Connecta amb nosaltres

Societat

Sabotatge a l’Arnau Les versions dels fets (1935)

Publicat

on

Toni Oller  / L’explosió d’un petard als lavabos del cinema Arnau va fer cinc ferits. Els mitjans de comunicació de l’època donaven la seva versió dels fets.

El diari La Vanguardia informava, el dimarts 13 de gener de 1935, que havien recollit una notícia, la nit anterior, en relació a una explosió d’un petard als urinaris del cinema Arnau. L’esclat de l’artefacte va ocasionar ferides a 5 joves, 4 dels quals eren vianants que passaven pel carrer Nou de la Rambla quan van rebre l’impacte de trossos de la paret que va caure, i la del limpiabotas del cinema, que tenia el seu lloc de treball tot just al costat dels urinaris, i que un cop curat va ser detingut i “sometido a interrogatorio con objeto de averiguarse si tuvo alguna participación en el hecho que dejamos relatado”.

Petard Arnau

L’Arnau quan encara era sala de cinema

El dia de l’explosió, al número 60 de l’avinguda Francesc Layret, actualment Paral·lel, projectaven dos films que veient els títols Ahora o Nunca i El Dictador (dirigida per Erle C. Kenton) semblaven indicar que quelcom havia de passar en aquell local en el context d’una Espanya sotmesa on es represaliava a catalanistes, a sindicalistes de la CNT i a socialistes, arran dels esdeveniments de la Revolució d’Octubre de 1934. Consells de Guerra als Rabassaires, Lluís Companys empresonat a Madrid (amb recolzament dels presos andalusos, la intel·lectualitat madrilenya…) i persecució dels membres de la FAI. Al mateix temps la coalició Gil Robles-Lerroux perseguia la moral dels music-halls del Paral·lel on llegim, aquells dies, que es multa a un empresari perquè en el seu local “sorprendieron a una pareja en paños menores” i en el Distrito Quinto (Barri Xino-Raval) es fan batudes contra més de 200 individus, i detenen “a 15 invertidos”.

Tot per uns acomiadaments

La versió oficial del fets la trobem a La Vanguardia i diu que el petard va ser col·locat per membres de la FAI com a conseqüència d’uns acomiadaments per un canvi empresarial. La versió alternativa correspon al diari de la CNT Solidaridad Obrera, que manté que hi havia un acord del sindicat amb l’empresari i considera l’assumpte com estrany. (La Soli en els moments de sortir al carrer era revisada per la censura i finalment va ser clausurada).

Una dada provada és l’existència de l’acord entre la CNT i l’empresari Benages, tal com ho recullen les dues notícies i que no es tracta d’un acomiadament, sinó d’una recol·locació. Per tant, sembla més versemblant la versió de Solidaridad Obrera que la de La Vanguardia, atès que el problema dels acomiadaments de les cinc persones treballadores estava solucionat (tenien noves feines en el sector) i no sembla lògica una venjança, quan ja no hi ha res a venjar. Podem sospitar una vegada més de la complicitat de les forces reaccionàries i policials contra els anarquistes en la falsificació de la veritat i la constant repressió de sindicalistes. És ben curiós que els cinc treballadors perjudicats i que havien trobat una solució amb l’empresari siguin finalment perjudicats per la policia.

Els fets vistos per la premsa

“Según nuestras noticias, el Cine Arnau es propiedad del señor Benages, el cual poseía también el Cine Florida, situado en la misma avenida de Francisco Layret. Al encargarse de este último cine, el señor Benages, y dejar de pertenecer, por tanto, a la Empresa Cinaes, aquél despidió a tres operadores, una taquillera y un acomodador. Estos cinco individuos, a pesar de estar colocados en otros establecimientos cinematográficos en la  actualidad, según parece dirigieron una campaña de boicot contra los cines Florida y Arnau, que pertenecen, como indicamos, al señor Benages. El domingo pasado, obedeciendo a esta consigna, circularon con profusión en el último de los locales mencionados una hoja, en la que se refería al despido de los cinco indicados, calificándose duramente la actitud del señor Benages. Como consecuencia de todo ello, anoche, la policía practicó algunas diligencias, procediendo a la detención de los cinco individuos de referencia, por si podían tener participación en la colocación del petardo. Todos ellos pertenecen a la FAI. También la policía practicó unos registros en sus domicilios, sin que a la hora de cerrar la edición se sepa el resultado de la diligencia”. (La Vanguardia 15/01/1935).

“En las primeres horas de anoche, sobrevino una explosión en el Cine Arnau, del Paralelo. Nuestra protesta más vibrante no puede hacerse esperar mientras que manifestamos que precisamente con el empresario del salón de referencia estaba el Sindicato en relación inmediata y en vías de solución armónica respecto a un conflicto por despido. Recordamos la explosión del año pasado en la plaza del Padró. Así como aquella explosión quedó demostrado que se debía a manejos turbios para desacreditar a la organización, así se prevé ahora que se trate de un caso parecido”. (Sindicato Único de Espectáculos Públicos).

Petard Arnau 3 (2)

Cartell publicitari de la pel·lícula del dia de l’explosió

“Nosotros queremos ser los primeros en protestar contra estos actos… Conste bien claro y conste terminantemente” (Solidaridad Obrera 15/01/1935).

“Ha sido detenido el compañero Juan Beuqueta, bajo la acusación de implicación en el sabotaje cometido contra el Cine Arnau de la empresa Benages. Esperamos que nuestro compañero patentizará su inociencia, siendo puesto inmediatamente en libertad”. (Solidaridad Obrera 17/01/1935).

Continua la programació

Val a dir que el cinema Arnau no va deixar de funcionar cap dia, tal com podem comprovar a la cartellera. Vet aquí el que es va programar tot aquell mes:

1/1/35.- Palacio Flotante i Capricho imperial. 3/1/35 al  6/1/35.- Es hora de amarnos i Un hombrecito valiente. 8/1/35 al 9/1/35.- Letty Lynton, La cigarra y las hormigas (dibuixos) i Carne. 11/1/35.- Los últimos 20 años, La cigarra y las hormigas i El Dictador*. 13/01/35.- Ahora o Nunca i El Dictador. 15/01/35.- Rasputín y la zarina. 30/01/35.- Viudas habaneras i Tarzán y su compañera. 1-3/2/35.- Volando hacia Río de Janeiro i Sola con su amor. 5/2/35.- La caida de un imperio i La garra del gato.

*El títol en anglès del film El Dictador és Big Executive, de 1933 i dirigida per Erle C. Kenton i protagonitzada per Ricardo Cortez, Richard Bennet, Elizabeth Young i Sharon Lynne.

Societat

La Casa de la Premsa acollirà una extensió de l’Institut del Teatre

L’edifici obrirà les portes pel centenari de l’Exposició del ‘29 i encabirà espais per a les entitats locals

Publicat

on

Gir de guió. Després de descartar la idea d’encabir-hi una biblioteca (aquesta s’ubicarà a la nau de Blesa), la Casa de la Premsa finalment acollirà el nou Centre de Recerca i Acció Comunitària en Arts Escèniques de l’Institut del Teatre. L’equipament, que haurà d’entrar en funcionament l’any 2029 amb motiu del centenari de l’Exposició Internacional, també reservarà espais a les entitats que han impulsat la seva restauració. Val a dir, però, que el projecte encara està molt verd i que, a hores d’ara, només se sap que la transformació serà finançada per la Diputació de Barcelona (encara que l’esforç tècnic anirà a càrrec de l’Ajuntament, el qual tampoc ha definit cap pressupost).

El nou espai, vinculat a l’Institut del Teatre, serà l’evolució de l’actual Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques que hi ha a la plaça de Margarida Xirgu. Dit d’una altra, reinventarà l’actual servei i l’abordarà des de tres eixos. D’entrada, no només preservarà el patrimoni, sinó que també li donarà vida i el farà accessible a totes les persones que en vulguin fer-ne ús. Hi haurà col·leccions, préstecs, suport expert a la cerca i a la recerca, etc. En paral·lel, hi haurà recerca pràctica; és a dir, residències artístiques, laboratoris… I, per últim, l’edifici es convertirà en un espai d’acció comunitària i de foment de programes educatius.

L’associació Casa de la Premsa tindrà un espai garantit a l’edifici

Segons el responsable de Cultura de la Diputació de Barcelona, Pau González, l’obra “dignificarà” un edifici que, històricament, mai ha acollit activitats “a l’alçada”. “Nosaltres estarem a l’altura de les circumstàncies i de l’equipament, perquè a més ho farem de la mà dels veïns i veïnes que han reivindicat aquesta necessària recuperació”, ha detallat. De fet, els usos veïnals que es van pactar en un primer moment continuen sobre la taula, encara que s’haurà de fer “encaje de bolillos”, en paraules de la regidora del Districte, Raquel Gil, per veure quins espais de l’edifici ocupen finament.

Continua llegint

Societat

L’avantprojecte del nou CECOR a les Tres Xemeneies presenta deficiències

Publicat

on

Per

El Departament de Prevenció de Riscos Laborals (DPRL) de l’Ajuntament de Barcelona ha rebutjat l’avantprojecte per ubicar el Centre de Coordinació Operativa de Emergències (CECOR) a l’edifici Llac de les Tres Xemeneies,. Segons un informe al qual ha tingut accés el TOT Barcelona, el projecte, impulsat per l’empresa municipal BIMSA i la Gerència de Seguretat, presenta “incompliments” i “deficiències” en seguretat, salut i higiene laboral.

Redactat per Bogom Arquitectura, l’avantprojecte no compliria amb normes bàsiques, com l’alçada mínima de tres metres als locals de treball o les condicions ambientals (temperatura, ventilació, soroll i il·luminació).L’informe també assenyala problemes en el sistema de protecció contra incendis, com la manca de senyalització d’extintors, il·luminació d’emergència i vies d’evacuació.

A més, l’avantprojecte no especifica quin mobiliari es faria servir per evitar la lipoatrofia semicircular, ni les mesures de seguretat en cables elèctrics o paviments.

En declaracions al mateix mitjà de comunicació, l’Ajuntament defensa que el projecte està en fase inicial i que és habitual rebre informes de millora. Fonts municipals asseguren que s’han fet reunions per incorporar correccions al projecte bàsic, que es tancarà en setmanes i es tornarà a avaluar.

El CECOR, actualment ubicat al carrer de Lleida, gestiona emergències amb personal de la Guàrdia Urbana, Bombers, Mossos i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM).

Continua llegint

Societat

L’Ajuntament destina 16,5 milions d’euros per executar una vuitantena de millores al barri

Publicat

on

Per

El Pla de Manteniment Integral (PMI), emmarcat en el Pla Endreça de l’Ajuntament de Barcelona, executarà fins a 80 actuacions al Poble-sec i la muntanya de Montjuïc. En total la inversió suma 16,5 milions d’euros.

Cal posar de relleu, però, que moltes d’aquestes actuacions no són pas noves, sinó que inclouen intervencions ja definides en mandats anteriors o que s’executen des de fa mesos, com per exemple la urbanització del carrer d’Elkano. Tanmateix, entre el reguitzell d’obres destaquen la renovació del paviment del carrer de Cabanes, des de Vila i Vilà fins al passeig de Montjuïc. També la vorera del Paral·lel, just davant del Teatre Apolo, la millora de la xarxa de clavegueram del carrer de Sancho Marraco i la renovació de l’enllumenat del passeig de Montjuïc.

Pel que fa a la muntanya de Montjuïc, s’han renovat una vintena de fonts repartides pels jardins històrics i s’han instal·lat nous sistemes de reg connectats a la xarxa d’aigua freàtica, amb nous dipòsits i connexions amb Sant Antoni, el Poble-sec, la Marina i la Bordeta. El pla d’estabilització de talussos, per evitar esllavissades i arrossegaments, arriba enguany als del Camp de Tir, el Fossar de la Pedrera i el Cementiri. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025