Connecta amb nosaltres

Societat

La ubicació del centre d’emergències, en entredit

Publicat

on

Oriol Adán / Ada Colau ha rebut la negativa de l’oposició socialista i d’entitats veïnals i esportives, que volen el Palau d’Esports com un equipament esportiu públic per a la ciutat i el barri

17 d’agost, malauradament, aquest dia quedarà gravat per sempre a la memòria de tots els barcelonins com un dels capítols més negres de la ciutat després del greu atemptat terrorista a La Rambla de Barcelona. La gravetat i el desconcert general van provocar, entre altres coses, que l’Ajuntament accelerés el projecte de creació d’un nou centre de coordinació de prevenció i gestió d’emergències.

La idea amb la que treballava el consistori era, i continua sent, la d’aprofitar les instal·lacions del Palau Municipal d’Esports del carrer Lleida, tancat des de fa prop de 2 anys, per ubicar-hi aquest nou centre d’emergències, però l’alcaldessa Ada Colau s’ha topat amb la negativa de diferents entitats i associacions veïnals del Poble-sec, els quals no volen perdre un equipament d’aquest tipus. També l’antic soci de Colau al govern de la ciutat, el socialista Jaume Collboni, s’ha oposat a la proposta de l’alcaldessa, malgrat haver participat activament, aleshores com a segon tinent d’alcalde, en el naixement d’aquest projecte.

El Palau d’Esports espera que un acord entre forces polítiques, entitats i associacions li doni una nova vida

El Palau d’Esports espera que un acord entre forces polítiques, entitats i associacions li doni una nova vida

Debat polític

El 22 de desembre, en el darrer plenari del Consell Municipal de 2017, el líder del Grup Socialista va demanar a l’alcaldessa recuperar l’activitat esportiva del Palau d’Esports, enlloc d’aprofitar les instal·lacions per situar-hi el nou centre de coordinació de prevenció i gestió d’emergències de Barcelona. “Donar un us esportiu al Palau d’Esports sembla una redundància i una obvietat, però malauradament alguns anuncis que s’han fet per part del govern van en direcció contrària”, explicava Collboni.

L’alcaldessa va aclarir que aquest “és un projecte que es ve treballant des de fa molt de temps, però després dels atemptats es va fer públic, mostrant-lo com un acord de la Junta local de seguretat, de consens amb la Generalitat de Catalunya i la delegació de l’Estat”, destacant el fet que mai s’ha rebut cap proposta alternativa al projecte proposat pel seu partit, Barcelona en Comú.

Colau, a més, va explicar que “la sala conjunta de comandament que tenim ara mateix és obsoleta i necessita ser actualitzada, amb nous equipaments que estiguin a l’alçada d’una ciutat global com és Barcelona i les seves necessitats de seguretat”, motiu pel qual un nou centre d’emergències és una necessitat prioritària per a Barcelona i “que no pot esperar”. Malgrat coincidir en la necessitat d’un centre d’aquest tipus, Collboni va criticar la manca de comunicació de Colau amb la gent del barri: “La decisió va ser fruit de la improvisació i es va fer d’esquena als veïns del Poble-sec, del districte de Sants-Montjuïc i de les federacions esportives”. 

Reunió amb el veïnat

Palau_Esports_interior-1

Reunió de les entitats i associacions amb Collboni al Centre Cívic El Sortidor

El passat dijous 11 de gener, Collboni també es va reunir amb la Coordinadora d’Entitats, associacions de veïns i diverses entitats del barri al Centre Cívic El Sortidor, per parlar obertament del Palau d’Esports. En termes generals, tots van coincidir en què aquesta instal·lació ha de ser un equipament esportiu de ciutat, però també per a altres activitats, i el barri també n’ha de treure profit, sempre amb preus raonables. Miquel Carrillo, secretari de la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec, explica que “si només se li donés un ús esportiu, el barri guanyaria una part d’equipaments esportius, però també perdria altres capacitats que poden donar aquestes instal·lacions, com qualsevol festa d’alguna entitat o grup de veïns”. Així, segons Carrillo, l’Associació no és partidària de remodelar el Palau d’Esports per situar-hi el centre d’emergències, ja que “tant el barri com la ciutat perdrien un equipament que sempre ha estat per a la gent. A més, hi ha altres llocs molt més adients per ubicar aquest servei que no pas treure un equipament d’un barri on, precisament, tenim mancança d’equipaments”.

Entitats esportives

Per la seva banda,  el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) va enviar una carta a l’alcaldessa en nom de totes les federacions esportives a les que representa, exposant un seguit de raons per les que el Palau d’Esports ha de recuperar els usos esportius. En l’escrit, Esteva fa referència a l’antiguitat de la instal·lació esportiva i la importància que ha tingut en l’esport de la ciutat, ja que fins a la construcció del Palau Sant Jordi aquest havia estat l’únic pavelló públic d’aquestes característiques a Barcelona. A més, Esteva també destaca que el Palau Municipal d’Esports està catalogat com a bé d’interès urbanístic dins el patrimoni de la ciutat, pel que si es fa qualsevol modificació a l’edifici, aquest ha de mantenir la volumetria, la façana i els elements interiors d’interès, a més de donar-li un ús justificat d’acord amb la seva història.

De recinte esportiu a teatre musical

El Palau Municipal d’Esports es va construir l’any 1955 amb motiu dels Jocs del Mediterrani, celebrats a Barcelona aquell mateix estiu. Va ser el primer pavelló de les seves característiques fins que el FC Barcelona va aixecar el Palau Blaugrana a finals de 1971. El Palau d’Esports va estar molt relacionat amb l’esport de la cistella, esdevenint la seu permanent de la desapareguda secció de bàsquet del RCD Espanyol als anys 80. També va acollir alguns partits de la segona fase del Mundial de Bàsquet d’Espanya 1986. Allà, l’Espanya d’Epi, Villacampa o Nacho Solozábal es va enfrontar al Brasil del mític jugador Oscar Schmidt o a l’equip de la Unió Soviètica, liderat per Arvydas Sabonis. Amb l’arribada dels Jocs Olímpics de Barcelona de l’any 1992 es va construir el Palau Sant Jordi, que ràpidament trauria el protagonisme esportiu al Palau d’Esports. No obstant això, durant les Olimpíades el Palau d’Esports va acollir la competició de gimnàstica rítmica i diversos partits de voleibol. A mitjans dels anys 90, l’activitat esportiva es va anar traslladant al Sant Jordi, i el Palau d’Esports va centrar-se en espectacles musicals i teatre. Així, l’any 2000 es va remodelar per adequar el recinte a les noves necessitats, rebatejant-se com a Barcelona Teatre Musical i formant part de la Ciutat del Teatre juntament amb el Teatre Lliure, el Grec, l’Institut del Teatre i el Mercat de les Flors. Alguns dels darrers esdeveniments importants que va acollir abans de tancar les portes van ser la V i VI gala dels Premis Gaudí, presentats respectivament per Andreu Buenafuente i Àngel Llàcer.

Societat

El Museu del Transport continua encallat malgrat les negociacions entre Ajuntament i promotors

Publicat

on

Un any després de presentar les més de 4.000 signatures de la iniciativa ciutadana “Museu del Transport, ja!”, el projecte continua sense un acord sobre la seva ubicació. La Coordinadora Pro Museu del Transport s’ha reunit aquest 24 d’agost amb l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, i el conseller delegat de TMB, Xavier Flores, però la trobada no ha servit per acostar posicions ni desllorigar la situació.

L’Ajuntament manté la proposta de situar el museu a la Vall d’Hebron, mentre que els promotors insisteixen en el Palau de Comunicacions i Transports de Montjuïc. Segons la Coordinadora, el consistori els va traslladar que aquest emplaçament “queda fora de les possibilitats sobre la taula”. És per això que l’entitat ha qualificat la reunió de “decepció” i ha reclamat fer efectiu l’acord del ple de gener, que va aprovar per unanimitat la iniciativa ciutadana.

En paral·lel, els promotors també han presentat un nou recurs contra la decisió de l’Ajuntament de no admetre la seva petició de revisar la concessió dels palaus de Montjuïc a Fira de Barcelona per 50 anys. La Coordinadora considera que la concessió es va aprovar de manera irregular i reclama que es revisi l’acord. Entre els arguments, qüestiona que la Comissió d’Economia i Hisenda tingués competència per aprovar-la i denuncia que la concessió es va tramitar mentre la seva iniciativa ciutadana encara estava en marxa.

Tot i les posicions allunyades, la Coordinadora ha acceptat participar en el grup de treball impulsat per TMB per desenvolupar el projecte de la Vall d’Hebron. Si bé els promotors asseguren que valoren els esforços per recuperar el patrimoni històric del transport, també es mostren profundament escèptics sobre la proposta que es treballa des de la plaça de Sant Jaume. “No renunciem a la nostra proposta”, asseguren. 

Continua llegint

Societat

La biblioteca Francesc Boix celebra 25 anys de cultura i servei veïnal

L’equipament i l’Associació Francesc Boix preparen un trimestre carregat d’activitats, documentals i xerrades per celebrar l’aniversari de l’espai

Publicat

on

Fa 25 anys, el Poble-sec va decidir que el nom de Francesc Boix no quedés només als llibres d’història. El 15 de setembre de 2001, la biblioteca del carrer de Blai va ser batejada amb el nom del fotògraf poblesequí que va sobreviure al camp de concentració de Mauthausen i, amb l’ajuda d’altres deportats, va contribuir a salvar centenars de negatius de les SS que documentaven els crims nazis. Aquelles imatges acabarien servint com a prova als judicis de Nuremberg.

Un quart de segle després, la biblioteca que porta el seu nom celebrarà l’aniversari amb una programació especial durant tota la tardor. Exposicions, documentals, xerrades i rutes recuperaran tant la figura de Boix com altres històries vinculades a la memòria del Poble-sec.

Boix (1920-1951), fill del carrer Margarit, havia marxat al front amb només 17 anys, ja com a fotògraf. Quan la biblioteca es va inaugurar el 2001, el CERHISEC i altres entitats van demanar que en portés el nom. “Avui està especialitzada en pau, memòria i deportació”, explica Ricard Marco, vicepresident de l’Associació Francesc Boix.

Un trimestre ple d’activitats

La programació arrencarà el 9 de setembre, a la biblioteca, amb una exposició de fotos inèdites de la inauguració del 2001, cedides per la família. La mostra, que porta per títol Fa 25 anys al Poble-sec: memòria d’un inici. Inauguració de la Biblioteca Francesc Boix, es podrà visitar fins al 7 de novembre. La jornada servirà també per presentar l’Espai Francesc Boix i inclourà la projecció d’una entrevista amb Núria Boix, germana petita del fotògraf, vinguda de Mèxic, i una vitrina amb objectes seus, com el carnet de premsa o una pedra de Mauthausen.

El 29 de setembre, el CERHISEC farà la xerrada La Biblioteca Francesc Boix: 25 anys al servei del Poble-sec, que l’agenda oficial anuncia a càrrec de Xavier Rodríguez i Eulàlia Derch. A l’octubre s’estrenarà el cicle de documentals Veus recuperades, amb tres títols fins al desembre. I el 28 de novembre, una ruta resseguirà la joventut de Boix al Poble-sec.

El programa també rescata figures oblidades. Al novembre, Sergio Romero presentarà Traços d’una dona. Rosa Boix, la dibuixant oblidada, sobre la germana del fotògraf i dibuixant de còmics als anys trenta, “una cosa totalment desconeguda i que serà de gran interès”, assegura Marco. L’agenda situa aquesta activitat el 12 de novembre.

Abans, a partir del 9 de novembre, la biblioteca acollirà una exposició sobre el dibuixant exiliat Francesc Miró i Pomares, internat al camp d’Argelers. L’historiador Pau Vinyes, comissari de la mostra, serà l’encarregat de presentar-la.

Una entitat en honor a Boix

L’Associació Francesc Boix va néixer quan Ricard Marco, fotògraf de professió, va comprar en una subhasta uns negatius anònims i va descobrir que eren de Boix, del front del Segre (1938). Des d’aleshores, mantenen viva la seva memòria amb rutes pel Poble-sec, xerrades i visites a instituts. “Anem a les escoles a fer de testimoni de l’aula”, explica Marco.

Ara, bona part d’aquesta feina s’aplegarà per celebrar el 25è aniversari de la biblioteca. La commemoració fins i tot sortirà de les seves parets: l’entitat penjarà fotografies al bar de la cantonada del carrer Margarit, a tocar d’on Boix vivia de petit.

Fotografia | Família Salomó – Boix

Continua llegint

Societat

Els Castellers del Poble-sec consoliden els castells de 7

Publicat

on

Els Castellers del Poble-sec fan un balanç positiu del primer tram de la temporada, el que s’obre per Santa Eulàlia, al febrer, i es tanca amb la Festa Major del barri. Tot i un inici “una mica complicat”, expliquen, la colla ha consolidat els castells de 7 i ha aconseguit arrossegar públic i castellers fins a les diades de fora del barri.

La presidenta de la colla, Núria Bosch, situa el repte no en les actuacions, sinó en els assajos. “A les diades la gent respon molt bé, el que costa és el compromís de venir a assajar, sobretot els dimarts”, explica. Ho atribueix al ritme de vida actual i al fet que bona part de la massa social ja no viu al Poble-sec: molts membres s’han de desplaçar per entrenar, en un context en què la crisi de l’habitatge fa difícil arrelar-se al barri. La captació, admet, és “una assignatura pendent”. Mantenir la colla i, sobretot, fer créixer la canalla, exigeix un esforç constant de “picar pedra” a les escoles i pel barri.

Ara la colla encara el segon tram, més curt (de setembre a novembre), que arrenca amb la Diada Nacional de Catalunya i té posada la mirada en el Concurset, una jornada castellera a Torredembarra que se celebra el diumenge 27 de setembre. L’objectiu és consolidar els castells de 7 i mig i, si el múscul social acompanya, mirar més amunt: “El 4 de 8 seria un somni enorme”, reconeix.

De cara al Concurset, els Castellers fan una crida al veïnat. Conviden qualsevol persona, amb experiència o sense, a acostar-se als assajos per reforçar la pinya. “Tothom que tingui ganes de viure l’experiència d’un concurs, que ens contacti”.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025