La preservació i recuperació de les festes majors suposa la defensa de la identitat dels nostres barris, ja que són una expressió “viva” cultural i social de primer ordre. Però són molt més que una celebració, són un moment en què els veïns es reuneixen per reforçar els lligams socials. Com deia a l’inici, la importància de les festes rau en aquest paper de conservació de la identitat cultural. Són un dels patrimonis immaterials més preuats.

Al Poble-sec tenim la sort de comptar amb un veïnatge bolcat en mantenir ben vives les tradicions. Enguany celebrarem la 3a edició de la Festa de Santa Madrona, una festa recuperada gràcies a entitats com l’orgull Poblesequí, CERHISEC i l’Associació de Veïns del Poble-sec. La història de Santa Madrona, patrona del barri i també de Barcelona, és poc coneguda, però posa de manifest l’amor de la santa per la seva ciutat. 

Aquesta mateixa estima és la que ha portat a les entitats a recuperar i visibilitzar la festa i sobretot el seu missatge. És una fortuna tenir entitats que treballen per difondre la memòria històrica. Conèixer les arrels i els orígens del barri és estimar-lo, és reforçar el sentiment de pertinença entre els veïns i és crear una xarxa de suport i solidaritat que perdura més enllà dels dies de festa.

Cal posar en valor la tasca que fan els voluntaris i col·laboradors de les associacions i entitats organitzadores. Precisament per aquest motiu des de Junts per Barcelona vam presentar a l’Ajuntament una proposició (que va ser aprovada), on demanàvem el compromís del govern del PSC amb el patrimoni immaterial que suposen les festes majors. Aquest compromís es concretava en: (1) Crear un espai de treball amb totes les entitats i associacions organitzadores per facilitar la logística i la gestió de les festes (ús de l’espai públic, normativa aplicable, tràmits administratius…) per treballar les necessitats i aportar solucions als reptes plantejats.  (2) Crear una cartera pública de continguts programables per les festes majors de la ciutat. (3) Millorar el finançament. (4) Posar en valor el caràcter cívic, comunitari i tradicional de les festes.  

Alhora les festes són una oportunitat per generar arrelament amb les persones nouvingudes, una oportunitat per explicar la història i identitat del barri i per viure i valorar la identitat local. Són un reflex de la història, la cultura i els valors d’una comunitat, i una eina poderosa per enfortir els vincles socials, promoure el benestar i mantenir viva la identitat col·lectiva. 

Aprofito les últimes línies per reivindicar Santa Madrona com a patrona de Barcelona, conjuntament amb Santa Eulàlia i la Mercè i per reclamar major suport per part de l’administració pública a les festes majors. Garantir-ne el finançament i el suport logístic és una responsabilitat pública ineludible que beneficia tota la societat. 

El regidor de Barcelona en Comú, Marc Serra, ha celebrat aquest desembre el seu darrer plenari com a president del Districte de Sants-Montjuïc. El seu lloc l’ocuparà a partir d’ara la també regidora dels comuns, Jessica González, després de rebre el suport de la majoria de consellers del ple. Amb el seu comiat, Serra tanca una etapa a la primera fila política del districte, primer com a regidor sota l’alcaldia d’Ada Colau i fins ara com a president.

La marxa de Marc Serra és fruit de la reorganització interna de Barcelona en Comú, després de la sortida d’alguns regidors, com ara la mateixa Ada Colau. A partir d’ara el regidor es traslladarà com a regidor adscrit al districte de Gràcia i assumirà noves responsabilitats a la plaça de Sant Jaume. “Des de la part personal em fa molta pena deixar aquest districte; he estat molt fortament vinculat no només com a regidor executiu, sinó com a veí i en el seu teixit associatiu”.

Respecte a la seva tasca el darrer any i mig com a president del Districte, Serra ha admès que se li ha fet difícil veure’s obligat a mossegar-se la llengua en molts plenaris i audiències públiques (el seu paper aleshores era més aviat de moderador). “No poder emetre opinions personals crec que m’ha anat bé a nivell personal per explorar l’autocontenció”, ha confessat.

 Ara el càrrec de presidenta l’assumeix Jess González, qui ha desenvolupat la seva trajectòria a Ciutat Vella. En qualsevol cas, ha recordat que el seu compromís és “col·lectiu” i ha celebrat “la diversitat veïnal i la pluralitat del teixit cultural, comercial i de mitjans de comunicació que expliquen la realitat del districte”.

Malgrat ser una votació secreta, González tenia tots els números de sortir escollida com a presidenta del districte, derivat del repartiment de les presidències que van fer Comuns, PSC, ERC, Junts i PP a principis del mandat. Tanmateix, un dels vots anònims ha estat en blanc i un segon en favor del regidor candidat de VOX, De Oro Pulido.

Quan llegiu aquesta edició del ZONA SEC , ja ens trobarem immersos en   els primers dies del Nou Any. Arriba el 2025, i, després de més d’un any i mig de mandat, el govern del PSC, que ja governava en l’anterior legislatura amb els Comuns, continua vivint de les rendes. En l’edició anterior, la regidora Raquel Gil assegurava que el 2025 seria l’any del Poble-sec. La realitat, però, és que aquest any del barri podria haver estat el 2024. I, de fet, encara no sabem què de nou ens portarà, més enllà de la finalització de les obres iniciades o encarregades durant el mandat passat.

Mentrestant, la crisi habitacional ofega cada vegada més les nostres veïnes i veïns. Tot i això, el PSC ha decidit que la prioritat del pla de la Fira és construir nous pavellons firals, en lloc dels molt esperats habitatges. Fer front a la manca d’habitatge a la ciutat és un dels motius fundacionals de Barcelona en Comú. Quan érem al govern, vam combatre aquesta crisi des de diferents fronts: comprant habitatges, multant grans tenidors, construint noves promocions i reservant espais estratègics de la ciutat per a habitatge assequible.

Un d’aquests espais és la Fira de Montjuïc. Després d’un procés participatiu amb els barris, la ciutadania i els actors implicats, vam aconseguir un acord històric per millorar la permeabilitat entre els barris, augmentar els equipaments de proximitat i construir 500 habitatges. Malauradament, aquest acord ha quedat diluït per la gestió d’un govern Collboni més preocupat per acontentar els poders econòmics que per atendre les necessitats reals dels votants.

La segona necessitat urgent del barri, els equipaments de proximitat, tampoc avança. Tot i que el PSC governa tant a l’Estat com a la ciutat, més de divuit mesos després encara no han aconseguit formalitzar la cessió del local del Paral·lel 149, l’antiga seu de la Tresoreria de la Seguretat Social, tancada i buida des de fa més d’una dècada. No gaire lluny, la Casa de la Premsa continua sense el necessari vistiplau per a la seva rehabilitació. Quan el govern format pel PSC i els Comuns va trobar una solució que garantia el finançament d’aquest emblemàtic edifici, el PSC en solitari s’ha fet enrere, posant en risc la seva inauguració en l’aniversari de l’Exposició del 29.

Tant de bo, com deia la regidora Raquel Gil, el 2025 sigui realment l’any del Poble-sec. Però que ho sigui no només per tallar cintes d’obres acabades, sinó perquè es prenguin decisions valentes i compromeses per satisfer els desitjos i les necessitats de les veïnes i veïns. Per a aquest Any Nou, demanem als Reis Mags que ens portin un govern més atent als barris i a la seva gent.

Carolina López, consellera del Districte per Barcelona en Comú