@pruna_ana / L’augment dels preus dels lloguers al barri provoca l’expulsió dels veïns que no puguin assolir la despesa

La nova bombolla?

El problema d’habitatge en alguns barris de Barcelona és greu. Des de l’Ajuntament parlen d’»emergència habitacional” i alguns experts ja qualifiquen la situació de “segona bombolla immobiliària”, aquesta vegada causada per l’augment dels preus dels pisos de lloguer. En el context de crisi en què encara ens trobem, els salaris no només no han augmentat, sinó que la tendència ha estat a la baixa. Si a això li sumem la pujada dels preus dels pisos i una aberrant manca d’habitatge social, el resultat és dramàtic: a Barcelona el 95% dels desnonaments que es produeixen són per impagament del lloguer. El Poble-sec –on la renta mitjana està un 30% per sota de la de Barcelona– és un dels barris que més afectat s’ha vist pel procés de gentrificació que causa aquest augment dels preus dels lloguers: “S’han substituït molts pisos d’habitatge per pisos turístics. Estem vivint una expulsió dels veïns barri per a què vinguin a viure-hi persones amb un poder adquisitiu més elevat”, explica en Xavier Latorre, vinculat a diversos moviments activistes del Poble-sec.

Viure al Poble-sec és ara de mitjana un 10% més car que fa dos anys

Un cas de tants

En Tobías, professor doctorand de 34 anys, la seva dona Alba – sociòloga a l’atur–  i el fill de 15 mesos d’ambdós representen un cas paradigmàtic del que està passant amb els lloguers al barri. Aquesta família viu en un pis de 50 m2 al carrer de Roser, en una finca on tots els pisos són de lloguer i on la majoria de veïns paga entre 600 i 700€. Els veïns que han arribat aquest any, però, han de pagar entre 750 i 850€. En el cas del Tobías i la seva família, al vèncer el seu contracte de 650€ els van oferir renovar-lo per 750€, més 544€ de despeses de tramitació i 153€ per l’impost l’ITP/AJD, que va entrar en vigor l’any 2014. Després d’un temps de lluita, i al·legant que tenien un fill petit i que un dels dos estava a l’atur, van aconseguir rebaixar el preu a 700€. “Una victòria relativa, diu en Tobías, perquè la finca no està en condicions. Però d’aquí a 3 anys tornarem a estar en la mateixa situació”. En altres casos els veïns que no podem assumir la diferència de preu només poden optar per marxar del barri. “I això és molt dur perquè has de canviar d’escoles, deixar lluny els amics…En definitiva, canviar de vida ”lamenta en Tobías.

Un pis al Poble-sec que fa un any costava 600€ ara pot arribar als 800. / Anna Pruna

Canvi de model de barri

Si ens preguntem a què es deu aquesta pujada sobtada dels preus del lloguer, hi ha qui ho té clar: “Els preus han pujat perquè hi ha gent que ho pot pagar”. Són paraules d’en Josué Valdivia, encarregat d’una immobiliària del carrer Blai. “Des de fa uns anys hi ha massa gent que vol llogar al barri, i poca oferta. Com que tanta gent busca pis, els propietaris volen treure profit i han vist que, encara que pugin el preu, segueixen trobant llogaters”, diu Valdivia, qui afegeix que el perfil de persones que més s’interessen en llogar al Poble-sec són joves europeus -sobretot francesos, italians i holandesos- que venen a viure i a treballar a la ciutat durant un any. “Veiem molts casos de veïns que voldrien viure al Poble-sec però no poden i han de marxar a barris més industrials i assequibles com el Poblenou”, conclou.

Segons dades d’Incasòl, fa dos anys la mitjana del preu de lloguer al Poble-sec era de 582€ i ara està en uns 637€, la qual cosa suposa una pujada del 10%. Aquesta dada, però, contrasta amb la que donen algunes immobiliàries, que asseguren que un pis que fa un any costava 600 o 650€ ara pot arribar als 800€ tranquil·lament. Això és possible perquè a Barcelona no existeix cap tipus de regulació dels preus del lloguer, com passa a d’altres ciutats com París o Berlín. “La situació ha empitjorat perquè és molt difícil aturar el turisme. Caldria prendre mesures més fiscalitzadores”, diu en Javier, membre de Som Paral·lel.

Pisos buits

Per al Javier, un dels problemes principals és la manca d’habitatge social al barri: “Els últims pisos socials que hi ha són els del Passeig de l’Exposició d’abans del 2006, diu, i al barri hi ha grans espais buits, com l’edifici de la Canadenca”. Actualment, Barcelona compta amb uns 20.000 pisos en règim de lloguer assequible, menys del 3% del total. L’Ajuntament, conscient que aquesta xifra és insuficient, treballa en un cens per conèixer quants pisos buits hi ha a la ciutat (de moment s’estima que entre 30.000 i 88.000) i prepara un pla per bonificar els particulars que posin el seu pis a la borsa de lloguer. “Podem rehabilitar, aconseguir pisos buits, signar convenis amb el sector privat però fins d’aquí a més de 10 anys no podrem assolir el 15% de pisos assequibles”, explica Josep Maria Montaner, regidor d’Habitatge de Barcelona.

COOPERATIVISME D’HABITATGE

Davant d’aquesta situació, han començat a sorgir opcions alternatives. Un cas és Sostre Cívic, una iniciativa ciutadana col·laborativa que promou alternatives d’accés a l’habitatge, apostant per un model cooperativista no especulatiu. La tinença d’habitatges recau en la cooperativa i les persones sòcies poden gaudir-ne a través d’un dret d’ús a un preu assequible. Generalment el dret d’ús s’adquireix amb una entrada inicial retornable i és manté amb el pagament d’un lloguer tou.

Els reptes de l’Ajuntament

La decisió que han pres des del Consistori ha estat l’elaboració d’un pla per impulsar la funció social de l’habitatge a Barcelona. És tracta del Pla pel Dret a l’Habitatge, un projecte a llarg termini –per al període 2016-2025– que planteja les polítiques d’habitatge “des de la perspectiva del servei públic i el dret” com informen des de l’Ajuntament. La previsió pressupostària del pla és de 1.666 milions d’euros i preveu construir més de 8.800 pisos, un 80% dels quals es destinaran al lloguer. D’altra banda, el Govern municipal impulsa una iniciativa per modificar la legislació actual “per tal de poder limitar els preus dels lloguers de pisos” indiquen, i treballen també en la creació d’uns índex de preus no vinculants que permetin a la població tenir informació sobre uns preus acordats que “serviran de referència i permetran saber si se’ls estan proposant preus abusius quan van a buscar lloguers”. Una altra de les mesures en què treballa l’Ajuntament és el programa Tu tens la clau, una campanya dirigida als petits propietaris per donar a conèixer les garanties del programa de captació de pisos. Actualment hi ha unes 28.000 famílies que necessiten un habitatge i el programa ofereix unes “condicions excepcionals” als propietaris, com per exemple una assegurança multirisc i la garantia del compliment del contracte, així com subvencions per a la rehabilitació dels pisos. Amb la mobilització de pisos buits i la construcció de nous habitatges l’Ajuntament vol frenar l’augment de preus mentre treballen per poder regular el mercat de lloguer. El procés, però, serà lent i el regidor d’habitatge ja ha explicat que com a màxim es podran construir 1000 habitatges a l’any.