Connecta amb nosaltres

Societat

El Paral·lel ‘intel·ligent’ pren forma

Publicat

on

El març finalitza l’esgotadora reforma del Paral·lel, que ja ha instal·lat part de les 182 “columnes d’il·luminació intel·ligent”, criticades pel seu elevat cost

@molina_jordi / Dos debats centraran l’actualitat social i urbanística al barri aquest 2015. El pla d’usos del Poble-sec i la reforma de l’avinguda del Paral·lel. El primer, en ple procés participatiu, exclou el segon. Des del primer moment, el consistori ha deixat clar que el pla d’usos del Poble-sec no tindrà efectes sobre “un projecte de ciutat” com ho és el Paral·lel, que tindrà una legislació feta a mida. L’avinguda està cridada a ser un nou reclam d’una ciutat que mira de seduir més que mai el visitant. Empantanegada d’obres i de conflictes veïnals durant el 2014, el Paral•lel espera veure la llum el 2015. I mai millor dit. Les columnes d’enllumenat intel·ligent, criticades pel seu elevat cost, ja llueixen a l’avinguda.

vives_trias_web

L’alcalde Trias amb Vives, artífex de la reforma del Paral·lel / Ajuntament BCN

“En els últims mesos hem constatat com d’ençà la suspensió de llicències del Poble-sec s’ha generat un efecte crida cap al Paral·lel, on sí està permès obrir nous hotels, discoteques, hostals, bars i restaurants”. Ho explica el sociòleg i veí del Poble-sec Marc Serra, membre actiu de la plataforma Som Paral·lel, que durant el 2014 ha estat la plataforma que ha aglutinat el discurs crític envers la rehabilitació de l’avinguda. “Si l’Ajuntament no tira endavant un pla d’usos al Paral•lel, aviat l’avinguda es convertirà en un nou carrer Blai, amb totes les molèsties que ha suposat per al veïnat”. Per aquest col•lectiu, el model de barri que s’està construint coincideix amb el projecte municipal del Paral•lel del futur i, en definitiva, amb el model de ciutat.

Malgrat les crítiques de Som Paral·lel, que en el seu naixement va comptar amb l’acompanyament de la resta d’actors veïnals del barri, poc a poc cada col·lectiu ha anat assumint papers més moderats, sobretot quan des de la plataforma es va proposar aturar les obres de l’avinguda. Coordinadora d’Entitats, Unió d’Associacions de Veïns i Associació de Comerciants han explicat, amb matisos mínims, que la remodelació del Paral·lel serà positiva per als barris, fent al·lusió, sobretot, al nou col·lector subterrani, a l’ascensor del metro de Poble-sec, i a l’espai públic que s’hi guanyarà. La reforma també servirà per desplaçar el carril bici del lateral de l’avinguda al centre i de punta a punta, amb la intenció d’augmentar la seguretat. Una decisió amb un consens força ampli.

Per a Som Paral·lel, l’espai públic és precisament el que està amenaçat. “Si ho comparem amb la proposta de places que van fer els veïns de Sant Antoni i que té el suport de la plataforma, es perden molt metres d’espai públic”, expliquen en referència a les sis placetes que es projectaran que, en realitat, consistirà en una ampliació de les voreres. Segons el col·lectiu, “l’objectiu del disseny de l’Ajuntament és prioritzar el tràfic motoritzat per sobre dels vianants i facilitar la instal·lació de terrasses”.

Fanals intel·ligents, veïns empipats

Molts dels 182 nous fanals smart ja s’han instal•lat / JM

Molts dels 182 nous fanals smart ja s’han instal•lat / JM

Criticats per Som Paral·lel per l’elevat cost –uns 6.500 euros cada fanal— i venerats per l’Ajuntament, “per les seves potencialitats ciutadanes i socials”, el cas és que entre finals de febrer i principis de març de 2015 al Paral·lel hi haurà 182 “columnes d’enllumenat intel·ligent”. La majoria dels dispositius ja es poden veure amb un simple volt per l’avinguda. Els nous fanals són d’acer galvanitzat i presenten dues configuracions: amb forma de L invertida, per il·luminar la calçada i la vorera, i la simple o tipus I, per a les places i els passos de vianants de l’avinguda.

“Hem pensat la columna com un element integrador dels diferents elements que necessita una smart city, sense sobrecarregar el paisatge urbà”, explica Montserrat Periel, directora del projecte executor del Pla Paral·lel. “És molt decebedor que en un barri que té una renda mitjana un 30% menor que la resta de la ciutat, l’Ajuntament destini una tercera part del pressupost del Pla a uns fanals smart de cara al turisme”, lamenta Serra, que segueix: “Tothom sap que aquests fanals no són una prioritat dels veïns, sinó un caprici d’Hàbitat Urbà per crear un nou atractiu turístic.

Al març les obres donaran pas al debat sobre els usos de l’avinguda. Una nova etapa on encara hi haurà marge, segons fonts municipals, per decidir els darrers elements del mobiliari urbà. Serà el moment d’elaborar un nou pla d’usos només per al Paral•lel. Amb les eleccions municipals al maig, tot fa pensar que el gruix del debat el lideri el nou equip municipal.

mana_paralel_web

El 2014 també s’han deixat sentir les veus crítiques contra la reforma / J.M.

 

Nou col·lector contra la pluja forta

Una de les principals novetats no està a la superfície, sinó sota terra. I és que el Paral·lel estrena des d’aquest desembre el nou col•lector, que ha d’ajudar a evitar inundacions en cas de pluges fortes. El nou eix drenant entre l’avinguda i el carrer de Vila i Vilà és el resultat d’unes obres que van començar el mes d’octubre de 2013 i que han provocat afectacions importants a la Plaça d’El Molino –a principis d’aquest gener encara ens podem trobar amb algunes darreres intervencions—. Segons explica a ZONA SEC el regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans, Joan Puigdollers, es tracta del desdoblament d’un col·lector que ja existeix al costat Eixample, entre el carrer de Calàbria i la ronda de Sant Pau, i que reforçarà la recollida d’aigües residuals però, sobretot, serà especialment operatiu en cas de pluges significatives. “Aquesta millora permet disposar de més capacitat d’aigua freàtica per al reg de tot el Parc de Montjuïc i el Castell”, explica el regidor.

El nom de Pepe Rubianes, oficial

Aquest final d’any també ha servit per fer oficial la proposta ciutadana de posar el nom de Pepe Rubianes a una de les sis noves placetes del Paral•lel. Així ho va aprovar el Ple del districte de l’Eixample amb els vot favorable de tots els partits polítics, menys el PP. En concret, l’espai que recordarà l’actor serà el de la confluència de Paral·lel amb Viladomat, just davant de l’equipament de Cotxeres Borrell.

Articles relacionats:
El Pla Paral·lel es cruspeix la meitat del pressupost destinat al Poble-sec
Antoni Vives: Els fanals del Paral·lel seran un servei social per als barris”
Paral·lel, dic o crossa de la ‘Marca Barcelona’

Societat

Persones amb discapacitat recuperen un quiosc del Paral·lel

La cooperativa Diverscoop torna a dotar de vida comercial a l’establiment ubicat al número 91 de l’avinguda del Paral·lel

Publicat

on

Després de restar anys tancat, el quiosc ubicat al número 91 l’avinguda del Paral·lel (a tocar del Teatre Condal) ha tornat a aixecar la persiana. Un fet que no és fruit de l’aposta de cap capital privat, sinó que forma part d’una iniciativa capitanejada per l’Ajuntament de Barcelona i la cooperativa Diverscoop. La seva intenció: dotar d’una nova vida a una desena d’establiments de premsa repartits per tota Barcelona des d’una vessant social, integradora i sostenible.

Per aconseguir-ho, el primer que ha fet l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat ha estat formar a onze persones que estaven a l’atur perquè fossin capaces de posar en marxa una cooperativa amb caràcter social i integrador. Una empresa “en la que en tot moment hem sigut acompanyats per l’Ajuntament, ja que cap de nosaltres estàvem relacionats amb entitats de persones amb discapacitat, ni coneixem el món cooperatiu”, ha explicat al ZONA SEC el portaveu de Divercoop, Josep Giménez.

Un cop formats en la matèria al llarg de sis mesos, el consistori els ha cedit els dos primers quioscos: un ubicat al carrer de Ramon Albó i un segon a l’avinguda del Paral·lel. Tot plegat amb la previsió de finalitzar l’any amb cinc establiments més i poder obrir els restants al llarg del 2021. “Ara mateix som onze cooperativistes els que hem començat a gestionar aquests espais, però més endavant segurament ens caldrà contractar a més persones en situació d’inserció laboral per donar les mateixes oportunitats que ens han donat a nosaltres”, ha assenyalat Giménez.

Economia circular

La qüestió social del projecte no només resideix en apostar en persones en risc d’exclusió laboral. Com que tots els membres del projecte són conscients que el model tradicional de premsa a dia d’avui està esgotat, des de la cooperativa apostaran per oferir una nova gamma de productes. “La nostra intenció és col·laborar amb les entitats del territori que elaborin productes sostenibles en els seus tallers ocupacionals i posar-los a la venda al quiosc, com podria ser el cas de les xocolates artesanals”, emfatitza el portaveu.

A més, el projecte no només té la intenció de situar aquest nou quisoc a l’epicentre de les noves dinàmiques socials i sostenibles del Poble-sec, sinó que també té com a objectiu recuperar un element del paisatge urbà que amb els anys ha anat desapareixent. De fet, la reobertura d’aquests establiments suposa un punt d’inflexió en la dinàmica de la ciutat, ja que només en la darrera dècada han tancat fins el 35% dels establiments.

Continua llegint

Societat

Gastronomia d’alta muntanya

Publicat

on

Per

El Centre Cívic El Sortidor presenta la programació d’hivern del projecte específic del centre, “A taula! Cicle de cultura i gastronomia”, que té la finalitat de contribuir en la divulgació del món de la gastronomia i els bons hàbits alimentaris.

La cuina d’alta muntanya és el tret de sortida de les propostes de l’estació més freda de l’any, on els protagonistes seran el paisatge natural dels Pirineus i les seves receptes autòctones. La xerrada «El Camí Ramader de Marina, de la Cerdanya al Penedès» ens aproparà a la ruta transhumant que feien els pastors per moure el bestiar des de les muntanyes al litoral català.

El taller «Pans d’alta muntanya: quan la necessitat esdevé virtut» ens brinda l’oportunitat d’aprendre a elaborar pa artesà a casa a la vegada que recuperem els sabors i les textures tradicionals que s’han perdut amb la industrialització dels processos de producció d’aquest aliment.

El cicle conclou amb la projecció del vídeo Les pastores, cada vida és 8 de març on a partir de diferents testimonis es visibilitzarà i es reivindicarà el paper de la dona en l’ofici de la ramaderia.

De les propostes en format taller en destaquen «Tast i maridatge de melmelades i conserves» on aprendrem quines són les receptes més adients per aprofitar la fruita i la verdura al llarg de l’any i «Pop roquer i pop blanc», que ens oferirà propostes culinàries saludables en fred i en calent.

Enguany es commemoren els 250 anys del naixement de Ludwig van Beethoven. Per commemorar aquesta efemèride, els concerts de música clàssica en retran homenatge amb diverses peces musicals de l’autor en diferents formats: piano i violoncel, piano i violí i finalment el cant.

Podeu fer una ullada a totes les activitats culturals a: ccivics.bcn.cat/elsortidor

Continua llegint

Societat

Els reptes de la nova dècada

Analitzem les cinc matèries que hauran d’estar resoltes a finals d’aquests nous anys 20

Publicat

on

El segle XX va comptar amb la reconeguda dècada dels Feliços anys vint, la qual va acabar de forma estrepitosa amb l’enfonsament de l’economia mundial i l’ou de la serp a punt d’eclosionar. Mentre que alguns tendeixen a dir que “la història sempre es repeteix”, els darrers esdeveniments assenyalen que no estem tant lluny de repetir els errors del passat. En tot cas, des de l’àmbit de la proximitat, la nova dècada presenta punts que canviaran la nostra forma d’encarar el 2030. Des del ZONA SEC els hem agrupat en cinc punts:

1. La substitució generacional

Naixem, creixem i morim. Dissortadament, el cicle vital resulta impossible d’aturar i la població del Poble-sec no en serà aliena. Tenint en compte que el barri presenta una de les mitjanes d’edat més elevades, la substitució de les persones més grans per gent jove farà canviar les dinàmiques socials i econòmiques del territori. La substitució, però, no serà total. El barri s’enfrontarà a un nou equilibri demogràfic: tots els baby boomers amb propietats al barri es jubilaran i hauran de conviure cada vegada amb més joves globalitzats i d’alt poder adquisitiu. Què passarà amb aquells que avui dia viuen de lloguer? Doncs que, segurament, d’aquí a deu anys ja no tindran opcions habitacionals a la falda de Montjuïc.

2. Habitatge

En aquest procés de substitució, el paper de l’habitatge serà clau. Per què? Doncs perquè la major part de pisos que avui són propietat de gent gran, molt probablement acabaran posats a la venda o en lloguer pels seus hereus. Tot i que des de l’administració local i els grups prohabitatge fan crides a regular els preus, cap mesura sembla que podrà fer retornar les xifres als valors (assenyats) d’anys enrere. Pel que fa al creixement en superfície del nucli urbà, al final els darrers acords respecte al projecte de la Fira de Barcelona només suposaran unes poques promocions immobiliàries més.

3. Equipaments

Manca d’espai per manca de solars buits equival també a manca d’equipaments. Si més no, aquesta dècada en què entrem haurà de servir per inaugurar la Casa de la Premsa i desenvolupar un nou ús al Palau d’Esports. A més, l’Ajuntament ja pensa a ubicar al costat dels nous blocs de pisos de la Fira nous equipaments. Per contra, la nova dècada també acabarà per sentenciar (o salvar) una peça clau: l’equipament de Les Tres Xemeneies, el qual resta bloquejat. La residència d’avis al Paral·lel mereixeria un capítol a banda.

4. Emergència climàtica

Aquest dimecres 15 de gener, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, declara l’emergència climàtica a la ciutat. Una declaració, però, que d’entrada no tindrà efectes palpables. La mateixa Zona de Baixes Emissions s’ha estrenat amb unes xifres de disminució del trànsit molt més reduïdes de les esperades (-2,4%). Davant d’aquesta circumstància, l’executiu haurà de prendre mesures encara més valentes per lluitar contra la contaminació i aquestes podrien afectar el Poble-sec per tots els flancs. L’electrificació total del Port de Barcelona, la remodelació de les places d’Espanya i de les Drassanes o convertir el Paral·lel en un eix pacificat són mesures no tan esbojarrades a desenvolupar en els deu anys vinents.

5. Model econòmic

El model Amazon trepitja fort i el comerç de proximitat se’n comença a ressentir. Tenint en compte que a un ampli conjunt d’establiments comercials els hi queden menys de deu anys per jubilar-se, caldrà veure qui els pren el relleu. Per ara, l’increment de la taxa de les terrasses tampoc sembla que faci tancar cap establiment de restauració. El futur econòmic del Poble-sec s’encamina perillosament a ser una safata amb cerveses i pinxos i, com bé saben Salou o Lloret, viure exclusivament del turisme i l’oci no és la millor opció. Els petits empresaris, però, tampoc sembla que podran competir amb les omnipresents franquícies.

Fotografia | Tom Mrazek

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.