Connecta amb nosaltres

Economia

Crònica d’una cerca utòpica de pis

Alló que diem un pis ‘bonito-barato’ passa a ser un ‘loft chick’, al qual el poblesequí mitjà no pot accedir-hi

Publicat

on

Dissabte, 9 de desembre, 19 hores del vespre. Mentre que la majoria de mortals han fugit a fer el pixapins a la Cerdanya o passa la tarda veient Cine de Barrio, una massa de poblesequins actualitzen sense descans els portals immobiliaris virtuals en cerca d’un sostre on dormir al seu barri. D’oferta n’existeix. En canvi, les oportunitats assequibles són com els Reis d’Orient (els pares).

Conya? Més aviat humor negre. Només cal observar la quantitat de joves que no aconsegueixen deixar enrere la casa dels pares. La independència (individual) resulta utòpica.

Renda per càpita baixa

Tirem de cunyadisme: el Poblesec està impossible. Analitzem les dades: si bé les xifres del Departament d’Estudis de l’Ajuntament de Barcelona situen a les famílies del Poble-sec en la zona baixa de la renda per càpita (els poblesequins són un 25% més pobres que la mitjana barcelonina), els seus pisos van a preu d’or. O almenys això és el que es desprèn dels anuncis de les immobiliàries, les quals s’han reproduït com gremlins a la falda de Montjuïc.

“Pis modern” de 25 metres quadrats, ergo zulo. Preu? 1.000 euros al mes (a sumar 150 euros de comunitat mensuals). És una habitació del Ritz en lloguer? No. És una broma? Tampoc. És una vella finca del carrer Vila i Vilà que data de 1950, però que sembla ser que l’habitatge en estar “reformat” mereix un valor sin igual. Un altre? Pis en una quarta planta, sense ascensor, de 50 metres quadrats, per 1.600 euros (més 120 euros “per cobrir despeses dels consums”). I així, successivament.

De fet, si un encara guarda fe en trobar un habitatge a preu digne, cal saber que actualment el més assequible està per 600 euros. Una quota mensual que invertirà per viure en una planta baixa de 31 metres quadrats al  carrer de Fontrodona i sense pràcticament llum. Tota una ganga, ja que la resta de pisos, amb més o menys metres quadrats, dels 700 euros ja no baixaran.

Inflar els preus 

Respecte als anuncis, cal destacar un altre ítem que presenten en comú. El “disponible a partir de…”. Al cap i a la fi, una forma elegant de comunicar a l’interessat que l’habitatge està sent reformat per augmentar el seu valor econòmic o, més aviat, assenyalar que l’actual inquilí ha decidit marxar (o se li ha fet marxar per un sobtat increment de la quota). Lofts moderns, vintage i/o reformats, que més que tornar a allotjar a una nova generació de veïns i veïnes, s’encaren a clients de les noves immobiliàries Real State, especialitzades a fer la cerca del que abans era un pis assequible, en una utopia.

 

Economia

Waku Waku, tot per a la vostra mascota

Publicat

on

Per

Denia Gámez porta 30 anys en el món de les mascotes. Va començar als 18 anys i fins a dia d’avui no ha parat de treballar en aquest sector. Ens comenta al seu despatx de la botiga de Margarit i sota l’atenta mirada d’un chihuahua, de nom Maily, que és la seva feina ideal. Cada matí es lleva amb il·lusió i nous projectes per realitzar.

Ja són tres les botigues Waku Waku amb les persianes aixecades. La primera que es va obrir, ara fa 10 anys, va ser aà Poble-sec, al carrer Margarit, 20, a un sospir del carrer Blai. En té una altra a l’Hospitalet, al carrer de Santa Eulàlia, 50, i l’última obertura d’establiment ha estat a l’avinguda del Paral·lel, 180, molt a prop de plaça Espanya. Són 150 metres quadrats dedicats a satisfer les necessitats, alimentació i els capricis de les mascotes. Waku Waku també ofereix a les seves botigues un servei de perruqueria i una residència per a petits animals: conills, ocells, hàmsters. tortugues…

La Denia, amb el seu equip de professionals, aposta pel comerç de proximitat i li dol que al Poble-sec i Paral·lel s’aposti majoritàriament pel negoci de la restauració. “Bars i restaurants estan prou bé, atrauen gent i vida al barri, però nosaltres, el comerç de proximitat, mantenim la cohesió i ajudem els veïns amb les seves compres quotidianes, sense necessitat de marxar. No volem convertir-nos en un desert”.

Gossos, gats, aus, peixos, rosegadors… Tots tenen el seu espai i la seva atenció a Waku Waku.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Economia

L’era dels bots: la ciència ficció feta realitat

Publicat

on

Per

El 1950 el matemàtic anglès Alan Turing va inventar un test per avaluar la capacitat de la computació de fingir el comportament humà. El test, molt simple, es basa en tenir una conversa amb un humà i un computador sense saber qui és qui. Si l’avaluador no pot diferenciar qui és l’humà i qui és l’ordinador és que la prova ha estat superada i guanya la màquina.

Fins a dia d’avui ningú ho ha aconseguit, però estem molt a prop. Els assistents personals o també denominats bots –o xat bots si només conversen per escrit– són programes informàtics dissenyats per tenir converses amb persones. El passat Nadal, per exemple, van ser un èxit de vendes Alexa d’Amazon –probablement el millor– i Google Home.

Els robots conversen amb les persones

Els programes es basen en intel·ligència artificial (AI) per escoltar les persones, entendre-les amb els seus diferents accents i executar les serves ordres (fins a cert límit). Aquesta tècnica es pot usar en assistents per oci per jugar amb ells, preguntar quan juga el Barça o l’Espanyol, posar vídeos i cançons, saber el temps que farà, quan trigarem en arribar a determinat lloc… Les possibilitats son quasi il·limitades. Fora de l’oci i a  nivell empresarial els xat bots ajuden a consultar dubtes als clients, sobre tot a través de planes web, tot i que encara estan bastant verds.

El cop d’efecte que dona esperances de cara a millorar aquesta tecnologia el va donar fa uns mesos Sundar Pichar, director general de Google, al presentar públicament el seu bot Google Duplex capaç de fer una trucada sense que l’interlocutor s’adoni que parla amb un ordinador (podeu veure el vídeo a http://tiny.cc/zonasecbots ). La presentació de Sundar va provocar un fervorós aplaudiment entre el públic tecnòleg que hi assistia. Escenes com aquesta, veure com un ordinador i una persona tenen converses més o menys complexes i que s’entenen, ens fan veure més a prop situacions fins ara de ciència ficció com el famós HAL de 2001: A Space Odyssey o la robot Arisa de l’excel·lent sèrie russa Better that us de Netflix.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint

Economia

Mentides sobre l’economia catalana

En el que va d’any 286 empreses catalanes han dut la seva seu a Madrid i 258 madrilenyes l’han traslladat a Catalunya

Publicat

on

Per

Des de fa dos anys, en la premsa espanyola es poden llegir titulars molt negatius referents a l’economia catalana. És obvi que a Catalunya no hi ha la mateixa empenta que el 2017, però enlloc d’Europa hi és: l’economia es desaccelera arreu. Volen vendre la moto que el procés ha deixat l’economia catalana malmesa, que han fugit milers d’empreses i això espanta la inversió estrangera, que tot plegar perjudica el creixement del PIB i el mercat laboral, etc. No us vull marejar amb moltes xifres, però cal donar-vos-en algunes, perquè les xifres son tossudes. En els set últims trimestres el PIB català ha crescut el 3,9% i l’espanyol el 3,7%. Els tres primers trimestres de 2019, de Catalunya han traslladat la seu a d’altres llocs de l’estat espanyol 787 empreses, però de Madrid se n’han anat 1.329. Són canvis habituals. Fins al setembre 286 empreses catalanes han dut la seu a Madrid i 258 madrilenyes l’han traslladat a Catalunya.

Més creació d’empreses

Encara més, en els nou primers mesos d’enguany la creació d’empreses a Catalunya ha augmentat un 2,85%, a Madrid només un 0,51% i al conjunt de l’Estat ha baixat un 1,92%. El capital desemborsat en aquestes empreses ha augmentat un 79% a Catalunya, un 2,8% al conjunt de l’Estat i a Madrid ha caigut un 18%. En el cas de la inversió estrangera, el Ministerio de Industria l’adjudica on l’empresa té la seu però no on la inversió es fa realment. Amb les dades d’on de veritat es fa la inversió, el primer semestre del 2019 comparat amb el primer del 2018, a Catalunya augmenta un 16% i a Espanya cau un 63%. Quant a l’atur ni en parlo, no hi ha color. El que en el conjunt de l’Estat ha reculat menys que Catalunya és en producció industrial, que ha caigut un 18% a l’Estat i un 25% a Catalunya, de setembre de 2017 a agost del 2019, com en tot Europa, per la guerra comercial entre la Xina i els Estats Units.

La resposta a la sentència

Com a seguidor dels CDR i del Tsunami Democràtic, ara sóc terrorista com molts de vosaltres, segons que ens ha encolomat la monarquia franquista en descomposició. La venjança (ells en diuen sentència) del judici-farsa del Tribunal Suprem, ha tingut un fort rebuig als carrers de casa nostra, amb violència induïda per infiltrats inclosos. També és cert que, davant de furgonetes que ens volien atropellar, hem exercit una legítima autodefensa. Cremar contenidors no és violència (50 se’n van cremar a Mazarrón, Múrcia, en una festa de Halloween), però buidar ulls dels nostres fills i nets sí que ho és, per part d’unes forces d’ocupació que, sense el seu equipament, no serien més que rates de claveguera. Mentrestant ha augmentat el nombre d’ostatges en mans de l’enemic i les institucions catalanes resten emmordassades. Recordeu les tres pes del president Puigdemont: perspectiva, paciència i perseverança. No ens aturarem.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.