@4tito4 / El projecte aconsegueix una acceptació generalitzada, després de complir el tercer aniversari i acumular una mica més d’un centenar de socis. 

El gener de 2014 es posava a caminar l’Ateneu Cooperatiu La Base, després de molts mesos de treball al darrere i que era la traducció d’una necessitat expressada a les assemblees de barri. Al carrer de les Hortes s’aixecava la persiana d’una espai “del barri i per al barri” i que era “un projecte de projectes”, ja que la pluralitat era un dels seus baluards i la discrepància un dels seus motors, però tots plegats van remar en la mateixa direcció per impulsar una iniciativa que havent complert els tres anys ha multiplicat les seves ramificacions. L’Ateneu d’Oficis, el Sindicat de Barri, l’Espai de Criança La Babàlia, el projecte de càtering i la Cooperativa de Consum La Seca són algunes mostres latents d’aquest període. “Va ser una confluència de gent pròpia del barri i propera als diferents moviments socials. Tot i que la majoria eren persones que ja participaven a l’Assemblea de Barri”, recorden des de La Base. I venia a cobrir un forat “amb una participació més horitzontal i oberta”. Han passat només tres anys, però per la seva permanent activitat la percepció és que duguin molt més. Una reforma controvertida de l’avinguda del Paral·lel, una negociació per a un pla d’usos als carrers Blai i Blesa, la pobresa energètica, els desnonaments, la recuperació del Teatre Arnau i la manca d’equipaments al barri, entre d’altres, han estat algunes de les demandes en les quals han deixat imprès el seu segell. “De vegades, ens hem sentit una mica sols. És un tema a treballar: generar més complicitat amb altres entorns i implicar més al veïnat. Però crec que és una assignatura pendent de tot col·lectiu”, subratllen des de l’Ateneu. El president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Josep Guzmán, defensa que “potser al principi no eren 100% del barri i hi havia un grau de desconeixement”, tot i així matisa que “després de tres anys ja ens coneixem. Veiem les coses de la mateixa manera, encara que no coincidim amb les formes”.

Façana de l’Ateneu Cooperatiu La Base, al carrer de les Hortes / La Base

Durant aquest temps el projecte té una data molt marcada, al patir una enorme sacsejada: la mort de Pablo Molano el febrer de 2016. La desaparició de l’activista, un dels responsables que avui el Poble-sec tingui aquest espai, va servir “per fer un treball intern” i els va permetre com a col·lectiu viure un procés de “maduració”. Tot i que des de La Base remarquen que per sobre de tot va contribuir per “mantenir aquesta mirada de barri”.    

El futur

Quan van irrompre al Poble-sec, el carrer Blai “ja era un monocultiu difícil d’aturar”, segons expliquen; es divisaven les màquines per actuar al Paral·lel; el Teatre Arnau es queia davant la desídia política i a Barcelona hi havia una vintena de desnonaments diaris. Les seves accions van intentar trobar una sortida a aquestes problemàtiques i d’altres. Guzmán considera que “el resultat hauria estat el mateix si no haguessin intervingut, perquè eren fets arrossegats del passat”.  

De totes maneres, el gran cavall de batalla de La Base són “la gentrificació i la invasió turística” que, a la vegada genera “el problema de la vivenda”. En aquesta línea estan destinant esforços per evitar “una expulsió dels veïns” i admeten que el context és “dur”. En aquest sentit, destaquen el canvi de color del govern municipal per sentir-se “més escoltats” i posen com exemple la moratòria dels pisos turístics, encara que senyalen “mantenir l’autonomia i separació” del món polític. La regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, defineix la convivència amb aquest moviment de “sana” i “malgrat les diferències mereixen el màxim respecte”. Pérez diu que es tracta d’un projecte “autogestionat i autònom” a les institucions i que és “un valor distintiu que cal preservar”.   

D’altra banda, La Base va encaminada a ser més sostenible i promoure la creació de més iniciatives d’autogestió econòmica, que estiguin arrelades al territori i que a més de ser “espais de lluita i resistència”, també estiguin enfocades en la direcció de compartir recursos i idear una comunitat.   

La visió del barri 

Tot i la joventut de l’Ateneu Cooperatiu La Base, amb una mica més d’un centenar de socis, han impulsat idees que han quallat. La regidora es queda amb la “prevenció de les agressions masclistes a les festes majors, amb un protocol pioner que ha estat replicat a molts altres barris”. L’integrant de l’Ateneu Popular 9 Barris, Xavier Urbano, posa l’accent “en el cúmul d’inquietuds” que aplega i enumera els espais de criança, la cooperativa de consum i la festa major. Uns projectes “súper potents” i reforcen la seva posició al territori. El membre de l’Ateneu Llibertari del Poble-sec, Jose Pérez, aposta per l’Ateneu d’Oficis i l’hort de la Font Trobada i vincula el naixement de La Base al moment històric i al tarannà del barri.

 LES CLAUS: Els tres anys de La Base

Laura Pérez (Regidora Sants-Montjuïc): «És un projecte autogestionat i autònom a les institucions i això és un valor distintiu que cal preservar»

Josep Guzmán (President Coordinadora d’Entitats): Després de tres anys ja ens coneixem. Veiem les coses de la mateixa manera, encara que no coincidim amb les formes»

Xavier Urbano (Membre de l’Ateneu Popular de Nou Barris): «És un projecte territorialitzat que abraça des de criança fins a cooperatives de consum,
passant per l’Ateneu d’Oficis…’’

José Pérez (Integrant Ateneu Llibertari del Poble-sec): “El moment històric i el tarannà del barri van propiciar la seva irrupció. La implicació de gent jove li pressuposa un bon futur”