Connecta amb nosaltres

Economia

Passat industrial, futur veïnal?

El plantejament de l’Ateneu La Base atrau col·lectius del Poble-sec, Sant Antoni i el Raval. La intenció és organitzar una campanya a llarg termini i amb rerefons veïnal

Publicat

on

Les Tres Xemeneies, símbol del barri i de la història industrial de la ciutat, seran testimonis de luxe del nou estira-i-arronsa que s’està coent al Poble-sec. Anys després que el complex industrial aturés l’activitat i passés a noves mans privades, el seu futur ara pot decantar-se cap a un costat o un altre. Mentre que la seva propietat frissa per fer-hi oficines, el desig dels integrants de l’Ateneu Cooperatiu  La Base passa per la construcció de nous equipaments i habitatge social per als veïns. Abans s’haurà d’arrencar el compromís electoral de les formacions polítiques.

Per entendre el context actual, cal tenir en compte la situació urbanística en què es troba la instal·lació. Mentre que per una banda les tres xemeneies resten protegides com a Bé Cultural d’Interès Local (no poden ser enderrocades), els seus edificis sí que es poden veure afectats per nous projectes empresarials.

Des que l’any 2012 Endesa va marxar de les instal·lacions, les oficines han restat pràcticament abandonades. Una situació que no han aconseguit resoldre les constants compravendes entre grups empresarials, ja que cap ha trobat la forma de convèncer l’Ajuntament per poder desenvolupar el seu pla.

Requalificacions

Aquesta situació rau en la seva ubicació. El complex té una qualificació urbanística de “serveis tècnics”, ja que fins fa no tants anys era la seu tècnica i administrativa de FECSA. Per tant, per fer-hi oficines destinades a grans companyies, la nova propietat, ConrenTramway, necessita una requalificació de la peça que han d’aprovar Ajuntament i Generalitat. Des de La Base assenyalen que aquesta operació permetria a la companyia obtenir uns beneficis superiors als 100 milions d’euros. El motiu: mentre que les edificacions que van adquirir els hi van costar prop de 20 milions d’euros, les futures oficines els hi podrien reportar uns ingressos propers als 136 milions d’euros.

Davant del que consideren una “operació especulativa”, des de l’Ateneu ja han posat en marxa un moviment que ha sumat les adhesions d’altres col·lectius del Poble-sec, Sant Antoni i el Raval. Tal com explica el seu portaveu, Ricardo Pérez-Hita, el seu primer objectiu passa per “arrencar el compromís electoral als partits polítics per evitar la requalificació a oficines i destinar aquest espai a equipaments i habitatge social”.

Llarga batalla

Tot i que la proposta hauria de passar per una expropiació a l’empresa titular de l’immoble, des de la plataforma entenen que en cas de no dur-se a terme els seus plantejaments el barri perdria una oportunitat. Segons assenyala Pérez-Hita, la intenció de les entitats és cuinar la seva campanya a foc lent: “Primer partim d’unes necessitats relacionades amb l’emergència habitacional i la manca d’espais per a equipaments, de manera que un cop resolem com aconseguir l’espai, ja es passaria a concretar què hi hauria d’anar al complex”, precisa.

Per ara des del nou moviment ja han programat una sèrie d’activitats, com l’inici de la campanya pel 21 de març i una segona activitat més festiva on convidaran a un arquitecte: “La idea és que ens pugui explicar les viabilitats tècniques que ofereix el projecte i les possibilitats que hi ha per fer-hi pisos o equipaments”, resumeix el portaveu. Per no defallir en l’intent, des del grup promotor també confien en la suma de noves entitats i particulars a la seva proposta, ja que “és una qüestió que ens afectarà a tots”.

Tal com assenyalen, el projecte d’oficines que es vol tirar endavant suposarà tot un desgavell per al veïnat. Més enllà de la possible generació de llocs de treball, consideren que l’arribada d’aquests treballadors (entre 3.000 i 4.000) perjudicarà encara més al barri, ja que creuen que provocarà un nou increment en els preus del lloguer. “Això agreujarà el procés de gentrificació i seria l’expulsió definitiva del veïnat”, sostenen. Per aquest motiu, la seva aposta va vinculada a donar la volta a la partida dialèctica que es jugarà al barri. Com? Posant al centre del debat la necessitat d’aconseguir més habitatges socials davant l’emergència habitacional que sacseja el Poble-sec.

Símbol del Paral·lel

Més enllà de les llums dels teatres i els espais d’oci, un dels elements que al llarg de la seva història ha caracteritzat el Paral·lel són les seves Tres Xemeneies. Tot i observar-se actualment com una única unitat, cal tenir en compte que la seva construcció va fer-se per separat. De fet, la primera d’elles es va aixecar 15 anys després (1896) de la inauguració de la Compañia Barcelonesa de Electricidad (la Canadenca). Davant l’increment de la demanda del servei, l’empresa va decidir fer una segona xemeneia 12 anys després. Per últim, la tercera del trio s’acabaria construït l’any 1912 i entrarien en un període de funcionament que es va allargar pràcticament una vuitantena d’anys. Si bé aquestes no van deixar d’emetre fums fins al 1989, l’Ajuntament de Barcelona ja els hi va posar l’ull a sobre anys abans. Per aquest motiu, des del 1979 l’edificació està inclosa al Catàleg de Patrimoni Històric-Artístic de la ciutat i resten protegides com a Bé Cultural d’Interès Local. Pre tant, cap operació urbanística les podrà enderrocar.

Edificis buits

Des de l’Ateneu Cooperatiu La Base denuncien que ‘‘al Poble-sec hi ha molts solars i edificis buits sense cap ús des de fa anys, mentre el barri viu una situació d’emergència habitacional extrema”. Molts d’aquests edificis podrien donar resposta a la necessitat de promoure habitatge assequible i equipaments, però assumeixen que això necessita de “voluntat política”, com exemplifiquen amb el complex de les Tres Xemeneies. En aquesta línia recorden que la majoria dels veïns de la falda de Montjuïc han de destinar el 70% de les seves rendes a pagar el lloguer. Segons detallen, la renda mitjana de l’any 2017 va ser de 1.086 euros, mentre que els lloguers mitjans ja voregen els 800 euros mensuals.

“Volem que el barri recuperi les Tres Xemeneies per fer-hi habitatge i equipaments”, exigeixen. Per aconseguir-ho, tenen com a objectiu convèncer les formacions polítiques perquè “no cedeixin a les pressions dels especuladors [els propietaris de l’edifici] i així assegurar que les Tres Xemeneies es quedin per sempre al servei de les necessitats del veïnat del Poble-sec i dels barris veïns”. Segons els promotors del nou moviment, la promotora vol aconseguir la requalificació dels terrenys mitjançant “aliances amb els poders fàctics de la ciutat perquè pressionin les administracions públiques pertinents”. Per ara, però, les obres que ha engegat ConrenTramway no té tots els números de poder estrenar-se amb èxit. Encara necessiten la requalificació perquè a l’interior dels edificis es pugui fer activitat econòmica.

Fotografies | CONRENTRAMWAY

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Economia

Waku Waku, tot per a la vostra mascota

Publicat

on

Per

Denia Gámez porta 30 anys en el món de les mascotes. Va començar als 18 anys i fins a dia d’avui no ha parat de treballar en aquest sector. Ens comenta al seu despatx de la botiga de Margarit i sota l’atenta mirada d’un chihuahua, de nom Maily, que és la seva feina ideal. Cada matí es lleva amb il·lusió i nous projectes per realitzar.

Ja són tres les botigues Waku Waku amb les persianes aixecades. La primera que es va obrir, ara fa 10 anys, va ser aà Poble-sec, al carrer Margarit, 20, a un sospir del carrer Blai. En té una altra a l’Hospitalet, al carrer de Santa Eulàlia, 50, i l’última obertura d’establiment ha estat a l’avinguda del Paral·lel, 180, molt a prop de plaça Espanya. Són 150 metres quadrats dedicats a satisfer les necessitats, alimentació i els capricis de les mascotes. Waku Waku també ofereix a les seves botigues un servei de perruqueria i una residència per a petits animals: conills, ocells, hàmsters. tortugues…

La Denia, amb el seu equip de professionals, aposta pel comerç de proximitat i li dol que al Poble-sec i Paral·lel s’aposti majoritàriament pel negoci de la restauració. “Bars i restaurants estan prou bé, atrauen gent i vida al barri, però nosaltres, el comerç de proximitat, mantenim la cohesió i ajudem els veïns amb les seves compres quotidianes, sense necessitat de marxar. No volem convertir-nos en un desert”.

Gossos, gats, aus, peixos, rosegadors… Tots tenen el seu espai i la seva atenció a Waku Waku.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Economia

L’era dels bots: la ciència ficció feta realitat

Publicat

on

Per

El 1950 el matemàtic anglès Alan Turing va inventar un test per avaluar la capacitat de la computació de fingir el comportament humà. El test, molt simple, es basa en tenir una conversa amb un humà i un computador sense saber qui és qui. Si l’avaluador no pot diferenciar qui és l’humà i qui és l’ordinador és que la prova ha estat superada i guanya la màquina.

Fins a dia d’avui ningú ho ha aconseguit, però estem molt a prop. Els assistents personals o també denominats bots –o xat bots si només conversen per escrit– són programes informàtics dissenyats per tenir converses amb persones. El passat Nadal, per exemple, van ser un èxit de vendes Alexa d’Amazon –probablement el millor– i Google Home.

Els robots conversen amb les persones

Els programes es basen en intel·ligència artificial (AI) per escoltar les persones, entendre-les amb els seus diferents accents i executar les serves ordres (fins a cert límit). Aquesta tècnica es pot usar en assistents per oci per jugar amb ells, preguntar quan juga el Barça o l’Espanyol, posar vídeos i cançons, saber el temps que farà, quan trigarem en arribar a determinat lloc… Les possibilitats son quasi il·limitades. Fora de l’oci i a  nivell empresarial els xat bots ajuden a consultar dubtes als clients, sobre tot a través de planes web, tot i que encara estan bastant verds.

El cop d’efecte que dona esperances de cara a millorar aquesta tecnologia el va donar fa uns mesos Sundar Pichar, director general de Google, al presentar públicament el seu bot Google Duplex capaç de fer una trucada sense que l’interlocutor s’adoni que parla amb un ordinador (podeu veure el vídeo a http://tiny.cc/zonasecbots ). La presentació de Sundar va provocar un fervorós aplaudiment entre el públic tecnòleg que hi assistia. Escenes com aquesta, veure com un ordinador i una persona tenen converses més o menys complexes i que s’entenen, ens fan veure més a prop situacions fins ara de ciència ficció com el famós HAL de 2001: A Space Odyssey o la robot Arisa de l’excel·lent sèrie russa Better that us de Netflix.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint

Economia

Mentides sobre l’economia catalana

En el que va d’any 286 empreses catalanes han dut la seva seu a Madrid i 258 madrilenyes l’han traslladat a Catalunya

Publicat

on

Per

Des de fa dos anys, en la premsa espanyola es poden llegir titulars molt negatius referents a l’economia catalana. És obvi que a Catalunya no hi ha la mateixa empenta que el 2017, però enlloc d’Europa hi és: l’economia es desaccelera arreu. Volen vendre la moto que el procés ha deixat l’economia catalana malmesa, que han fugit milers d’empreses i això espanta la inversió estrangera, que tot plegar perjudica el creixement del PIB i el mercat laboral, etc. No us vull marejar amb moltes xifres, però cal donar-vos-en algunes, perquè les xifres son tossudes. En els set últims trimestres el PIB català ha crescut el 3,9% i l’espanyol el 3,7%. Els tres primers trimestres de 2019, de Catalunya han traslladat la seu a d’altres llocs de l’estat espanyol 787 empreses, però de Madrid se n’han anat 1.329. Són canvis habituals. Fins al setembre 286 empreses catalanes han dut la seu a Madrid i 258 madrilenyes l’han traslladat a Catalunya.

Més creació d’empreses

Encara més, en els nou primers mesos d’enguany la creació d’empreses a Catalunya ha augmentat un 2,85%, a Madrid només un 0,51% i al conjunt de l’Estat ha baixat un 1,92%. El capital desemborsat en aquestes empreses ha augmentat un 79% a Catalunya, un 2,8% al conjunt de l’Estat i a Madrid ha caigut un 18%. En el cas de la inversió estrangera, el Ministerio de Industria l’adjudica on l’empresa té la seu però no on la inversió es fa realment. Amb les dades d’on de veritat es fa la inversió, el primer semestre del 2019 comparat amb el primer del 2018, a Catalunya augmenta un 16% i a Espanya cau un 63%. Quant a l’atur ni en parlo, no hi ha color. El que en el conjunt de l’Estat ha reculat menys que Catalunya és en producció industrial, que ha caigut un 18% a l’Estat i un 25% a Catalunya, de setembre de 2017 a agost del 2019, com en tot Europa, per la guerra comercial entre la Xina i els Estats Units.

La resposta a la sentència

Com a seguidor dels CDR i del Tsunami Democràtic, ara sóc terrorista com molts de vosaltres, segons que ens ha encolomat la monarquia franquista en descomposició. La venjança (ells en diuen sentència) del judici-farsa del Tribunal Suprem, ha tingut un fort rebuig als carrers de casa nostra, amb violència induïda per infiltrats inclosos. També és cert que, davant de furgonetes que ens volien atropellar, hem exercit una legítima autodefensa. Cremar contenidors no és violència (50 se’n van cremar a Mazarrón, Múrcia, en una festa de Halloween), però buidar ulls dels nostres fills i nets sí que ho és, per part d’unes forces d’ocupació que, sense el seu equipament, no serien més que rates de claveguera. Mentrestant ha augmentat el nombre d’ostatges en mans de l’enemic i les institucions catalanes resten emmordassades. Recordeu les tres pes del president Puigdemont: perspectiva, paciència i perseverança. No ens aturarem.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.