Connecta amb nosaltres

Societat

Formació i acollida per a menors estrangers

L’Aula A+A+ vol trencar estereotips sobre els menors estrangers no acompanyats

Publicat

on

La Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) tenia –a començaments del 2019– 9.736 infants i adolescents tutelats, un 35% dels quals són migrants que han arribat sols al país, procedents principalment del Marroc, Argèlia i de l’Àfrica subsahariana. Són joves que marxen del seu país d’origen per motius com ara la pobresa, situacions de desestructuració familiar i desprotecció institucional, la guerra o la manca d’oportunitats. Aquestes persones (també denominades MENA, Menors Estrangers No Acompanyats) es troben en una situació de risc pel fet de ser menors, estrangers i no comptar amb referents familiars al territori.

Circuit de protecció de menors

Quan els cossos de seguretat detecten menors no acompanyats, els deriven a fiscalia de menors, des d’on se’ls busca plaça a un centre de primera acollida o a un centre d’acollida. L’equip tècnic que els atén els fa un estudi per conèixer d’on venen i busquen recursos formatius per tal que puguin accedir a un mínim de coneixements. És en aquest moment quan els deriven a les entitats. Al Poble-sec, la Coordinadora d’Entitats compta amb el Pla d’Acollida Poble-sec per a Tothom. Dins d’aquest, l’Aula A+A+ és un projecte específic per atendre la primera acollida a nivell formatiu dels joves sense referents familiars al territori. Entre 2017 i 2018, han atès a 80 joves d’entre 16 i 20 anys, amb els quals s’han fet grups d’alfabetització, d’idiomes i de reforç en el PFI (Procés de Formació i Inserció). L’Aula A+A+ també impulsa el Catalacuina –on els joves aprenen a parlar català amb la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL)  i participen en tallers de cuina saludable– i un casal d’estiu on es combina l’espai de lleure amb sortides diverses i formació.

La integració, feina col·lectiva 

L’Aula A+A+ també organitza activitats de participació perquè els joves s’obrin al barri i a la ciutat: es fan accions amb els castellers, al centre cívic i  participen a la Festa Major. No obstant, tal com explica la tècnica del Pla d’Acollida Poble-sec per a Tothom, Teia Goñi:  “Quan arriben a un país que no és el seu, el que necessiten són eines per poder-se comunicar i coneixements sobre el marc jurídic, administratiu i laboral. Els demanen un esforç d’integració però com a societat d’acollida també hem de posar facilitats”.

Des de l’Aula també alerten del perill de les etiquetes: “Dins dels (mal) anomenats MENA hi ha molts perfils i no convé generalitzar. Hi ha joves que malviuen fora del sistema de protecció i que no volen entrar a centres d’acollida, però també hi ha joves que fan un procés d’acollida totalment normatiu, que estudien, que han après català i castellà, que han aconseguit els papers i que estan treballant”.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Societat

Els reptes de la nova dècada

Analitzem les cinc matèries que hauran d’estar resoltes a finals d’aquests nous anys 20

Publicat

on

El segle XX va comptar amb la reconeguda dècada dels Feliços anys vint, la qual va acabar de forma estrepitosa amb l’enfonsament de l’economia mundial i l’ou de la serp a punt d’eclosionar. Mentre que alguns tendeixen a dir que “la història sempre es repeteix”, els darrers esdeveniments assenyalen que no estem tant lluny de repetir els errors del passat. En tot cas, des de l’àmbit de la proximitat, la nova dècada presenta punts que canviaran la nostra forma d’encarar el 2030. Des del ZONA SEC els hem agrupat en cinc punts:

1. La substitució generacional

Naixem, creixem i morim. Dissortadament, el cicle vital resulta impossible d’aturar i la població del Poble-sec no en serà aliena. Tenint en compte que el barri presenta una de les mitjanes d’edat més elevades, la substitució de les persones més grans per gent jove farà canviar les dinàmiques socials i econòmiques del territori. La substitució, però, no serà total. El barri s’enfrontarà a un nou equilibri demogràfic: tots els baby boomers amb propietats al barri es jubilaran i hauran de conviure cada vegada amb més joves globalitzats i d’alt poder adquisitiu. Què passarà amb aquells que avui dia viuen de lloguer? Doncs que, segurament, d’aquí a deu anys ja no tindran opcions habitacionals a la falda de Montjuïc.

2. Habitatge

En aquest procés de substitució, el paper de l’habitatge serà clau. Per què? Doncs perquè la major part de pisos que avui són propietat de gent gran, molt probablement acabaran posats a la venda o en lloguer pels seus hereus. Tot i que des de l’administració local i els grups prohabitatge fan crides a regular els preus, cap mesura sembla que podrà fer retornar les xifres als valors (assenyats) d’anys enrere. Pel que fa al creixement en superfície del nucli urbà, al final els darrers acords respecte al projecte de la Fira de Barcelona només suposaran unes poques promocions immobiliàries més.

3. Equipaments

Manca d’espai per manca de solars buits equival també a manca d’equipaments. Si més no, aquesta dècada en què entrem haurà de servir per inaugurar la Casa de la Premsa i desenvolupar un nou ús al Palau d’Esports. A més, l’Ajuntament ja pensa a ubicar al costat dels nous blocs de pisos de la Fira nous equipaments. Per contra, la nova dècada també acabarà per sentenciar (o salvar) una peça clau: l’equipament de Les Tres Xemeneies, el qual resta bloquejat. La residència d’avis al Paral·lel mereixeria un capítol a banda.

4. Emergència climàtica

Aquest dimecres 15 de gener, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, declara l’emergència climàtica a la ciutat. Una declaració, però, que d’entrada no tindrà efectes palpables. La mateixa Zona de Baixes Emissions s’ha estrenat amb unes xifres de disminució del trànsit molt més reduïdes de les esperades (-2,4%). Davant d’aquesta circumstància, l’executiu haurà de prendre mesures encara més valentes per lluitar contra la contaminació i aquestes podrien afectar el Poble-sec per tots els flancs. L’electrificació total del Port de Barcelona, la remodelació de les places d’Espanya i de les Drassanes o convertir el Paral·lel en un eix pacificat són mesures no tan esbojarrades a desenvolupar en els deu anys vinents.

5. Model econòmic

El model Amazon trepitja fort i el comerç de proximitat se’n comença a ressentir. Tenint en compte que a un ampli conjunt d’establiments comercials els hi queden menys de deu anys per jubilar-se, caldrà veure qui els pren el relleu. Per ara, l’increment de la taxa de les terrasses tampoc sembla que faci tancar cap establiment de restauració. El futur econòmic del Poble-sec s’encamina perillosament a ser una safata amb cerveses i pinxos i, com bé saben Salou o Lloret, viure exclusivament del turisme i l’oci no és la millor opció. Els petits empresaris, però, tampoc sembla que podran competir amb les omnipresents franquícies.

Fotografia | Tom Mrazek

Continua llegint

Societat

Gastronomia d’alta muntanya

Publicat

on

Per

El Centre Cívic El Sortidor presenta la programació d’hivern del projecte específic del centre, “A taula! Cicle de cultura i gastronomia”, que té la finalitat de contribuir en la divulgació del món de la gastronomia i els bons hàbits alimentaris.

La cuina d’alta muntanya és el tret de sortida de les propostes de l’estació més freda de l’any, on els protagonistes seran el paisatge natural dels Pirineus i les seves receptes autòctones. La xerrada «El Camí Ramader de Marina, de la Cerdanya al Penedès» ens aproparà a la ruta transhumant que feien els pastors per moure el bestiar des de les muntanyes al litoral català.

El taller «Pans d’alta muntanya: quan la necessitat esdevé virtut» ens brinda l’oportunitat d’aprendre a elaborar pa artesà a casa a la vegada que recuperem els sabors i les textures tradicionals que s’han perdut amb la industrialització dels processos de producció d’aquest aliment.

El cicle conclou amb la projecció del vídeo Les pastores, cada vida és 8 de març on a partir de diferents testimonis es visibilitzarà i es reivindicarà el paper de la dona en l’ofici de la ramaderia.

De les propostes en format taller en destaquen «Tast i maridatge de melmelades i conserves» on aprendrem quines són les receptes més adients per aprofitar la fruita i la verdura al llarg de l’any i «Pop roquer i pop blanc», que ens oferirà propostes culinàries saludables en fred i en calent.

Enguany es commemoren els 250 anys del naixement de Ludwig van Beethoven. Per commemorar aquesta efemèride, els concerts de música clàssica en retran homenatge amb diverses peces musicals de l’autor en diferents formats: piano i violoncel, piano i violí i finalment el cant.

Podeu fer una ullada a totes les activitats culturals a: ccivics.bcn.cat/elsortidor

Continua llegint

Societat

Un barri solidari que recapta 1.054 quilos de menjar i 307 lots de juguines

Publicat

on

Un any més, el veïnat del Poble-sec ha respost de forma massiva a les opcions de voluntariat i solidaritat durant les festes nadalenques. Gràcies a diverses escoles i instituts, parròquies i casals, s’ha aconseguit recollir un total de 1.054 quilos de menjar. A banda, també cal celebrar l’èxit d’una campanya que ja és una tradició al barri: els Reis Solidaris. A través de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i amb la col·laboració de Bona Voluntat en Acció, Càritas Diocesana de Barcelona, Els Amics de la plaça Santa Madrona i les Parròquies del Poble-sec, s’ha aconseguit repartir 307 lots de material escolar, jocs i joguines noves, que s’han entregat a famílies amb infants de 0 a 12 anys amb risc d’exclusió social. Els lots, creats en funció de l’edat del receptor, s’han elaborat gràcies a una vintena de voluntaris, alguns dels quals havien estat beneficiaris del projecte en anteriors ocasions. Les donacions s’han fet per part de particulars i també d’empreses i institucions vinculades al Poble-sec. En total, s’han pogut beneficiar 157 nens i 150 nenes, que han pogut comprovar que la màgia dels Reis d’Orient arriba a tothom.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.