Connecta amb nosaltres

Societat

L’altre dèficit fiscal

Publicat

on

Josep M Torremorell / És un escàndol que el dèficit fiscal de Catalunya amb la UE sigui més elevat que el de qualsevol altre país

A primers de desembre, el departament d’Economia de la Generalitat ocupada va donar a conèixer que el dèficit fiscal amb l’administració central de l’Estat ocupant va ser de 15.493 milions d’euros el 2013 i de 16.570 milions el 2014, xifres que representen, respectivament, el 8% i el 8,4% del PIB català. Unes dades escandaloses que no van tenir el ressò mediàtic que mereixien. Sembla que és “normal” l’espoli que pateix el nostre país, però esperem que tenir presos polítics ostatges de l’Estat espanyol no acabi esdevenint també un fet “normal”.  Economia_166

Una aportació del 0,8%

Però hi ha un altre dèficit no menys escandalós. Recentment, el Ministerio de Economía ha fet públic que el 2014 Catalunya va aportar a la Unió Europea (UE) 1.699 milions més dels que va rebre (el 0,8% del PIB). Crida l’atenció que aquest dèficit el 2012 era de 859 milions d’euros, així com que l’Estat és un receptor net d’ajudes, que representen el 0,5% del PIB espanyol. És un escàndol que el dèficit fiscal de Catalunya amb la UE sigui més elevat que el de qualsevol altre país. La nostra aportació del 0,8% del PIB és més gran que la dels països que més aporten: Holanda (0,4% del PIB), Alemanya (0,3%), Suècia (0,3%) i Regne Unit (0,2%). És l’Estat espanyol qui reparteix les ajudes i així resulta, per exemple, que dels 5.000 milions d’ajudes agràries, 1.600 milions són per Andalusia, 900 per Castella i Lleó, 750 per Castella-La Manxa, 530 per a Extremadura, 450 per a Aragó, 325 per a Astúries i 310 per a Catalunya. Si ho mirem per treballador del sector primari, els catalans reben 7.661 euros/any, a Castella-La Manxa reben 21.360 euros/any per treballador, 19.458 a Extremadura i 15.493 a Madrid. A més, la UE es troba contínuament amb fraus, com el de l’empresari agrícola de Castella-La Manxa que rebia subvenció per terrenys cultivables que eren en realitat una pista de motocròs. 

Premsa espanyola tòxica

En un altre ordre de coses, si heu estat capaços de llegir recentment la premsa espanyola sense caure malalts enverinats per la toxicitat que conté, es constata que els arguments que utilitza contra Catalunya són exactament els mateixos que esgrimia a finals del segle XIX contra la independència de Cuba. Fixeu-vos què li deia Miguel d’Unamuno, un basc no nacionalista, a José Martínez Ruíz, “Azorín”, l’escriptor valencià en llengua castellana, en una carta que li va adreçar el 14 de maig del 1907: “Merecemos perder Cataluña. Esa cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana, su cerebro cojonudo (tienen testículos en vez de sesos en la mollera)”. 111 anys després, pels voltants de la Zarzuela i de la Moncloaca hi continuen vivint els mateixos Homo neanderthalensis, incapaços d’evolucionar. 

Societat

Obre la residència del Poble-sec amb 240 llits per a malalts de Covid-19

La consellera Vergés anuncia l’adaptació d’altres espais per traslladar residents i així evitar el contagi de coronavirus

Publicat

on

Per

Vetllar per la salut dels més vulnerables. Aquest és l’objectiu del Govern de la Generalitat des del primer dia d’aquesta crisi sanitària provocada pel coronavirus. En aquest sentit, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat que aquesta setmana s’incorpora “una nova residència de gent gran a la ciutat de Barcelona amb una capacitat de 240 llits per a persones amb Covid-19”. Aquest espai ubicat al Poble-sec comptarà amb 141 habitacions distribuïdes en 8.000 metres quadrats. En un inici, s’obrirà amb 32 llits.

Vergés ha precisat que es tracta d’una “residència medicalitzada amb instal·lació d’oxigen en 66 llits” i que donarà capacitat de moviment a les residències d’on provenen les persones malaltes. De fet, ha explicat que s’adaptaran altres espais, com ara hotels, per aquelles persones que viuen en residències i que no estan malaltes de Covid-19 per poder-los aïllar de les residències de procedència perquè “són persones infectables” i evitar-ne, així, el contagi.

Per altra banda, aquests darrers dies el Departament de Salut ha augmentat el nombre de proves per detectar el coronavirus entre les persones que viuen en residències. “Estem augmentant les proves cada dia, fins ara ja són 10.434 les proves PCRs fetes”, ha informat Vergés. Per últim, la consellera Vergés ha reiterat la importància de quedar-se a casa per evitar el repunt de casos de coronavirus i ha recordat que els “laboratoris privats no haurien d’oferir tests de coronavirus ni a ajuntaments ni a empreses. Els tests han de passar pels protocols públics per a poder saber els resultats i millorar les estratègies per controlar aquesta epidèmia”, ha conclòs.

Continua llegint

Societat

Diari del coronavirus

Publicat

on

Per

Ja no em desperto amb els primers cotxes que circulen pel carrer. Ara, és el silenci que em desvetlla. Un silenci que m’arriba, m’embolcalla feixuc com un lladre que em visités de matinada i em deixés la seva targeta de presentació: soc aquí, com cada diumenge, cada dijous.

No compten els dies sinó els gestos. I les imatges agafen una importància poc habitual. Ara observo un vell amb més anys que jo córrer amb esforç i passes petites cap a la parada del bus. L’autobús l’esperarà. En aquests temps baixen del Tibidabo ànimes generoses i pugen de mar d’altres diabòliques.

A la nit el paisatge destacable són el guants de plàstic que campen damunt la vorera.

De nou a la cuina damunt la taula de marbre navega un cert desordre. El diari i el suplement, un bol amb escàs raim, una ceràmica que representa una gallina, unes tasses de cafè…

No tenim pressa per recollir el desori.

Ernest Millet Gómez

Continua llegint

Societat

Confinament (II)

Publicat

on

Per

El darrer model implementat de superilla va ser el del Poblenou, tot i que Gràcia en si ja és una superilla / Toni Hermoso Pulido

El bol curull de col-i-flor presideix la taula de marbre. I uns tomàquets per amanir, unes restes de raviolis que quedaren de l’àpat d’ahir. Encenem el llum, una bombeta que ens dóna escalfor lentament. I seiem a taula com si res no ens passés pel cap, com si avui fos un dia qualsevol: però passen massa coses a la ciutat.

El semàfor de davant de casa ha esdevingut decoratiu i ja ningú espera el permís per creuar el carrer. Potser cada cinc minuts baixa un cotxe pel carrer Balmes. Ha plogut bona part del dia. Una pluja mansa que l’escriptor Pla aplaudiria feliç, perquè era, segons que escrivia, l’aigua que calia per als camps. Busco un somriure, una paraula amable però em creuo amb poques persones que semblen que corrin cap al notari. Recullo l’última barra de pa al forn de santa Glòria. Des d’el primer dia de la crisi sanitària que m’atén la mateixa senyora. Té un aire d’absoluta normalitat, com si això del virus no anés amb ella.

Al vespre com a final de festa el nostre anònim veí ens regala Imagine i la veu de Lennon ressona per tota la plaça. S’aixequen braços i només ens falten les espelmes per arrodonir el final de la vetllada. Bé, hi tenim algunes llinternes que ens fan l’ullet. Comença a fosquejar i la ciutat semblarà més trista, com un dol immens que cau damunt nostre.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.