Connecta amb nosaltres

Societat

SENSE LLAR, SENSE FUTUR?

Publicat

on

Anna Pruna / Diverses entitats del Poble-sec vetllen per la salut i la reinserció de les persones sense llar. A Barcelona n’hi ha 3000. Més d’un miler viuen al carrer.

 

EL CAS D’EN RAÚL

En Raúl va néixer a Barcelona fa 35 anys. Als 16 anys comença a treballar i es treu el títol d’electricista d’edificis. Al cap de poc marxa a Múrcia, on treballa al sector de la construcció, però amb l’arribada de la crisi s’acaba la feina. En Raúl torna aleshores a Barcelona, deixant enrere dues ex-dones i dos fills als qui cada mes els ha de passar una pensió. Arriba aquí sense un lloc on viure i l’única persona que li fa costat és la seva àvia: mentre viu a casa seva pot aconseguir algunes feines per passar la pensió als seus fills. Amb la mort de l’àvia, en Raúl ho perd tot i de la nit al dia es troba al carrer, compartint espai a caixers, racons i parcs amb cocaïnòmans, alcohòlics i persones que dibuixen al seu rostre la paraula desesperació. “Viure al carrer és el pitjor que li pot passar a una persona, explica, no descanses, no dorms, t’aprimes i els dies se t’escapen entre buscar menjar i un lloc on mantenir la higiene. Si no surts del circuit estàs acabat”.

Un fenomen multicausal

Fa un any i mig que en Raúl no té llar però ha pogut deixar el carrer i ara viu a l’alberg que la Fundació Sant Joan de Déu té a Creu dels Molers. Ha trobat una feina i està buscant una habitació per marxar de l’alberg. En Raúl pot explicar la seva història però molts dels seus companys ja no poden fer-ho: “El carrer et consumeix, diu, estàs exposat a que et passi qualsevol cosa. En el que portem d’any ja he perdut vuit persones que vaig conèixer al carrer. Viure-hi t’acurta la vida uns 20 anys”.

FUND ARRELS 3 chimeneas

Una persona sense llar dormint a les Tres Xemeneies / Juan Lemus-Arrels

Tècnics i assistents socials dels serveis d’atenció coincideixen en afirmar que una de les causes més comunes per acabar al carrer és la pèrdua de vincles, com és el cas d’en Raúl. “Tots ells tenen en comú que han fracassat en els vincles. Per adversitats de la vida com un divorci, la pèrdua de la feina, el consum de tòxics… han experimentat el rebuig del seu entorn familiar i social”, explica en Joaquim Corral, Director de Sant Pere Claver-Fundació Serveis Socials.

Recursos al Poble-sec

No obstant, per oferir ajuda a les persones sense llar cal estudiar cas per cas i això és el que fan entitats del barri com Bona Voluntat en Acció, l’ONG que des de fa 20 anys treballa promovent la inserció laboral: “Ens encarreguem d’informar les persones sense sostre de les possibilitats que tenen. En cas que siguin immigrants els indiquem on empadronar-se. Això és molt important per tal que puguin accedir a l’assistència sanitària i tramitar la targeta de treball”, explica l’Alicia Ordovás, treballadora social d’aquest centre.

Des dels Serveis Socials Sant Joan de Déu-Barcelona acullen 52 persones sense llar que venen derivades dels serveis d’inserció social o els CPA (Centres de Primera Acollida) i que passen a l’alberg una mitjana de 100 dies, tot i que la durada varia molt depenent de cada cas. “Dormen aquí, els donem roba, àpats i els fem un seguiment social, un pla de treball individualitzat per veure quines opcions té cada resident”, diu en Francesc Pous, responsable de l’alberg. En Raúl, que hi viu des de fa set mesos, ho té clar: “Qui acaba a Sant Joan de Déu i no aprofita l’oportunitat és perquè no vol”.

Una altra fundació que acompanya les persones sense llar és Arrels: “Treballem amb equips de carrer per veure la situació de vulnerabilitat de les persones i intentem oferir-los una llar. Actualment tenim 76 pisos i una residència amb 34 places però encara manquen recursos”, explica Ferran Busquets, director d’Arrels Fundació.

Problema estructural

Barcelona és la ciutat que ofereix més dificultats per accedir a un habitatge: “Algunes de les persones que arriben a l’alberg tenen feina, feines precàries o inestables amb salaris de 400€”, explica el Francesc Pous. Una habitació a Barcelona suposa uns 350€ i moltes persones es veuen abocades a dormir a l’alberg com a recurs per poder fer un petit pla d’estalvis. Les entitats reclamen més parc públic d’habitatge i poder fer ús dels pisos buits i abandonats que hi ha a la ciutat.

FUND ARRELS 2

Marxa a favor de la campanya per a que ningú hagi de dormir al carrer / Juan Lemus-Arrels

Dades que parlen per sí soles

De les 1.026 persones que dormen al carrer a Barcelona, 188 ho fan a Sants Montjuïc. Hi ha 1.954 persones allotjades en equipaments municipals o entitats socials i 415 que viuen en assentaments irregulars. Des del 2008 fins a l’actualitat el nombre de persones que dormen a la via pública ha augmentat un 56%. El 90% de les persones sense llar són homes i el 19% pateixen una situació de vulnerabilitat molt elevada. L’esperança de vida és de 58 anys i el 12% d’ells tenen estudis superiors.

Sensellarisme i salut mental

A moltes de les persones que no tenen llar se’ls suma una problemàtica afegida: les malalties mentals. La fundació de serveis socials de Sant Pere Claver ofereix assistència a persones sense sostre amb problemes de salut mental. Ho fan a través de dos serveis: l’Equip de Salut Mental per a persones sense sostre (ESMES), format per un equip de psiquiatres i acompanyants terapèutics que recorren els carrers i detecten persones amb possibles trastorns, els deriven i els ofereixen tractament. Aquest servei treballa actualment amb un centenar de persones. I també compten amb la recent obertura del Centre Cal Muns, amb 45 places, que ofereix un conjunt integrat de serveis de salut, socials i residencials per a les persones més vulnerables. “El nostre objectiu és derivar cada persona segons les seves necessitats. Als qui tenen la possibilitat de viure independentment se’ls intenta oferir un habitatge” explica en Joaquim Corral. “Abans, afegeix, hi havia moltes persones al carrer amb problemes de salut mental que no accedien als recursos perquè no els coneixien”. Un altre programa amb el que treballen des de Sant Pere Claver és l’anomenat Primera Llar, un model inspirat en l’internacional Housing First a través del qual s’ofereix una llar amb unes condicions de pagament molt adaptades per a persones que tenen llarg recorregut de vida en el carrer: “D’aquesta manera poden iniciar un procés de recuperació i començar un espai de vida” diu Corral. Al programa Primera Llar hi poden accedir problemes que tinguin o no problemes de salut mental. La màxima condició que se’ls exigeix és que no acumulin objectes i que no molestin els veïns.

BIBLIOTECA ST JOAN DE DEU

Sala de jocs i biblioteca de l’alberg de Sant Joan de Déu Serveis Socials al Poble-sec. / St Joan de Déu

LES CLAUS

    • Raúl (Resident a SS Sant Joan de Déu Barcelona): “Gràcies a la Fundació he pogut recuperar la motivació per moure’m i buscar feina. Si saps aprofitar l’oportunitat pots sortir del pou”

    • Ferran Busquets (Arrels Fundació): “Demanem, com a mesura pal·liativa, obrir espais a tots els barris on els sense llar puguin dormir a cobert, fins que trobem una solució millor”

    • Alicia Ordovás (Bona Voluntat en Acció): “Hi ha manca de recursos, a l’hivern hi ha persones que es queden fora dels alberg perquè no hi ha prou places”

    • Joaquim Corral (Sant Pere Claver): “Hem començat a detectar gent que dorm al cotxe. Fan la seva jornada laboral però no poden permetre’s un pis i viuen al cotxe”

Societat

La guia estival per sobreviure a unes atípiques vacances sense sortir del barri

Si el coronavirus t’ha robat la primavera, que no ho faci també a l’estiu. Desinfecta’t les mans, posa’t la mascareta i gaudeix de l’entorn més proper al Poble-sec

Publicat

on

La crisi de la Covid-19 ha obligat a reconfigurar l’estiu de milers de famílies. Moltes, en comptes d’agafar l’avió hauran de revisar el cotxe abans de llençar-se a fer una ruta per carretera, i algunes altres hauran de reinventar les vacances que tradicionalment feien en algun altre punt d’Espanya. Circumstàncies que conduiran a més d’un a passar més dies a prop de casa, fet que tampoc ha de ser sinònim d’avorriment i manca de plans. Tot al contrari, aquestes són les nou escapades que pots fer caminant des de la porta de casa:

  1. MÚSICA AL CASTELL

El Patí d’Armes del Castell de Montjuïc acull fins el 30 d’agost tot un seguit de concerts emmarcats en el projecte Sala Barcelona. Una iniciativa de l’Institut de Cultura de Barcelona i l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) que pretén reimpulsar l’activitat musical en directe, després de l’aturada per les restriccions sanitàries. La iniciativa vol servir per retornar a la ciutadania a concerts en viu de manera segura i de forma econòmica, ja que el preu de les entrades va des dels 12 fins als 15 euros. Entre els artistes confirmats que pujaran a l’escenari de l’icònic indret hi destaquen grups com Ladilla Rusa o Samantha Hudson.

  1. EL BARRAQUISME OBLIDAT

Després de mesos tancada al públic per la crisi sanitària, ja ha reobert al públic l’exposició Viure a Montjuïc, memòries d’un barraquisme oblidat, al Castell de Montjuïc, sobre el barraquisme a la muntanya. Comissariada per Oriol Granados, Francesc Banús i Rafel Usero, la mostra neix de la voluntat del Centre d’Estudis de Montjuïc de difondre les memòries i experiències del barraquisme a la muntanya. Cal recordar que per poder veure l’exposició cal treure abans una entrada al Castell per un preu que va dels 3 als 5 euros, en funció de si és reduïda o general.

  1. MOTXILLA PER ALS NATURALISTES

En aquesta activitat autoguiada trobareu diverses propostes per conèixer el Jardí Botànic des de diferents perspectives amb el suport de materials sorprenents. El jardí té moltes cares amagades i les podreu descobrir al vostre ritme, sense presses, fent les propostes que us vinguin de gust i deixant per a un altre dia les que vulgueu. Podeu decidir lliurement quan voleu acabar el recorregut, quines són les activitats que hi voleu fer o en quin ordre. Aquesta motxilla la trobareu disponible a les taquilles dins l’horari d’obertura del jardí. L’activitat està recomanada per a públic general amb infants a partir de 5 anys i un preu que, en funció del dia i l’hora pot ser gratuïta.

  1. HUMOR D’AGOST

Si el teu objectiu és oblidar-te de l’actualitat informativa durant una bona estona, la teva opció és el RiuEstiu. Per cinquè any consecutiu els millors monologuistes del moment tornen al Poble Espanyol, però amb un aforament més reduït que en edicions anteriors. Per aquest motiu només hi haurà 400 localitats i els espectacles seran en petit format, a l’aire lliure i envoltats de natura. Quins són els artistes confirmats per als quatre dissabtes d’agost? Eva Cabezas, Gerard Borrell, Albert Boira, Dani Pérez, Charlie Pee, Raúl Alcaraz, Fernando Moraño, Tian Lara i Luis Pardo. Els preus de les entrades van dels 15 als 24 euros en funció de la zona.

  1. BE WATER MY FRIEND

També al Poble Espanyol, durant tots els caps de setmana a partir del proper 8 d’agost, se celebrarà Splash! La festa de l’aigua del poble. Una gran remullada a la plaça Major que comptarà amb una multitud d’activitats amb aigua per a tota la família: des de castells inflables aquàtics, passant per llançament de globus, circuits d’aspersors i guerres de pistoles d’aigua. Pel que fa a la plaça del Monestir, aquesta acollirà jocs d’habilitats, com ara un taller de bombolles gegants, una diana enorme per fer punteria amb pilotes, cistelles de bàsquet, golf, pesca d’aneguets i fins i tot un futbolí. A més, els dissabtes a les 18 hores i els diumenges a les 12 hores a la zona del pícnic es realitzarà un espectacle familiar de petit format i a l’aire lliure: circ, teatre o música. El preu de l’entrada és de 6 euros.

  1. BARRICA ROCK&GRILL

Amb la tornada de la relativa normalitat, el Poble Espanyol també recupera el festival dels amants del rock i l’adapta a les necessitats actuals ampliant les dates i reduint l’aforament en cadascuna de les actuacions. Cada dijous a la nit el rock s’apoderarà de la muntanya de Montjuïc amb les bandes tribut dels grups més emblemàtics de la història del rock, que emularan els seus ídols en enèrgics directes amb totes les garanties sanitàries. Per menys de 14 euros podràs reviure al costat de casa a Motörhead, Metallica, Jimi Hendrix o Kiss.

  1. PATRIARCAT I ART

La Fundació Joan Miró acull l’exposició No em sents de l’artista índia Nalini Malani. Es tracta d’una selecció d’obres de tota la seva trajectòria artística, marcada pel pensament feminista i la denúncia i condemna de la violència. La mostra interpel·la directament el patriarcat, un interlocutor que, per a Nalini Malani, es mostra indiferent i insensible a les demandes justes de les persones vulnerables i especialment de les dones. L’entrada general té un preu de 7 euros i la reduïda de 5 euros.

  1. CATALUNYA ABANS DE CATALUNYA

L’exposició Prehistòries. Catalunya abans de Catalunya del Museu d’Arqueologia de Catalunya mostra com els avenços tecnològics que es van produir a la prehistòria van ser tan revolucionaris com els actuals, tot i que molt més espaiats en el temps. L’espai relata com la humanitat va canviar gràcies al domini del foc, a la talla de la pedra i a la fabricació de les primeres eines i com aquestes millores van ajudar a consolidar les comunitats i a estimular el seu progrés material. L’entrada general té un preu de 6 euros i la reduïda de 4 euros, tot i que per diferents col·lectius és gratuïta.

  1. RUTA PEL CEMENTIRI

Tot i que la Covid-19 ha suposat l’ajornament, fins a nou avís, de les activitats culturals, així com les visites a la Col·lecció de Carrosses Fúnebres i la Biblioteca Funerària del Cementiri de Montjuïc, tot poblesequí que ho desitgi pot seguir fent una visita a un dels punts amb més història de Barcelona, però sovint relegat per com la nostra societat encaixa la mort. En tot cas, cada dia d’obertura es pot fer una passejada pel recinte i seguir els codis QR que a diferents punts faciliten una breu explicació sobre la història de cada monument funerari, així com dades sobre el seu escultor i estil arquitectònic.

Fotografia | Poble Espanyol

Continua llegint

Societat

40 anys de Sant Joan de Déu Serveis Socials-Barcelona

L’entitat fa 9 anys que va obrir el centre residencial d’inclusió Creu dels Molers, al Poble-sec. Un centre d’estada temporal amb capacitat per a 52 persones

Publicat

on

Per

Sant Joan de Déu Serveis Socials ha fet recentment 40 anys i ho ha celebrat amb el vídeo Diuen on es mostra com treballa per fer front al sensellarisme i amb el que agraeix la implicació de totes les persones, entitats, empreses i administracions que han col·laborat amb ella. Quatre dècades dedicades a treballar amb persones en situació de sensellarisme perquè recuperin la seva autonomia i puguin desenvolupar els seus projectes vitals.

Els inicis de Sant Joan de Déu Serveis Socials-Barcelona es remunten al 15 d’octubre de 1979, quan es va inaugurar l’Alberg Cardenal Casañas al barri Gòtic de Barcelona. El 22 d’octubre van entrar les primeres 4 persones i després d’aquest fet, l’entitat no ha deixat de créixer per acollir cada vegada més persones en situació de vulnerabilitat. Salvador Maneu, Director de Sant Joan de Déu Serveis Socials-Barcelona, destaca que “el compromís d’hospitalitat amb les persones més fràgils i vulnerables de la societat de SJD Serveis Socials ha anat adaptant-se a la realitat i necessitats de cada moment al llarg d’aquests primers 40 anys de trajectòria i ha de seguir essent així en els propers anys per ser fidels a la nostra missió d’afavorir oportunitats per a que tothom pugui dur a terme els seus projectes vitals”.

9 anys al Poble-sec

Cal destacar que d’aquests 40 anys d’història, ja en fa 9 que l’entitat va obrir el centre residencial d’inclusió Creu dels Molers, al Poble-sec, en concert amb l’Ajuntament de Barcelona. Un centre d’estada temporal amb capacitat per a 52 persones, i habitacions individuals, on s’han atès un total de 1.788 persones des de la seva obertura. Al barri, pel seu tarannà associatiu i de responsabilitat social, s’ha pogut treballar en xarxa i trobar un espai d’acollida i sensibilització on reivindicar els drets de les persones en situació més vulnerable i crear espais de noves oportunitats.

Construir una societat més inclusiva

Actualment l’entitat treballa en 8 programes per a persones soles i famílies, amb un equip de voluntariat de 96 persones i 76 professionals, amb els que en el darrer any s’han atès 684 persones. SJD Serveis Socials compta amb dos centres residencials d’inclusió, una xarxa de 72 pisos, 1 centre diürn i el programa de prevenció Externs que ofereix acompanyament social per evitar recaigudes de persones que ja han passat per una situació de sensellarisme.

Per Maneu, l’activitat de l’entitat és clau a la nostra societat: “Cada cop que una persona perd una llar i l’etiquetem com a persona sense llar, la societat en el seu conjunt s’empobreix. A SJD Serveis Socials volem contribuir en la construcció d’una societat més humana, més inclusiva, amb oportunitats per a tothom. Cada cop que una persona sense llar aconsegueix una llar tots ens enriquim, curem ferides, ens reconciliem uns amb els altres”.

El vídeo Diuen es pot veure al web de l’entitat: www.sjdserveissocials-bcn.org i al twitter: @SJD_SS_Bcn

SJD-BCN

Continua llegint

Societat

Comencen les obres a l’estació d’Espanya per fer-la totalment accessible

L’intercanviador de metro i FGC que el 2019 van fer servir 18 milions d’usuaris no estarà enllestit fins d’aquí a tres anys i mig

Publicat

on

Tot i que avui dia la xarxa de metro de TMB compti amb 161 estacions, no totes estan adaptades per garantir l’accessibilitat de tota la ciutadania. Concretament, 14 segueixen sent un cul de sac per a les persones amb mobilitat reduïda, xifra que les administracions competents ja treballen per reduir a zero. La darrera en millorar el seu servei és l’estació d’Espanya. Tal com han anunciat les institucions competents, aquest intercanviador de metro i FGC que cada any fan servir 18 milions d’usuaris estarà totalment adaptat d’aquí a tres anys i mig.

En total s’invertiran 10 milions d’euros per no només millorar la infraestructura, sinó que facilitarà la vida a totes aquelles persones amb dificultat de mobilitat que fan servir aquesta estació com a porta d’entrada i sortida de Barcelona.

“Obra complicada”

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha avançat que es tracta “d’una obra complicada, en un entorn urbà consolidat”, fet que ha suposat comptar amb “un gran projecte d’enginyeria i unes empreses constructores que s’han compromès a executar l’obra en temps i forma i amb les mínimes afectacions possibles”. Segons el conseller, en un context de reactivació econòmica com l’actual “convé accelerar els projectes d’infraestructures” amb l’objectiu d’avançar cap a “una mobilitat sostenible i més i millor transport públic”.

Cal recordar que, sobre plànols, l’obra d’accés adaptat no es produeix només a una estació, sinó que en realitat es duu a terme a tres estacions de ferrocarril diferents: dues de metro (L1 i L3) i la dels Ferrocarrils de la Generalitat. Per què s’ha de tenir en compte aquest fet? Perquè cadascuna disposa d’un vestíbul principal d’accés a diferent cota i aquests vestíbuls s’interconnecten a través de diversos passadissos interiors.

Intervencions

Pel que fa a l’estació de l’L1, els operaris tenen previst instal·lar un ascensor d’accés carrer/vestíbul, en la confluència de la plaça amb l’inici del carrer de Tarragona i construir un vestíbul situat al costat del centre comercial on s’ubicarà un altre ascensor directe a l’andana sentit Hospital de Bellvitge. A més, també es retirarà l’actual passera metàl·lica de canvi d’andana per una de nova i s’instal·laran dos nous ascensors a l’extrem de les andanes.

Ascensors i rampes

Respecte a l’estació de l’L3, per baixar dels vestíbuls a les andanes també s’instal·laran dos ascensors més i des del vestíbul hi haurà uns altres dos ascensors: un per sortir al carrer (a l’avinguda del Paral·lel costat Besòs) i un altre per sortir al passadís de connexió amb l’L1. Per salvar els esglaons d’aquest passadís, la intervenció els eliminarà a tots dos extrems i es disposaran diferents rampes per salvar la cota. En el cas de l’estació d’FGC, aquesta ja està adaptada.

Per poder realitzar les obres, durant el mes d’agost es reduirà algun carril de circulació i s’ocuparà part de vorera i calçada a la cantonada del centre comercial de les Arenes. Es preveuen restriccions de la circulació al carrer Diputació, entre Vilamarí i l’avinguda de Tarragona i a l’avinguda del Paral·lel hi haurà ocupacions de la via pública pels treballs de desviament de serveis. Segons l’Ajuntament de Barcelona, les afectacions a la mobilitat s’anunciaran oportunament.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.