Connecta amb nosaltres

Economia

Comença el procés participatiu del pla d’usos del Paral·lel

El pla no inclou la regulació de terrasses ni podrà reduir les activitats ja existents

Publicat

on

El Pla d’usos del Poble-sec està vigent des de fa dos anys. La seva limitació s’intensifica en funció de la mida dels carrers i, a Blai i Vila i Vilà, la regulació és més estricta. El de Sant Antoni es troba en fase d’aprovació inicial i, pel que fa a Ciutat Vella, s’acaba d’aprovar el setè Pla d’usos. Això posa de relleu que el futur Pla d’usos de l’avinguda del Paral·lel limita amb uns altres tres: “Hi ha temor de què el Paral·lel pugui acollir totes les activitats que els plans d’usos de l’entorn limiten i d’aquí neix la necessitat de crear-ne un de propi, perquè és una avinguda desprotegida”, explica la Lucía Zandigiacomi de la cooperativa d’urbanisme Raons Públiques, encarregada de dinamitzar el procés de participació per a l’elaboració del Pla.

Veïnat escèptic

El procés participatiu ha constat de quatre sessions en què el veïnat i les entitats han pogut informar-se sobre el sentit d’aquesta legislació i també han pogut fer propostes al respecte. No obstant, col·lectius com Som Paral·lel, la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec o el propi Raons Públiques asseguren que la participació ha estat molt escassa: “Els processos de participació tan fragmentats són esgotadors i nosaltres som una mica escèptics perquè el grau d’incidència real del Pla d’usos és molt limitat”, explica Xavier Latorre, de Som Paral·lel.

El futur Pla que, segons l’Ajuntament, “té com a objectiu harmonitzar les activitats de pública concurrència per garantir l’equilibri d’interessos”, en realitat és una eina que només afecta a les futures llicències de bars i restaurants, comerços d’alimentació, centres culturals i activitats musicals. És a dir, que no regula activitats com l’hostaleria, els comerços no alimentaris ni les terrasses, i tampoc no pot reduir les activitats ja existents, ja que “únicament pot limitar la concessió de noves llicències”, tal com expliquen des de l’Ajuntament.

El veïnat, mentrestant, segueix reivindicant que el Paral·lel es converteixi en un nexe d’unió entre barris i que no esdevingui una nova via de monocultiu, “com ja ha passat amb el carrer Blai”, comenta l’Enric Francés, vicepresident de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, qui afegeix que “quan el Pla estigui presentat farem les esmenes que considerem necessàries”.

Una avinguda amb identitat?
“No hi ha un sol Paral·lel. Els extrems estan sense acabar, la part de baix està enfocada a establiments culturals i d’oci nocturn –amb els problemes que comporta– i la part tocant a plaça Espanya té molta presència de bars i restaurants, mentre que la zona que va del Molino fins a la plaça dels Ocellets no té cap característica identitària”, així ho explica la Lucía de Raons Públiques, qui afegeix que una de les prioritats a l’hora de redactar el Pla d’usos és que es reflexioni sobre la identitat d’una avinguda que, per a molts, només és una frontera “que no se sap molt bé a qui pertany i, per tant, no genera interès”.

Pel que fa a l’escassa participació, la Lucía explica que estan buscant canals de participació alternatius que reflecteixin la diversitat de les diferents comunitats presents a la zona. “Per tirar endavant el projecte seria bo que la gent s’hi impliqui i comenci a veure el Paral·lel com a propi”, conclou.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Economia

Vuelve el cigarrillo electrónico

“Soy María José, tengo 68 años y llevaba 50 años fumando. Era reacia a estas cosas y me gustaba mucho fumar. Hace un mes lo probé y quedé encantada. Después de una semana dejé de usar la nicótica en el líquido. Ya no fumo tabaco ni lo hecho de menos, estoy encantada’’.

Publicat

on

Per

El cigarrillo electrónico nace como una alternativa al cigarrillo tradicional, con la idea de que el fumador deje el tabaco de manera definitiva, o bien reduzca notablemente el consumo de este. Según los estudios realizados por Public Health of England el 65% de las personas que comienzan a vapear logran dejar de fumar definitivamente, comparado con un 5% que lo hace gracias a parches y chicles de nicotina. Esto se debe a que los vaporizadores cumplen con las dos principales exigencias de un fumador: por un lado la dosis diaria de nicotina (opcional y controlada en el caso de los cigarrillos electrónicos) y el hábito de echar humo (vapor en el caso de los cigarrillos electrónicos).

Componentes de origen natural

En este tipo de productos no existe combustión alguna, por lo tanto, no se desprende monóxido de carbono, alquitrán, ni otras 4.000 sustancias nocivas como en el caso del tabaco. Su principio de funcionamiento es muy simple. Un filamento metálico que calienta un algodón natural empapado en el líquido apto para el vapeo. Los e liquid están compuestos por glicerina vegetal i propilenglicol, dos componentes de origen natural que podemos encontrar en todo tipo de alimentos y cremas. Además, se le añaden aromatizantes de alimentos (los mismos que se pueden encontrar en golosinas y refrescos) y nicotina en caso de que el usuario la solicite.

Public Health of England realizó estudios en laboratorios privados y públicos, llegando a la conclusión de que el vapeo es un 95% menos nocivo que el tabaco. Está comprobado que no existen vapeadores pasivos ni se detectó efectos nocivos a causa del vapeo.

Los vaporizadores están resurgiendo nuevamente a partir de los avances tecnológicos y científicos, logrando desestimar tabúes e informaciones de dudosa procedencia aparecidas en medios de comunicación en varias ocasiones, gracias a los estudios y estadísticas que demuestran las ventajas ante el tabaco.

Continua llegint

Economia

Els consells de Terra de Salut: la dieta

Publicat

on

Per

L’Elisenda Ribas i la Rosa Navales ens donen uns consells per tal que una dieta sigui efectiva. Primer de tot cal tenir en compte diversos factors, com l’existència d’alguna patologia, la quantitat d’aliments que s’ingereix, la realització d’activitat física, la qualitat del descans, l’estat emocional de la persona, l’estrès, l’ansietat, l’entorn familiar, els hàbits socials, els horaris i tipus de feina que fa la persona.

Podem assegurar que no existeix una recepta única i el més aconsellable és seguir un pla personalitzat i ajustat a les necessitats de cadascú en funció dels punts esmentats. Sinó, correm el risc d’abandonar la dieta, ja sigui perquè és difícil de seguir, ens demana uns àpats que no estem acostumats, passem molta gana o no encaixa amb el nostre entorn. Per exemple, és compatible cuidar la alimentació i baixar al bar a fer la partideta amb una copa de vi, si aquest moment d’esbarjo té molta importància a nivell emocional per a la persona.

A banda de fer una dieta per perdre pes, també ens podem ajudar a través de mecanismes naturals que ens ajudaran a expulsar el greix de les cèl·lules, reduir el greix localitzat, eliminar la retenció de líquids o controlar l’ansietat. Aquests mecanismes inclouen l’ús de plantes medicinals, l’auriculopuntura, acupuntura i alguns tipus de massatge. A Terra de Salut podeu demanar que us confeccionin la dieta personalitzada i els tractaments complementaris per tal que aconseguir el nostre pes desitjat sigui un èxit i un plaer!

Continua llegint

Economia

Pensions de jubilació i ingressos

Diners n’hi ha: el frau fiscal estimat per Hisenda és de 69.000 milions d’euros anuals i les grans empreses gairebé no paguen impostos

Publicat

on

Per

es eleccions del 28A han demostrat la incapacitat dels partits per aportar solucions a “allò que realment importa als ciutadans”, mítica frase que els trifatxes van substituir per l’objectiu exclusiu d’aniquilar Catalunya. Un dels problemes bàsics és el de la viabilitat de les pensions. Només el Pacte de Toledo (1995), avui mort, va posar una mica d’ordre. Vegem el costat de la despesa: el 1995 les pensions suposaven 45.000 milions d’euros/any per a 7,5 milions de pensions; el 2008, a l’inici de la crisi, requerien 100.000 milions per a 9 milions de pensionistes. Enguany, amb un PIB lleugerament superior al del 2008, se superaran els 150.000 milions per a 10,5 milions de pensionistes. Però una cosa és el cost global i una altra les pensions individuals, les més baixes de les quals no garanteixen una vida digna.

La solució són els ingressos

Solen apuntar-se dues causes per aquest increment: l’augment de l’esperança de vida i, per tant, de la taxa de dependència (població de més de 66 anys sobre la població en edat laboral), que ha passat del 22% el 2008 al 27% actual i, en segon lloc, la baixa taxa de natalitat d’1,3 fills per dona, molt lluny de la taxa de reemplaçament de 2,1 fills per dona. Les solucions no són al costat de la despesa, com allargar l’edat de jubilació o augmentar la natalitat, sinó del costat dels ingressos. De veritat creuen els trifatxes que fomentar la natalitat és la solució, alhora que posen traves a la immigració? Dins de 20 anys molts dels llocs de treball futurs estaran ocupats per robots. Quan els sous-tifa actuals no arriben ni per pagar l’habitatge, es pot permetre una parella tenir fills o un pla de pensions privat? Diners n’hi ha: el frau fiscal estimat pel ministeri d’Hisenda és d’uns 69.000 milions d’euros anuals i les grans empreses gairebé no paguen impostos. D’altra banda, sous més alts, com reivindiquen els armilles grogues francesos permetrien cotitzar més per pagar pensions o estalviar per al futur. En resum, la clau és en la distribució de la renda i la riquesa, en el costat dels ingressos. Seguir com ara només du al col·lapse.

La via morta

Mentre segueix la farsa a la Sala Pinotxo del Tribunal Suprem, el poli bo del 155 ha guanyat les eleccions als polis dolents del 155. Però sense desobediència civil (exemple: l’1 d’octubre) entrem en via morta. Mentre no deixem els lliris per a les floristes, la presa de pèl de l’oligarquia borbònico-franquista, amb un suposat “diàleg” que no vol, continuarà ben viva i és el mantra escollit pel poder per continuar vexant el poble català. Esperem que ERC no es converteixi en la Convergència del segle XXI. Ja comença a fer-se real la frase “Que la prudència no ens faci traïdors” de Jordi Carbonell (1924-2016) pronunciada l’11 de setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.