Connecta amb nosaltres

Cultura

El ‘Maig del 68’ s’acostava…

Sembra Llibres reedita ‘M’enterro en els fonaments’, retrat de la Barcelona dels 60s

Publicat

on

Sembra Llibres és un projecte editorial col·laboratiu nascut a València que va triar aquest nom amb la intenció de no defugir els reptes que ens han tocat viure. A més, demostren, amb l’edició de cadascun dels seus llibres, la seva voluntat de bastir un catàleg ple de compromís social i polític, i amb la publicació del clàssic de Manuel de Pedrolo, M’enterro en els fonaments ho han tornat a complir amb escreix.

La novel·la, escrita el 1962, va veure la llum el 1967 i retrata la difícil situació de la Barcelona dels anys seixanta a través d’un cas ben curiós: un metge descobreix unes estranyes fotografies a l’habitació del seu fill de dinou anys. Moltes d’elles són d’un fort caràcter sexual però, la que li crida més l’atenció és la d’un home mort. A partir d’aquest moment, el pare iniciarà una llarga investigació que el portarà a descobrir que el seu fill universitari està involucrat en la lluita contra la dictadura franquista.

M’enterro en els fonaments és una clara mostra dels retrats de la societat barcelonina que sorgien de la ploma de Manuel de Pedrolo. En aquesta audaç novel·la negra, ben amarada d’elements polítics i construïda a partir de les dues veus protagonistes que dialoguen a través de capítols alterns, hi trobem un reflex ben viu de la societat dels anys seixanta: enfrontament generacional i ideològic, existencialisme, compromís polític, llibertat sexual, pensament crític… De fet, si haguéssim de descriure la novel·la de Pedrolo amb una sola frase diríem que és un retrat de totes les ideologies, pulsions i mirades que acabarien esclatant en allò que coneixem com Maig del 68. Ah, i pels amants del cinema, Josep Maria Forn en va fer una adaptació (que va tenir molts problemes amb la censura espanyola) titulada La respuesta.

Cultura

L’òpera ‘Medusa’ rellegeix el mite per donar veu a qui denuncia una agressió sexual

L’obra compta amb la complicitat de dues entitats del Poble-sec i farà l’estrena mundial el 22 de novembre a l’Espai Escènic Tísner

Publicat

on

Durant segles, Medusa ha estat el monstre que convertia en pedra qui la mirava. L’inici del mite, però, és menys conegut. En la versió d’Ovidi, Posidó la viola al temple d’Atena i és ella qui rep el càstig, amb els cabells transformats en serps. D’aquesta paradoxa parteix Medusa. Crónica de una desesperanza, una òpera de cambra que farà l’estrena mundial el diumenge 22 de novembre a l’Espai Escènic Tísner, a l’altra banda del Paral·lel.

L’obra porta el mite al present. Una estudiant denuncia que el seu professor l’ha agredida sexualment i, des d’aquell moment, ha d’afrontar no només el record del que va passar, sinó també un sistema que qüestiona la seva paraula i la seva conducta. “Una jove denuncia, i el sistema respon convertint-la en sospitosa”, resumeixen els seus impulsors.

L’escenografia no és gaire ostentosa: una sala d’interrogatoris, una taula i dues cadires, res més. Des d’aquest espai, el relat salta entre el present i la memòria (el bar, la casa del professor, l’examen forense, el judici…), mentre sobre una tela blanca es dibuixen i s’esborren imatges en directe amb videomapatge. La soprano, Lily Holzman, encarna Medusa i la mezzosoprano, Tania González, dona vida a Atena i als rostres del professor, l’agent, la metgessa forense i la jutgessa. Per acompanyar-les hi ha Abel Litran al piano.

La música i la direcció escènica són del compositor mexicà establert a Barcelona i format al Conservatori del Liceu, Carlo Constantini. Pel que fa al llibret, aquest ha anat a càrrec de l’escriptora i educadora social xilena, Olivia Mortis. L’equip es proposa abordar les violències sexuals “sense convertir el dolor en espectacle”.

Col·laboració amb entitats poblesequines

Tot i que l’estrena serà a Sant Antoni, el projecte té arrels al Poble-sec. La BiblioMusiCineteca, l’entitat cultural del carrer de Vila i Vilà, ha acollit els assajos durant tot el procés de creació, “com si fos una residència artística”, explica Constantini. En paral·lel, MOMU Espai Tèxtil n’ha estat patrocinadora i hi ha aportat “l’assessorament del disseny de vestuari i la seva realització”. 

Fotografia | Carlo Constantini

Continua llegint

Cultura

El programa Pedrera 3.8 puja als escenaris a grups emergents

Publicat

on

El Centre Cultural Albareda i l’Espai Jove La Bàscula han obert la novena convocatòria del Pedrera 3.8, un programa d’acompanyament adreçat a grups i solistes musicals emergents vinculats al districte de Sants-Montjuïc. La iniciativa ofereix, durant sis mesos, un seguiment professional pensat per ajudar els artistes a consolidar i professionalitzar els seus projectes.

La convocatòria està oberta fins al 15 d’octubre, i se seleccionaran tres projectes participants. L’itinerari que combina tutories i assessorament musical, residència als bucs d’assaig, pràctiques de gravació, preparació del directe i formacions sobre comunicació, management i gestió legal i econòmica.

La directora de l’Albareda, Irene Armangué, destaca que l’objectiu no és només formar els músics, sinó generar oportunitats perquè puguin actuar en diferents espais. “No volem que es quedin només en l’assaig, sinó que puguin sortir, tocar i començar a crear un circuit”, explica. Per això, el programa ha establert col·laboracions amb grans esdeveniments musicals del país, com el BAM de la Mercè i el Viu Montjuïc.

L’experiència dels participants de l’anterior edició exemplifica aquest impacte. El Mario, responsable del projecte solista Werio, explica que les tutories li van servir per “ordenar el projecte, treballar-ne la identitat i preparar millor els directes”. També destaca l’acompanyament per conèixer els circuits professionals i establir contactes amb la indústria.

Per la seva banda, l’Ayman i el Pedro, que integren el duet Laribal, indiquen que el programa els ha obert “moltíssimes portes”, amb propostes que difícilment haurien arribat sense el suport del Pedrera. Per això, tenen clar que qualsevol artista vinculat al districte ha d’aprofitar l’oportunitat i participar al programa. “Si tens un projecte musical, t’hi has d’apuntar”, asseguren. 

Continua llegint

Cultura

Viu Montjuïc torna amb més activitats, però amb el mateix caràcter popular

Destaca el 50è aniversari del Teatre Lliure, que oferirà una visita escènica, com també la commemoració dels 90 anys de l’Olimpíada Popular del 1936

Publicat

on

La muntanya de Montjuïc tornarà a ser festa a cel obert el 3 i 4 d’octubre. La sisena edició del Viu Montjuïc oferirà més d’un centenar d’activitats entre museus, teatres, jardins i espais patrimonials. El programa creix respecte del 2025, quan se’n van anunciar més de 90, però manté la mateixa recepta: obrir equipaments i fer sortir la cultura al carrer.

En aquest sentit, el Poble-sec tindrà veu pròpia. Dissabte, de 17 a 22 hores, la Taula de Cultura Comunitària i el Pla Comunitari organitzaran les Fontades Comunitàries a l’exterior del MNAC. La trobada gratuïta barrejarà dansa, circ, música, gastronomia, ràdio comunitària i tallers familiars. Mentre que l’any passat la programació es va desenvolupar al llarg de dues tardes a la plaça de Margarida Xirgu; enguany s’ha decidit concentrar-la en una única jornada i fer-la pujar al museu.

De la festa popular als escenaris

Diumenge, a les 17 hores, el Centre Cultural Albareda i l’Espai Jove La Bàscula participaran en l’organització d’un concert gratuït de quatre bandes emergents davant del MNAC: Laribal, Werio, Dani & Frida i Bob Greenhill. Dissabte, el mateix entorn acollirà dansa de l’alumnat de l’Institut del Teatre i el castell es transformarà a la tarda en un escenari de dansa contemporània, amb quatre peces de Jacob Gómez, La Cerda, Àngel Duran i Inka Romaní.

Entre les propostes especials de la 6a edició destaca el 50è aniversari del Teatre Lliure, que oferirà els dies 3 i 4 la visita escènica (Re)viure el Lliure i dissabte celebrarà una festa popular a la plaça de Margarida Xirgu. El festival també recordarà els 90 anys de l’Olimpíada Popular del 1936 amb una ruta del Museu Olímpic i el Museu d’Història que acabarà al Refugi 307.

Portes obertes

El MNAC obrirà de franc dissabte a la tarda i diumenge al matí, amb jocs i activitats familiars. La Fundació Joan Miró oferirà portes obertes dissabte i una actuació de poesia i música als jardins del Laribal. En paral·lel, el Poble Espanyol també serà gratuït per als residents a Barcelona que descarreguin prèviament l’entrada. Per últim, s’hi sumaran el Pavelló Mies van der Rohe, el Museu Olímpic, el Museu d’Arqueologia i el Castell de Montjuïc.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025