Connecta amb nosaltres

Societat

Els periodistes estrenen la nova etapa històrica de la Casa de la Premsa

Publicat

on

Gil Toll / L’edifici ja disposa d’una sala per a reunions

El passat 6 de maig es va fer a la Casa de la Premsa el primer acte públic de la nova fase d’aquest edifici com a equipament del barri del Poble-sec. L’edifici encara s’ha de rehabilitar, però disposa d’una sala ja en condicions per acollir actes amb una quarantena d’assistents. Diverses organitzacions de periodistes van fer-hi una jornada reivindicativa del dia del Treball i el de la Llibertat d’Informació sota el lema “Periodistes, ni al dictat ni mal pagats”.

Va ser un acte també de retrobament històric de la professió. 86 anys abans, l’Ajuntament de la ciutat va incomplir el compromís de cedir aquest edifici a la professió periodística i el va dedicar a allotjar les oficines administratives de desmuntatge de l’exposició de 1929. Els professionals, a través de les organitzacions de l’època, van protestar amb un comunicat que van adreçar a l’Ajuntament l’1 de març de 1931, però no va servir de res. Tampoc va canviar la situació el fet que poques setmanes més tard s’escollís un Ajuntament de majoria republicana i que comencés l’aventura històrica de la II República espanyola.

Un moment de la reunió amb periodistes i veïns a la Casa de la Premsa

Un moment de la reunió amb periodistes i veïns a la Casa de la Premsa

A l’acte del 6 de maig també hi van assistir veïns del barri, membres d’entitats que formen part de la Comissió de la Casa de la Premsa. Va ser una primera ocasió de contacte del col·lectiu professional periodístic amb els veïns del barri, amb els quals s’han proposat de treballar plegats. Un dels dirigents veïnals assistents, Carles Burgès, comentava la bona impressió que li havia causat la jornada per la clara voluntat de servei públic que es desprenia de les intervencions dels periodistes.

La celebració de l’acte de forma tan exitosa va suggerir als membres de la Comissió la celebració d’altres esdeveniments en el futur immediat, sense haver d’esperar a la rehabilitació de l’edifici. Així, s’ha valorat la possibilitat de fer-hi una fira de cooperatives del barri o una mostra dels artistes que treballen al Poble-sec.

Aquesta dinàmica d’activitats serà paral·lela al procés participatiu que l’Ajuntament organitza per decidir els usos de la Casa de la Premsa, la remodelació de la biblioteca Francesc Boix, la reorganització de les activitats dels centres cívics del Sortidor i Albareda i el futur equipament de la Satalia. El procés participatiu es troba ara en fase de reunions tècniques i s’espera que en les properes setmanes es reprengui l’activitat pública.

Societat

Plans de Nadal sense fer servir la T-10

Per gaudir de la cultura i els espectacles de les festes no cal anar gaire lluny de casa. Repassem l’oferta que ofereix el Paral·lel i la muntanya de Montjuïc

Publicat

on

Nadal és època de família i d’estar-se a taula, però la tradició no sempre ha de ser la mateixa. Les vacances (si se’n tenen) i la desconnexió laboral acostumen a deixar entreveure uns dies que, si no se surt de casa, poden arribar a ser infernals. Avui dia ja existeix Netflix, HBO i desenes de fórmules per streaming per passar els vespres de sofà i manta, però… què et semblaria fer alguna cosa més enllà d’estar tancat, i sense haver de gastar cap bitllet de la T-10?

Vespres a la Sala Barts

La icònica sala del Paral·lel ofereix espectacles per a tots els gustos al llarg del Nadal. Entre ells, la sisena temporada d’El Petit Príncep que tantes famílies ja han anat a veure (fins i tot més d’una vegada). El musical d’Àngel Llàcer, Manu Guix i La Perla 29 ja acumula 250.000 espectadors i rep una de les millors crítiques temporada rere temporada. Al llarg d’aquest desembre i gener estan previstes gairebé una cinquantena de funcions.

En el cas que el personatge d’Antoine de Saint-Exupéry no ens acabi de fer el pes, el local del Paral·lel també oferirà l’espectacle Tenors en tres funcions úniques. A més, el dia 9 de desembre la Barcelona Gay Men’s Chorus interpretarà els millors temes de la temporada i presentarà en primícia les seves noves cançons. Dos dies més tard l’escenari serà copat per CHRISTMAS.CAT, l’espectacle que ha revolucionat els concerts de Nadal.

Màgia, l’encert familiar

Les festes són sinònim de màgia per a molts i El Mago Pop (Antonio Díaz) té la recepta per poder dir que Nada es imposible. En el seu primer raïm al Teatre Vitòria el mag oferirà un viatge a través de l’extraordinari, ple de sorpreses, diversió, sensibilitat, ritme i emoció. Un espectacle que té la intenció de repetir l’èxit de La Gran Ilusión, la qual es va convertir en l’experiència més taquillera de tota Europa. Uns metres més enllà, i encara que no sigui il·lusionisme explícit, podem trobar la màgia incombustible de Joan Pera amb El pare de la núvia, el qual estarà en cartellera fins al 2 de febrer al Teatre Condal.

Fora dels escenaris

El pati de butaques no és la teva millor opció? No passa res: el Museu Marítim ofereix per aquestes dates un planetari per descobrir en família sense la necessitat de treure l’entrada a l’equipament principal. D’altra banda, el Museu Etnològic i de les Cultures del Món arriba amb una agenda farcida de propostes, com ara l’activitat gratuïta Casa, treball, festa: descobrim com vivim els humans, prevista pel divendres 5 de gener. L’esdeveniment que tornarà a ser imprescindible de visitar un any més, però, serà el Nadal al Poble Espanyol, on del 21 al 29 de desembre el recinte comptarà amb una fira gastronòmica i d’oficis, així com música en directe, espectacles i activitats per a tota la família.

Continua llegint

Societat

Lluites que han fet història en un barri amb caràcter

Els carrers i places del Poble-sec estan plens d’anècdotes i històries que resumeixen el tarannà del veïnat. Aquestes són les cinc conquestes més rellevants

Publicat

on

Amb el mes de desembre l’any 2019 arriba al seu punt final, així com els actes de commemoració del 150è aniversari del Poble-sec que ha organitzat la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i que ha comptat amb la complicitat de centenars de veïns i també d’entitats i associacions. Una coordinació que, com no podia ser d’altra manera, ha tingut com a objectiu reivindicar la història del barri.

Una memòria que s’ha consagrat gràcies a les lluites que han mantingut els poblesequins dia rere dia.

  1. La Vaga de la Canadenca

Sí, la victòria sindical més important de la història va tenir com a escenari el Poble-sec. Més concretament, un dels edificis que encara perduren es va erigir com a símbol: el complex de les Tres Xemeneies (que precisament La Base ara lluita perquè passi a mans municipals). Tot va començar arran la decisió de l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro (La Canadenca) d’abaixar els sous del personal de Facturació. Què van fer els empleats? Assessorar-se al Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT. Assabentada de la visita dels seus empleats al sindicat, l’empresa va respondre amb l’acomiadament de vuit treballadors.

La resposta de la plantilla, però, encara va ser més contundent. El dia 5 de febrer de 1919 la resta del personal de Facturació es va declarar en vaga de braços caiguts, i així van continuar, tot i els acomiadaments en massa i l’empresonament de fins a 3.000 treballadors al Castell de Montjuïc. De res van servir les pressions dels mitjans de comunicació contraris a la vaga i l’amenaça del capità general de Catalunya, Milans del Bosch, a militaritzar als treballadors majors de 21 anys i menors de 31 (sota pena de 4 anys de presó).

La solidaritat i la unitat entre els treballadors va acabar doblegant a la direcció de l’empresa i les autoritats estatals. La fita que van aconseguir: una jornada laboral de 8 hores i la reincorporació dels acomiadats i empresonats.

  1. La Biblioteca de Blai

Amb el cos del dictador Francisco Franco encara calent, l’AV del Poble-sec va prendre la iniciativa de reclamar el canvi de la propietat de l’edifici on el Movimiento tenia establerta la seva seu. Un clam que dos anys més tard suposaria l’ocupació de l’immoble amb motiu de les festes de La Mercè, fet que forçaria que el Ministeri de Cultura l’acabés cedint als veïns durant 12 mesos.

Lluny d’adaptar-se a l’immoble que va deixar el Movimiento, els veïns van decidir rehabilitar el centre per tal de poder donar cabuda a noves activitats culturals i socials. En aquest sentit, una de les accions més rellevants es va produir l’any 1980, quan van decidir pintar tota la façana amb motiu d’una celebració popular. Tot i que al principi el Ministeri va ser reticent a ampliar la cessió, finalment va decidir deixar l’equipament en mans de la Generalitat (1985), la qual el traspassaria dos anys més tard al consistori barceloní.

Ja cap al 1988 l’alcalde Pasqual Maragall engegaria les obres de rehabilitació per inaugurar-lo al cap d’uns anys com a centre cívic. Això sí, cogestionat per l’AV del Poble-sec. A partir del 2000, però, l’espai passaria a fer de biblioteca, gràcies a la construcció del nou centre cívic El Sortidor a la plaça que porta el mateix nom. Tot i que aquest capítol de la història sembla haver-se tancat del tot, fa només uns mesos es va obrir la porta a traslladar la biblioteca a la Casa de la Premsa. Finalment, el regidor de Sants-Montjuïc va decidir mantenir l’equipament cultural al carrer Blai i ampliar alguns dels serveis al nou equipament pendent de rehabilitar.

  1. El Mercat de les Flors

L’edifici del Mercat de les Flors és un veí més del Poble-sec des de 1929. Si bé durant l’Exposició Internacional va servir com a Palau de l’Agricultura (nom original), posteriorment va passar a ser la seu del mercat central de les flors (nom més romàntic i que encara perdura). Entre tots dos usos, però, l’edifici noucentista va haver de veure com els responsables municipals tiraven a terra la meitat del complex per destinar el solar a habitatges i magatzems municipals.

De fet, resulta curiós que aquests magatzems municipals fossin un dels espais on les autoritats franquistes van amagar durant dècades el monument al polític catalanista Doctor Robert. Una troballa que, per ser transparents, va ser possible gràcies a la reivindicació de l’AV del Poble-sec. Seria l’any 1977 quan el moviment veïnal va iniciar una sorollosa campanya per destinar l’edifici del mercat i els magatzems com a equipaments.

Per aconseguir-ho, l’associació de veïns fins i tot va organitzar un concert amb Jaume Sisa i Joan Manuel Serrat. L’objectiu era clar: crear un pol d’equipaments culturals que vinculés la ciutat amb la muntanya. Una meta que va necessitar converses amb l’alcalde de la Transició, José María Socías, i els comerciants de flors, que finalment van optar per traslladar-se al Maresme. Finalment, l’any 1990 l’Ajuntament va començar a rehabilitar la sala B per a destinar-la com a seu del Teatre Lliure.

  1. Les Cotxeres de Borrell

Tècnicament pertanyen a L’Eixample, però resulta impossible no recordar-se de la victòria veïnal que va suposar la recuperació d’un equipament situat just a les portes del Poble-sec. Tot va començar l’any 1984, quan l’Ajuntament va anunciar que cediria els terrenys de les cotxeres al Ministeri de l’Interior perquè aixequés una macrocomissaria. Assabentats de les intencions dels responsables polítics, des de les entitats veïnals no van trigar ni una setmana en començar a orquestrar una campanya per a recuperar el magatzem de vehicles.

Si bé l’AV de Sant Antoni feia temps que reclamava zones verdes i nous equipaments en aquell espai, poc temps va haver de passar perquè els veïns pengessin dels balcons pancartes amb el lema “Volem les cotxeres per al barri” un cop van descobrir el projecte de la comissaria.

Finalment, l’any 1989 el Ministeri va desestimar el projecte i en els darrers mesos de la dècada l’Ajuntament va anunciar que construiria un centre cívic amb poliesportiu, pàrquing i zona enjardinada. A més, les pressions veïnals van aconseguir que l’any 2001 s’obrís en el mateix indret l’escola pública Ferran Sunyer.

  1. El Teatre Arnau

El projecte encara està a l’aigüera, però el que ja és segur és que el (nou) escenari del Teatre Arnau es tornarà a omplir d’arts interpretatives. Per tenir en compte què suposa aquest espai per a la història de la cultura, cal anar fins a 1854. Va ser aleshores quan Barcelona va enderrocar les muralles i el Paral·lel es va convertir en una de les principals zones d’oci de la nova Barcelona. Els primers locals es van construir amb llistons de fusta, material d’on rau l’estructura original de l’Arnau (1894).

Tot i que durant la Primera Guerra Mundial va ser batejat amb el nom de Folies Bergere i va ser referència per a les actuacions de Raquel Meller, als anys 30 l’espai va recuperar el nom original. Si més no, en temps de la II República l’equipament va funcionar més aviat com a cinema i no va ser fins al franquisme que va recuperar la funció de teatre (per més tard tornar a ser un cine). La crisi del sector va obligar a abaixar la persiana el 2004 i l’edifici va ser abandonat. Ara, però, la lluita del moviment veïnal ha aconseguit revifar la flama cultural de l’Arnau i l’Ajuntament ja s’ha compromès a recuperar-lo després d’adquirir-lo farà tot just una dècada.

Continua llegint

Societat

Una xarxa de suport per a joves vulnerables

Punt de Referència és una associació sense ànim de lucre que ofereix acompanyament a joves extutelats a través de programes de mentoria

Publicat

on

El jovent tutelat i extutelat són nois i noies que han viscut part de la seva infància o adolescència en un centre de menors a causa de la pèrdua de lligams familiars. El primer que cal remarcar és que un menor d’edat pot estar sota tutela per motius diversos: ja sigui perquè ha viscut un procés migratori o també poden ser joves que han nascut i viscut aquí, però, per motius diversos, no tenen família propera que pugui fer-se càrrec d’ells. Davant d’aquesta realitat, l’associació Punt de Referència va néixer l’any 1997 per oferir acompanyament i suport al col·lectiu de jovent vulnerable que ha d’emprendre la seva vida adulta un cop surten dels centres on han viscut sota tutela.

18 anys i molts reptes 

A Punt de Referència treballen amb joves que es troben en diferents situacions: “Tenim joves en l’última fase de tutela (a partir dels 16 anys) i extutelats que ja han fet la majoria d’edat. Aquests últims són persones que deixen de tenir els recursos que ofereix un centre, sobretot els residencials, i que, a partir dels 18 anys, tenen el repte d’emancipar-se”, explica la Berta Roig, tècnica de l’entitat.

Aquestes persones tenen més dificultats a l’hora d’emancipar-se que la resta de joves de la seva edat perquè, amb només 18 anys, han de trobar un habitatge, una feina que els permeti pagar aquest habitatge i, si poden, formar-se. “Les ajudes i recursos residencials depenen de cada cas, però són petites ajudes econòmiques i la majoria no són a llarg termini”, diu la Berta.

Punt de Referència compta amb quatre pisos assistits, però com diuen des de l’entitat “són poques places i estan reservades per a joves que ens deriva la DGAIA, ja que n’hi ha moltíssims en llista d’espera”.

Suport emocional

El punt fort de l’associació són els programes de mentoria social: “Vinculem una persona jove a una persona voluntària que es converteix en la seva mentora, en una persona de referència per al jove. Des d’aquí supervisem la relació i formem als joves i als voluntaris”, explica la Berta.

El mentor voluntari ofereix suport en diversos aspectes, sobretot de caire emocional. És algú amb qui el jove pot comptar per realitzar gestions i per a les coses més petites del dia a dia (algú en qui confiar, algú amb qui celebrar el seu aniversari…).

Qualsevol persona pot ser voluntària i formar part d’algun dels programes de mentoria. En tenen tres de programes: Referents; Atenea –més centrat en l’acompanyament en el procés formatiu– i GR16-18, només per a joves que encara estan tutelats. En aquest últim, el jove té un mentor assignat, però es troben de forma grupal per fer activitats al voltant de la fotografia. En tots els casos es tracta de projectes que duren gairebé un curs i la persona voluntària es compromet a quedar amb el jove com a mínim dues hores a la setmana.  Actualment l’entitat treballa amb un centenar de persones voluntàries i amb 179 joves.

Per a més informació: www.puntdereferencia.org. I al carrer de Sant Antoni Abat, 10.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.