posada en marxa de l’equipament. “Per a nosaltres és molt important, esperem que vagi molt vinculat a la idea de situar-se al centre de la cultura de la ciutat i del país, perquè necessitem que el Paral·lel torni a ser la referència musical i teatral”, subratlla Gàzquez. Des de l’AVV del Poble-sec consideren essencials les noves sinergies que pot impulsar l’equipament tancat des de fa anys. En primer lloc, pel fet que sigui el desllorigador que permeti avançar en la reforma del Teatre Arnau al llarg del mandat i l’execució dels extrems del Paral·lel: “Ens ha d’ajudar a reconvertir l’avinguda en un espai sense pena ni glòria, com és actualment, en un passeig d’estada i gaudi”. I, en segon terme, per la revitalització de la plaça de la Bella Dorita: “Per a nosaltres era molt important que El Molino vagi acompanyat d’una terrassa de qualitat que permeti canviar la dinàmica d’aquesta plaça; ara mateix és molt negativa”, recalca.

Un espai gastronòmic

Encara que la terrassa tampoc apareix a les bases del concurs públic per a l’adjudicació del recinte, des de l’AVV del Poble-sec no dubten que es posarà en marxa: “Com que és una cosa que depèn del Districte, ho ha de resoldre el Districte, però d’entrada l’equipament compta amb llicència i la gestora la podrà posar en marxa sense problema”, aclareix el president de l’entitat.

En la mateixa línia, cal tenir en compte que la gastronomia serà una peça clau en el nou Molino. La raó: més enllà de convertir-se en un escenari de referència per a les exhibicions en petit format de la cançó d’autor, el flamenc, la rumba catalana o la música urbana, els seus fogons també hauran d’oferir un servei de cuina a l’alçada. Segons consta a les bases, la nova gestora haurà de presentar un projecte gastronòmic que sigui capaç d’hibridar-se amb els diferents estils que es duguin a escena. Uns espectacles que  podrien començar a programar-se cap a la tardor vinent.

Cultura

L’escena musical es revifa a El Molino i Paral·lel 62

Publicat

on

El Poble-sec és, sens dubte, un epicentre de l’activitat musical de Barcelona amb El Molino i la sala Paral·lel 62 (antiga BARTS) com a protagonistes. El primer, reobert no fa ni una setmana (amb una oferta que combina música, gastronomia i còctels), presenta una oferta d’artistes internacionals que abasten des del jazz fins al flamenc, amb alguns dels noms més destacats de l’escena actual.

Entre l’extensa programació de la mítica sala, destaca el concert del 8 de novembre, en el qual el saxofonista de Nova Orleans Donald Harrison buscarà transformar l’espai en un club de jazz de la seva terra natal. En paral·lel, la llegenda del jazz Eliane Elias actuarà els dies 9 i 10 de novembre.

El 17 de novembre arribarà el trompetista Keyon Harrold, reconegut per la seva fusió de jazz, soul i afrobeat, mentre que els germans Hernández, de ‘Maestro Espada’, portaran el folklore de la seva terra el 21 de novembre.

La cantautora Mayte Martín farà un homenatge al passat i un agraïment al flamenc el 23 de novembre, i el 24 de novembre la saxofonista Lakecia Benjamin revisitarà el seu àlbum ‘Phoenix’. El 5 de desembre serà el torn del Lluc Casares Sextet, amb un repertori jazzístic influenciat pels grans mestres que el van inspirar.

A banda d’aquests concerts, ‘El Molino’ comptarà amb espectacles de stand-up, o monòlegs en viu, per tal d’oferir propostes per a tota classe de públic i convertir-se en la referència del gènere.

Paral·lel 62

Pel que fa a la sala Paral·lel 62, aquesta tornarà a programar per onzena vegada El Petit Príncep (a partir del 5 de desembre). A més, el Festival de Jazz de Barcelona portarà Shabaka aquest 30 d’octubre, i la multiinstrumentista MARO visitarà l’espai el 10 de novembre, en un concert que serà l’última oportunitat de veure-la amb els guitarristes Pau Figueres i Darío Barroso. •

Continua llegint

Cultura

MiróMatisse: més enllà de les imatges

La Fundació Joan Miró presenta, fins al febrer de 2025, aquesta exposició amb la col·laboració del Musée Matisse de Niça

Publicat

on

Per

L’exposició MiróMatisse: més enllà de les imatges arriba per desafiar clixés i posar de manifest les profundes connexions entre dos grans artistes, Henri Matisse i Joan Miró. Encara que pertanyen a generacions diferents –Matisse va néixer el 1869 i Miró el 1893– i estan associats amb moviments artístics diversos com el fauvisme i el surrealisme, respectivament, la mostra revela les relacions constructives entre les seves obres i concepcions de l’art.
Aquesta exposició, a la Fundació Miró, no només es basa en la biografia dels artistes, sinó que explora com van influir-se mútuament a través de les seves crítiques a la tradició de les imatges a Occident. Més enllà d’allò superficial, l’exposició busca analitzar moments decisius en què les influències van ser especialment productives, com el pensament del fauvisme en Miró a finals de la dècada del 1910 i l’estímul que les obres de Miró van aportar a Matisse a mitjan anys trenta. Finalment, MiróMatisse: més enllà de les imatges compararà les pràctiques compartides dels dos artistes, incloent llibres il·lustrats i grans composicions monumentals, culminant en una confrontació final entre les seves obres més significatives, que posen de manifest el seu llegat artístic. L’exposició és una oportunitat per redescobrir i reevaluar el treball d’aquests dos mestres de l’art modern.

Continua llegint

Cultura

Un psicòleg enamorat

L’escriptor i psicòleg Ismael Clavero ens ha enviat un conte on ens parla del poder de les dedicatòries als llibres…

Publicat

on

Per

Algun diumenge, passejant per les parades del mercat de llibres de segona mà, a Sant Antoni, m’he topat amb la meva obra: Viure en parella. Una guia imprescindible. D’entrada m’empipa que el lector s’hagi desfet per quatre cèntims d’un títol que tant em va costar d’escriure. Però després, com a bon psicòleg especialista en el món de la parella, no puc estar-me de tafanejar si hi ha anotacions als marges o alguna dedicatòria d’amor a la primera plana. Poc em podia imaginar trobar-me la meva de pròpia:
Per a tu, Pep,
a qui més estimo.   
Per sempre junts.
Emili
És l’exemplar que havia regalat a qui, fins fa quatre dies, era el meu company de vida.
–Quan li han portat aquest llibre?– he inquirit al venedor, un paio ventrut amb els botons de sota la camisa descordats.
–Fa una estona. Me l’ha dut un noi escanyolit i una mica malgirbat.
El Pep, no hi ha dubte.
Quan l’home s’ha tombat per atendre altres clients, he amagat la meva obra sota l’americana i m’he esvanit silenciós, com un gat afamat. Instintivament, m’he dirigit cap on ha estat casa meva, a prop d’El Molino, on he viscut cinc anys amb el Pep. L’he caçat al portal en plena mudança, ajudat per un nano de rínxols rossos deu anys més jove que jo. Traïdor!
Quan han pujat a buscar més paquets, m’he apropat al portal i he entaforat el llibre dins el camal d’uns texans que sobresortien d’una de les capses. Abans, hi he afegit una renovada dedicatòria a sota de l’antiga: Cabró!
Passada una estona, mentre dinava a casa els pares, se m’ha dibuixat un somriure venjatiu al rostre, imaginant la cara del Pep quan es retrobi amb la meva obra una altra vegada.
Al següent diumenge el maleït llibre tornava a estar a la mateixa parada de Sant Antoni. Aquest cop, el llibreter revingut no m’ha tret l’ull de sobre i he hagut d’afluixar quinze euros per endur-me’l. Seguidament, m’he assegut en un banc, absent. Un transeünt m’ha preguntat si em trobava bé. No he respost.
Dilluns al matí, abans d’obrir el meu consultori, he anat a l’oficina de correus per reenviar el llibre a l’única adreça que em queda del Pep: l’institut on fa de mestre.
Diumenge, no m’he pogut estar de tornar a Sant Antoni i tan bon punt el llibreter m’ha vist venir de lluny, m’ha cridat agitant el llibre amb el braç.
–Senyor Emili, aquí!– Els ulls li brillaven.
Com és que sap qui soc? Haurà guipat la fotografia de la contraportada?
Al ja cèlebre full de dedicatòries n’hi consta una nova del Pep: hola, seràs capaç de deixar-me en pau?
En exhibir tres bitllets de cinc, el paradista m’ha fet que no amb l’índex:
–Són cent vint-i-cinc. Els llibres amb història augmenten el seu valor…
–Em pren per ximple?
Ara mateix, i havent fet auto-teràpia, estic centrat en la redacció del meu segon llibre: Decàleg per tancar una relació de parella satisfactòriament. Però una obsessió malaltissa comença a pertorbar-me les nits d’insomni: enviar el nou manuscrit quan l’hagi enllestit a ja sabeu qui.
ISMAEL CLAVERO (www.enequilibri.net)

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024