Connecta amb nosaltres

Societat

Amiant, problema omnipresent

Tot i la conscienciació que ha adquirit la societat en els darrers temps, encara queda molt camí per recórrer en l’eliminació d’un potencial perill per a la salut urbana

Publicat

on

En les darreres setmanes els treballadors del metro de Barcelona han fet saltar totes les alarmes. Després de denunciar casos d’afectats per l’amiant present en alguns combois i instal·lacions del suburbà, moltes són les persones que es pregunten per l’afectació que pot tenir aquest material en les seves vides. Abans de tot, però, cal tenir en compte un fet innegable: no per fugir del metro s’està salvaguardat de l’amiant; aquest està present en multitud d’espais del barri, dels edificis i en alguns casos fins i tot, de les canalitzacions. La seva omnipresència no fa més que aixecar interrogants.

Per contextualitzar la presència d’aquest tòxic al Poble-sec i a la resta de barris de la ciutat, cal retrocedir fins a la dècada dels setanta. Aquells van ser els anys del boom constructiu i dels materials de baixa qualitat que acabarien comportant problemes estructurals com l’aluminosi. En el cas del fibrociment, aquest és el resultat de la barreja del ciment pòrland i l’amiant, els quals donaven com a resultat el producte que comercialment es coneix com a uralita. El seu ús no només va estar relacionat amb les plaques ondulades per recobrir sostres aïllants, sinó també per fer canals, dipòsits d’aigua i canalitzacions.

Vist que la seva comercialització resultava econòmica per les classes populars, en poc temps els entorns urbans es van omplir d’aquest material que en bones condicions no presenta cap perill per a la salut dels qui viuen al seu voltant, però que pot ser mortal si es degrada o es trenca. El motiu: tan bon punt es trenca una placa, aquesta allibera microfibres imperceptibles que s’introdueixen a l’organisme de qui la manipula o es troba al seu costat. Una inhalació que en determinats casos acaba en malalties greus com ara l’asbestosi o el mesotelioma, i fins i tot càncers de pulmó.

Retirada complexa

A l’hora de fer desaparèixer la uralita d’un edifici o equipament s’ha de tenir en compte que una errada pot posar al seu manipulador en un seriós perill. Per aquest motiu, resulta imprescindible contractar a una empresa especialitzada en el seu desmuntatge i reciclatge (al Poble-sec hi ha fins a 11 empreses que treballen en la matèria). A més, per eliminar progressivament la seva presència, des de fa anys l’Ajuntament de Barcelona obliga a la seva retirada (si n’existeix) per concedir les llicències d’obres, mentre que paral·lelament el Consorci de l’Habitatge ofereix ajudes municipals per a la rehabilitació d’edificis que n’inclouen l’eliminació de l’amiant.

Una qüestió que sovint s’ignora són les conseqüències que pot tenir d’aquí a uns anys la seva existència. Si bé la uralita que actualment està present al barri pot tenir un estat òptim, els experts assenyalen que cap al 2024 la major part d’aquest material entrarà en el seu procés de descomposició en exhaurir la seva vida útil. En el cas dels voltants del Poble-sec, el Port de Barcelona ha sigut el punt on més intoxicats s’han registrat per culpa de l’amiant.

El mapa de l’amiant

Encara que sembli sorprenent i la seva instal·lació estigui prohibida des del 2002 per una directiva de la Unió Europea, cap administració pública coneix l’envergadura del problema. Només l’Ajuntament de Barcelona treballa des del passat mes d’octubre en l’elaboració d’un mapa que censarà la quantitat d’amiant que hi ha a la ciutat. Tot i això, els responsables d’aquest projecte són conscients de les dificultats que tenen per determinar el seu abast, ja que el mapa s’està generant a partir de les fotografies per satèl·lit que proporciona Google Maps. Dit d’una altra manera, tots aquells elements d’uralita que no es veuen a vista d’ocell quedaran fora d’aquest cens.

Tal com va denunciar a Betevé el membre de la Comissió de Medi Ambient de la FAVB, Miguel Moreno, el consistori “està fent passar per cens una cosa que no ho és”, ja que no s’especificarà les condicions en què es troba l’amiant ni quedaran registrats els baixants, soterranis o jardineres. En la mateixa línia, la presidenta de la FAVB, Ana Menéndez, s’ha mostrat “farta” de “denunciar a la Guàrdia Urbana i a l’Ajuntament quan observem obres que no compleixen amb el protocol de retirada de l’amiant”.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Societat

Més que Cures fa un any i busca noves sòcies

Participaran en la segona Fira d’Economia Social del barri

Publicat

on

Fa un any es va constituir Més que Cures en el si de la xarxa Cooperasec, que treballa per a la promoció de l’economia social i solidària al Poble-sec. Es tracta d’una associació de dones expertes en la cura i el benestar de les persones i ofereixen serveis de neteja de la llar, cangurs, acompanyament a persones grans i dependents i altres serveis domèstics. El projecte va néixer després d’haver fet un estudi de diversos sectors econòmics al barri, en el qual es va detectar que l’àmbit de les cures era un sector precaritzat i ple de necessitats.

Obertes a noves sòcies

Al moment de constituir-se, Més que Cures estava format per 10 sòcies fundadores que van començar el projecte des de zero: “Vam reflexionar juntes sobre el nostre projecte i els seus valors, vam començar a donar-nos a conèixer i a participar en espais i debats”, expliquen. Actualment, són 7 sòcies i busquen noves persones que vulguin associar-se: “És un projecte d’autogestió col·lectiva obert a persones de l’àmbit del treball de la llar i del treball familiar (cuidadores), que podran treballar i gestionar-se la seva pròpia feina”, diuen des de l’entitat. A més dels serveis que ja ofereixen actualment, estan desenvolupant noves ofertes com ara la neteja ecològica i espais de cures a infants per a les entitats.

El projecte està molt enxarxat, treballen amb altres cooperatives i col·lectius afins, com la xarxa comunitària del barri. En el marc de la segona Fira d’Economia Social del Poble-sec, que tindrà lloc el 5 d’octubre a la plaça del Sortidor, organitzen un debat i crearan un espai de trobada per a totes les iniciatives que tenen coses en comú amb Més que Cures, com Sindillar, Mujeres Pa’lante o Baixem al Carrer.

Continua llegint

Societat

El cervell de la nova extrema dreta italiana, convidat a fer cerveses

Regentada per un ultra, la Cerveseria Abirradero ha sigut l’escenari des d’on Diego Fusaro ha intentat convèncer als veïns de les seves tesis neofeixistes

Publicat

on

Històricament els bars i les tavernes eren els espais des d’on els líders polítics oferien els seus mítings. Entre cerveses i copes, el discurs es feia més proper, directe i convincent. Una tàctica que, si bé pot semblar llunyana, algunes formacions polítiques han recuperat en les darreres campanyes electorals. Ara bé, fins ara mai cap local del Poble-sec havia acollit una conferència d’un ideòleg d’extrema dreta (almenys, que hagi transcendit a l’esfera pública). Més ben dit, fins al passat 19 de setembre.

La Cerveseria Abirradero ha sigut l’escenari des d’on el cervell de la nova extrema dreta italiana, Diego Fusaro, ha tractat d’expandir entre el veïnat les seves tesis neofeixistes. Mentre que la conferència va rebre l’innocent nom de No només de pa viu l’home. Ser, aliment i producció, rere la seva organització hi havia el propietari de la cerveseria i responsable d’Agrocerveart, la corporació de cervesa artesana que opera al local.

En aquest sentit, EL TEMPS ha revelat que la persona que regenta l’Abirradero és Nereo Garbin, un antic regidor de Vizenza (Itàlia) que havia militat a l’extrema dreta del Vèneto, lligada als orígens de la Lega de Matteo Salvini. De fet, l’any 1987 Garbin ja va participar com a fundador de la Union del Popolo Veneto (antecedent llunyà de la Lega).

Fusaro – Salvini

Tot i que a Espanya és pràcticament desconegut, a Itàlia Diego Fusaro és una de les veus més mediàtiques de l’extrema dreta propera a l’ultradretà Matteo Salvini. De fet, Fusaro acostuma a signar articles a la revista de l’organització neofexista Casa Pound, la qual va servir de referència als neonazis de la capital de l’Estat per crear l’Hogar Social Madrid. Ara bé, quina és l’arma que fa servir per convèncer a les classes populars? Una barreja dels ideals marxistes i anarquistes, però bastits amb la ideologia de l’extrema dreta. Dit d’una altra manera, Fusaro es dedica a impregnar de feixisme els discursos de la classe treballadora per fer-lo més digerible.

Continua llegint

Societat

Aturat el desnonament de sis famílies al Bloc Llavors del carrer Lleida

L’edifici és propietat del fons d’inversió finlandès Vauras Investment SL, que compta amb una cinquantena de pisos a Barcelona

Publicat

on

El passat dijous 10 d’octubre es va aturar el quart intent de desnonament de les sis famílies que ocupen l’anomenat Bloc Llavors del carrer de Lleida, 38. Una vuitantena de persones van passar la nit anterior atrinxerades a l’edifici, ja que sabien que a primera hora es produiria l’actuació dels Mossos. Segons expliquen fonts del Sindicat de Barri del Poble-sec –un dels col·lectius que van liderar l’acció de resistència veïnal– a les 6.10 h del matí van arribar sis furgons de l’Àrea de Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra (BRIMO), bloquejant la zona mentre desenes de ciutadans (gairebé 200 persones en total) miraven d’impedir el desnonament. Unes hores més tard, van arribar cinc furgons més de la policia i aleshores es van produir càrregues i moments de tensió que es van saldar amb la detenció d’una activista del Sindicat d’Habitatge del Raval. La noia ja ha estat alliberada i des del Sindicat denuncien que la detenció va ser “per motius racistes i sense cap mena de fonament”. Unes hores més tard, es va aturar el desnonament per una ordre judicial i els veïns que formaven part de la resistència ho van celebrar al crit de “sí, se puede”.

Què és el Bloc Llavors?

El 30 de juliol de 2017 es va dur a terme l’okupació dels sis pisos del carrer de Lleida, 38 amb el suport del col·lectiu de defensa del dret a l’habitatge Obra Social Barcelona. L’edifici és propietat del fons d’inversió finlandès Vauras Investment SL, que compta amb una cinquantena de pisos a Barcelona. Actualment, al Bloc hi viuen sis famílies, dues de les quals són mares solteres amb fills al seu càrrec i totes elles en situació de manca d’alternativa habitacional.

Des del Sindicat de Barri del Poble-sec diuen que, en aquests moments, no hi ha prevista una nova data de desallotjament de l’edifici, però que probablement es produirà en unes setmanes “si no hi intervé l’administració pública”. Una de les possibilitats que temen és que aquesta vegada pugui ser un desnonament amb data oberta.

Fotografia | Sindicat de Barri

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.