Connecta amb nosaltres

Esports

Del barri a la muntanya, l’afició inesborrable

El Foment Excursionista de Barcelona està arrelat al Poble-sec des dels seus orígens

Publicat

on

De la falda de Montjuïc als cims més elevats del món. Dels carrers del Poble-sec, als senders i camins més frondosos del territori. En pocs espais s’hi concentra tanta experiència entorn del món del muntanyisme. De fet, el Foment Excursionista de Barcelona és més que una entitat de les centenars que s’hi sumen a la trama urbana. Des del número 6 del carrer de la Creu dels Molers, els apassionats de la natura més salvatge no només planifiquen les seves excursions, sinó que també esdevenen una eina pedagògica pels excursionistes del futur.

«Actualment la gent es llença a la muntanya sense conèixer-la, creuen que amb els millors materials ja es poden calçar les botes i després ens trobem amb les desgràcies que llegim als mitjans de comunicació», critica el president del Foment Excursionista de Barcelona, Julià Mata. Amb aquesta contundència expressa la seva preocupació pel context que travessa la seva vocació. Entitats com la que ell presideix sempre han sigut les encarregades d’acompanyar als muntanyistes a formar-se i fer les excursions des de la prudència i els coneixements intrínsecs a l’espai natural. Ara, en canvi, Mata assegura observar com un món que sempre se l’ha respectat ha començat a patir per la inexperiència.

Una escola d’excursionistes

«Necessitem que la gent jove assumeixi uns coneixements, perquè la tecnologia no és suficient», subratlla. Des d’aquest punt de vista, Mata defensa el paper històric que han jugat les entitats excursionistes a l’hora de fer pedagogia. Una tasca que ve de dècades enrere i que ara tampoc vol que comporti cap medalla per ser de les primeres entitats d’aquest caràcter en fundar-se al país: «Vam ser unes quantes a Barcelona, no cal entrar en aquesta qüestió», resumeix humilment.

Actualment el Foment compta amb multitud de socis, molts dels quals conserven el carnet de quan els pares els van apuntar de ben petits. L’equip, però, no treballa només en una única àrea. «La riquesa és la quantitat d’activitats que s’hi fan», destaca el seu president. A dia d’avui l’entitat està dividida en diverses seccions, com ara senderisme, muntanya, escalda o esquí; en les quals alguns dels seus associats són capdavanters. La filosofia dels associats, però, asseguren que sempre és i sempre serà la mateixa: «Gaudir».

Fotografia | Foment Excursionista de Barcelona

Continua llegint

Esports

La moda dels ‘run clubs’ puja a Montjuïc

Almenys mitja dotzena de grups entrenen habitualment al barri i a la muntanya

Publicat

on

Cada dilluns, a les 19:30 hores, un grup de corredors es troba a les escales de la Font Màgica per pujar fins al castell de Montjuïc. És la sortida que els Barcelona Casual Runners anomenen ‘Monday is Montjuïc’ i es tracta d’una ruta d’entre 8 i 10 quilòmetres en una hora i en uns 300 metres de desnivell.

El grup, que funciona sobretot en anglès, avisa que no és una sortida per a principiants. Ells mateixos presumeixen de no haver suspès “ni una sola quedada” des que es va fundar el grup i tenen clar el seu estil: “Xerrar és una part essencial de totes les nostres sortides, però també suem molt”. El recorregut, però, canvia cada setmana: “El decidim el mateix dia… o senzillament seguim l’Olivier”, expliquen.

Aquesta trobada setmanal és una de les cares de la febre dels run clubs; grups que queden per córrer junts i que sovint acaben la sessió amb un cafè o una cervesa. N’hi ha només per a dones, d’altres que surten a trenc d’alba o de nit, altres centrats en sèries i ritme… i la majoria es concentren al front marítim, a l’Eixample o a l’entorn de la Ciutadella.

Al Poble-sec, però, la muntanya fa d’imant. Entre clubs d’atletisme, grups socials i gent que hi ve a entrenar, ZONA SEC n’ha comptabilitzat almenys mitja dotzena que corren de manera habitual per Montjuïc. El directori en línia de clubs socials de running, BCN Run Hub, en recull 24 a Barcelona, la majoria gratuïts i convocats per les aplicacions Instagram, Strava o Meetup. I alguns són multitudinaris, només els Casual Runners superen ja els 8.600 inscrits a Meetup.

 Qui hi corre?

No hi ha dades fiables que ajudin a quantificar quants són veïns locals i quants veïns estrangers, però el perfil internacional és evident. Dels 24 clubs del directori, una vintena porten el nom en anglès i només un, ‘Itinerari’, el té en català. N’hi ha que s’adrecen a comunitats concretes, com els nòmades digitals o els corredors de parla portuguesa.

I tampoc no tot és calçar-se les sabates i córrer. Els Casual Runners admeten que, després de la sortida, “alguns només venen per les begudes”. I les marques s’hi han apuntat: Oysho té run club propi i Adidas i Nike fan, també, quedades gratuïtes.

Un ‘run club’ de 47 anys

Però molt abans que aquest anglicisme es posés de moda, el barri ja tenia el seu. El Club Atlètic Running va néixer al Poble-sec el 1979 i es defineix com una entitat que “promociona la pràctica i la divulgació de l’atletisme popular”, sigui quin sigui el nivell o l’edat de cadascú. Cada juliol, per la Festa Major, organitza la Cursa Popular del Poble-sec, que sol reunir “diversos centenars de participants”, i el 2019, pels seus 40 anys, va estrenar un cros al voltant del castell. 47 anys després, encara corre.

Continua llegint

Esports

L’APA Poble-sec afronta el repte de consolidar-se a Primera Catalana

Després de dos ascensos i una bona temporada a Primera Catalana, el club vol mantenir el nivell amb el planter com a aposta principal, malgrat que comencen a pesar les dificultats: “No podem fer més amb els recursos que tenim”

Publicat

on

Després de dos ascensos consecutius i un bon debut a Primera Catalana, aquesta nova temporada el primer equip de l’APA Poble-sec buscarà consolidar-se en la categoria amb una fórmula que, fins ara, ha donat bons resultats: confiar en els futbolistes de la casa, encara que altres clubs disposin de més recursos.

El director esportiu del club, Javi Miró, no amaga que el llistó és alt: “Crec que aquest any serà una mica més difícil”, adverteix. Després de pujar de Tercera a Primera Catalana, Miró avança que repetir una bona temporada exigirà un esforç afegit.

De l’escola al primer equip

La recepta de l’APA no passa per buscar una plantilla nova cada estiu. “La gran majoria són xavals de la casa”, destaca el director esportiu. Són jugadors que han crescut amb els colors de l’entitat i que continuen vinculats a un projecte amb dificultats per competir amb els incentius econòmics d’altres equips. El segon amateur, que milita a Quarta Catalana, també s’alimenta del planter. Després de quedar-se a tocar de l’ascens el curs passat, el conjunt no renuncia a tornar-ho a intentar.

Ara bé, perquè els futbolistes arribin a dalt, primer han d’assumir el repte de multiplicar la seva dedicació. El club divideix el seu model en tres etapes: formativa, precompetitiva i competitiva. A la primera, les victòries estan en un segon pla i primen els valors i el respecte als rivals. Després creix l’exigència, fet que permet que cada any alguns joves facin el salt a les categories superiors, on la competició ja no és negociable.

En aquest sentit, enguany l’APA comença el curs amb prop de 500 esportistes i uns 25 equips, unes dimensions similars a les de la temporada passada. Entre les novetats hi ha la incorporació de la nova secció Walking Football Barcelona APA, destinat a homes de més de 60 anys que volen continuar gaudint del futbol, però caminant.

El futbol femení, en canvi, continua sent l’assignatura pendent. L’entitat manté tres equips femenins de futbol sala, però encara no ha pogut crear-ne un de futbol onze. “No l’aconseguim fer”, lamenta Miró, qui destaca la fam i la capacitat de seducció de clubs més grans a l’hora de captar-les. Precisament, aquesta manca de continuïtat ha provocat que les noies que sí que s’anaven a quedar al club, hagin hagut de marxar aquesta temporada perquè no eren suficients per a confeccionar un equip.

Si bé l’APA manté múscul esportiu i social, el director esportiu creu que les ajudes municipals no avancen al mateix ritme. “No podem fer més amb els recursos que tenim”, afirma. El repte, per tant, serà continuar fent camí a Primera Catalana sense trencar el fil que uneix l’escola amb el primer equip.

Fotografia | APA Poble-sec

Continua llegint

Esports

La Satàlia, portada d’un atles mundial d’estadis

‘The World Atlas of Football Stadiums: 1000 Iconic Grounds & Their Stories’, és obra del periodista britànic, John Gillard, i l’ha publiat l’editorial novaiorquesa Rizzoli

Publicat

on

Qui li hauria dit a un barceloní que, passejant per Nova York, es trobaria un llibre amb el camp de la Satàlia com a portada. Es tracta de The World Atlas of Football Stadiums: 1000 Iconic Grounds & Their Stories, del periodista britànic John Gillard i publicat per l’editorial novaiorquesa Rizzoli. El volum exposa els mil camps més emblemàtics del món, i s’hi acumulen rareses de tota mena: des d’un camp escocès amb pista de curses de cotxes fins a un amb vistes paradisíaques. Tot això amb una breu fitxa per a cadascun i sense distingir entre futbol masculí i femení ni entre l’elit i els amateurs. I d’entre tots, per encapçalar la coberta, l’autor va triar un modest camp municipal del Poble-sec.

Un camp amb gairebé 100 anys d’història

Inaugurada el 1936 a la falda de Montjuïc, a uns 80 metres sobre el mar, la Satàlia és un camp amb vistes a tota Barcelona. Té un aforament de 1.000 espectadors i dos terrenys de gespa artificial que fa anys van substituir la vella sorra. Hi juguen entitats arrelades al barri, com la UE Poble Sec, l’Atlètic la Palma i el CE APA Poble Sec. El camp pren el nom del petit nucli de la Satàlia, conegut com “el poble de Montjuïc”: un dels racons menys coneguts de la ciutat, amb cases centenàries i carrers costeruts.

Que un editor de Nova York l’hagi triada entre mil per obrir el llibre és la prova que no cal travessar l’Atlàntic per trobar un camp de llegenda, n’hi ha prou d’enfilar-se a la muntanya.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025