Connecta amb nosaltres

Societat

Canvis en la normativa sobre música en viu a Barcelona

Publicat

on

L’Ajuntament s’ha compromès a implantar un model menys restrictiu i a revisar les llicències requerides als locals de petit format

@Pruna_Ana / Des de fa anys, molts empresaris, associacions i plataformes del Poble-sec i altres barris de la ciutat lluiten per aconseguir que la música en viu als bars i associacions culturals deixi de ser un acte de clandestinitat. Alguns locals de petit format ja han patit les conseqüències de la normativa vigent: visites reiterades de la guàrdia urbana, anul·lació de concerts i alguns d’ells han estat a punt de baixar la persiana per no disposar de la llicencia corresponent que fins ara exigeix el consistori.

95937857-ffdb-4b83-8bfb-c5f60f6c7b6d

El nou govern municipal aposta per la musica de petit format

L’Institut de Cultura (ICUB) vol proposar un nou model que posi en valor la música i que sigui menys restrictiu amb els directes, per això ha demanat un estudi a l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) i aquest estudi, s’espera, marcarà les pautes del canvi normatiu. “Fins ara, per la premsa, sabem que el que es planteja és un segell i no pas The Live Music Act, com demanàvem”, explica Toni Oller, membre de la Plataforma Música Viva.

Conciliar cultura i descans dels veïns

“Realment no hi ha cap mesura entre cultura i veïnat”, lamenta Oller. Aquest és un dels principals objectius de l’Ajuntament i dels promotors de la música en viu: reunir mesures per conciliar el descans i benestar dels veïns amb els concerts. S’està debatent encara el nivell de decibels que es permetrà als concerts, així com l’aforament, però es demana que tots els bars que tinguin l’espai insonoritzat o que no generin molèsties puguin fer concerts en horari responsable, entre les vuit del matí i les onze de la nit.

La Plataforma Música Viva, que opera al Poble-sec, el Raval i Sant Antoni, és una de les que lluita perquè la nova normativa sigui “una mesura universal i conciliadora que no tingui burocràcia, és a dir, que no requereixi llicència”, explica Oller. També diu que la Plataforma “busca una legitimació en la negociació amb els mediadors”. De moment estan pendents de reunir-se amb l’ICUB i l’ASSAC i esperen que una mesura més oberta i universal –seguint el model anglès The Live Music Act– sigui una realitat ben aviat i que això permeti donar sortida a tots els artistes que cada any surten dels quatre conservatoris superiors de música de la ciutat.

Continua llegint

Societat

L’APA Poble-sec esclata contra el deteriorament de La Satalia i qüestiona les prioritats d’inversió

El club denuncia que “entre el 70% i el 80% de les lesions que es produeixen al camp són per culpa de la gespa”, la qual es repara a pedaços cada estiu

Publicat

on

En un evident estat de degradació. Així es troba el camp municipal de futbol onze de La Satalia, adjudicat a MES Gestió perquè el coordini, i  que utilitza sobretot l’APA Poble-sec, l’entitat esportiva que ha començat a denunciar les greus deficiències estructurals i de manteniment de la instal·lació. Si bé l’APA, amb els seus 25 equips i 500 jugadors, és el principal usuari, cal tenir present que no és l’únic. Fins al terreny de joc també s’hi desplacen desenes d’equips rivals que es troben amb unes instal·lacions que, segons denuncia el club, provoquen lesions.

Turmells en risc d’esquinç

“Entre el 70% i el 80% de les lesions que es produeixen al camp de La Satalia són per culpa de la gespa”. Aquesta és la diagnosi del president de l’APA Poble-sec, Óscar Carrillo, qui no entén el manteniment que es fa de la gespa artificial per part de L’Ajuntament. De fet, aquesta es va substituir fa només dos anys, però, segons denuncia el club, la instal·lació es va fer de manera incorrecta i ara tota la superfície s’aixeca.

El consistori l’ha reparat? Sí, però de la manera més econòmica possible. En comptes de refer el camp, l’ordre fins ara ha estat la de cosir-hi petits pedaços de gespa per tapar els forats. Fragments tipus Tetris que s’arreglen a l’estiu, però que a mitja temporada ja tornen a estar totalment aixecades per l’ús intensiu del camp, segons expliquen des del club.

Humitats i xarxes trencades

En aquest sentit, la instal·lació municipal no només presenta condicions precàries sobre el terreny de joc, sinó també a la resta de l’equipament. Més enllà de les humitats que s’estenen per la graderia, el club denuncia que perd una mitjana de 2.500 euros per temporada en pilotes, segons quantifica Carrillo. La raó: la xarxa de protecció que envolta el camp està tota trencada i les pilotes surten disparades carrer avall o acaben a les cases veïnes.

Aquest, però, és només el cas de les pilotes que surten a la banda ciutat. Les que van cap a la muntanya tenen, si fa no fa, el mateix destí. Tal com relata el president, anar a buscar una pilota pel bosc és tota una aventura: “Ho tenim tot envoltat de tendes de campanya de persones sense sostre que viuen a Montjuïc, la vegetació de la zona és criminal i les rates campen per tot arreu”. Resultat: moltes pilotes tampoc les troben.

La resposta de l’Ajuntament

A parer del consistori, amb les reparacions de la gespa que s’han fet ja es “garanteixen les condicions per a la pràctica esportiva”. Dit d’una altra manera, no tenen previst fer-hi res més. De fet, a les preguntes de ZONA SEC sobre si està previst actuar en els sistemes d’il·luminació o de megafonia, no s’ha donat cap mena de resposta. Tampoc sobre la possibilitat d’executar una reforma integral de les instal·lacions. En canvi, el que sí que avancen és que ja “s’han iniciat els treballs per a la instal·lació d’un nou sistema d’aerotèrmia” per recuperar l’aigua calenta a l’equipament.

En para·lel, les mateixes fonts municipals destaquen que l’any passat ja es va actuar sobre el camp petit, el de futbol 7, amb nova gespa artificial, il·luminació LED, noves porteries i noves xarxes de protecció, entre altres millores. En total, 184.000 euros (IVA inclòs). Ara bé, des de l’APA Poble-sec no acaben d’entendre per què el consistori va tirar pel dret i va destinar tots aquests diners a reformar el camp petit, que es fa servir sobretot per a lloguers puntuals a grups, en comptes de reunir-se amb ells i analitzar plegats a què es podrien dedicar els recursos. “No té cap mena de sentit, llevat que volguessin beneficiar només a l’empresa privada que gestiona aquell camp”, rebla Carrillo.

Megafonia fora de servei i més d’un partit, suspès per manca d’il·luminació

El secretari del club, Manel Alfaro, denuncia que la megafonia no funciona. “És una qüestió de seguretat, perquè quan hem de donar avisos generals, com ara que es retirin els cotxes que els equips visitants aparquen al carrer, no ho podem fer”. De fet, els altaveus hi són, però el seu estat és lamentable.

I, per si fos poc, la il·luminació. “És molt deficient, falten molts lúmens”, sintetitza el director esportiu del club, Javi Miró. “Només l’any passat hi va haver tres enfrontaments en què els àrbitres van dir que, amb aquesta llum, no es podia acabar el partit”, assenyala. I ja no és només una qüestió de les lluminàries, sinó de tot el sistema elèctric: “Salten els quadres elèctrics i més d’una vegada hem hagut de suspendre algun partit perquè no es reenganxa”, afegeix el president de l’APA Poble-sec, Óscar Carrillo. En aquest sentit, Alfaro ho té clar: “S’ha de canviar tota la instal·lació elèctrica”.

Continua llegint

Societat

L’església de Santa Madrona recupera el pinacle, 90 anys després de l’escapçament

La rehabilitació integral ha permès reparar les esquerdes de l’estructura i aviat podrien tornar a sonar les campanes

Publicat

on

L’església de Santa Madrona afronta la recta final d’una rehabilitació integral que va començar a principis d’any i que és “la més important” des de la postguerra, segons el rector de les parròquies del Poble-sec, mossèn Pere Carulla. Les obres han permès netejar el campanar i reparar desperfectes i esquerdes profundes que comprometien l’estabilitat de l’edifici. “Hi havia perill d’esfondrament”, assegura.

La novetat més visible és el pinacle que corona de nou el campanar des del 15 d’octubre. L’estructura original, acabada en punxa, va ser destruïda a principis de la Guerra Civil i, malgrat diversos projectes per reconstruir-la, l’església havia quedat escapçada durant 90 anys. El nou pinacle metàl·lic reprodueix la forma de l’original. “El barri torna a tenir el seu skyline”, celebra Carulla, qui afirma que la intervenció li genera “goig i alegria”.

Ja s’han començat a retirar les bastides més altes i també s’ha enretirat la malla que des de fa una dècada cobria el campanar pel risc d’esfondrament. La intervenció també ha inclòs la reparació de la maquinària del rellotge i de les campanes, que es volen tornar a posar en funcionament. “No tenim intenció de molestar el veïnat, però sí que volem recuperar aquest bé immaterial”, explica. Així, el Poble-sec podria tornar a sentir, més aviat que tard, el seu so més tradicional.

Continua llegint

Societat

La brutícia, al límit: l’Ajuntament rep fins a 1.461 queixes en només un any

El veïnat presenta una mitjana de quatre denúncies cada dia per les escombraries que s’acumulen als carrers i places

Publicat

on

Llaunes per terra, bosses d’escombraries escampades, ampolles buides pels escocells… les escombraries han passat a formar part del paisatgisme dels carrers del Poble-sec. Una situació que és especialment greu als entorns de Roser, Lafont i Salvà, segons ha detectat la Sindicatura de Greuges. Tal com ha pogut saber el mateix organisme, només entre l’1 d’agost de 2025 i el 24 de juliol de 2026 es van registrar un total de 1.461 queixes i peticions relacionades amb l’estat de neteja del barri del Poble-sec. És a dir, quatre denúncies de mitjana cada dia.

Des de l’Ajuntament han assegurat a la Sindicatura que el repunt d’aquests abandonaments estarien vinculats principalment a “conductes incíviques” i no pas a una manca de neteja.

En aquest sentit, des del consistori assenyalen dues possibles causes que es correlacionarien amb l’increment d’escombraries als carrers. La primera: l’increment de persones sense sostre. I la segona: les diverses obres que s’executen en diferents punts del barri, les quals han obligat a reubicar contenidors. Segons l’executiu, aquest fet hauria contribuït a incrementar les conductes incíviques, com ara l’ús inadequat de papereres per dipositar-hi residus domèstics o l’abandonament de bosses a la via pública.

Davant d’aquesta situació, l’administració local assegura que ha incrementat la neteja amb aigua mitjançant la incorporació d’un equip addicional que actua al barri dos dies per setmana. A més, també preveu impulsar una nova campanya de sensibilització adreçada especialment als establiments de restauració. Mesures i campanyes que, en qualsevol cas, avui dia encara no han permès eliminar les imatges de residus sòlids escampats per carrers i voltants de contenidors, tal com ha reportat el veïnat a ZONA SEC. En aquest sentit, des de l’Ajuntament responen que l’incivisme “no desapareix necessàriament amb l’increment dels serveis de neteja”.

Sigui com sigui, la Sindicatura de Greuges considera que la neteja que aplica l’Ajuntament al barri encara té marge de millora, “especialment durant els mesos d’estiu”. A més, reclama al consistori que adapti i reforci els serveis de neteja en època estival, com també el desplegament de noves campanyes entre el veïnat i el sector de la restauració per reduir l’incivisme.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025