Al llarg de la nostra història han passat moltes coses. Al neolític, per exemple, vam aconseguir fer armes per caçar i fer foc per combatre el fred i coure el menjar. Però els nostres ancestres no sabien que estaven a la prehistòria, ells ho vivien com innovacions molts útils però no sabien que canviarien la història del planeta.

Amb els invents actuals com ara la intel·ligència artificial (IA) passa el mateix, tot i que ens quedem bocabadats quan veiem el que és capaç de fer la darrera versió de ChatGPT o Google Bard i altres eines, som realment a la prehistòria.

Per fer-nos conscients i traçar una ruta, la creadora del famós ChatGPT, OpenAI, ha publicat una escala de nivells de l’1 al 5. Aquesta classificació permetrà mesurar la intel·ligència dels seus models, referència de la IA generalista (AGI). D’aquesta manera podem saber on som i cap a on anem.

Ara, tot i que la IA és capaç de respondre a converses com si fos una persona, generar fotos, vídeos i veus totalment realistes, estem només al nivell 1, tot just arribant al 2! Per a OpenAI el nivell 2 és el nivell de coneixement equivalent a una persona amb un doctorat.

Segons aquest índex, en el 3, la IA podrà realitzar tasques en nom nostre com trucar i demanar hora, enviar un mail, etc. Imaginem poder dir a la IA, com si fos un secretari: ‘‘Si us plau, canvíem d’operadora a la més econòmica’’ o “reserva’m allotjament a Berga per aquest cap de setmana en mitja pensió”. Doncs això, segurament, és imminent en els propers 5 anys.

Però i els nivells 4 i 5? Això ja són paraules majors. En el nivell 4 la IA podrà trobar solucions a problemes que ara no en tenen o millorar els que els humans no hem sabut solucionar. Podríem parlar de millors medicines, predicció meteorològica precisa, reducció del canvi climàtic o problemes no resolts en astronomia i física com el de la matèria fosca o per què les lleis de la física clàssica i la quàntica són tant contraposades.

I ja en el nivell 5, la previsió és que la IA sigui capaç gairebé de realitzar el treball d’organitzacions completes. No es tracta de substituir les persones si no que ens dedicarem a tasques que requereixin interacció social: un judici, la creativitat o la comprensió més profunda… La resta de tasques mecàniques seran substituïdes per la IA. Si això arriba, serà el moment del nostre Judici Final? No ho crec, però sempre serem a temps de desendollar la màquina, per si de cas.

VÍCTOR CARBONELL

Al món hi ha 1.300 milions de turistes cada any. És un fenomen social global. Però el turisme, com tota indústria, té pros i contres. A Catalunya, genera el 12% del PIB i el 14% de l’ocupació; i a Barcelona, el 7,3% i el 8,6%, respectivament. A les Balears, el 40% del PIB i el 22% de l’ocupació. Els inconvenients en són uns quants: degradació ambiental, ocupació de l’espai públic, contaminació acústica, augment de preus, carestia i manca d’habitatges, i atracció de la delinqüència. Si es superen certs límits hi ha massificació, contra la qual s’ha convocat una manifestació a Barcelona el 6 de juliol. La massificació origina turistificació, que el Termcat defineix com “el procés de convertir en turística una zona geogràfica, comercial o històrica, un fet social, un producte”, i també genera turismofòbia, però ull viu!: alguns turismofòbics hipòcrites acaben de cap de setmana a Praga o de vacances a Tailàndia.

Calen solucions integrals
Una derivada n’és la gentrificació a molts barris, una transformació econòmica que n’expulsa els que hi han viscut sempre. Certament, s’han posat alguns pegats, com la moratòria hotelera a Barcelona, però alhora s’obrien albergs per a motxillers que promovien botellades a les platges. En canvi, els jubilats americans amb calers s’allotgen en hotels de cinc estrelles, gasten molt, sopen d’hora, se’n van a dormir aviat com les gallines i fan poc soroll. El mercat ha respost donant ales als pisos turístics (10.101 de legals, però 18.321 anunciats a Barcelona, segons Inside Airbnb), que ara es volen suprimir. Calen solucions integrals que impliquin totes les administracions, no pegats. Les Balears ja no tenen solució: en una o dues dècades, amb la degradació progressiva, i sense activitats alternatives, s’empobriran molt.

Polítiques destructives
Les eleccions europees han mostrat com de destructives són certes polítiques. El benestar social sorgit a Occident després de la segona guerra mundial està en retrocés. El patró és el mateix arreu: les ajudes públiques són per als vulnerables (majoritàriament estrangers), però Europa ha importat tants vulnerables que els no-vulnerables, que tenen tan dret a rebre ajudes com els vulnerables, no en reben i, a més, veuen perillar la identitat dels seus països, d’aquí que avanci la dreta. A nivell local, molts independentistes s’han abstingut perquè no hi ha cap partit que els representi. Alhora, cert vot captiu d’alguns partits perilla, perquè el sàtrapa del Marroc projecta crear un partit d’àmbit europeu per reunir tot el vot islàmic, un sistema social feixista, misogin, homofòbic, i antidemocràtic. D’altra banda, les cadires fan tornar daltònics als que veien línies vermelles en el Hard Rock, de manera que a l’Estat, l’Ajuntament i la Generalitat hi podria haver el mateix color polític: partit únic com a la Xina. Alegria pels del “Bajo Llobregat” com diria el senyor Illa, però el principi de la fi de Catalunya.

Josep Maria Torremorell