Veïns de Blasco de Garay –i altres carrers contigus– se senten insegurs i s’han organitzat per denunciar conductes incíviques. Fonts de l’Ajuntament, dels mossos i experts rebaixen el conflicte a “problemes de convivència”

@molina_jordi / Més d’una seixantena de veïns esperen el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, al Centre Cívic El Sortidor. És la tercera reunió que convoquen, la primera a la qual tenen l’oportunitat d’expressar les seves preocupacions al màxim responsable del districte, que arriba acompanyat de representants de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra. Des de fa quatre anys, asseguren els veïns, un grup de joves d’origen dominicà es concentra majoritàriament al carrer Blasco de Garay –també a Margarit, Creu dels Molers i Vallhonrat— i causen xivarri més enllà de les deu de la nit, quan l’ordenança especifica que s’ha de garantir el descans. A més, denuncien l’incompliment dels horaris d’alguns establiments propietat d’aquests grups, conductes incíviques —alguns mencionen tràfic de drogues— i aporten fotografies amb inscripcions que, sostenen, proven la identitat del grup, al qual anomenen banda.

Els Mossos d’Esquadra neguen l’existència de cap banda criminal organitzada al Poble-sec / Ana Inés Falcone

El tarannà que pren la trobada preocupa als representants municipals, policials i també del teixit associatiu, que han vehiculat l’acte. Temen que, de nou, la cohesió social que tants esforços costa al barri torni a esquerdar-se, com quan una onada de pancartes –Volem un barri digne, recorden?— va estigmatitzar públicament el barri com una zona insegura. La línia que separa els problemes de convivència dels d’inseguretat és prima i la riquesa que suposa la diversitat cultural al barri torna a diluir-se en un sac on es fa difícil distingir els prejudicis culturals d’una realitat eminentment complexa.

Els veïns miren de carregar-se de raons. Alguns asseguren haver canviat les seves rutines diàries per evitar topar amb el grup que denuncien. “Ara sempre vaig a buscar les meves filles a l’escola, no em puc arriscar que vagin soles perquè un cop li van tocar el cul”. Hi ha qui ha comptabilitzat prop d’una quarantena de persones assegudes al voltant del portal de casa seva, i que amb prou feines, hi ha pogut accedir. Lamenten la impunitat amb la qual es mouen pel barri i denuncien un procés de guetització al llarg del no menys polèmic carrer Blai. Per aturar l’allau de retrets, el regidor intervé defensant la gestió del seu equip amb dades: «El 50% de recursos del districte es destinen al Poble-sec, no volem que sigui un Raval post-modern», diu Martí, que va demostrar cintura política en una de les tardes —la del 21 de març—més complicades que se li recorden al Poble-sec.

Bandes llatines o grup de joves?
En declaracions a ZONA SEC, Gorka Santos, de l’ABP dels Mossos d’Esquadra de Sants-Montjuïc, explica que “massa vegades el terme dominicà s’associa amb banda” i assegura que els problemes del barri no són delictius, sinó de convivència. Descarta que les fotografies aportades pel veïnat siguin símbols amb un significat més enllà de les signatures habituals que aquests joves acostumen a fer. “No tenim cap indici que ens faci pensar que al Poble-sec hi ha cap banda llatina organitzada, no hi ha una estructura de banda, ni molt menys amb un component violent”.

Els Mossos neguen un rerefons delictiu dels símbols / Fotografies aportades pel veïnat

En el mateix sentit, s’expressa Luca Giliberti, antropòleg de la immigració, especialitzat en grups juvenils i veí del barri fins fa poc. “La gran majoria d’aquests grups no participen a cap gran plataforma criminal —droga o prostitució—, però són joves pobres i estigmatitzats —més amb la crisi—que si bé és cert que poden trobar-se al límit de la legalitat —petit comerç de marihuana o haixix— també ho és que no són delinqüents”, explica Giliberti, que conclou: “Són joves exclosos, que se senten reconeguts i considerats quan estan junts”.

Les matisacions de la policia i els experts, però, no tranquil·litzen els veïns. Demanen més control policial a les hores punta –entre les 18:00h i les 3:00h de la matinada— i, sobretot, més escorcolls de la policia de paisà, ja que asseguren que aquest grup té facilitat per esquivar-los quan arriben amb uniforme. Amb l’arribada del bon temps, els veïns temen que aquests problemes es multipliquin.

La parròquia de Lurdes del Poble-sec, un referent en integració

Pregària a la parròquia de Lurdes del Poble-sec

En ple debat sobre el conflicte que pateixe  n alguns veïns, hem trucat a la porta de la parròquia de Lurdes. Allà hi ha el rector Joan Cabot, una de les persones que més ha treballat amb joves de diferents nacionalitats i clau en la normalització de les bandes Latin Kings o Ñetas en associacions culturals. “Cal superar els estereotips en el tracte amb els immigrants, però també amb qualsevol grup humà que identifiquem com a diferenciat dels nostres propis paràmetres culturals, estètics o ideològics”. Parròquies de l’arxidiòcesi de Barcelona, com la de Lurdes, fan una tasca silenciosa per a la cohesió social als barris, atenent els nouvinguts, siguin o no catòlics, no només des de l’acció benèfica sinó també proporcionant-los un espai on reunir-se. Cabot demana que es combatin els fets delictius, però deixa una pregunta a l’aire: “el fet de ser estranger suma en la valoració negativa?”