Connecta amb nosaltres

Cultura

Arriba la primera edició del FESTIE

Es tracta d’un festival de teatre independent que se celebra des del 27 de desembre fins el 13 de gener a la Sala Barts

Publicat

on

La directora de la Sala Barts, Sílvia Berna, explica que “fa uns mesos, un article on diverses companyies independents manifestaven la seva inquietud per la manca d’oportunitats de fer el salt a teatres de gran format, ens va inspirar la idea de crear un espai dins la nostra programació on aquestes companyies poguessin mostrar els seus treballs a un públic més ampli”. D’aquesta manera es va començar a gestar el FESTIE, un festival de teatre independent que dona forma a una programació amb tres reptes: “La presència de dones, tant en la dramatúrgia, la direcció i sobre l’escenari, un to de comèdia reivindicatiu i l’ús de diferents llenguatges teatrals”, diu Berna.

La proposta té lloc des del passat 27 de desembre fins al 13 de gener a la Sala Barts del Paral·lel i acollirà tres propostes teatrals de la mà de tres companyies emergents. Amb el lema Fes l’indie, l’objectiu del festival és donar una oportunitat perquè aquestes companyies surtin del circuit de sales de petit format i arribin a nous espectadors i, alhora, el públic habitual de les sales grans tingui accés a propostes innovadores.

The Mamzelles, Les Cot i LAminimAL

El FESTIE acull tres espectacles: Mafia de The Mamzelles, París de Les Cot i Els reis de Shakespeare escriuen el discurs de PHILLLIPE THE SIXTH de LAminimAL. A Mafia, The Mamzelles posen en qüestió el sistema patriarcal a través de la història de quatre filles d’un capo de la màfia calabresa. Guanyadora del Primer Premi de la Beca DespertaLab i el Singlot Pro, aquesta tragicomèdia està interpretada per Paula Malia, Bàrbara Mestanza, Paula Ribó i Júlia Molins. La segona proposta, París, és una comèdia negra musical, plena de realisme màgic, i amb la música en directe a tres veus de Les Cot-Mar Maestu, Maria Viñas i Elia Corral, creada per Óscar Peñarroya.

L’humor és el protagonista d’aquest musical dirigit per Paul Berrondo en què tres amigues emprenen un viatge contrarellotge que les obliga a enfrontar-se amb elles mateixes, els seus fantasmes i les seves pors. Per últim, la companyia LAminimAL recrea a PHILLLIPE THE SIXTH el moment en què el think tank de la monarquia es reuneix d’urgència per escriure el discurs més important de la carrera del rei després que una comarca escocesa s’ha declarat insubmisa a l’autoritat monàrquica. Dirigida per Daniela De Vecchi, aquesta comèdia palatina està interpretada per Eloi Benet, Cris Codina, Esperança Crespí, Carles Cruces i Toni Figuera.

Cultura

Música, cultura i barri a l’Albareda des de casa

El Centre Cultural Albareda ofereix recursos formatius, cultura en línia i recull d’iniciatives del barri. Vídeos dels bucs confinats, Musicalment parlant online o un trivial del Poble-sec, entre les iniciatives proposades

Publicat

on

Per

Poble-sec, barri juganer

El CC Albareda ha iniciat un trivial històric del Poble-sec juntament amb CC El Sortidor i Cerhisec. El trivial ja compta amb més de 200 participants i encertar-les totes té premi: entre les persones que endevinin les preguntes se sortejaran dos passis als itineraris de la tardor que organitzen els dos centres cívics, llibres d’història del barri i de l’escriptora i veïna Júlia Costa. A més del trivial, al web s’hi poden trobar més jocs vinculats amb el barri: trencaclosques, endevina carrers, joc de memòria o bingo popular a balcons i terrasses del Poble-sec.

Que no falti la música

L’Albareda és un centre cívic especialitzat amb música. Entre les propostes engegades durant el confinament, podem trobar Els bucs confinats (vídeos dels grups que assagen als bucs del centre), l’arxiu de conferències Musicalment parlant en línia, àudios de concerts o Música als balcons del Poble-sec. També hi ha en marxa llistes musicals col·laboratives. Per Sant Jordi el centre publicarà una nova secció dedicada a recursos musicals i a llibres vinculats amb la música.

Tallers i cultura des de casa

La programació cultural segueix a la web amb un recull d’activitats en família, cinema (documental musical, cinema i música, perspectiva de gènere…), arts escèniques o itineraris. Properament també a la web s’inauguraran tres exposicions que volen mostrar com viuen el confinament persones sense llar, els joves i els usuaris de Susoespai, creació i salut mental.

Els tallers culturals han passat a ser els Tallers confinats i a la web es poden trobar recursos i propostes per fer durant la quarantena. Un recull fet pel centre amb professorat, col·laboradors i entitats del barri. Les propostes es van actualitzant cada dia.

Continua llegint

Cultura

El coronavirus ha arribat!

U. Eco: ‘‘L’Ur-Feixisme segueix viu al nostre voltant, tot i que de vegades vestit de paisà

Publicat

on

El coronavirus ja ha arribat a Catalunya i els mitjans de comunicació han iniciat la seva campanya de sobreinformació –que, com sabem, comporta una desinformació del ciutadà, incapaç de gestionar tantes dades–. Molts periodistes ja parlen, des d’un profund desconeixement mèdic, d’epidèmia, de pandèmia. Sense massa rigor, fan càlculs exponencials de les possibles morts que el coronavirus pot provocar i, fins i tot, algú podria afirmar que hi troben un cert goig malaltís en la seva croada alarmista.

Aquesta infoxicació (sobrecàrrega informativa), a més, ha comportat un auge dels episodis racistes contra persones per simples qüestions fenotípiques. No vull ni pensar què hauria passat si el focus dels primers casos registrats a casa nostra no es trobés a Itàlia, sinó a un altre país, com ara Marroc o Pakistan. Sigui com sigui, tot això ens parla de la supervivència d’un bacil que, com ja ens van advertir Albert Camus i Umberto Eco, “mai no mor ni desapareix”, el bacil del feixisme i el racisme.

Per tot això, crec que una bona mesura de contrarestar aquest bacil i abstreure’ns de tanta sobreinformació alarmista és llegir La pesta, d’Albert Camus –us recomano la traducció que en va fer Joan Fuster, que podeu trobar a qualsevol biblioteca editat per La Butxaca/Edicions 62–, i el magnífic Contra el feixisme, d’Umberto Eco (Ara Llibres), un brevíssim assaig traduït per Maria Llopis. Dos llibres que ens donaran els recursos necessaris per poder realitzar el que, segons Eco, és el nostre deure contra el bacil del feixisme: “desemmascarar-lo i apuntar amb el dit índex cadascuna de les seves formes noves, cada dia, arreu del món”.

Continua llegint

Cultura

Confinament

Publicat

on

Per

Una conversa a la botiga dels frescos de Lleida amb una senyora elegantment vestida, alta, cabell, em cal suposar tenyit de ros i guarnida amb una mena de papallona groga.
-” El meu marit està malalt del coronavirus i no trobo cap mascareta per a ell.”

Em parla amb tranquil·litat i m’afegeix que no ha volgut trucar al 061 per no col·lapsar el servei i segueix els consells del seu centre mèdic. Jo penso que no l’hagués calgut de trucar perquè el servei ja està prou col·lapsat,

A casa, la mare em retreu que parli amb qualsevol persona sense un mínim de distànciament. La mare pateix pels seus anys.

Al vespre, poc abans de les vuit, torno al carrer. De nou la mare m’aconsella que no trigui molt de tornar. Passo per casa de l’amiga i li deixo el programa de la Passió segons sant Mateu de Bach a la bústia. Ella admira Bach i jo l’admiro amb ella.

A les nou en punt una cassolada sorollosa em desvetlla de l’ensopiment. I ara què passa, que penso. Pocs minuts després m’arriba la notícia: el discurs del rei no és benvingut. Sempre arribo una mica tard a tot arreu.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.