Connecta amb nosaltres

Societat

Amiant, problema omnipresent

Tot i la conscienciació que ha adquirit la societat en els darrers temps, encara queda molt camí per recórrer en l’eliminació d’un potencial perill per a la salut urbana

Publicat

on

En les darreres setmanes els treballadors del metro de Barcelona han fet saltar totes les alarmes. Després de denunciar casos d’afectats per l’amiant present en alguns combois i instal·lacions del suburbà, moltes són les persones que es pregunten per l’afectació que pot tenir aquest material en les seves vides. Abans de tot, però, cal tenir en compte un fet innegable: no per fugir del metro s’està salvaguardat de l’amiant; aquest està present en multitud d’espais del barri, dels edificis i en alguns casos fins i tot, de les canalitzacions. La seva omnipresència no fa més que aixecar interrogants.

Per contextualitzar la presència d’aquest tòxic al Poble-sec i a la resta de barris de la ciutat, cal retrocedir fins a la dècada dels setanta. Aquells van ser els anys del boom constructiu i dels materials de baixa qualitat que acabarien comportant problemes estructurals com l’aluminosi. En el cas del fibrociment, aquest és el resultat de la barreja del ciment pòrland i l’amiant, els quals donaven com a resultat el producte que comercialment es coneix com a uralita. El seu ús no només va estar relacionat amb les plaques ondulades per recobrir sostres aïllants, sinó també per fer canals, dipòsits d’aigua i canalitzacions.

Vist que la seva comercialització resultava econòmica per les classes populars, en poc temps els entorns urbans es van omplir d’aquest material que en bones condicions no presenta cap perill per a la salut dels qui viuen al seu voltant, però que pot ser mortal si es degrada o es trenca. El motiu: tan bon punt es trenca una placa, aquesta allibera microfibres imperceptibles que s’introdueixen a l’organisme de qui la manipula o es troba al seu costat. Una inhalació que en determinats casos acaba en malalties greus com ara l’asbestosi o el mesotelioma, i fins i tot càncers de pulmó.

Retirada complexa

A l’hora de fer desaparèixer la uralita d’un edifici o equipament s’ha de tenir en compte que una errada pot posar al seu manipulador en un seriós perill. Per aquest motiu, resulta imprescindible contractar a una empresa especialitzada en el seu desmuntatge i reciclatge (al Poble-sec hi ha fins a 11 empreses que treballen en la matèria). A més, per eliminar progressivament la seva presència, des de fa anys l’Ajuntament de Barcelona obliga a la seva retirada (si n’existeix) per concedir les llicències d’obres, mentre que paral·lelament el Consorci de l’Habitatge ofereix ajudes municipals per a la rehabilitació d’edificis que n’inclouen l’eliminació de l’amiant.

Una qüestió que sovint s’ignora són les conseqüències que pot tenir d’aquí a uns anys la seva existència. Si bé la uralita que actualment està present al barri pot tenir un estat òptim, els experts assenyalen que cap al 2024 la major part d’aquest material entrarà en el seu procés de descomposició en exhaurir la seva vida útil. En el cas dels voltants del Poble-sec, el Port de Barcelona ha sigut el punt on més intoxicats s’han registrat per culpa de l’amiant.

El mapa de l’amiant

Encara que sembli sorprenent i la seva instal·lació estigui prohibida des del 2002 per una directiva de la Unió Europea, cap administració pública coneix l’envergadura del problema. Només l’Ajuntament de Barcelona treballa des del passat mes d’octubre en l’elaboració d’un mapa que censarà la quantitat d’amiant que hi ha a la ciutat. Tot i això, els responsables d’aquest projecte són conscients de les dificultats que tenen per determinar el seu abast, ja que el mapa s’està generant a partir de les fotografies per satèl·lit que proporciona Google Maps. Dit d’una altra manera, tots aquells elements d’uralita que no es veuen a vista d’ocell quedaran fora d’aquest cens.

Tal com va denunciar a Betevé el membre de la Comissió de Medi Ambient de la FAVB, Miguel Moreno, el consistori “està fent passar per cens una cosa que no ho és”, ja que no s’especificarà les condicions en què es troba l’amiant ni quedaran registrats els baixants, soterranis o jardineres. En la mateixa línia, la presidenta de la FAVB, Ana Menéndez, s’ha mostrat “farta” de “denunciar a la Guàrdia Urbana i a l’Ajuntament quan observem obres que no compleixen amb el protocol de retirada de l’amiant”.

Societat

Obre la residència del Poble-sec amb 240 llits per a malalts de Covid-19

La consellera Vergés anuncia l’adaptació d’altres espais per traslladar residents i així evitar el contagi de coronavirus

Publicat

on

Per

Vetllar per la salut dels més vulnerables. Aquest és l’objectiu del Govern de la Generalitat des del primer dia d’aquesta crisi sanitària provocada pel coronavirus. En aquest sentit, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat que aquesta setmana s’incorpora “una nova residència de gent gran a la ciutat de Barcelona amb una capacitat de 240 llits per a persones amb Covid-19”. Aquest espai ubicat al Poble-sec comptarà amb 141 habitacions distribuïdes en 8.000 metres quadrats. En un inici, s’obrirà amb 32 llits.

Vergés ha precisat que es tracta d’una “residència medicalitzada amb instal·lació d’oxigen en 66 llits” i que donarà capacitat de moviment a les residències d’on provenen les persones malaltes. De fet, ha explicat que s’adaptaran altres espais, com ara hotels, per aquelles persones que viuen en residències i que no estan malaltes de Covid-19 per poder-los aïllar de les residències de procedència perquè “són persones infectables” i evitar-ne, així, el contagi.

Per altra banda, aquests darrers dies el Departament de Salut ha augmentat el nombre de proves per detectar el coronavirus entre les persones que viuen en residències. “Estem augmentant les proves cada dia, fins ara ja són 10.434 les proves PCRs fetes”, ha informat Vergés. Per últim, la consellera Vergés ha reiterat la importància de quedar-se a casa per evitar el repunt de casos de coronavirus i ha recordat que els “laboratoris privats no haurien d’oferir tests de coronavirus ni a ajuntaments ni a empreses. Els tests han de passar pels protocols públics per a poder saber els resultats i millorar les estratègies per controlar aquesta epidèmia”, ha conclòs.

Continua llegint

Societat

Diari del coronavirus

Publicat

on

Per

Ja no em desperto amb els primers cotxes que circulen pel carrer. Ara, és el silenci que em desvetlla. Un silenci que m’arriba, m’embolcalla feixuc com un lladre que em visités de matinada i em deixés la seva targeta de presentació: soc aquí, com cada diumenge, cada dijous.

No compten els dies sinó els gestos. I les imatges agafen una importància poc habitual. Ara observo un vell amb més anys que jo córrer amb esforç i passes petites cap a la parada del bus. L’autobús l’esperarà. En aquests temps baixen del Tibidabo ànimes generoses i pugen de mar d’altres diabòliques.

A la nit el paisatge destacable són el guants de plàstic que campen damunt la vorera.

De nou a la cuina damunt la taula de marbre navega un cert desordre. El diari i el suplement, un bol amb escàs raim, una ceràmica que representa una gallina, unes tasses de cafè…

No tenim pressa per recollir el desori.

Ernest Millet Gómez

Continua llegint

Societat

Confinament (II)

Publicat

on

Per

El darrer model implementat de superilla va ser el del Poblenou, tot i que Gràcia en si ja és una superilla / Toni Hermoso Pulido

El bol curull de col-i-flor presideix la taula de marbre. I uns tomàquets per amanir, unes restes de raviolis que quedaren de l’àpat d’ahir. Encenem el llum, una bombeta que ens dóna escalfor lentament. I seiem a taula com si res no ens passés pel cap, com si avui fos un dia qualsevol: però passen massa coses a la ciutat.

El semàfor de davant de casa ha esdevingut decoratiu i ja ningú espera el permís per creuar el carrer. Potser cada cinc minuts baixa un cotxe pel carrer Balmes. Ha plogut bona part del dia. Una pluja mansa que l’escriptor Pla aplaudiria feliç, perquè era, segons que escrivia, l’aigua que calia per als camps. Busco un somriure, una paraula amable però em creuo amb poques persones que semblen que corrin cap al notari. Recullo l’última barra de pa al forn de santa Glòria. Des d’el primer dia de la crisi sanitària que m’atén la mateixa senyora. Té un aire d’absoluta normalitat, com si això del virus no anés amb ella.

Al vespre com a final de festa el nostre anònim veí ens regala Imagine i la veu de Lennon ressona per tota la plaça. S’aixequen braços i només ens falten les espelmes per arrodonir el final de la vetllada. Bé, hi tenim algunes llinternes que ens fan l’ullet. Comença a fosquejar i la ciutat semblarà més trista, com un dol immens que cau damunt nostre.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.