Quan llegiu aquesta edició del ZONA SEC , ja ens trobarem immersos en   els primers dies del Nou Any. Arriba el 2025, i, després de més d’un any i mig de mandat, el govern del PSC, que ja governava en l’anterior legislatura amb els Comuns, continua vivint de les rendes. En l’edició anterior, la regidora Raquel Gil assegurava que el 2025 seria l’any del Poble-sec. La realitat, però, és que aquest any del barri podria haver estat el 2024. I, de fet, encara no sabem què de nou ens portarà, més enllà de la finalització de les obres iniciades o encarregades durant el mandat passat.

Mentrestant, la crisi habitacional ofega cada vegada més les nostres veïnes i veïns. Tot i això, el PSC ha decidit que la prioritat del pla de la Fira és construir nous pavellons firals, en lloc dels molt esperats habitatges. Fer front a la manca d’habitatge a la ciutat és un dels motius fundacionals de Barcelona en Comú. Quan érem al govern, vam combatre aquesta crisi des de diferents fronts: comprant habitatges, multant grans tenidors, construint noves promocions i reservant espais estratègics de la ciutat per a habitatge assequible.

Un d’aquests espais és la Fira de Montjuïc. Després d’un procés participatiu amb els barris, la ciutadania i els actors implicats, vam aconseguir un acord històric per millorar la permeabilitat entre els barris, augmentar els equipaments de proximitat i construir 500 habitatges. Malauradament, aquest acord ha quedat diluït per la gestió d’un govern Collboni més preocupat per acontentar els poders econòmics que per atendre les necessitats reals dels votants.

La segona necessitat urgent del barri, els equipaments de proximitat, tampoc avança. Tot i que el PSC governa tant a l’Estat com a la ciutat, més de divuit mesos després encara no han aconseguit formalitzar la cessió del local del Paral·lel 149, l’antiga seu de la Tresoreria de la Seguretat Social, tancada i buida des de fa més d’una dècada. No gaire lluny, la Casa de la Premsa continua sense el necessari vistiplau per a la seva rehabilitació. Quan el govern format pel PSC i els Comuns va trobar una solució que garantia el finançament d’aquest emblemàtic edifici, el PSC en solitari s’ha fet enrere, posant en risc la seva inauguració en l’aniversari de l’Exposició del 29.

Tant de bo, com deia la regidora Raquel Gil, el 2025 sigui realment l’any del Poble-sec. Però que ho sigui no només per tallar cintes d’obres acabades, sinó perquè es prenguin decisions valentes i compromeses per satisfer els desitjos i les necessitats de les veïnes i veïns. Per a aquest Any Nou, demanem als Reis Mags que ens portin un govern més atent als barris i a la seva gent.

Carolina López, consellera del Districte per Barcelona en Comú

El Poble-sec enceta un nou any pràcticament com el va començar fa un any enrere. Per només citar alguns exemples, el problema de l’habitatge no s’ha frenat ni de bon tros, el degoteig de veïns expulsats és constant, l’administració no ha cessat en la seva repressió contra els activistes prohabitatge (pàgina 9), la Casa de la Premsa continua sense pla de rehabilitació, el local de Paral·lel 149 encara no s’ha transferit a mans municipals i entitats com els Castellers del Poble-sec es mantenen a l’espera de poder ser agraciats algun dia amb un local d’assaig.

Aquestes qüestions són, ara com ara, una responsabilitat directa dels executius socialistes, sigui des de l’Ajuntament, la Generalitat o el govern central. Tanmateix, algunes qüestions municipals també són herència no resolta del passat executiu capitanejat per Barcelona en Comú, o la coalició a Madrid amb Sumar. Cert és que s’han fet coses en aquests darrers anys, com el veto a nous pisos turístics, però la situació és tan límit que una part gens menyspreable de la població ha començat a perdre tota esperança en el sistema i el perillosíssim discurs de l’extrema dreta cada vegada ressona amb més força. No pot ser que costi tants anys solucionar segons quines coses.

La situació que concerneix el barri arriba acompanyada de mesures que no s’entenen des del carrer. Per una banda, que es prioritzi el funcionament de la Fira de Barcelona a Montjuïc per sobre dels pisos assequibles projectats (no s’aixecaran fins entrats al 2030); per una altra, que es tracti de privatitzar de forma encoberta els projectes culturals que les entitats locals han rescatat de l’oblit, com el Teatre Arnau.

En vista del panorama, els veïns de Piquer, 10 encara hauran de donar les gràcies a l’administració perquè hagin pogut fer enguany el raïm sense un niu d’escombraries i coloms a tocar de les seves finestres. Tanmateix, la població també ha de fer autocrítica sobre quin model social escull. L’individualisme per sobre del col·lectivisme no ens porta enlloc. De fet, al mateix barri hi ha l’exemple que l’organització comunitària és la millor arma per superar determinades dinàmiques que només busquen el profit privat. Si no, que els hi preguntin als veïns de Tapioles 15 (pàgina 9).

Aquest 2025 ha de ser el punt d’inflexió perquè determinades polítiques corregeixin el seu rumb en favor de l’interès general dels poblesequins.

Fotografia | Desnonament al carrer de Tapioles // SINDICAT DE BARRI DEL POBLE-SEC

La transformació del Poble-sec està en marxa. Estem reformant el carrer Elkano de manera integral, hem fet una primera reforma de la plaça de les Tres Xemeneies per canviar els seus usos i fer-la més oberta, s’està fent en col·lector de Vilà i Vilà (un dels més importants de la ciutat), estem renovant els Jardins de les Hortes de Sant Bertran i el Mirador del Poble-sec, i estan en marxa la residència d’estudiants i el local de joves.

Hi ha moltes obres en marxa, però tots sabem que són obres per millorar, com hem vist a les Tres Xemeneies. Quan totes estiguin acabades tindrem un Poble-sec millor.

Ja hem obert els camins de Montjuïc després de la seva reforma i hem inaugurat l’Aula Ambiental, des d’on ja s’estan generant iniciatives amb les escoles i els veïns del barri.

També estem aplicant mesures per millorar la mobilitat a peu amb el diàleg amb els veïns (passos de vianants, cadires i bancs on en faltaven) i estem prioritzant el manteniment de l’espai públic, que fins ara no havia sigut una prioritat.

Acabem un any de molt bones notícies. Durant els darrers mesos hem viscut moments molt emotius, celebrant diversos aniversaris de projectes i entitats del Poble-sec: Castellers, Baixem al carrer, Penya Barcelonista Tres Xemeneies. I finalitzem l’any amb l’atorgament de la Medalla d’Honor de la Ciutat al CF APA Poble-sec, una entitat que comparteix valors esportius i socials des de la seva creació fa 35 anys, i amb l’obertura de l’emblemàtica sala El Molino.

La reobertura de El Molino és una gran notícia pel barri, pel Paral·lel i pel conjunt de la ciutat. Amb ell, el Paral·lel tornarà a brillar i ajudarà a dinamitzar culturalment i socialment el barri i la plaça de la Bella Dorita.

L’any 2025 serà un gran any pel barri. Serà l’any del Poble-sec, perquè es desencallaran temes pendents històricament, com la Casa de la Premsa, els locals de joves i per als Castellers, el CECOR a l’edifici de les Tres Xemeneies, l’edifici de Paral·lel 149 i l’Espai Fira, amb més equipaments.

Serà un any en què els veïns i veïnes del Poble-sec veureu, per fi, com es concreten demandes històriques i equipaments necessaris, que seran una realitat en un futur proper.

Des d’aquí us vull desitjar unes bones festes i un bon any 2025.

I demanar-vos una cosa: que aquestes festes comprem al barri, a les botigues i comerços de proximitat. És així com impulsarem la vida al barri.

Fem entre tots i totes un Poble-sec millor. 

Raquel Gil Eiroá, Regidora del Districte de Sants-Montjuïc