Connecta amb nosaltres

Societat

El Paral·lel s’encadena per la independència

Publicat

on

Famílies senceres, veïns i una amplia representació del teixit associatiu del Poble-sec celebra la Diada sumant-se a la Via Catalana, que va creuar massivament l’avinguda del Paral·lel

@molina_jordi / L’espectacular Via Catalana que l’11 de setembre va travessar Catalunya des del Pertús fins a Alcanar va tenir en el Paral·lel un dels múltiples escenaris de Barcelona. Fins a l’avinguda van desfilar veïns i representats del teixit associatiu del Poble-sec que es van sumar al crit de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Precisament, la sectorial al barri de l’ANC, la plataforma Poble Poble-sec per la Independència (PSxI), es va encarregar de gestionar, amb el suport de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, la convocatòria dels trams 763 i 764 d’una cadena humana que va aplegar 1.600.000 persones al conjunt del Principat, 500.000 a Barcelona, segons xifres d’Interior.

via_catalana

Milers de persones es van concentrar al Paral·lel per ‘fer Via’ / Ana Inés Fernández

Per al portaveu de PSxI, Víctor Acedo, la Via Catalana demostra, com ja ho va fer la Diada del 2012, “que el projecte independentista és el que concita unes majories més àmplies i, sobretot, transversals al país, i que no és cap febrada passatgera”. Per la seva banda, el president de la Coordinadora, Josep Guzmán, assegura que hi va haver “pràcticament unanimitat” entre les entitats per aprovar que la Coordinadora tingués un paper destacat en l’èxit de la Via. “No penso que sigui necessàriament obligatori ser independentista per anar a la Via, tenim clar, això sí, que les relacions entre Catalunya i Espanya no tenen més recorregut i, sobretot, que per davant de la legalitat hi ha la justícia”. El treball conjunt de la PSxI i la Coordinadora va permetre, a més, convocar dos autocars per tal que alguns manifestants es poguessin desplaçar fins els trams amb menys participació de la Via, en concret a Camarles, a les Terres de l’Ebre.

“El projecte independentista és el que concita majories més àmplies i transversals al país,  no és cap febrada passatgera”, diu Víctor Acedo, portaveu de PSxI

mural

PSxI va encarregar un mural a un artista per commemorar el pas de la Via pel barri / J.M.

Els participants de la Via  és van agafar de les mans entre crits  “d’independència” a les 17:14, l’hora prevista. Minuts abans, un mural d’una estelada —foto— encarregat per PSxI centrava les mirades a la Plaça de les Tres Xemeneies. Allà mateix, estaven concentrats els Castellers del Poble-sec, que s’encarregarien de muntar i desmuntar castells en un ambient festiu fins a les 18h de la tarda, l’hora en què sonaria l’himne dels Segadors. Entre crits, balls, banderes, es podien identificar fàcilment cares conegudes del teixit associatiu del barri, com la de Màxim Montori, representant de la junta de la Coordinadora. “Ens vam posar a disposició de Poble-sec per la Independència perquè entenem que la nostra responsabilitat és estar amb el país”. Els que no hi van convocar els seus socis van ser els responsables de la Unió de Veïns, “no volem entrar en política”, sostenen.

Sobirania nacional, sí; transformació social, també

Via_Catalana1

Els veïns del Poble-sec s’agafen de les mans quan toquen les 17:14 / Ana Inés Fernández

El contingut social de la Via Catalana es va fer sentir en diversos trams de la cadena humana. A Barcelona, prop de 8.000 persones van participar de la iniciativa de Procés Constituent #EncerclemLaCaixa. “Un símbol per denunciar com la gestió actual de la crisi només perjudica als sectors més vulnerables de la societat —treballadors, parats, jubilats, immigrants, estudiants…— mentre permet que els bancs i grans especuladors segueixin augmentant beneficis”, explica Marc Serra, activista de l’Assemblea de Barri i veí del Poble-sec. Malgrat la poca repercussió mediàtica que va tenir la iniciativa, a Catalunya es van fer múltiples reivindicacions que relacionaven la sobirania nacional amb l’oportunitat de construir un país més just, acollidor, transparent i amb els drets socials garantits.

“#EncerclemlaCaixa és un símbol per denunciar la gestió de la crisi, que només perjudica als sectors vulnerables —treballadors, aturats, jubilats, immigrants, estudiants…— mentre permet que els bancs i grans especuladors segueixin augmentant beneficis”, explica Marc Serra, activista de l’Assemblea i veí del barri

Doble missatge
La mobilització de la societat civil a la Via Catalana ha de servir ara per consolidar el rumb de l’executiu de Mas i el Parlament cap al referèndum d’autodeterminació. Però, sobretot, significa una demostració de força cívica que hauria de fer reflexionar als dirigents estatals, que segueixen refugiats sota el fràgil paraigua constitucional. En paraules del portaveu de PSxI, “tot plegat suposa una gran pressió al nostre govern i al govern central: el primer no pot caure en la temptació de xipollejar amb preguntes múltiples ni dates tardanes pel que fa a la consulta i el segon faria bé de deixar de fer l’orni d’una vegada per totes”.

Clica aquí per veure el reportatge fotogràfic

Societat

Punt i seguit, la vida després d’un adéu

L’Associació Mixta de Separats i Viuds de Catalunya celebra aquest 2019 el seu 40è aniversari de vida

Publicat

on

Sigui per qüestions naturals com per afers personals, arriba un moment en què les parelles passen de ser un tàndem a diluir-se. Un punt traumàtic en què moltes persones són capaces d’entomar el seu nou camí de forma individual, però en el qual sempre entren tota una sèrie de circumstàncies que esdevenen hàndicaps. Relacions d’amistat que es veuen truncades, soledat, pèrdua de motivació…

Per poder reendreçar aquesta situació fa 40 anys que va néixer l’Associació Mixta de Separats i Vidus de Catalunya, amb seu a l’avinguda del Paral·lel, 97 (a tocar del carrer de Margarit). Tal com explica la seva presidenta, Anna Hernández, l’espai pretén ser un punt de trobada “per a persones que tenen una motxilla similar i que es volen tornar a desenvolupar com a persones i generar noves amistats”.

Combatre la soledat

“Les persones joves no acostumen a tenir gaires dificultats en refer el seu camí i les seves amistats, però les persones que ja voregen els 50 anys es troben en una certa soledat, ja que no els sembla tot tan fàcils”, emfatitza Henrández. Davant d’aquesta dicotomia, l’entitat aposta per activitats centrades en el dinamisme: “L’objectiu és que tornin a parlar amb la gent, fer grups, fer activitats i passar-s’ho bé; Ara tenim tallers de psicologia, creixement personal, sortides de tot el dia, grups de teatre, cinefòrums, dinars i fins i tot actuacions musicals”, explica.

Es pot trobar una nova parella a l’associació? D’entrada Hernández sempre recomana aparcar aquesta possibilitat a l’hora d’associar-se al col·lectiu: “Aquest és un punt per refer-se com a persones”, assenyala. Tot i això, també admet que entre les parets del local s’ha desafermat l’amor: “Si bé aquest és un espai per relacionar-se i entretenir-se, sempre és inevitable que dues persones es puguin enamorar”, sentència.

Fotografia | Associació Mixta de Separats i Viuds de Catalunya

Continua llegint

Societat

Disminueixen les molèsties de l’oci nocturn al ‘triangle lúdic’

Primers brots verds de la mesura municipal

Publicat

on

El triangle lúdic que conformen els carrers Paral·lel, Nou de la Rambla i Vilà i Vilà es desinfla (tot i que la festa continua). És aquesta la conclusió a la qual han arribat els responsables del Districte de Sants-Montjuïc després d’analitzar la mesura que van posar en marxa aproximadament fa un any. Segons les dades que ha presentat en el darrer Consell de Barri la referent de prevenció del Districte, Ariadna Ros, les trucades a la Guàrdia Urbana i les molèsties que es generen al voltant dels locals han disminuït prop d’un 66%.

Cal recordar que l’origen d’aquesta mesura està en un programa de col·laboració de l’administració municipal amb els 23 locals que tenen activitat econòmica en aquests tres carrers. A més, el pla també ha contemplat la presència d’agents cívics que tenien com a objectiu conscienciar i fer pedagogia entre els clients dels bars perquè no generessin molèsties al veïnat en sortir al carrer. Segons sembla, la seva presència ha resultat determinant.

El resultat

El principal indicador que demostra que el programa ha funcionat en la seva primera edició és el fet que les nits que ha estat el servei d’agents cívics en funcionament (les nits de dijous, divendres i dissabte entre les 00.00 hores fins a les 05.00 hores), les trucades a la Guàrdia Urbana han baixat substancialment. Es calcula que ha disminuït l’impacte en la via pública i les molèsties que generen els locals al voltant d’un 66% respecte al període de juny a octubre del 2018.

Per contra, des del mateix Districte de Sants-Montjuïc s’ha reconegut que els dies intersetmanals que no hi ha hagut el servei d’agents cívics s’han incrementat les molèsties respecte a l’any anterior. Més concretament, entre els dies laborals les nits de dimecres són les que acumulen un nombre més elevat de requeriments policials. Segons els responsables del pla, aquest fet exemplifica la necessitat de fer “un treball transversal amb la Guàrdia Urbana i el servei d’inspeccions i vincular-los amb els equips de col·laboració cívica al carrer”. El pressupost destinat a aquests dispositiu va ser de 270.000 euros.

Continua llegint

Societat

Altres Poble-secs pel món

Publicat

on

El nostre Poble-sec no és l’únic barri català amb aquest nom. En castellà hi ha Pueblos Secos a alguns indrets, podem trobar un Pueblo Seco a Colòmbia, un altre a Xile, un a Veneçuela i encara un altre als Estats Units. L’origen del nom pot ser divers, pel que fa als barris de ciutats catalanes no he trobat encara una explicació prou satisfactòria. Hi ha Poble-secs a Cardedeu, a Igualada, a Sitges, a Olesa de Montserrat…

S’admet que probablement el nostre barri rebés aquest nom popular en el moment en el qual a la zona de les Hortes de Sant Bertran es van començar a salinitzar els pous d’aigua potable a causa de la utilització del lloc per als prats d’indianes però el cert és que el nom de Poble-sec no es va limitar a aquest espai, tan sols. Algú amb prou coneixements sobre toponímia em va amollar una teoria interessant: que potser Poble-sec va ser una mena de qualificatiu una mica despectiu per a batejar nous barris, una mica apartats del centre i amb  gent nou vinguda. De fet es comença a dir Poble-sec (escrit Poble Sech) quan aquest no està ni urbanitzat, en temps del pintor Simó Gómez, a mitjans del XIX. Tot plegat es fa difícil, gairebé impossible de comprovar. Vaig parlar per casualitat fa poc amb una persona del Poble-sec de Cardedeu (per cert, tan sols nosaltres posem el guionet normatiu ja que hi ha molta indisciplina normativa i molta ignorància a l’entorn de les raons que el fan necessari) i em va admetre que no sabia d’on havia sortit el nom del seu barri, un barri molt estimat pels seus veïns, per cert.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.