Connecta amb nosaltres

Cultura

‘D’esquena’

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte on ens parla de com l’evolució és imparable…

Publicat

on

Tot va començar com una moda estúpida que seguien uns quants freaks. Creien que caminant d’aquella manera milloraven el rec sanguini dels glutis. Fins que un estudi inoportú de la universitat d’Oxford ho va avalar, però en un altre sentit: caminar cap endarrere, rejoveneix. A partir de llavors, es va desencadenar el drama. Primer, els influencers de torn van aparèixer a les xarxes socials parlant meravelles d’aquesta manera de desplaçar-se. No van passar ni dos dies que ja es veia força gent pel carrer fent-t’ho. Als retro-caminadors (així se’ls anomenava) els era igual caure escales avall del metro, o trepitjar tolls de merda de gos amb massa freqüència. Recordo el dia que el meu fill d’onze anys es va col·locar la motxilla penjada al davant de la panxa. Li vaig dir que ni parlar-ne. Vaig haver d’acompanyar-lo a l’escola per assegurar-me que hi anava caminant com Déu mana. Aquell mateix dia vaig comprovar decebut com la majoria dels professors i alumnes, entraven a l’escola caminant com crancs. Va ser aleshores quan em vaig adonar que l’estupidesa havia esdevingut tendència, i que no trigaria a ser una norma.
Em va sorprendre com la majoria de les fotos dels perfils d’Instagram van canviar d’un dia per l’altre. Res de cares somrients banyades en filtres, o de persones fent escalada, o d’escenes familiars entranyables. Res de tot això; clatells! Només apareixien clatells ben perfilats. Els perruquers van fer fortuna, perquè el clatell, sobtadament, va esdevenir la carta de presentació per a la majoria de les persones que practicaven la retro-caminada. Els fabricants de roba no van trigar a redissenyar les camises i col·locar la botonada a l’esquena. Les sabates també van sofrir canvis estructurals per fer el fet de caminar enrere molt més còmode. Fins i tot l’Anna, la meva dona, que estava embarassada de sis mesos, volia provar-ho. Crec que serà bo per al nadó, em va dir. Jo no hi estava d’acord, però no em va fer cas. I vinga! Amunt i avall amb la panxa mirant en direcció contrària i jo havent-la d’avisar dels semàfors. Em sentia sol. En aquell moment ja m’havia convertit en minoria. En un pària social que caminava estrany. No tenia cap lògica! Fins i tot vaig llegir una notícia que desmentia el maleït estudi d’Oxford, però ja donava igual, la bola era imparable.
I llavors, va arribar el dia del part. I tots corre que corre marxa enrere, tots menys jo. I el ginecòleg que em deia que tot aniria bé amb un bigoti tatuat al bell mig del clatell. I aleshores, va passar. Va néixer l’Alba. El seu plor va tronar al quiròfan i seguidament el doctor va cridar que era un miracle de l’evolució. Jo no ho vaig entendre fins que la van col·locar entre els braços de la meva dona i va obrir un ull, una ciclòpia. Sí, un ull incrustat al bell mig del clatell!
L’endemà la premsa feia cua al davant de casa. Volien conèixer la nena que havia fet un salt evolutiu impossible. Finalment i per un bon preu, vam acceptar fer-nos un reportatge tot passejant amb la criatura pels carrers del barri. Aquella, va ser la primera vegada que vaig caminar d’esquena.
ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)

Continua llegint

Cultura

Arriba el ‘Cosmere’ en català!

Mai Més publica Fills de la boira, el primer volum de la sèrie ‘Mistborn’

Publicat

on

Brandon Sanderson (1975) és un dels millors escriptors actuals de literatura fantàstica i de ciència-ficció que es va donar a conèixer amb Elantris, la novel·la que el va convertir en un veritable èxit de crítica i que va servir de carta de presentació pel seu univers fantàstic: el Cosmere.

El Cosmere va originar-se gràcies a Adonalsium, una forma de poder —no se sap ben bé si una persona o una divinitat— que condensa tota la màgia coneguda i que també és descrita com el poder de la creació. En aquest univers fantàstic és on transcorren les aventures d’una de les millors sèries de literatura fantàstica de tots els temps: Mistborn.

Avui, gràcies a l’editorial Mai Més, podem llegir aquesta sèrie per primera vegada en català en un dels projectes literaris més ambiciosos que ha conegut la literatura de casa nostra en les darreres dècades.

El primer volum, Fills de la boira, amb traducció de Marta Armengol Royo, ja es troba des del mes de febrer a les llibreries de tot el país. Si us agraden les trames plenes de màgia i acció, no deixeu passar aquesta oportunitat. Revoltes i intrigues us esperen en un univers fascinant on tot pot estar en mans d’una heroïna completament inesperada. No ho dubteu ni un segon més, llegiu Fills de la boira i descobrireu perquè aquest món cobert de boires i regit per un emperador immortal ha meravellat a tanta gent.

A més, mercès als esforços de l’editorial Mai Més, els lectors no haurem d’esperar gaire per llegir tota la trilogia de Mistborn, perquè El pou de l’ascensió i L’heroi de l’eternitat ens arribaran en català al llarg d’aquest 2025.

Enhorabona als lectors amants de la fantasia moderna, ha arribat el moment de gaudir de Sanderson (també) en català.

Continua llegint

Cultura

De la proximitat a la consagració, el viatge artístic de Miriam Bedoya

Publicat

on

La cantant lírica Miriam Bedoya ha protagonitzat un dels salts més inspiradors d’aquesta primavera. El mes de març, va oferir un recital ple d’intimitat i proximitat a la BiblioMusiCineteca, un espai cultural de barri que, amb gran vocació artística, es consolida com un trampolí essencial per a noves veus. Tanmateix, la sorpresa ha arribat aquest abril, quan Bedoya ha actuat al Palau de la Música Catalana, un espai de prestigi i excel·lència musical.

Per a l’artista, el camí fins aquí ha estat ple de constància i preparació. “És com caminar pel bosc amb la motxilla plena d’eines, i de cop t’apareix un riu. Pots esperar, o, si estàs preparada, t’hi llences”, explica amb emoció. “A vegades no tens temps d’assimilar res. Només dius: Estic preparada. I ho fas.”

No obstant això, Bedoya destaca amb gratitud el valor dels escenaris més petits, com el de la BiblioMusiCineteca: “Necessitem aquests espais per provar repertori, per preparar-nos i créixer. És on agafes seguretat i on comparteixes de prop amb el públic. Per a mi, llocs així han estat claus per continuar avançant i no perdre el ritme mentre em presento a audicions”.

“Va ser tota una experiència cantar al llegendari Palau de la Música com a solista i amb l’orquestra Conjunt Instrumental Sentiments. També va ser molt grat compartir l’escenari amb Yelen Montero i una oportunitat que s’ha fet realitat gràcies a l’Anna Slizinova”.

Continua llegint

Cultura

‘Sardenya: l’illa megalítica’ arriba al Museu d’Arqueologia

Publicat

on

Per

El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha inaugurat l’exposició internacional “Sardenya: l’illa megalítica”, una mostra que, del 16 d’abril al 2 de novembre, transporta els visitants a la civilització nuràgica de Sardenya, des del Neolític fins a l’edat del ferro. Per primera vegada fora d’Itàlia, aquesta exposició presenta més de 200 objectes arqueològics procedents de museus sards, amb el gegant de pedra de Mont’e Prama com a peça estrella.

La mostra, que ja ha recorregut prestigiosos museus com l’Hermitage de Sant Petersburg o el Museu Arqueològic de Nàpols, inclou estatuetes femenines del culte a la deessa-mare, exvots de bronze i un dels enigmàtics gegants de la necròpolis de Mont’e Prama (850-750 aC), conegut com Manneddu, un possible boxejador. Aquestes escultures, de més de dos metres, són considerades per alguns les primeres estàtues exemptes de la Mediterrània occidental. Descobertes el 1974 a Cabras, les estàtues acompanyaven una necròpolis amb 125 tombes, majoritàriament d’homes joves, i podrien representar guerrers, avantpassats mítics o herois divinitzats.

L’exposició, enriquida amb maquetes i reconstruccions 3D, ofereix una immersió en els paisatges i la cultura nuràgica. Promoguda per la Fundació Mont’e Prama, amb el suport de la Regió Autònoma de Sardenya i diverses institucions italianes, l’exposició es tracta d’una oportunitat única per descobrir tot  un capítol de la prehistòria mediterrània. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024