Connecta amb nosaltres

Societat

Des dels ulls d’una dona

Les entitats socials demanen un canvi en determinades dinàmiques urbanístiques, tot i que insisteixen que la principal arrel del problema se situa en el germen masclista

Publicat

on

Tot i que la tendència s’ha començat a revertir, anar amb el carro de la compra, passejar amb el cotxet del nadó o buscar al fill a l’escola són activitats que majoritàriament encara fan les dones. “És clau començar a feminitzar l’espai des del punt de vista que són les dones les que fan aquestes rutes cícliques”, exposa la impulsora del pla de gènere als Castellers del Poble-sec, Marta Sau. El problema, al cap i a la fi, rau en el fet que han sigut els homes els que han dissenyat les ciutats, fent-les a la mida de les seves rutines i menystenint les de l’altre gènere.

En què consisteix la feminització de l’espai públic? En el fet que hagi la suficient llum per fer les nits visualment més segures, en l’eliminació d’espais sense sortida o en l’ampliació de voreres, entre altres qüestions. Ítems que potser fins ara no s’han tingut en compte als despatxos d’urbanisme, però que el Govern municipal ha començat a capgirar. Tal com exposa la regidora del Districte i de l’àrea de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, “l’urbanisme ha estat molt masculinitzat; l’han fet molts homes des dels despatxos i cal canviar això”. Com? Segons proposa, mitjançant tallers i formacions als tècnics i arquitectes municipals perquè incorporin als projectes noves idees i conceptes que ajudin a fer entorns més segurs per a les dones i per a tothom en general.

Percepció d’inseguretat

Essencialment, la percepció d’inseguretat té el seu origen en “la manca de control social d’un espai públic”, aporta des de Raons Públiques, Javi Fraga. Tal com il·lustra l’expert, no és el mateix un carrer on només hi ha equipaments esportius amb horari diürn, que un carrer on viuen persones, compta amb comerç de proximitat i permet l’obertura d’algun equipament. “Sense aquest control social, a partir de l’hora en què l’activitat desapareix d’una zona sense combinació d’usos, les persones que no són l’estereotip dominant són les que es poden veure més exposades a les seves pors”, assevera. De fet, és en aquest punt on “l’urbanisme ha de prendre rellevància i generar espais transparents, oberts i connectats a altres espais”, apunta.

Per tal de detectar aquells elements que, en cas de ser transformats, podrien ajudar a millorar el desenvolupament de la vida quotidiana, fa dos anys i mig el consistori va engegar tota una sèrie de mesures per feminitzar la via pública. De fet, la intencionalitat va recollir des del principi una proposta que fins avui dia ha resultat ser tot un èxit: les marxes exploratòries. Tal com desenvolupa la regidora Pérez, la idea s’ha focalitzat en generar grups de dones que passegin per diferents zones i així determinar “des de l’escala micro” quins canvis poden ajudar a incrementar la qualitat de vida de determinades places o carrers.

En aquest sentit, des de fa uns mesos les marxes exploratòries compten amb partides pressupostàries per poder dur a terme les transformacions que plantegen. Unes partides entre les quals destaca la consignada al grup que ha tractat de millorar l’espai públic del nucli de Santiveri. Fins a un milió d’euros s’ha destinat a fer realitat les millores que ha detectat el grup de dones que va visitar la colònia. Tal com argumenta Pérez, “el que no pot ser és que els demanem quins aspectes millorarien i que després nosaltres no ho implementem”.

Una visió extrapolable

Sobre aquesta manera de fer urbanisme, des de Raons Públiques asseguren que a la cooperativa “la perspectiva de gènere és un valor que ja tenim integrat en el nostre dia a dia” i celebren que l’Ajuntament treballi també en la mateixa línia. “No és només mirar la ciutat, sinó fer-ho acompanyat d’altres persones; fer recorreguts acompanyats de persones afectades per un tema específic i així aconseguir tenir una experiència vital més pròxima”, aprofundeix Fraga.

Sembla que aquesta forma de treballar l’urbanisme ha vingut per quedar-se. Tal com percep Pérez, entre les formacions polítiques “hi ha un consens” a l’hora de tirar endavant mesures d’aquestes característiques. Una qüestió que, segons opina Sau, servirà per “regar la llavor que els veïns i veïnes de Poble-sec Feminista vam plantar anys enrere”. Tota una transformació social que ja ha fet el salt del món abstracte a l’espai tangible de forma definitiva.

Qüestió d’actitud

Tot i que un carrer pot aportar més o menys sensació de seguretat, Fraga es mostra insistent en un punt: “El fet que no hi hagi violència o discriminació és una cosa que va relacionada amb les persones, no amb els espais”. En la mateixa línia, l’activista dels castellers deixa clar que el Poble-sec no és ni molt menys un barri insegur, sinó que són determinades actituds les que distorsionen la realitat. Tal com exemplifica, “el problema no se situa en el fet que hi hagi agressions a la muntanya de Montjuïc, sinó que n’hi hagi a qualsevol carrer, bar, casa o lloc de feina”.

“Ajuda que siguin espais amb llum i moviment? Evidentment, però no considero que Montjuïc sigui un espai insegur en si”, complementa Sau. Al seu parer, “el problema no és la inseguretat, sinó el masclisme i les seves actituds que es poden donar en qualsevol espai”. Lexpert en urbanisme afegeix la següent idea: “El darrer ítem que genera la situació d’inseguretat no és l’espai, sinó les persones que estan allà; aquestes són les que fan un ús indegut de la seva posició de força i se n’aprofiten”. “Potser l’urbanisme no ha de generar espais perillosos, però després tots també tenim una responsabilitat”, recorda.

Per últim, Sau posa de relleu que “el feminisme al final cerca generar espais on tothom estigui còmode”, defensa. Un benestar que incompatibilitza amb determinades actituds, com ara “l’ús de determinades paraules i comentaris”. “Ha arribat un punt en què ja no ens hem de per què sentir incòmodes; les dones volem poder anar per qualsevol carrer sense que ens hagin de xiular, escoltar determinades coses o fins i tot veure com ens toquen; són coses que ja no podem permetre”, subratlla.

Societat

La Casa de la Premsa acollirà una extensió de l’Institut del Teatre

L’edifici obrirà les portes pel centenari de l’Exposició del ‘29 i encabirà espais per a les entitats locals

Publicat

on

Gir de guió. Després de descartar la idea d’encabir-hi una biblioteca (aquesta s’ubicarà a la nau de Blesa), la Casa de la Premsa finalment acollirà el nou Centre de Recerca i Acció Comunitària en Arts Escèniques de l’Institut del Teatre. L’equipament, que haurà d’entrar en funcionament l’any 2029 amb motiu del centenari de l’Exposició Internacional, també reservarà espais a les entitats que han impulsat la seva restauració. Val a dir, però, que el projecte encara està molt verd i que, a hores d’ara, només se sap que la transformació serà finançada per la Diputació de Barcelona (encara que l’esforç tècnic anirà a càrrec de l’Ajuntament, el qual tampoc ha definit cap pressupost).

El nou espai, vinculat a l’Institut del Teatre, serà l’evolució de l’actual Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques que hi ha a la plaça de Margarida Xirgu. Dit d’una altra, reinventarà l’actual servei i l’abordarà des de tres eixos. D’entrada, no només preservarà el patrimoni, sinó que també li donarà vida i el farà accessible a totes les persones que en vulguin fer-ne ús. Hi haurà col·leccions, préstecs, suport expert a la cerca i a la recerca, etc. En paral·lel, hi haurà recerca pràctica; és a dir, residències artístiques, laboratoris… I, per últim, l’edifici es convertirà en un espai d’acció comunitària i de foment de programes educatius.

L’associació Casa de la Premsa tindrà un espai garantit a l’edifici

Segons el responsable de Cultura de la Diputació de Barcelona, Pau González, l’obra “dignificarà” un edifici que, històricament, mai ha acollit activitats “a l’alçada”. “Nosaltres estarem a l’altura de les circumstàncies i de l’equipament, perquè a més ho farem de la mà dels veïns i veïnes que han reivindicat aquesta necessària recuperació”, ha detallat. De fet, els usos veïnals que es van pactar en un primer moment continuen sobre la taula, encara que s’haurà de fer “encaje de bolillos”, en paraules de la regidora del Districte, Raquel Gil, per veure quins espais de l’edifici ocupen finament.

Continua llegint

Societat

El veïnat de Concòrdia 41, en peu de guerra contra el fons especulador que els vol expulsar

Un grup inversor compra un edifici amb 35 veïns per tornar a vendre els pisos a un preu més elevat: “Estem davant d’una nova Casa Orsola”

Publicat

on

Davant l’atzucac que viu Barcelona per la crisi de l’habitatge, un nou bloc de veïns s’ha unit a la lluita per defensar les seves llars. Es tracta de 35 poblesequins que viuen a l’edifici del carrer de Concòrdia número 41, i que en els últims mesos viuen sota l’amenaça de ser expulsats de casa seva després que hagi adquirit la finca el fons d’inversió Urbe Enginova. Alguns fa 25 anys que hi viuen, com l’Albert, encarregat d’una petita botiga d’artesanies. O la Jackeline, que fa més de 10 anys que resideix a un pis de l’edifici. Tots ells han unit forces i, al costat del Sindicat de Llogateres, pensen resistir a l’especulació.

L’edifici consta de 14 habitatges i dos locals. Fins ara l’havia gestionat un propietari, que va morir l’any passat. Va ser llavors quan els fills van decidir vendre l’edifici al fons d’inversió, que es dedica a serveis immobiliaris, de reforma, i d’inversió. L’objectiu d’aquest fons és no renovar els contractes de les famílies i revendre els pisos a un preu molt més alt. Els veïns, però, han decidit convertir una situació adversa en una lluita col·lectiva.

 El cas de Concòrdia 41 és un més dels centenars que es reprodueixen arreu de Catalunya en una crisi d’habitatge cada cop més sagnant, però aquest en concret clama al cel perquè podria haver estat aturat per l’Ajuntament amb facilitat, denuncien els inquilins. Va ser el febrer de 2025 quan Urbe Enginova va adquirir l’edifici comprant-lo a un preu irrisori: 1,8 milions d’euros, que són uns 120.000 euros per pis. Des del Sindicat de Llogateres lamenten que l’Ajuntament no exercís el dret de tanteig i retracte per comprar l’edifici. A més, no va fer-ho malgrat que cinc dels 14 habitatges pertanyen a la borsa d’habitatges de lloguer de Barcelona. És a dir, que amb aquesta operació, l’Ajuntament, a banda d’haver perdut un edifici assequible per augmentar el parc de lloguer públic, podria perdre també cinc contractes de lloguer social municipals.

Però el moviment està fet i ara els veïns s’aferren a l’acció conjunta. De moment, han intentat forçar l’obertura d’una mesa negociadora amb la propietat, però aquesta s’hi ha negat en rotund. En una roda de premsa el passat 17 de setembre, alguns dels veïns i membres, tan del Sindicat de Llogateres com del Sindicat de Barri del Poble-sec, van explicar que no han obtingut resposta als correus ni a les trucades, i que fins i tot van visitar l’oficina sense èxit. En canvi, sí que han rebut burofaxos de la propietat per demanar que marxin de casa un cop finalitzi el contracte.

La veu dels afectats

“Hem intentat contactar per terra, mar i aire a la nova propietat. L’única resposta ha estat demanda judicial i diversos burofaxos amenaçadors”, explica l’Albert. Davant la situació d’incertesa, va exigir a l’Ajuntament una actuació per frenar la situació. “Si volem uns barris vius, gent com nosaltres ha de tenir l’oportunitat de quedar-se”, va proclamar.

En la mateixa línia d’apoderament es troba la Jackeline, que lluny d’abaixar els braços, malgrat que ja ha estat avisada que no li renovaven el contracte, ha continuat pagant el lloguer. Per què? És una estratègia impulsada des del Sindicat de Llogateres, el moviment #EnsQuedem, que consisteix a no marxar de casa quan s’acaba el contracte i continuar pagant el lloguer fins que s’arriba a una solució. Així ho faran els veïns de Concòrdia a mesura que es vagin caducant els contractes. L’objectiu és que tots siguin renovats, i no acceptaran cap negociació individual. “Si ens organitzem, podrem guanyar aquestes empreses. Som molts i estem units. Fem una crida a les persones amb lloguer caducat perquè vagin al sindicat del seu barri”, proclama la Jackeline.

Des del Sindicat de Llogateres, la portaveu, Carme Arcarazo, es refereix a aquest cas com una “nova Casa Orsola”, en referència al bloc de veïns de l’Eixample que s’ha convertit en un emblema de lluita contra l’especulació. “Els veïns de Concòrdia 41 són un nou símbol de la ciutat que resisteix i es nega a ser expulsada a poc a poc”, sintetitza. De moment, els veïns es queden i demanen a l’administració accions contundents, més quan el govern de Jaume Collboni ha posat (com a mínim en l’àmbit discursiu) la lluita per l’habitatge com un dels eixos troncals de les seves polítiques.

119.000 contractes de lloguer caducaran aquest curs

El Sindicat de Llogateres denuncia que situacions com aquesta van a l’alça a les principals ciutats catalanes, on rendistes i fons voltor expulsen massivament les llogateres per poder esquivar el topall de preus en la renovació dels contractes de lloguer. Aquest curs que entra serà especialment agressiu, atès que el 2026 finalitzen a Catalunya 119.000 contractes de lloguer (d’acord amb el nombre dels contractes de cinc anys signats durant el 2021) sense tenir en compte aquells que puguin estar en pròrroga. Això significa que milers de llars llogateres podrien ser expulsades davant la manca de mecanismes per protegir la seva estabilitat. També denuncia que el govern del PSC continua infrautilitzant la via del tanteig i retracte per ampliar el parc d’habitatge públic i protegit, tal com ha passat amb Concòrdia 41, deixant totalment desprotegits els llogaters que viuen a les finques. 

Continua llegint

Societat

L’avantprojecte del nou CECOR a les Tres Xemeneies presenta deficiències

Publicat

on

Per

El Departament de Prevenció de Riscos Laborals (DPRL) de l’Ajuntament de Barcelona ha rebutjat l’avantprojecte per ubicar el Centre de Coordinació Operativa de Emergències (CECOR) a l’edifici Llac de les Tres Xemeneies,. Segons un informe al qual ha tingut accés el TOT Barcelona, el projecte, impulsat per l’empresa municipal BIMSA i la Gerència de Seguretat, presenta “incompliments” i “deficiències” en seguretat, salut i higiene laboral.

Redactat per Bogom Arquitectura, l’avantprojecte no compliria amb normes bàsiques, com l’alçada mínima de tres metres als locals de treball o les condicions ambientals (temperatura, ventilació, soroll i il·luminació).L’informe també assenyala problemes en el sistema de protecció contra incendis, com la manca de senyalització d’extintors, il·luminació d’emergència i vies d’evacuació.

A més, l’avantprojecte no especifica quin mobiliari es faria servir per evitar la lipoatrofia semicircular, ni les mesures de seguretat en cables elèctrics o paviments.

En declaracions al mateix mitjà de comunicació, l’Ajuntament defensa que el projecte està en fase inicial i que és habitual rebre informes de millora. Fonts municipals asseguren que s’han fet reunions per incorporar correccions al projecte bàsic, que es tancarà en setmanes i es tornarà a avaluar.

El CECOR, actualment ubicat al carrer de Lleida, gestiona emergències amb personal de la Guàrdia Urbana, Bombers, Mossos i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM).

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025