Connecta amb nosaltres

Cultura

El nou Teatre Arnau pren el carrer com a escenari

Comença la programació de l’Arnau Itinerant, que vol ser un laboratori de noves formes de gestió artística i comunitària

Publicat

on

Els veïns del Paral·lel i diversos moviments socials n’han reclamat la seva recuperació des del 2004 i, des de fa un parell de setmanes, l’Arnau ha començat la seva marxa com a Teatre Itinerant, de moment sense seu mentre duren les obres de rehabilitació de l’espai. Aquest projecte artístic arrelat als barris del Raval, Sant Antoni i el Poble-sec neix “amb l’objectiu d’esdevenir un laboratori socio-cultural que transformi els barris a través del risc i la creativitat, l’autogestió i l’afany d’experimentar”, tal com indiquen els seus impulsors.

La nova proposta beu d’iniciatives com l’Ateneu Popular de Nou Barris o el Teatro del Barrio de Madrid. L’equipament és de titularitat municipal però la gestió és comunitària: “Són els veïns i les veïnes qui creen i produeixen els projectes col·lectivament”, afegeixen els seus gestors, i també expliquen que la prioritat del projecte “no és omplir butaques, sinó treballar en propostes teatrals on les condicions laborals dels professionals siguin dignes”. Amb la cultura popular de base com a centre de la gestió, producció i comunicació dels projectes, la programació està formada per dos espectacles escènics i un arxiu virtual.

El primer dels espectacles teatrals porta per títol C/ Hospital amb St. Jeroni, que és fruit d’un treball col·laboratiu i escenifica com les remodelacions urbanístiques dels barris estan vinculades amb els buits emocionals del veïnat d’un carrer que va desaparèixer –el carrer Hospital amb Sant Jeroni– arran de la construcció de la Rambla del Raval. El 14 d’octubre és el darrer dia per veure aquest espectacle que es representa a localitzacions cedides pel veïnat del Raval.

Arxiu de la memòria popular

Relats de l’Arnau, una xarxa de memòries d’un teatre de barraca vol donar vida a les memòries populars dels veïns dels barris que envolten l’antic Teatre Arnau. A través de testimonis orals, escrits i objectes s’elaborarà un arxiu virtual que es podrà consultar al web del teatre, i que es convertirà en una xarxa de memòries compartida. D’aquesta manera, es posarà en valor el patrimoni material i immaterial del teatre en un espai virtual que s’anirà construint durant el que resta d’any. Els dies 15 i 16 de desembre es podrà visitar una mostra d’aquesta exposició virtual al Mercat de les Flors.

Cultura

Què passarà amb la Sala BARTS?

L’Ajuntament vol treure més rendiment públic a l’equipament plantejant una Casa de la Música l’any vinent

Publicat

on

L’edifici ubicat a l’avinguda del Paral·lel, 62, avui conegut com a Sala BARTS i anteriorment amb els noms d’Arteria Paral·lel, Studio 54, Teatre Espanyol i Circo Español Modelo, pertany a l’Ajuntament de Barcelona des que aquest el va expropiar l’any 2002. La gestió del projecte està en mans de la promotora The Project des del 2012 i, durant aquest temps, s’ha posicionat com una sala de concerts referent i rendible a la ciutat i un dels teatres del Paral·lel que han cultivat èxits de taquilla amb espectacles com El petit príncep o Miedo, de l’artista Albert Pla.

Més enllà de l’explotació comercial

La notícia arribava fa unes setmanes: des de l’Ajuntament es vol reformular el model de l’espai i convertir-lo en una Casa de la Música. Daniel Granados, delegat de Drets Culturals de l’Ajuntament, explica que el contracte amb The Project acaba a principis de 2021 i la nova gestió de l’espai sortirà a concurs: “Hem identificat que és una sala d’explotació privada que fa molt bona feina, però com a equipament públic està infrautilitzada. Al febrer ens vam reunir amb els representants de The Project per recordar-los que l’any que ve es farà un concurs públic, al qual es poden presentar, però a les funcions que fins ara tenia l’equipament en volem afegir de noves; que sigui un node dins del sector de la música i no només una sala d’explotació comercial. Un projecte que estigui travessat pel dret a l’accés a la cultura, a la pràctica cultural, a l’experimentació, a la formació…”, argumenta.

Compatibilitat entre models?

De la seva banda, la directora de BARTS, Silvia Berna, critica la manca de comunicació amb el Consistori: “Em vaig assabentar per la televisió que es volia convertir la sala en una Casa de la Música. Hem rebut la notícia amb una sorpresa desconcertant i amb decepció”. Berna explica que aixecar del no res un espai com la BARTS va suposar un esforç important: “Ha costat molt fer-nos una reputació bona entre els promotors musicals perquè confiïn a programar els seus artistes. A més, som molt solvents, hem cuidat l’espectador, hem ofert una programació eclèctica de música i teatre i la possibilitat que això desaparegui ens entristeix molt”, lamenta. Des de BARTS creuen que els dos models per a la sala poden ser compatibles: “Ens agradaria negociar i veure possibilitats, perquè acollir projectes emergents i una oferta de formació és compatible amb l’activitat. No és necessari esborrar el treball de set anys d’un lloc paradigmàtic a Barcelona”, apunten.

Continua llegint

Cultura

Encara no se sap si hi haurà Festa Major

Publicat

on

Festa Major del Poble-sec / Coordinadora d'Entitats del Poble-sec

El president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Antoni Reig, ha explicat a ZONA SEC que tot just han començat a plantejar-se si enguany es podrà celebrar la Festa Major del barri perquè “fins ara no hi havia cap directriu per part de l’Ajuntament de Barcelona”. Ara que ja tenen indicacions sanitàries i de logística per part de l’ICUB, faran una assemblea amb les entitats poblesequines que vulguin fer propostes. Normalment a aquesta celebració, que generalment té lloc la segona quinzena de juliol, s’hi sumen més de 40 entitats, però enguany moltes ja han manifestat que no participaran. En tot cas, cal obtenir permisos del Districte amb el vist i plau de Sanitat, de Bombers i de la Guàrdia Urbana.

Sigui com sigui, la d’aquest any 2020 serà una festa del tot atípica, ja que no hi haurà balls de diables amb públic al carrer, ni sardanes, ni tampoc castellers. Altres barris ja han anunciat que suspenien les seves festes majors, com és el cas del Raval, o que la faran de forma virtual, com la Dreta de l’Eixample. El que sí que se suspèn és l’edició d’enguany de la Mostra d’Entitats, la fira que aplega col·lectius del barri el primer dissabte de juny. La situació, tal com diu Reig, és de “desorientació general”.

Continua llegint

Cultura

Una reedició fantàstica

Laertes reedita tot un clàssic: l’‘Antologia de narrativa fantàstica catalana’, d’Emili Olcina

Publicat

on

L’editorial Laertes publicava el 1998 una antologia de la narrativa fantàstica catalana a cura d’Emili Olcina i Aya (Barcelona, 1945), un narrador i assagista que ha esdevingut, sens dubte, tot un especialista en la literatura de gènere fantàstic –ha escrit contes i narracions fantàstiques, com la seva novel·la La catedral buida, ha traduït autors com Lovecraft o Poe, ha participat en conferències…–.

Gràcies a aquesta antologia que ara es reedita, molts lectors van descobrir que la literatura fantàstica també havia estat conreada en la nostra llengua. En les seves pàgines, hi van poder trobar textos que abastaven entre finals del segle XIX quan, com diu Olcina, “la literatura catalana tendia a anivellar-se amb la resta de les literatures europees”, i les acaballes del franquisme. Entre les narracions recollides, hi ha noms ben coneguts: Raimon Casellas, Joaquim Ruyra, C.A. Jordana, J.V. Foix, Joan Oliver (Pere Quart), Mercè Rodoreda, Pere Calders, Salvador Espriu, Manuel de Pedrolo, Joan Perucho, Jordi Sarsanedas…

Si us agraden els contes d’aquest gènere, a més d’aquesta antologia que Laertes, ha decidit reeditar, podeu aprofitar l’estiu per endinsar-vos en els fantàstics móns d’Extraordinàries. Noves autores de l’insòlit (Males Herbes, 2020), on Ricard Ruiz Garzón recull “quinze relats inèdits d’autores que estan a punt de fer un gran salt endavant”. Si preferiu relats fantàstics de factura més clàssica, us proposo tres antologies magnífiques: Els altres mons de la literatura catalana. Antologia de narrativa fantàstica i especulativa, a cura de Víctor Martínez Gil (Galàxia Gutenberg), Els millors contes de la literatura fantàstica i Els millors contes de por, aquestes dues a cura de Joan Solé i editades per Labutxaca.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.