Connecta amb nosaltres

Societat

L’avinguda de la Reina Maria Cristina serà peatonal

El final de les obres coincidiria amb el Centenari de l’Exposició Universal

Publicat

on

Pacte signat. L’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Fira de Barcelona, entre d’altres institucions, han arribat a un acord anomenat Univers Montjuïc per reformular els recintes de la Fira i així poder encabir esdeveniments més grans i amb necessitats més concretes. En total, el projecte comportarà una inversió total de 380 milions d’euros entre els espais de Barcelona i L’Hospitalet, així com la conversió en zona de vianants de l’avinguda de la Reina Maria Cristina.

Pacificació de l’entorn

Segons ha avançat l’alcaldessa Ada Colau, el canvi servirà per “recuperar” la muntanya de Montjuïc, ja que la pacificació del sector servirà per apropar als ciutadans fins al pulmó verd a peu i posar bastons a les rodes dels cotxes. El pla preveu tallar el trànsit de Maria Cristina i desviar els cotxes pel carrer de la Guàrdia Urbana que es perllongarà amb l’objectiu de donar-lis sortida. Pel que fa a les obres al complex firal, l’acord afecta el pavelló número 2, al qual s’accedeix mitjançant el carrer de Lleida, per construir habitatge públic, mentre que el palau d’Alfons XII es reciclarà per fer un auditori i el de Victòria Eugènia acollirà un espai cultural.

El final de l’obra per al 2029

El fet que el projecte toqui diverses branques i suposi una inversió tan gran de diners també comportarà un calendari més dilatat en el temps. De fet, tot el projecte que implica a les ciutats de Barcelona i de l’L’Hospitalet no estarà finalitzat fins al 2029. Casualitat? No. Les administracions públiques han volgut fer coincidir el final de l’obra amb el Centenari de l’Exposició Universal de 1929, esdeveniment que va suposar la transformació de l’esplanada de Montjuïc i de la mateixa muntanya en si.

Per poder fer possible l’acord, totes les institucions signants del protocol hauran de fer els seus deures. Per part de l’Ajuntament de Barcelona, posar en marxa un nou pla urbanístic global, el qual afectarà superfícies que actualment ocupen recintes com el MNAC, els entorns dels barris del Poble-sec i la Font de la Guatlla, o el mateix Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Fotografia | Fira de Barcelona

Societat

L’APA Poble-sec esclata contra el deteriorament de La Satalia i qüestiona les prioritats d’inversió

El club denuncia que “entre el 70% i el 80% de les lesions que es produeixen al camp són per culpa de la gespa”, la qual es repara a pedaços cada estiu

Publicat

on

En un evident estat de degradació. Així es troba el camp municipal de futbol onze de La Satalia, adjudicat a MES Gestió perquè el coordini, i  que utilitza sobretot l’APA Poble-sec, l’entitat esportiva que ha començat a denunciar les greus deficiències estructurals i de manteniment de la instal·lació. Si bé l’APA, amb els seus 25 equips i 500 jugadors, és el principal usuari, cal tenir present que no és l’únic. Fins al terreny de joc també s’hi desplacen desenes d’equips rivals que es troben amb unes instal·lacions que, segons denuncia el club, provoquen lesions.

Turmells en risc d’esquinç

“Entre el 70% i el 80% de les lesions que es produeixen al camp de La Satalia són per culpa de la gespa”. Aquesta és la diagnosi del president de l’APA Poble-sec, Óscar Carrillo, qui no entén el manteniment que es fa de la gespa artificial per part de L’Ajuntament. De fet, aquesta es va substituir fa només dos anys, però, segons denuncia el club, la instal·lació es va fer de manera incorrecta i ara tota la superfície s’aixeca.

El consistori l’ha reparat? Sí, però de la manera més econòmica possible. En comptes de refer el camp, l’ordre fins ara ha estat la de cosir-hi petits pedaços de gespa per tapar els forats. Fragments tipus Tetris que s’arreglen a l’estiu, però que a mitja temporada ja tornen a estar totalment aixecades per l’ús intensiu del camp, segons expliquen des del club.

Humitats i xarxes trencades

En aquest sentit, la instal·lació municipal no només presenta condicions precàries sobre el terreny de joc, sinó també a la resta de l’equipament. Més enllà de les humitats que s’estenen per la graderia, el club denuncia que perd una mitjana de 2.500 euros per temporada en pilotes, segons quantifica Carrillo. La raó: la xarxa de protecció que envolta el camp està tota trencada i les pilotes surten disparades carrer avall o acaben a les cases veïnes.

Aquest, però, és només el cas de les pilotes que surten a la banda ciutat. Les que van cap a la muntanya tenen, si fa no fa, el mateix destí. Tal com relata el president, anar a buscar una pilota pel bosc és tota una aventura: “Ho tenim tot envoltat de tendes de campanya de persones sense sostre que viuen a Montjuïc, la vegetació de la zona és criminal i les rates campen per tot arreu”. Resultat: moltes pilotes tampoc les troben.

La resposta de l’Ajuntament

A parer del consistori, amb les reparacions de la gespa que s’han fet ja es “garanteixen les condicions per a la pràctica esportiva”. Dit d’una altra manera, no tenen previst fer-hi res més. De fet, a les preguntes de ZONA SEC sobre si està previst actuar en els sistemes d’il·luminació o de megafonia, no s’ha donat cap mena de resposta. Tampoc sobre la possibilitat d’executar una reforma integral de les instal·lacions. En canvi, el que sí que avancen és que ja “s’han iniciat els treballs per a la instal·lació d’un nou sistema d’aerotèrmia” per recuperar l’aigua calenta a l’equipament.

En para·lel, les mateixes fonts municipals destaquen que l’any passat ja es va actuar sobre el camp petit, el de futbol 7, amb nova gespa artificial, il·luminació LED, noves porteries i noves xarxes de protecció, entre altres millores. En total, 184.000 euros (IVA inclòs). Ara bé, des de l’APA Poble-sec no acaben d’entendre per què el consistori va tirar pel dret i va destinar tots aquests diners a reformar el camp petit, que es fa servir sobretot per a lloguers puntuals a grups, en comptes de reunir-se amb ells i analitzar plegats a què es podrien dedicar els recursos. “No té cap mena de sentit, llevat que volguessin beneficiar només a l’empresa privada que gestiona aquell camp”, rebla Carrillo.

Megafonia fora de servei i més d’un partit, suspès per manca d’il·luminació

El secretari del club, Manel Alfaro, denuncia que la megafonia no funciona. “És una qüestió de seguretat, perquè quan hem de donar avisos generals, com ara que es retirin els cotxes que els equips visitants aparquen al carrer, no ho podem fer”. De fet, els altaveus hi són, però el seu estat és lamentable.

I, per si fos poc, la il·luminació. “És molt deficient, falten molts lúmens”, sintetitza el director esportiu del club, Javi Miró. “Només l’any passat hi va haver tres enfrontaments en què els àrbitres van dir que, amb aquesta llum, no es podia acabar el partit”, assenyala. I ja no és només una qüestió de les lluminàries, sinó de tot el sistema elèctric: “Salten els quadres elèctrics i més d’una vegada hem hagut de suspendre algun partit perquè no es reenganxa”, afegeix el president de l’APA Poble-sec, Óscar Carrillo. En aquest sentit, Alfaro ho té clar: “S’ha de canviar tota la instal·lació elèctrica”.

Continua llegint

Societat

L’església de Santa Madrona recupera el pinacle, 90 anys després de l’escapçament

La rehabilitació integral ha permès reparar les esquerdes de l’estructura i aviat podrien tornar a sonar les campanes

Publicat

on

L’església de Santa Madrona afronta la recta final d’una rehabilitació integral que va començar a principis d’any i que és “la més important” des de la postguerra, segons el rector de les parròquies del Poble-sec, mossèn Pere Carulla. Les obres han permès netejar el campanar i reparar desperfectes i esquerdes profundes que comprometien l’estabilitat de l’edifici. “Hi havia perill d’esfondrament”, assegura.

La novetat més visible és el pinacle que corona de nou el campanar des del 15 d’octubre. L’estructura original, acabada en punxa, va ser destruïda a principis de la Guerra Civil i, malgrat diversos projectes per reconstruir-la, l’església havia quedat escapçada durant 90 anys. El nou pinacle metàl·lic reprodueix la forma de l’original. “El barri torna a tenir el seu skyline”, celebra Carulla, qui afirma que la intervenció li genera “goig i alegria”.

Ja s’han començat a retirar les bastides més altes i també s’ha enretirat la malla que des de fa una dècada cobria el campanar pel risc d’esfondrament. La intervenció també ha inclòs la reparació de la maquinària del rellotge i de les campanes, que es volen tornar a posar en funcionament. “No tenim intenció de molestar el veïnat, però sí que volem recuperar aquest bé immaterial”, explica. Així, el Poble-sec podria tornar a sentir, més aviat que tard, el seu so més tradicional.

Continua llegint

Societat

La brutícia, al límit: l’Ajuntament rep fins a 1.461 queixes en només un any

El veïnat presenta una mitjana de quatre denúncies cada dia per les escombraries que s’acumulen als carrers i places

Publicat

on

Llaunes per terra, bosses d’escombraries escampades, ampolles buides pels escocells… les escombraries han passat a formar part del paisatgisme dels carrers del Poble-sec. Una situació que és especialment greu als entorns de Roser, Lafont i Salvà, segons ha detectat la Sindicatura de Greuges. Tal com ha pogut saber el mateix organisme, només entre l’1 d’agost de 2025 i el 24 de juliol de 2026 es van registrar un total de 1.461 queixes i peticions relacionades amb l’estat de neteja del barri del Poble-sec. És a dir, quatre denúncies de mitjana cada dia.

Des de l’Ajuntament han assegurat a la Sindicatura que el repunt d’aquests abandonaments estarien vinculats principalment a “conductes incíviques” i no pas a una manca de neteja.

En aquest sentit, des del consistori assenyalen dues possibles causes que es correlacionarien amb l’increment d’escombraries als carrers. La primera: l’increment de persones sense sostre. I la segona: les diverses obres que s’executen en diferents punts del barri, les quals han obligat a reubicar contenidors. Segons l’executiu, aquest fet hauria contribuït a incrementar les conductes incíviques, com ara l’ús inadequat de papereres per dipositar-hi residus domèstics o l’abandonament de bosses a la via pública.

Davant d’aquesta situació, l’administració local assegura que ha incrementat la neteja amb aigua mitjançant la incorporació d’un equip addicional que actua al barri dos dies per setmana. A més, també preveu impulsar una nova campanya de sensibilització adreçada especialment als establiments de restauració. Mesures i campanyes que, en qualsevol cas, avui dia encara no han permès eliminar les imatges de residus sòlids escampats per carrers i voltants de contenidors, tal com ha reportat el veïnat a ZONA SEC. En aquest sentit, des de l’Ajuntament responen que l’incivisme “no desapareix necessàriament amb l’increment dels serveis de neteja”.

Sigui com sigui, la Sindicatura de Greuges considera que la neteja que aplica l’Ajuntament al barri encara té marge de millora, “especialment durant els mesos d’estiu”. A més, reclama al consistori que adapti i reforci els serveis de neteja en època estival, com també el desplegament de noves campanyes entre el veïnat i el sector de la restauració per reduir l’incivisme.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025