Connecta amb nosaltres

Societat

Des dels ulls d’una dona

Les entitats socials demanen un canvi en determinades dinàmiques urbanístiques, tot i que insisteixen que la principal arrel del problema se situa en el germen masclista

Publicat

on

Tot i que la tendència s’ha començat a revertir, anar amb el carro de la compra, passejar amb el cotxet del nadó o buscar al fill a l’escola són activitats que majoritàriament encara fan les dones. “És clau començar a feminitzar l’espai des del punt de vista que són les dones les que fan aquestes rutes cícliques”, exposa la impulsora del pla de gènere als Castellers del Poble-sec, Marta Sau. El problema, al cap i a la fi, rau en el fet que han sigut els homes els que han dissenyat les ciutats, fent-les a la mida de les seves rutines i menystenint les de l’altre gènere.

En què consisteix la feminització de l’espai públic? En el fet que hagi la suficient llum per fer les nits visualment més segures, en l’eliminació d’espais sense sortida o en l’ampliació de voreres, entre altres qüestions. Ítems que potser fins ara no s’han tingut en compte als despatxos d’urbanisme, però que el Govern municipal ha començat a capgirar. Tal com exposa la regidora del Districte i de l’àrea de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, “l’urbanisme ha estat molt masculinitzat; l’han fet molts homes des dels despatxos i cal canviar això”. Com? Segons proposa, mitjançant tallers i formacions als tècnics i arquitectes municipals perquè incorporin als projectes noves idees i conceptes que ajudin a fer entorns més segurs per a les dones i per a tothom en general.

Percepció d’inseguretat

Essencialment, la percepció d’inseguretat té el seu origen en “la manca de control social d’un espai públic”, aporta des de Raons Públiques, Javi Fraga. Tal com il·lustra l’expert, no és el mateix un carrer on només hi ha equipaments esportius amb horari diürn, que un carrer on viuen persones, compta amb comerç de proximitat i permet l’obertura d’algun equipament. “Sense aquest control social, a partir de l’hora en què l’activitat desapareix d’una zona sense combinació d’usos, les persones que no són l’estereotip dominant són les que es poden veure més exposades a les seves pors”, assevera. De fet, és en aquest punt on “l’urbanisme ha de prendre rellevància i generar espais transparents, oberts i connectats a altres espais”, apunta.

Per tal de detectar aquells elements que, en cas de ser transformats, podrien ajudar a millorar el desenvolupament de la vida quotidiana, fa dos anys i mig el consistori va engegar tota una sèrie de mesures per feminitzar la via pública. De fet, la intencionalitat va recollir des del principi una proposta que fins avui dia ha resultat ser tot un èxit: les marxes exploratòries. Tal com desenvolupa la regidora Pérez, la idea s’ha focalitzat en generar grups de dones que passegin per diferents zones i així determinar “des de l’escala micro” quins canvis poden ajudar a incrementar la qualitat de vida de determinades places o carrers.

En aquest sentit, des de fa uns mesos les marxes exploratòries compten amb partides pressupostàries per poder dur a terme les transformacions que plantegen. Unes partides entre les quals destaca la consignada al grup que ha tractat de millorar l’espai públic del nucli de Santiveri. Fins a un milió d’euros s’ha destinat a fer realitat les millores que ha detectat el grup de dones que va visitar la colònia. Tal com argumenta Pérez, “el que no pot ser és que els demanem quins aspectes millorarien i que després nosaltres no ho implementem”.

Una visió extrapolable

Sobre aquesta manera de fer urbanisme, des de Raons Públiques asseguren que a la cooperativa “la perspectiva de gènere és un valor que ja tenim integrat en el nostre dia a dia” i celebren que l’Ajuntament treballi també en la mateixa línia. “No és només mirar la ciutat, sinó fer-ho acompanyat d’altres persones; fer recorreguts acompanyats de persones afectades per un tema específic i així aconseguir tenir una experiència vital més pròxima”, aprofundeix Fraga.

Sembla que aquesta forma de treballar l’urbanisme ha vingut per quedar-se. Tal com percep Pérez, entre les formacions polítiques “hi ha un consens” a l’hora de tirar endavant mesures d’aquestes característiques. Una qüestió que, segons opina Sau, servirà per “regar la llavor que els veïns i veïnes de Poble-sec Feminista vam plantar anys enrere”. Tota una transformació social que ja ha fet el salt del món abstracte a l’espai tangible de forma definitiva.

Qüestió d’actitud

Tot i que un carrer pot aportar més o menys sensació de seguretat, Fraga es mostra insistent en un punt: “El fet que no hi hagi violència o discriminació és una cosa que va relacionada amb les persones, no amb els espais”. En la mateixa línia, l’activista dels castellers deixa clar que el Poble-sec no és ni molt menys un barri insegur, sinó que són determinades actituds les que distorsionen la realitat. Tal com exemplifica, “el problema no se situa en el fet que hi hagi agressions a la muntanya de Montjuïc, sinó que n’hi hagi a qualsevol carrer, bar, casa o lloc de feina”.

“Ajuda que siguin espais amb llum i moviment? Evidentment, però no considero que Montjuïc sigui un espai insegur en si”, complementa Sau. Al seu parer, “el problema no és la inseguretat, sinó el masclisme i les seves actituds que es poden donar en qualsevol espai”. Lexpert en urbanisme afegeix la següent idea: “El darrer ítem que genera la situació d’inseguretat no és l’espai, sinó les persones que estan allà; aquestes són les que fan un ús indegut de la seva posició de força i se n’aprofiten”. “Potser l’urbanisme no ha de generar espais perillosos, però després tots també tenim una responsabilitat”, recorda.

Per últim, Sau posa de relleu que “el feminisme al final cerca generar espais on tothom estigui còmode”, defensa. Un benestar que incompatibilitza amb determinades actituds, com ara “l’ús de determinades paraules i comentaris”. “Ha arribat un punt en què ja no ens hem de per què sentir incòmodes; les dones volem poder anar per qualsevol carrer sense que ens hagin de xiular, escoltar determinades coses o fins i tot veure com ens toquen; són coses que ja no podem permetre”, subratlla.

Societat

L’APA Poble-sec esclata contra el deteriorament de La Satalia i qüestiona les prioritats d’inversió

El club denuncia que “entre el 70% i el 80% de les lesions que es produeixen al camp són per culpa de la gespa”, la qual es repara a pedaços cada estiu

Publicat

on

En un evident estat de degradació. Així es troba el camp municipal de futbol onze de La Satalia, adjudicat a MES Gestió perquè el coordini, i  que utilitza sobretot l’APA Poble-sec, l’entitat esportiva que ha començat a denunciar les greus deficiències estructurals i de manteniment de la instal·lació. Si bé l’APA, amb els seus 25 equips i 500 jugadors, és el principal usuari, cal tenir present que no és l’únic. Fins al terreny de joc també s’hi desplacen desenes d’equips rivals que es troben amb unes instal·lacions que, segons denuncia el club, provoquen lesions.

Turmells en risc d’esquinç

“Entre el 70% i el 80% de les lesions que es produeixen al camp de La Satalia són per culpa de la gespa”. Aquesta és la diagnosi del president de l’APA Poble-sec, Óscar Carrillo, qui no entén el manteniment que es fa de la gespa artificial per part de L’Ajuntament. De fet, aquesta es va substituir fa només dos anys, però, segons denuncia el club, la instal·lació es va fer de manera incorrecta i ara tota la superfície s’aixeca.

El consistori l’ha reparat? Sí, però de la manera més econòmica possible. En comptes de refer el camp, l’ordre fins ara ha estat la de cosir-hi petits pedaços de gespa per tapar els forats. Fragments tipus Tetris que s’arreglen a l’estiu, però que a mitja temporada ja tornen a estar totalment aixecades per l’ús intensiu del camp, segons expliquen des del club.

Humitats i xarxes trencades

En aquest sentit, la instal·lació municipal no només presenta condicions precàries sobre el terreny de joc, sinó també a la resta de l’equipament. Més enllà de les humitats que s’estenen per la graderia, el club denuncia que perd una mitjana de 2.500 euros per temporada en pilotes, segons quantifica Carrillo. La raó: la xarxa de protecció que envolta el camp està tota trencada i les pilotes surten disparades carrer avall o acaben a les cases veïnes.

Aquest, però, és només el cas de les pilotes que surten a la banda ciutat. Les que van cap a la muntanya tenen, si fa no fa, el mateix destí. Tal com relata el president, anar a buscar una pilota pel bosc és tota una aventura: “Ho tenim tot envoltat de tendes de campanya de persones sense sostre que viuen a Montjuïc, la vegetació de la zona és criminal i les rates campen per tot arreu”. Resultat: moltes pilotes tampoc les troben.

La resposta de l’Ajuntament

A parer del consistori, amb les reparacions de la gespa que s’han fet ja es “garanteixen les condicions per a la pràctica esportiva”. Dit d’una altra manera, no tenen previst fer-hi res més. De fet, a les preguntes de ZONA SEC sobre si està previst actuar en els sistemes d’il·luminació o de megafonia, no s’ha donat cap mena de resposta. Tampoc sobre la possibilitat d’executar una reforma integral de les instal·lacions. En canvi, el que sí que avancen és que ja “s’han iniciat els treballs per a la instal·lació d’un nou sistema d’aerotèrmia” per recuperar l’aigua calenta a l’equipament.

En para·lel, les mateixes fonts municipals destaquen que l’any passat ja es va actuar sobre el camp petit, el de futbol 7, amb nova gespa artificial, il·luminació LED, noves porteries i noves xarxes de protecció, entre altres millores. En total, 184.000 euros (IVA inclòs). Ara bé, des de l’APA Poble-sec no acaben d’entendre per què el consistori va tirar pel dret i va destinar tots aquests diners a reformar el camp petit, que es fa servir sobretot per a lloguers puntuals a grups, en comptes de reunir-se amb ells i analitzar plegats a què es podrien dedicar els recursos. “No té cap mena de sentit, llevat que volguessin beneficiar només a l’empresa privada que gestiona aquell camp”, rebla Carrillo.

Megafonia fora de servei i més d’un partit, suspès per manca d’il·luminació

El secretari del club, Manel Alfaro, denuncia que la megafonia no funciona. “És una qüestió de seguretat, perquè quan hem de donar avisos generals, com ara que es retirin els cotxes que els equips visitants aparquen al carrer, no ho podem fer”. De fet, els altaveus hi són, però el seu estat és lamentable.

I, per si fos poc, la il·luminació. “És molt deficient, falten molts lúmens”, sintetitza el director esportiu del club, Javi Miró. “Només l’any passat hi va haver tres enfrontaments en què els àrbitres van dir que, amb aquesta llum, no es podia acabar el partit”, assenyala. I ja no és només una qüestió de les lluminàries, sinó de tot el sistema elèctric: “Salten els quadres elèctrics i més d’una vegada hem hagut de suspendre algun partit perquè no es reenganxa”, afegeix el president de l’APA Poble-sec, Óscar Carrillo. En aquest sentit, Alfaro ho té clar: “S’ha de canviar tota la instal·lació elèctrica”.

Continua llegint

Societat

L’església de Santa Madrona recupera el pinacle, 90 anys després de l’escapçament

La rehabilitació integral ha permès reparar les esquerdes de l’estructura i aviat podrien tornar a sonar les campanes

Publicat

on

L’església de Santa Madrona afronta la recta final d’una rehabilitació integral que va començar a principis d’any i que és “la més important” des de la postguerra, segons el rector de les parròquies del Poble-sec, mossèn Pere Carulla. Les obres han permès netejar el campanar i reparar desperfectes i esquerdes profundes que comprometien l’estabilitat de l’edifici. “Hi havia perill d’esfondrament”, assegura.

La novetat més visible és el pinacle que corona de nou el campanar des del 15 d’octubre. L’estructura original, acabada en punxa, va ser destruïda a principis de la Guerra Civil i, malgrat diversos projectes per reconstruir-la, l’església havia quedat escapçada durant 90 anys. El nou pinacle metàl·lic reprodueix la forma de l’original. “El barri torna a tenir el seu skyline”, celebra Carulla, qui afirma que la intervenció li genera “goig i alegria”.

Ja s’han començat a retirar les bastides més altes i també s’ha enretirat la malla que des de fa una dècada cobria el campanar pel risc d’esfondrament. La intervenció també ha inclòs la reparació de la maquinària del rellotge i de les campanes, que es volen tornar a posar en funcionament. “No tenim intenció de molestar el veïnat, però sí que volem recuperar aquest bé immaterial”, explica. Així, el Poble-sec podria tornar a sentir, més aviat que tard, el seu so més tradicional.

Continua llegint

Societat

La brutícia, al límit: l’Ajuntament rep fins a 1.461 queixes en només un any

El veïnat presenta una mitjana de quatre denúncies cada dia per les escombraries que s’acumulen als carrers i places

Publicat

on

Llaunes per terra, bosses d’escombraries escampades, ampolles buides pels escocells… les escombraries han passat a formar part del paisatgisme dels carrers del Poble-sec. Una situació que és especialment greu als entorns de Roser, Lafont i Salvà, segons ha detectat la Sindicatura de Greuges. Tal com ha pogut saber el mateix organisme, només entre l’1 d’agost de 2025 i el 24 de juliol de 2026 es van registrar un total de 1.461 queixes i peticions relacionades amb l’estat de neteja del barri del Poble-sec. És a dir, quatre denúncies de mitjana cada dia.

Des de l’Ajuntament han assegurat a la Sindicatura que el repunt d’aquests abandonaments estarien vinculats principalment a “conductes incíviques” i no pas a una manca de neteja.

En aquest sentit, des del consistori assenyalen dues possibles causes que es correlacionarien amb l’increment d’escombraries als carrers. La primera: l’increment de persones sense sostre. I la segona: les diverses obres que s’executen en diferents punts del barri, les quals han obligat a reubicar contenidors. Segons l’executiu, aquest fet hauria contribuït a incrementar les conductes incíviques, com ara l’ús inadequat de papereres per dipositar-hi residus domèstics o l’abandonament de bosses a la via pública.

Davant d’aquesta situació, l’administració local assegura que ha incrementat la neteja amb aigua mitjançant la incorporació d’un equip addicional que actua al barri dos dies per setmana. A més, també preveu impulsar una nova campanya de sensibilització adreçada especialment als establiments de restauració. Mesures i campanyes que, en qualsevol cas, avui dia encara no han permès eliminar les imatges de residus sòlids escampats per carrers i voltants de contenidors, tal com ha reportat el veïnat a ZONA SEC. En aquest sentit, des de l’Ajuntament responen que l’incivisme “no desapareix necessàriament amb l’increment dels serveis de neteja”.

Sigui com sigui, la Sindicatura de Greuges considera que la neteja que aplica l’Ajuntament al barri encara té marge de millora, “especialment durant els mesos d’estiu”. A més, reclama al consistori que adapti i reforci els serveis de neteja en època estival, com també el desplegament de noves campanyes entre el veïnat i el sector de la restauració per reduir l’incivisme.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025