Connecta amb nosaltres

Societat

La Canadenca: De la història a l’oblit

Publicat

on

@pruna_ana / Els 30.000 m2 de l’edifici de l’antiga seu d’Endesa estan desaprofitats en un barri faltat d’equipaments. Els veïns denuncien problemes de convivència a la plaça de les Tres Xemeneies, tot i que la incorporació del Mercat de la Terra ha dinamitzat la zona.

DEIXALLES 1

DEIXALLES Els voltants de l’antiga seu d’Endesa es troben avui en un estat de deixadesa i abandonament / Anna Pruna

Una zona complicada

Les tres imponents xemeneies que avui són símbol del Poble-sec, pertanyien en el seu moment al Grup de Mata, el conjunt de fàbriques que després rebria el nom de La Canadenca. Les xemeneies són l’última mostra d’aquella Barcelona industrial on s’hi aixecaven desenes de torres de fum. En aquella zona s’hi va construir la seu d’Endesa: avui un immens edifici abandonat on cada nit una desena de persones sense sostre s’arreceren, envoltats de la brutícia i els problemes de convivència que comporta la seva ubicació estratègica al costat d’una de les principals zones d’oci nocturn. Malgrat el rentat de cara que s’està fent a la zona des de fa anys molts veïns encara denuncien problemes a la zona: “Els pares es queixen pel consum de cànnabis al zona” diu Màxim Montori, vocal d’urbanisme de la Coordinadora d’Entitats del barri, qui afegeix que iniciatives com la del Mercat “ajuden a millorar l’espai” però que el que millor ha funcionat és el poliesportiu de les Tres Xemeneies.  Des del Districte asseguren que treballen per la dinamització del parc amb activitats com l’esmentat Mercat Setmanal de la Terra o el projecte d’art urbà Rebobinart. Per al president de la Coordinadora, Josep Guzmán, l’edifici buit de l’antiga seu d’Endesa suposa “molts metres quadrats desaprofitats” i lamenta que la zona “s’està degradant progressivament”.

Pla d’equipaments en marxa

La Consellera del Districte, Carolina López, diu que els veïns pregunten constantment per aquest edifici abandonat “perquè al barri hi ha una mancança molt gran de sol públic, d’equipaments per a les entitats i d’habitatge social” però, segons assegura, el principal problema amb l’edifici és que està qualificat de serveis tècnics i canviar la seva qualificació “comportaria diversos problemes”. No obstant, López afegeix que “per part de l’Ajuntament hi ha interès d’arribar a un acord per adquirir aquest espai”. Des del Districte han fet un estudi “de les necessitats d’equipaments que hi ha al barri” i ara preparen un pla d’equipaments que presumiblement estarà llest en acabar el primer trimestre de l’any. El pla inclou de moment l’edifici del Palau de la Premsa i una parcel·la a la Satalia.

Història de l’electricitat

Des que al 1883 es va instal·lar al carrer Mata la primera central de la Sociedad Española de Electricidad (SEE) fins el 1987 en què es va desmantellar l’última, diverses centrals tèrmiques s’han anat succeint en aquest espai –la SEE va adquirir a la família Vila tota l’illa de cases entre el Paral·lel i els carrers Cabanes, Vila i Vilà i Mata. La instal·lació de la primera central tèrmica a Barcelona el 1883 va suposar una important transformació econòmica i del paisatge agrícola que havia dominat fins a mitjans del segle XIX. L’any 1891 es funda la Companyia Barcelonesa d’Electricitat i després de la seva constitució s’edifica la nova fàbrica a Vila i Vilà. El 1911 es constituïa a Toronto la Barcelona Traction, Light & Power Company Limited –i la seva filial espanyola Riegos y Fuerzas del Ebro– i l’any 1925 aquesta empresa es feia amb el monopoli de la producció i distribució de l’electricitat a Catalunya amb l’adquisició d’Energia Elèctrica de Catalunya, el seu principal competidor. Des d’aquell any fins el 1939, la Barcelona Traction va ser responsable de més del 20% de la producció espanyola d’electricitat. Però la història d’aquesta companyia es va veure interrompuda amb la declaració de fallida del 1948.

1ª central de la cia barcelonesa d electricidad

1ª central de la Cia Barcelonesa de Electricidad / Llibre Las Tres Chimeneas de Horacio Capel

FECSA

A començaments dels 50 naixia així Fuerzas Eléctricas de Catalunya (FECSA) que va rebre el patrimoni i la voluntat d’expansió de Riegos y Fuerzas del Ebro. En aquell context es va substituir el carbó pel fuel-oil. La companyia es distribuïa en 11 centres de treball diferents fins que va decidir centralitzar la totalitat dels seus serveis en un nou edifici construït el 1993 entre els carrers Vila i Vilà, Cabanes i el ja rebatejat Passatge de la Canadenca. Al nou centre de treball s’hi va traslladar la plantilla de 1.500 treballadors i, a través d’un acord municipal amb la aleshores regidora del Districte Mercé Sala, es procedí al Pla de Reforma Interior del Poble-sec, que incorporava al conjunt arquitectònic les Tres Xemeneies de l’antiga central tèrmica de carbó i al mateix temps alliberava el màxim espai per a ús públic.

finals 80

Les Tres Xemeneies i l’edifici en construcció a finals dels 80/ Llibre Las Tres Chimeneas de Horacio Capel

Abans d’acabar la construcció d’aquest nou edifici es va procedir a la venda del solar i l’edifici, de manera que FECSA tenia opció a recompra i un contracte d’arrendament per 25 anys. El contracte es va signar amb l’empresa Filo S.A. Un temps després, l’edifici passa a ser propietat de la immobiliària Grupo Sanjosé.

Un edifici enorme

L’Antiga seu d’Endesa és un edifici d’oficines de 29.500 m², que ocupa entre els números 7 i 15 del carrer de Cabanes i del 40 al 44 de Vila i Vilà. Dissenyat per Pere Riera i Josep Gutièrrez, l’edifici està composat de dues plantes soterrànies, planta baixa, entresol, deu pisos més i una última planta coberta. Aquest edifici està connectat amb un altre, propietat de la immobiliària Neo-Barna S.C.P als nivells de la primera i segona planta i una
de les soterrànies. L’edifici està construït sobre un solar de superfície de 4.162m². La propietat de l’edifici és actualment de LSREF3 Octopus Neo S.L, que en té el ple domini des de la seva adquisició l’abril de 2015. A finals de 2012 –any en què vencia el seu contracte de lloguer– Endesa traslladava els seus treballadors a un nou edifici del carrer Vilanova.

La vaga de La Canadenca

El 5 de febrer de 1919 la companyia elèctrica Riegos y Fuerzas del Ebro va voler reduir el salari dels treballadors eventuals. Els que van protestar –alguns d’ells  pertanyents a la CNT, que vivia un moment d’auge– van ser acomiadats. Companys d’altres seccions, en solidaritat amb ells, es van declarar en vaga fins la seva readmissió, cosa que va provocar l’acomiadament de 140 treballadors. La notícia va expandir-se per tota la ciutat de Barcelona i altres companyies es van unir a la vaga. El 21 de febrer de 1919 la vaga al sector elèctric era general, una setmana després s’hi sumaven les companyies d’electricitat, gas i aigua i posteriorment també el sector ferroviari. El Sindicat Únic d’Arts Gràfiques implantà la censura Roja sobre les notícies contràries als interessos dels vaguistes. El dia 9 de març el capità general de Catalunya, Milans del Bosch, declara l’estat de guerra i més de tres mil obrers són tancats al castell de Montjuïc. Amb això la vaga esdevé general a la ciutat.

CANADENCA 1

Una placa conmemora l’edicifi històric de La Canadenca / Anna Pruna

En aquell moment Carlos Montañés, de simpaties catalanistes, és nomenat governador civil i aconsegueix que el gerent de la Canadenca negociï amb el comitè de vaga. Per comptar amb el consentiment dels treballadors té lloc un míting a Las Arenas, on intervé Salvador Seguí, també anomenat El noi del sucre, i finalment s’accepta finalitzar la vaga. Aquesta, que es va perllongar durant 44 dies, va paralitzar la ciutat i el 70% de tota la indústria catalana i va suposar un dels èxits més importants del moviment obrer espanyol ja que gràcies a ella es van aconseguir millores salarials, la readmissió dels obrers acomiadats, l’alliberació de milers d’obrers detinguts i el decret de la jornada de 8 hores de treball.

Societat

La crisi i la solidaritat del barri

Xarxes de suport mutu, recollida d’aliments, atenció a gent gran i infants i moltes accions per pal·liar els efectes de la Covid-19

Publicat

on

En temps difícils les persones poden treure el millor de si mateixes. Això s’ha demostrat en les nombroses iniciatives que han emergit arreu de Catalunya, i també als barris. El Poble-sec i el seu veïnat ha estat a l’altura en aquestes circumstàncies insòlites que encara estem vivint. Un bon exemple d’això és la Xarxa de Suport Mutu; des que el govern va decretar l’estat d’alarma, diversos veïns del barri es van unir en un grup que tenia el repte d’atendre als més vulnerables. Algunes de les persones que s’hi van sumar ja formaven part d’entitats del barri, però moltes altres era la primera vegada que formaven part d’una iniciativa veïnal. Es van organitzar mitjançant l’eina de missatgeria instantània Telegram i es van posar mans a l’obra: “Vam decidir centrar-nos en la gent gran, malalta o amb alguna discapacitat que impedia sortir de casa. Fer-los la compra, recollir medicaments a la farmàcia, ajudar-les a llençar les escombraries o treure a passejar el gos”, explica Sandra Salvador, una de les impulsores de la xarxa.

No tothom, especialment la gent gran, disposa de Telegram, així que van optar per penjar cartells en diferents idiomes als carrers, comerços i portals, amb un contacte per a qui necessités suport. Arran d’aquestes connexions entre veïnat, han anat sorgint noves iniciatives, com ara el grup per cosir mascaretes o una campanya de donacions d’ordinadors per als nens i adolescents del barri que havien de fer les classes online. Durant la crisi, la xarxa ha aplegat més de 500 veïns i s’han atès més de 200 persones amb necessitats. Ara, que sembla que el pitjor ha passat, Salvador diu que l’objectiu és “consolidar una xarxa veïnal sòlida i estable que es mantingui en el temps i esdevenir un barri més comunitari i solidari, més proper i habitable, obert a tothom que vulgui participar i involucrar-se”.

Sindicat de Barri i Cooperasec

La Xarxa de Suport Mutu s’ha complementat amb iniciatives que ja existien al barri per atendre qüestions laborals, d’habitatge, de recollida d’aliments, d’acompanyament a gent gran o d’atenció a la infància. El Sindicat de Barri ha estat a primera línia en la lluita pel dret a l’habitatge. Han estat oferint informació i assessoraments sobre la vaga de lloguers i han seguit aturant desnonaments, com el del 2 de juny a Nou de la Rambla. També des de La Base, el Comitè Revolucionari d’Aliments s’ha convertit en un punt de trobada entre voluntariat i persones amb més necessitats a partir de l’experiència de la Xarxa d’Aliments del Poble-sec.

La Xarxa Cooperasec ha contribuït a pal·liar la crisi econòmica i social activant un punt d’acompanyament per donar suport a iniciatives cooperativistes i d’economia solidària: “Hem acompanyat a El Petit Molinet, La Raposa del Poble-sec, l’Ateneu d’Oficis, La Xispa, el Menjador de La Base, Més que Cures i Barrinar cap a la Sostenibilitat”, diuen. A més, han obert un correu (cooperasec@gmail.com) per rebre propostes de veïns que vulguin engegar iniciatives per cobrir les necessitats del barri des dels valors i la praxi de l’economia solidària.

Moltes entitats involucrades

Entitats com Bona Voluntat en Acció, els Castellers, les Parròquies o la Fundació Pere Tarrés també han sumat forces, sota el paraigua de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, per fer front a les necessitats sorgides arran de la crisi. Des del començament de la quarantena s’ha organitzat una xarxa de locals de recollida d’aliments, s’han fet lots i s’han repartit a famílies vulnerables, arribant a més de 800 famílies: “També hem obert un compte corrent on han arribat milers d’euros per reforçar els lots alimentaris amb la compra de llet i altres productes de primera necessitat. I hem complementat els lots amb productes de neteja de la llar i d’higiene personal”, diu Antoni Reig, president de la Coordinadora. A més, s’ha recollit i repartit material escolar per als infants de les escoles del barri, al centre socioeducatiu de la Fundació Pere Tarrés i a l’Espai Infant de la Coordinadora. El grup de dones Cosidores del Poble-sec ha fet mascaretes que s’han repartit per entitats i gent del barri i, des de la Coordinadora, els hi han portat material a domicili per seguir cosint.

Info sobre projectes de suport veïnal a: xarxapoblesec.orgsinicatdebarri.orgcooperasec.barripoblesec.org i poblesec.entitatsbcn.net

Continua llegint

Societat

446 veïns contagiats de Covid-19

Segons estimacions del Departament de Salut, més de 1800 veïns que viuen a la falda de Montjuïc també es podrien haver infectat

Publicat

on

El coronavirus també s’ha encebat amb el veïnat del Poble-sec. Segons les dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, des que van començar els registres de la pandèmia s’han confirmat 446 casos positius entre els usuaris de les dues àrees de salut que s’estenen pel barri. Més concretament, a la zona sanitària est que cobreix la trama urbana des del carrer de la Creu dels Molers fins al mar, s’han detectat 170 casos i al sector que va des del mateix carrer fins a la Gran Via (comptabilitzant tot el barri de la Font de la Guatlla), s’han acumulat 276 positius a les proves PCR.

Com ha esdevingut plausible, no a tothom se li ha practicat el test del coronavirus i fins i tot moltes persones han mort amb simptomatologia, però sense passar a formar part de cap llista oficial. Tot i això, la Generalitat també ha passat a publicar les dades de les persones potencialment afectades pel virus i a les que no se’ls ha fet cap prova. En aquest cas, se sospita que al Poble-sec i a la Font de la Guatlla 1843 veïns més s’han pogut contagiar al llarg de tota la crisi sanitària.

Control telemàtic

Per tenir-los controlats, els professionals dels Centres d’Atenció Primària els han fet (i els fan) un seguiment telemàtic del seu estat de salut. Mentre que a la zona més propera a la Gran Via s’ha pressuposat que hi havia 1085 veïns contagiats, al sector mar aquests han sigut 758 fins a tancar l’edició d’aquest mes. El que no s’ha fet públic per part de l’administració nacional és el nombre de veïns que han perdut la vida a escala poblesequina.

El conjunt de dades no s’allunyen de la realitat que ha travessat la ciutat, ara circumscrita com una única regió sanitària amb tota la seva àrea metropolitana. En aquest cas, el fet de passar a la Fase 2 del desconfinament ha permès superar part de les franges horàries, poder-se reunir fins a 15 persones, poder anar a veure a familiars a les residències o consumir a l’interior dels locals de restauració respectant el 40% de l’aforament, entre altres mesures.

Continua llegint

Societat

Poblesequins que fan història

Publicat

on

El ple del Districte de Sants-Montjuïc ha proposat l’atorgament aquest any de la Medalla d’Honor de Barcelona a la mestra i escriptora poblesequina Júlia Costa, qui l’any passat va ser co-pregonera de la Festa Major del barri. Costa és una coneguda cronista de la vida quotidiana al Poble-sec. És autora de relats per a joves, llibres de poemes i novel·les de ficció i col·labora amb el Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC), la revista Tot Història i el ZONA SEC, a banda d’alimentar diversos blocs dedicats a la història i la cultura del barri. “Aquest reconeixement m’ha fet molta il·lusió, ja que em sento molt vinculada a la meva ciutat i al barri. Hi he nascut, hi he viscut, hi visc i he participat en moltes activitats i entitats del Poble-sec durant tota la meva vida. Fa vint anys que reivindico i difonc la seva història i Barcelona i el Poble-sec són molt presents en tota la meva obra literària, tant en la poesia com en la narrativa”, explica l’homenatjada.

Encara hi ha més. El jurat de la vintena edició dels Premis Ràdio Associació ha distingit amb el Premi a millor professional a Benet Iñigo, pel seguiment del judici del Procés que va ocupar gran part del 2019. Iñigo forma part de l’equip d’informatius de RAC1 des del 2010. A més, és un dels fundadors dels Castellers del Poble-sec, autor del llibre Pit i Amunt! i durant un temps va ser el cap de colla dels Bandarres i també redactor del ZONA SEC. Enhorabona als dos!

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.