Connecta amb nosaltres

Economia

Radiografia al modus operandi dels fons voltors

Els fons voltors juguen al Monopoly amb les finques del Poble-sec

Publicat

on

“Oportunitat única per gaudir de l’estil de vida propi de la ciutat. Dotze apartaments elegants i moderns en un dels barris més animats de Barcelona, el Poble-sec”. Amb aquestes línies la companyia Norvet Property Development publicita la promoció que actualment ofereix al número 33-35 del carrer Poeta Cabanyes. Un projecte que va posar en marxa des de zero amb la compra del garatge que hi havia al solar i on ja ha començat a aixecar habitatges per vendre’ls des de 447.000 euros. Cal destacar que l’obra no és l’única que la companyia desenvolupa al barri, sinó que només és un dels cinc projectes que té actualment en marxa, els quals ja han posat en peu de guerra als veïns i veïnes.

Abans d’entrar en matèria, però, cal analitzar qui i què és Norvet per entendre les seves intencions comercials al Poble-sec. Amb la seu establerta a la Casa de les Punxes de l’avinguda Diagonal, la companyia està distribuïda en una xarxa de cinc empreses batejades amb noms diferents, però que al cap i a la fi es dediquen a gestionar els actius immobiliaris de la matriu. Respecte al capital, aquest prové tant d’Espanya com d’Israel, país del qual és originari el seu director i administrador únic, Alon Ozer Yunger.

Diners d’Israel

La relació d’Israel amb Barcelona queda perfectament radiografiada en les xifres que fins ara s’han fet públiques. Segons dades del Ministeri d’Economia, només l’any 2016 Israel va invertir més de 12 milions d’euros bruts en el mercat del totxo català. En paral·lel, mesos enrere la immobiliària dedicada a la compra, reforma i venda integral d’edificis, MK Premium, reconeixia en una entrevista a la revista Masala que entre el 75% i el 80% dels seus clients provenen d’Israel.

Qui més pot estar interessat a adquirir aquests habitatges? Tots aquells estranjers que vulguin aconseguir la residència espanyola mitjançat la Golden Visa; la targeta impulsada des del 2013 pel Govern d’Espanya i que s’entrega a tots aquells que facin una inversió igual o superior als 500.000 euros. En aquest sentit, l’esquer de l’Estat també és utilitzat per la mateixa Norvet a la seva plana web. Segons assenyalen, “totes les propietats de Norvet s’adeqüen al requisit de la Golden Visa” i “no és necessari que el mínim de 500.000 euros s’inverteixi en un sol immoble, […], es poden realitzar inversions més petites que en conjunt sumin l’import necessari per a la concessió de la Golden Visa”, detallen.

Surten els veïns, entren els inversos

Com pot resultar evident, el poder adquisitiu mitjà dels veïns i veïnes del Poble-sec no resulta atractiu pels fons voltors. Més aviat se n’aprofiten, assenyalen des del Sindicat de Barri del Poble-sec. Com? Si bé una forma seria esperant que als inquilins se’ls esgoti el contracte de lloguer per no renovar-los, sovint s’opta per la via ràpida d’oferir diners perquè rescindeixin els seus contractes i marxin de la finca. Una operació que segons diversos testimonis ja s’ha dut a terme als carrers de Murillo, 12; Margarit, 25; Elkano, 15 i Mare de Déu del Remei, 44; (cal recordar que la promoció de Poeta Cabanyes ha sigut sobre les restes d’un antic garatge).

Si més no, cal tenir en compte que el modus operandi resulta difícil de detectar per la confidencialitat amb què es duu a terme l’operació, la qual també resulta ser l’origen del mòbing immobiliari. Tal com relata Sergi Barrios del Sindicat de Barri del Poble-sec, en aquest cas el paper de Norvet és el de “localitzar una finca que estigui degradada i/o amb veïns amb contractes de tres anys a qui ofereixen diners perquè marxin”. 

Què passa amb aquells que no accepten els diners? L’empresa “genera una situació de degradació de l’escala fins que la gent decideix marxar o bé els fan mòbing immobiliari directament”, assenyala Barrios. L’exemple és la família de Feliciano Esteves, veí del carrer del número 12 del carrer Murillo i a qui Norvet ha intentat desnonar en fins a quatre ocasions (totes elles, de forma infructuosa per l’acció veïnal). Com? En no acceptar les quantitats de diners que li oferia la societat, aquesta va canviar el número de compte on havia d’ingressar el lloguer Esteves i després el va denunciar per impagament.

L’experiència en mòbing immobiliari de Norvet

Cal destacar que la denúncia per impagament actualment és la més utilitzada pels fons voltors a l’hora de desnonar famílies. Una tècnica que, tal com expliquen des del Sindicat de Barri, es pot evitar: “En cas que hagi un canvi de compte corrent o no s’accepti el pagament en mà, s’ha d’anar a la Ciutat de la Justícia i consignar el pagament del lloguer; d’aquesta manera demostres que tens la intenció de pagar, fet que realment és el que l’importa al jutge”, explica Barrios. Al cap i a la fi, quan un fons voltor compra una finca, la llei tampoc obliga a comunicar als seus inquilins que l’immoble té un nou propietari.

De totes maneres, si la llei no satisfà els objectius de Norvet, la companyia es val d’altres recursos. Quins antecedents té en aquest sentit? La presumpta contractació d’empreses com Desokupa. Tal com ha exposat la mateixa regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, “Norvet està sent investigada pel jutjat número 31 de Barcelona per haver contractat Desokupa [amb l’objectiu] de dur a terme un desallotjament extrajudicial”. En aquest cas, fins i tot l’Ajuntament de Barcelona s’ha presentat com a acusació popular al judici, mentre que l’Observatori DESC ha presentat una querella directament contra el seu director, Ozer Yunger i la societat Desokupa.

El lliure mercat s’imposa 

Per a Norvet no hi ha res més dolç que una finca d’època. “Compren amb grans quantitats de diners edificis degradats o en procés de degradació, preferiblement de finals del segle XIX i principis del XX amb un cert interès modernista o noucentista”, explica el membre del Sindicat de Barri del Poble-sec, Sergi Barrios. Immobles amb unes característiques estètiques per reformar, restaurar i després vendre com a “habitatges de luxe”, assenyala la regidora del Districte, Laura Pérez. La rendibilitat que extreuen dels habitatges es pot multiplicar per cinc, assegura Barrios.

El lliure mercat s’imposa, tot i que l’Ajuntament faci la traveta a aquestes empreses. Tal com deia dies enrere el regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, el consistori havia aturat el 29 de gener les obres al número 12 del carrer Murillo per “incomplir la normativa urbanística”, Segons ha detallat Pérez, en comptes de fer la vintena d’obres menors que figurava en els permisos municipals, s’estava efectuant una reforma integral de l’edifici.

Tot plegat, amb afectacions a les zones comuns i a tots els habitatges, llevat de dos habitatges: el de la família de Feliciano Esteves i el d’un segon veí de renda antiga a qui Norvet havia ofert traslladar-se a viure a un local sense cèdula d’habitabilitat, ha explicat la regidora. Si bé actualment les obres es troben aturades i suspeses, la regidora lamenta que “s’estigui expulsant als veïns dels seus pisos i se’ls estigui substituint per habitatges de luxe”.

En el cas de l’obra del carrer del Poeta Cabanyes el Districte ja ha posat en marxa un expedient sancionador per enderrocar la construcció de forma irregular. Des del Govern de Barcelona es veuen incapaços de resoldre tot el problema de l’habitatge, segons el regidor en la matèria, Josep Maria Montaner, “els ajuntaments no podem fer lleis” i només poden “actuar amb la màxima duresa” si es detecta alguna irregularitat en “intervencions abusives, fraudulentes i il·legals”, conclou.

 

Economia

El metre quadrat de lloguer ja és un 23% més car que abans de la pandèmia

Els nous contractes es tornen a enfilar i els llogaters ja paguen 17,70 euros pel metre quadrat, per sobre de la mitjana de Barcelona

Publicat

on

El lloguer al Poble-sec torna a mirar cap amunt. El primer trimestre del 2026, els nous contractes s’han signat a una mitjana de 17,70 euros per metre quadrat, el valor més alt de tota la sèrie recent. Abans de la pandèmia, durant el mateix període del 2019, eren 14,35 euros. La diferència és de gairebé un 23,3% en set anys.

Les dades provenen de l’explotació que fa la Generalitat de les fiances dipositades a l’INCASÒL i, per tant, reflecteixen contractes formalitzats, no els preus que els portals immobiliaris. Més concretament, la darrera actualització correspon als mesos de gener a març d’aquest any.

Per sobre dels barris veïns

El Poble-sec també supera ara el seu entorn. Els 17,70 euros / metre quadrat se situen per sobre dels 16,69 euros del conjunt de Sants-Montjuïc i dels 16,89 de Barcelona.

De fet, la fotografia és especialment significativa perquè arriba dos anys després de l’entrada en vigor del nou topall del lloguer. I és que el topall frena l’escalada, però el preu rebota: els primers mesos de la regulació deixen una baixada visible. Just abans que entrés en vigor, durant el primer trimestre del 2024, el Poble-sec havia arribat a pagar 17,53 euros el metre quadrat. Un any després, la xifra havia retrocedit fins als 15,76 euros, gairebé un 10% menys.

La tendència, però, ha tornat a canviar. El segon trimestre del 2025 el metre quadrat puja a 17,21 euros; acaba l’any en 17,29 i, entre gener i març del 2026, arriba als actuals 17,70 euros.

Això no permet concloure que el topall no funcioni ni atribuir-li en exclusiva les pujades i baixades. La mida i les característiques dels pisos que es lloguen, la demanda o la quantitat d’habitatges que entren al mercat també poden alterar la mitjana. Tanmateix, al barri el preu per metre quadrat ja ha recuperat tot el terreny perdut durant el primer any del topall.

Una pressió turística que ve de lluny

La particularitat del Poble-sec és que el lloguer residencial (l’habitual del contracte de 5 anys de durada), conviu, des de fa anys, amb una elevada demanda vinculada al turisme i a les estades temporals. Aquí, però, cal mirar bé les dates.

L’Observatori Metropolità de l’Habitatge de BCN va estudiar l’oferta publicada durant el segon trimestre del 2023, abans de l’actual topall, a partir de dades d’Idealista/data. La radiografia mostrava com el 57,6% de l’oferta era residencial, el 26,4% de temporada i el 15,9% turística.

Si bé no és una fotografia actual, permet veure una característica estructural del mercat poblesequí i el pes que té l’oferta de lloguer temporal.

Continua llegint

Economia

Cellers, cafeteries, forns de pa, locals modernistes… Els establiments històrics es neguen a claudicar

Un grapat de locals, amb dècades d’història darrere del seu taulell, fan front a la gentrificació del barri

Publicat

on

L’olor de pa acabat de fer surt del Forn Santa Madrona i es barreja amb el so de copes de vi i guitarres en directe a la Gran Bodega Saltó. Al Poble-sec, aquest aroma, sons i les cares conegudes recorden que encara hi ha llocs que mantenen viva la tradició mentre tot al seu voltant canvia. Cada any tanquen botigues i n’obren de noves, cauen persianes metàl·liques i s’aixequen cafeteries modernes. Però hi ha un grapat d’establiments que resisteixen.

Quatre generacions de forners han obert cada dia les portes del Forn Santa Madrona des de 1886, elaborant productes artesans que han passat de pares a fills i que continuen omplint de vida la petita rambla del carrer Blai.

A pocs carrers, la conegudíssima Gran Bodega Saltó és tot un refugi per als qui busquen un vermut amb música en directe. Aquest espai centenari, transformat a principis del segle XXI, combina l’extravagància i la intimitat. Els “Vermuts Musicals”, amb rock, blues, rumba i cançons d’autor, han convertit aquest lloc en un clàssic poblesequí.

Gastronomia històrica

Al carrer Poeta Cabanes, Quimet & Quimet mostra com un local petit pot tenir un llegat enorme. Fundat el 1914 i amb només una trentena de places, veïns i turistes comparteixen tapes sota l’ambient que ha permès a aquest establiment sobreviure dècades de canvis.

Espais transformats

La Lleteria del Poble Sec, situada al carrer de Salvà, 42, és una joia modernista que ha estat part de la història del barri des de principis del segle XX. La seva façana destaca per un gran mosaic ceràmic que representa una escena bucòlica amb dos joves lleters que emmarquen una porta d’acer forjat d’estil modernista. Aquest mosaic va ser restaurat amb cura per preservar el seu estat original.

Actualment, l’espai acull un comerç que combina una botiga d’alimentació ecològica i productes de proximitat amb un espai que ofereix serveis com psicoteràpia o osteopatia.

L’històric Antic Cafè Espanyol ubicat al Paral·lel i fundat el 1895, resisteix als temps on sembla que les cadenes de cafeteries envaeixen Barcelona.

Altres establiments també mantenen viu el pols comercial del barri com la Jugueteria Rubio (1960), amb prestatgeries plenes de ninos i peluixos que han vist créixer generacions, la Carnisseria Roser (1983), la papereria Nu & Ca, que ja va per la tercera generació amb la Núria al capdavant, i la Peixateria Maria Lluïsa, on en Manel Tort aconsella clients sobre peix del Mediterrani.

Molts locals han tancat amb els anys, però encara hi ha establiments que resisteixen. Forns, cellers, cafès i botigues familiars obren cada dia les seves portes, mantenint vives les olors, els sons i les converses que han definit la vida al Poble-sec durant generacions.

El bar Bodega Vidal serveix l’última copa

“Un no vol marxar, però les circumstàncies hi han volgut. De la família ja no en queda ningú”. El passat 10 de setembre, el Bar Bodega Vidal, al carrer Nou de la Rambla, va obrir per darrera vegada. El local, un dels clàssics del Poble-sec, tanca després de 91 anys d’història. “Hi ha un cansament general i també és una qüestió de salut i de necessitat”, explica Rosa Maria Duatis, que ha regentat l’establiment. Després d’un any de reflexió, la decisió ha estat inevitable. Duatis hi ha viscut tota la vida i assegura que, tot i la nostàlgia, “no serveix de res mirar enrere”. La Bodega Vidal era coneguda pels esmorzars de forquilla i el seu ambient de barri, punt de trobada per a veïns i veïnes, un lloc de referència. El seu tancament deixa un buit en el teixit social i comercial del Poble-sec.

Continua llegint

Economia

‘O Meu Lar’: 35 anys de tradició gastronòmica

Publicat

on

El restaurant O Meu Lar, ubicat al carrer Margarit, 24, és un referent de la gastronomia tradicional des de fa 35 anys. Actualment, sota la direcció de Santi Rodríguez Méndez, aquest establiment familiar ha resistit el pas del temps i les diverses crisis econòmiques, consolidant-se com un espai de proximitat i qualitat per als amants de la cuina casolana.

Els orígens

El projecte va néixer com una iniciativa familiar, impulsada pels pares de Santi i el seu germà. L’objectiu inicial era crear un bar que, amb el temps, evolucionés cap a un restaurant especialitzat en marisc de Galícia i carns de qualitat. Amb una brasa a la vista i una selecció de productes frescos, O Meu Lar s’ha convertit en un lloc de trobada per a la gent del barri i visitants de tota Barcelona.

L’actual propietari, que porta 25 anys al capdavant del negoci, destaca la importància del boca-orella en l’èxit de l’establiment: “Abans, quan no hi havia tants telèfons mòbils, la gent recomanava els restaurants de forma directa. La nostra clientela ens coneixia i ens feia confiança”, explica.

Un barri en transformació

El Poble-sec ha experimentat grans canvis al llarg de les dècades. Rodríguez recorda amb nostàlgia l’època en què el barri tenia una oferta gastronòmica molt rica i variada. “Ara trobem menys establiments tradicionals i més cadenes i multinacionals. La competència era sana i donava prestigi al barri, però avui dia molts locals emblemàtics han tancat”, lamenta.

Aquesta transformació també ha tingut un impacte en el negoci. L’especulació immobiliària i l’augment del turisme han provocat una pujada dels preus dels lloguers i un canvi en el perfil dels clients. Tot i això, O Meu Lar continua fidel als seus valors: oferir menjar de qualitat a un preu just, mentre manté una relació propera amb la seva clientela habitual.

Un futur incert

El relleu generacional és un dels grans desafiaments per als negocis familiars. Rodríguez reconeix que la seva generació ja va viure una pèrdua del relleu tradicional, i ara com ara no tenen clar si la tercera generació continuarà amb el negoci. “Els meus fills tenen 12 i 16 anys, i tot i que han crescut veient el nostre esforç, no sé si voldran seguir aquest camí. Aquest ofici és dur. Jo sempre els hi recordo l’important que és estudiar”, afirma.•

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025