La rehabilitació de la Casa de la Premsa, prevista per abans del 2029, comença a esgotar terminis (i la paciència dels impulsors). La regidora del districte de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, ha avançat en una darrera trobada amb els veïns que el consistori ha començat a explorar “solucions”. L’objectiu: rehabilitar l’edifici històric, però amb canvis respecte al projecte original. “Hi ha opcions per resoldre la Casa de la Premsa i també per fer front a la manca d’equipaments del barri”, ha assenyalat, sense entrar en més detalls per evitar “generar expectatives”.

“L’opció ens permetrà fer la rehabilitació amb l’espai veïnal i veure si és possible que això vagi acompanyat d’una biblioteca en un millor espai”, ha assenyalat la regidora sense donar gaires més detalls al veïnat.

Segons ha informat, la carambola no depèn només del Districte de Sants-Montjuïc, sinó que hi ha més actors implicats: “No puc anar més enllà, però sí que hi ha solucions sobre la taula que podrien ser molt interessants per rehabilitar la Casa de la Premsa i solucionar la manca d’equipaments”, ha precisat.

El Nadal és temps de compartir i pensar en els altres. És un moment en què les llums, la música i les tradicions omplen els carrers i les llars, però també una oportunitat per recordar aquells que més ho necessiten. Per aquest motiu, un any més s’organitza al Poble-sec el Nadal Solidari, una iniciativa que uneix veïns i entitats per ajudar les famílies que passen per dificultats.

Des del passat 18 de novembre fins al proper 16 de desembre s’ha començat a dur a terme una recollida solidària d’aliments bàsics, productes d’higiene personal i material escolar nou. Tot el que es recapti es destinarà a les famílies del barri que són ateses per Bona Voluntat en Acció, una entitat clau en la lluita contra l’exclusió social.

Punts de recollida

Els poblesequins poden contribuir amb les seves aportacions apropant-se als diversos punts de recollida com: les parròquies del barri, la Biblioteca Francesc Boix, el Centre Cívic El Sortidor, les escoles i els instituts del Poble-sec, entre d’altres. La veïna del carrer de Blai, Júlia López, explica com viu aquesta campanya: “Per mi, el Nadal comença quan porto la meva aportació al centre cívic. És bonic veure com tothom col·labora per fer que les festes siguin especials per a tothom”.

La màgia del Nadal

El 4 de gener, la patge Estel recollirà les cartes de tots els infants durant tot el dia, d’11.30 a 13.30 i de 17 a 20 hores. Es faran activitats a les tres places del barri: Sortidor, Molino i Santa Madrona, de manera que serà en aquesta darrera on les entitats del barri i el veïnat rebran la patge a la tarda per fer-li entrega de les cartes. A més, hi haurà un photocall, espai que captarà a través d’una imatge la il·lusió dels més petits, i no tan petits. 

Aquest 8 de novembre ens ha deixat Jordi Carbonell i Pinyol, persona activa en molts camps i treballador incansable, sempre al servei de la llengua catalana.

Neix, creix, viu i treballa tota la vida al Poble-sec. Al cafè de la seva família, de petit i de jove, agafa un gust especial per les diverses varietats de la llengua catalana, que mai no abandona.

Estudia farmàcia i aconsegueix obrir una farmàcia al carrer de Borrell, a tocar del Paral·lel, on treballa durant dècades.

També estudia música al Conservatori de Barcelona i és deixeble de Cristòfor Taltabull. Posteriorment, escriu crítiques musicals a la revista Serra d’Or.

Segueix diferents cursos superiors de català. Molt lligat al seu barri, al llarg dels anys setanta i part dels vuitanta col·labora amb l’Associació de Veïns del Poble-sec, com a professor de català per a adults i corrector lingüístic. En aquella època també forma part de la Comissió Coordinadora Lexicogràfica de Ciències, lligada a l’Institut d’Estudis Catalans.

La voluntat que la seva llengua no fos ni més ni menys que qualsevol altra el condueix a l’esperanto cap a 1980. Com sempre, l’estudia profundament. De fet, arribaria a ser president de l’Associació Catalana d’Esperanto i coautor del Diccionari Essencial Esperanto-Català.

En els últims anys de la seva vida en Jordi comença a perdre memòria i la prodigiosa agilitat mental que havia tingut sempre. Els seus dots intel·lectuals, capacitat de treball, vocació de servei i múltiples interessos el van portar en direccions molt diverses. Però el record que ha deixat en qui el vam conèixer ha estat inesborrable.

Que la terra li sigui lleu, descansi en pau.