Societat
La rumba simfònica del Petitet puja més de 70 músics a l’escenari del Liceu
Oriol Adán / El Petitet, músic resident al Poble-sec, ha complert la promesa que va fer a la seva mare
Després de 7 anys plantejant-se la idea de fer un concert de rumba simfònica a un dels grans escenaris de Barcelona i, especialment, després de prometre-ho a la seva mare poc abans que morís, finalment el Petitet ha actuat al Gran Teatre del Liceu en una actuació molt esperada.
Ho ha fet acompanyat de 27 artistes de l’orquestra de rumba simfònica del Raval i 44 músics de l’orquestra simfònica del Liceu, que van tocar grans clàssics de la rumba catalana com Una lágrima, El muerto vivo o Gitana Hechizera, i també algunes cançons pròpies. A l’acabar, el públic ha demanat un vis, i tota l’orquestra ha tornat a entonar el Gitana Hechizera. Tot el Liceu ha acabat de peu i ballant.
Fusió rumba-simfònica
Tot i que, d’entrada, pot semblar que la rumba i una orquestra simfònica no tenen res en comú, per al Petitet tots dos formats s’acaben entenent perquè la música té sentiment. Ell defineix el concert com un gran casament on “l’orquestra simfònica és una dona molt fina, i nosaltres som com un home molt rumbero que l’està enamorant». El casament s’ha celebrat al Liceu. Ha estat un concert molt emocionant, amb constants agraïments del Petitet als assitents. «Vosaltres sou els millors del Liceu», ha dit en diverses ocasions. També ha dedicat unes paraules a la doctora Illa, cap de neurologia de l’Hospital de Sant Pau, i a tot l’equip de metges i infermeres. El Petitet, molt emocionat, ha fet alguns parlaments de tant en tant, alguns per agrair tota l’ajuda rebuda i d’altres dirigits a la seva mare. També ha tingut paraules pel Peret i el Gato Pérez, dels quals ha dit que «ja n’hi ha prou de fer-los homenatges, perquè no són morts, que gent així no pot morir mai!». Com a curiositats, la sogra del Petitet ha estat la primera en posar-se a ballar pel passadís central de Platea, i la ‘Tía Pepi’ (cosina de Peret i personatge característic del carrer de la Cera) també ha sortit en un parell d’ocasions a ballar sobre l’escenari.
La Miastènia
La malaltia que des de fa temps pateix el Petitet també ha estat present al concert. Tres hores abans, a les sis de la tarda, la doctora Isabel Illa, neuròloga de l’Hospital de Sant Pau que porta el cas del Petitet, i Pilar Robles, presidenta de l’Associació de Pacients amb Miastènia, han fet una xerrada sobre la malaltia al Foyer del Liceu, amb entrada lliure per a tothom.
Gràcies al tractament de la doctora Illa i el seu equip, el Petitet pot dur una vida bastant normal malgrat la malaltia. No obstant això, el desgast constant que la Miastènia provoca als seus músculs fa que, entre altres coses, es cansi més del normal, que sempre hagi de dur ulleres de sol i que hagi de prendre diàriament medicació, a més de d’ingressos cada 3 o 4 mesos a l’Hospital de Sant Pau. “Hi he d’anar perquè em tornin a carregar les piles”, resumeix el Petitet.
“Puc donar gràcies a Déu perquè a l’Hospital de Sant Pau hi tinc a la doctora Illa, i estic aquí ara mateix gràcies a ella i al seu equip”, assegura el Petitet. “El més important que hi ha per a mi és Déu, i sé que ell va posar a tots aquests metges allà perquè jo pogués seguir tirant endavant, perquè ara mateix hauria d’anar en cadira de rodes, però Déu em dona força per aixecar-me i posar-me guapo”.
Documental, concert i llibre
El concert del 17 d’octubre al Liceu ha servit com a final del documental Petitet, rumba pa’ti, dirigit pel periodista Carles Bosch i que, després de 2 anys de gravació, s’estrenarà durant el primer trimestre de 2018. Per no perdre cap detall del concert, Bosch i el seu equip han col·locat unes 12 càmeres a diferents punts del Liceu. “L’equip que ara porta el Liceu són una gent fantàstica, i m’han acceptat tot el tema del concert i la gravació amb molta alegria”, assegura el Petitet. Pel que fa al documental, el Petitet el defineix com “una mena de Gran Hermano de 2 anys”, ja que “jo feia la meva vida normal i, de tant en tant, una càmera em seguia”. El Petitet, però, no vol veure res del documental fins al dia de l’estrena, per poder gaudir-lo com un espectador més. L’únic que sempre ha demanat al Carles Bosch és que el documental “tingui ritme”. I per si no n’hi havia prou amb preparar el concert i el documental, el Petitet també està preparant un llibre sobre la seva vida escrit pel periodista David Vidal, de Som Atents. L’objectiu és publicar el llibre i el documental a la vegada, perquè “no m’agrada anar per etapes, prefereix-ho fer-ho tot a la vegada i ja me’n oblido”, explica l’artista.
Societat
Comencen les obres del nou poliesportiu que es posarà en marxa amb retard
L’equipament s’inaugurarà sense grades ni vestidors, ja que es faran en una segona fase que encara no té ni data
El Govern del PSC retalla a mínims el Pla de Barris sense donar explicacions
Núria Llopis: «A l’Institut necessitem més mans per poder acompanyar tota la diversitat»
Viu Montjuïc torna amb més activitats, però amb el mateix caràcter popular
-
Políticafa 1 setmanaEl Govern del PSC retalla a mínims el Pla de Barris sense donar explicacions
-
Entrevistesfa 1 setmanaNúria Llopis: «A l’Institut necessitem més mans per poder acompanyar tota la diversitat»
-
Culturafa 1 setmanaViu Montjuïc torna amb més activitats, però amb el mateix caràcter popular
-
Societatfa 1 setmanaComencen les obres del nou poliesportiu que es posarà en marxa amb retard
-
Culturafa 1 setmanaEl programa Pedrera 3.8 puja als escenaris a grups emergents
-
Editorialfa 1 setmanaEditorial | Molts anuncis, poca execució
-
Hemerotecafa 1 setmanaZONA SEC 269
-
Històriafa 1 setmanaLes escales mecàniques