Connecta amb nosaltres

Societat

Francesc Boix, retrats contra l’oblit

Publicat

on

La Comissió de la Dignitat conclou que el fotògraf nascut al Poble-sec és l’autor d’un valuós fons documental de 1.400 fotografies de la Guerra Civil

@molina_jordi / La llegenda de Francesc Boix s’ha engrandit una mica més aquest estiu. El fotògraf nascut al Poble-sec —mort l’any 1920 a París quan només tenia 31 anys— i el seu pare, Bartomeu, són els autors del fons d’Argelers, una sèrie d’instantànies sobre la Guerra Civil que, fins fa unes setmanes, eren òrfenes d’autoria. Així ho va confirmar la Comissió de la Dignitat que, mesos abans, havia adquirit el fons fotogràfic pel valor de 7.700 euros –amb l’ajut de 47 particulars, l’editorial Ara Llibres i la revista Sàpiens— a uns militars francesos. En aquell moment, però, poc s’imaginaven que l’autor de gran part d’aquell material seria Francesc Boix.

Boix_Raimundo_JSU

Un jove Boix, al costat del líder comunista, Gregorio López Raimundo, l’any 1936 al balcó de l’Hotel Colon, seu de les JSU / Fons d’Argelers (Comissió de la Dignitat)

Ara, l’obra de Boix, conegut per retratar i denunciar la cruesa de l’holocaust nazi, “pren una nova dimensió”, com explica Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat. I és que el fons consta de  1.400 negatius que mostren diferents moments històrics dels anys 30 –segons Cruanyes hi ha material de principis de 1930 fins al 1939—. D’una banda, hi ha instantànies de la vida quotidiana a la Barcelona de l’època: competicions esportives i grups de banyistes a Sitges, Castelldefels o Badalona;  fotografies de les eleccions de 1931, els fets de la Revolució d’Octubre de 1934 i imatges de guerra dels fronts d’Aragó i del Segre. Tot plegat, identificat i conservat en tres petites caixes. De fet, entre elles es pot observar el mateix Boix amb personatges destacats de l’època, com el secretari general del PSUC, Gregorio López Raimundo, que la Comissió ha cedit a aquest diari.

Una investigació en xarxa

Després de setmanes d’indagacions, falses pistes i diversos testimonis, la imatge d’una parella –un capità de l’ exèrcit republicà i la seva promesa— va ser clau per arribar a la conclusió que les fotos de guerra  són de Francesc Boix, mentre que les que reflecteixen la quotidianitat de la Barcelona i els seus voltants són de Bartomeu, que tot i ser sastre, va ser el responsable de transmetre la passió per la fotografia al seu fill. En declaracions a ZONA SEC, Josep Cruanyes, explica que a més, la Comissió va encarregar una prova de cal·ligrafia a la perit Maria Teresa Pagespetit, qui en el seu estudi grafològic va comparar la lletra de documents conservats de Boix amb les lletres de les notes que embolicaven els papers de molts dels negatius d’Argelers.

soldat_front

Un soldat llegeix al front d’Aragó, l’any 1937 / Francesc Boix

Amb aquesta troballa es completa una part important de l’obra, però també de la vida de Boix que, amb només 17 anys, va anar al front al servei de l’exèrcit republicà i, amb 19, arribaria al camp de refugiats d’Argelers –una foto de Robert Capa ho demostra—, al sud de França, nom amb què es denomina el fons identificat. A mans dels nazis, va anar a parar a Mauthausen, on el van fer treballar com a fotògraf i on va conspirar al costat d’Antoni García Alonso per treure negatius fora del camp de concentració amb una idea: donar a conèixer al món el genocidi nazi. Ara sabem que l’únic català –i espanyol—que va testificar al judici de Nüremberg també va mirar de plasmar les misèries de la Guerra Civil, un conflicte que ens és més proper i que encara avui amaga víctimes anònimes. Setanta anys després que Boix premés el disparador, el Poble-sec, segons ha pogut saber aquest diari, podrà veure l’obra d’un dels seus fills més il·lustres. La Comissió de la Dignitat busca ara l’espai més adequat.

 

Societat

Punt i seguit, la vida després d’un adéu

L’Associació Mixta de Separats i Viuds de Catalunya celebra aquest 2019 el seu 40è aniversari de vida

Publicat

on

Sigui per qüestions naturals com per afers personals, arriba un moment en què les parelles passen de ser un tàndem a diluir-se. Un punt traumàtic en què moltes persones són capaces d’entomar el seu nou camí de forma individual, però en el qual sempre entren tota una sèrie de circumstàncies que esdevenen hàndicaps. Relacions d’amistat que es veuen truncades, soledat, pèrdua de motivació…

Per poder reendreçar aquesta situació fa 40 anys que va néixer l’Associació Mixta de Separats i Vidus de Catalunya, amb seu a l’avinguda del Paral·lel, 97 (a tocar del carrer de Margarit). Tal com explica la seva presidenta, Anna Hernández, l’espai pretén ser un punt de trobada “per a persones que tenen una motxilla similar i que es volen tornar a desenvolupar com a persones i generar noves amistats”.

Combatre la soledat

“Les persones joves no acostumen a tenir gaires dificultats en refer el seu camí i les seves amistats, però les persones que ja voregen els 50 anys es troben en una certa soledat, ja que no els sembla tot tan fàcils”, emfatitza Henrández. Davant d’aquesta dicotomia, l’entitat aposta per activitats centrades en el dinamisme: “L’objectiu és que tornin a parlar amb la gent, fer grups, fer activitats i passar-s’ho bé; Ara tenim tallers de psicologia, creixement personal, sortides de tot el dia, grups de teatre, cinefòrums, dinars i fins i tot actuacions musicals”, explica.

Es pot trobar una nova parella a l’associació? D’entrada Hernández sempre recomana aparcar aquesta possibilitat a l’hora d’associar-se al col·lectiu: “Aquest és un punt per refer-se com a persones”, assenyala. Tot i això, també admet que entre les parets del local s’ha desafermat l’amor: “Si bé aquest és un espai per relacionar-se i entretenir-se, sempre és inevitable que dues persones es puguin enamorar”, sentència.

Fotografia | Associació Mixta de Separats i Viuds de Catalunya

Continua llegint

Societat

Disminueixen les molèsties de l’oci nocturn al ‘triangle lúdic’

Primers brots verds de la mesura municipal

Publicat

on

El triangle lúdic que conformen els carrers Paral·lel, Nou de la Rambla i Vilà i Vilà es desinfla (tot i que la festa continua). És aquesta la conclusió a la qual han arribat els responsables del Districte de Sants-Montjuïc després d’analitzar la mesura que van posar en marxa aproximadament fa un any. Segons les dades que ha presentat en el darrer Consell de Barri la referent de prevenció del Districte, Ariadna Ros, les trucades a la Guàrdia Urbana i les molèsties que es generen al voltant dels locals han disminuït prop d’un 66%.

Cal recordar que l’origen d’aquesta mesura està en un programa de col·laboració de l’administració municipal amb els 23 locals que tenen activitat econòmica en aquests tres carrers. A més, el pla també ha contemplat la presència d’agents cívics que tenien com a objectiu conscienciar i fer pedagogia entre els clients dels bars perquè no generessin molèsties al veïnat en sortir al carrer. Segons sembla, la seva presència ha resultat determinant.

El resultat

El principal indicador que demostra que el programa ha funcionat en la seva primera edició és el fet que les nits que ha estat el servei d’agents cívics en funcionament (les nits de dijous, divendres i dissabte entre les 00.00 hores fins a les 05.00 hores), les trucades a la Guàrdia Urbana han baixat substancialment. Es calcula que ha disminuït l’impacte en la via pública i les molèsties que generen els locals al voltant d’un 66% respecte al període de juny a octubre del 2018.

Per contra, des del mateix Districte de Sants-Montjuïc s’ha reconegut que els dies intersetmanals que no hi ha hagut el servei d’agents cívics s’han incrementat les molèsties respecte a l’any anterior. Més concretament, entre els dies laborals les nits de dimecres són les que acumulen un nombre més elevat de requeriments policials. Segons els responsables del pla, aquest fet exemplifica la necessitat de fer “un treball transversal amb la Guàrdia Urbana i el servei d’inspeccions i vincular-los amb els equips de col·laboració cívica al carrer”. El pressupost destinat a aquests dispositiu va ser de 270.000 euros.

Continua llegint

Societat

Altres Poble-secs pel món

Publicat

on

El nostre Poble-sec no és l’únic barri català amb aquest nom. En castellà hi ha Pueblos Secos a alguns indrets, podem trobar un Pueblo Seco a Colòmbia, un altre a Xile, un a Veneçuela i encara un altre als Estats Units. L’origen del nom pot ser divers, pel que fa als barris de ciutats catalanes no he trobat encara una explicació prou satisfactòria. Hi ha Poble-secs a Cardedeu, a Igualada, a Sitges, a Olesa de Montserrat…

S’admet que probablement el nostre barri rebés aquest nom popular en el moment en el qual a la zona de les Hortes de Sant Bertran es van començar a salinitzar els pous d’aigua potable a causa de la utilització del lloc per als prats d’indianes però el cert és que el nom de Poble-sec no es va limitar a aquest espai, tan sols. Algú amb prou coneixements sobre toponímia em va amollar una teoria interessant: que potser Poble-sec va ser una mena de qualificatiu una mica despectiu per a batejar nous barris, una mica apartats del centre i amb  gent nou vinguda. De fet es comença a dir Poble-sec (escrit Poble Sech) quan aquest no està ni urbanitzat, en temps del pintor Simó Gómez, a mitjans del XIX. Tot plegat es fa difícil, gairebé impossible de comprovar. Vaig parlar per casualitat fa poc amb una persona del Poble-sec de Cardedeu (per cert, tan sols nosaltres posem el guionet normatiu ja que hi ha molta indisciplina normativa i molta ignorància a l’entorn de les raons que el fan necessari) i em va admetre que no sabia d’on havia sortit el nom del seu barri, un barri molt estimat pels seus veïns, per cert.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.