Connecta amb nosaltres

Política

L’independentisme guanya a Europa

Publicat

on

La bona salut política d’una societat és mesura en la seva capacitat d’optar per determinats posicionaments polítics segons les circumstàncies. Si bé el més senzill de suposar serien els paral·lelismes entre els resultats de les municipals i les europees, en el cas del Poble-sec sembla fins i tot que hagi votat un altre barri. Això sí, prop de 200 persones van decidir no participar en aquesta (fet que va situar la participació en un 58,5%).

El resultat més paradigmàtic: el de JxCAT. De quedar cinquens a les municipals, a conquerir la primera plaça gràcies a l’efecte Carles Puigdemont. Fins i tot el president a l’exili ha superat per prop de 300 escrutinis a la llista d’ERC, liderada per l’empresonat Oriol Junqueras. Per darrere de tots dos: la llista del socialista de Josep Borrell, que en tots dos comicis s’ha consolidat al tercer lloc del podi. Aquest bronze, però, resulta ben curiós: si bé a les municipals 2.568 veïns han optat per Jaume Collboni, a les europees 2.960 ho han fet per Borrell.

El protagonista liquidat a les europees l’han pres els candidats d’Unides Podem. Només la meitat dels poblesequins que han donat suport a Ada Colau també ho han fet a Maria Eugenia Rodríguez (tot i que Ernest Urtasun era la veritable cara visible de la candidatura). Per últim, destacar que un perfil de votant de C’s a les municipals ha preferit validar la línia clàssica del PP a les europees. Suport, però, insuficient per aixecar els mals resultats d’uns populars que s’han deixat la meitat dels seus votants del 2014.

Política

L’Ajuntament defensa haver desplegat el Pla de Barris, tot i retallar-ne 10 ME

Publicat

on

Dels 300 milions d’euros que l’Ajuntament havia de destinar als 27 plans de barri de Barcelona, al Poble-sec només li han pertocat 1,2 milions. Així ho ha confirmat el consistori a ZONA SEC, després de l’article publicat al número 269 de setembre on s’analitzava la retallada efectuada pel Govern de l’alcalde, Jaume Collboni, al Pla de Barris poblesequí.

Ara, amb el pressupost a la mà, es pot confirmar que la tisorada supera els 10 milions d’euros, ja que l’anterior Pla de Barris va comptar amb una dotació econòmica d’11,4 ME (una mica més del que estava inicialment previst segons l’Informe sobre el desplegament del Pla 2021-2024 del Consell Assessor del Pla de Barris).

Tanmateix, fonts municipals defensen que es manté “tot el paquet educatiu”. Una informació que ja va avançar aquest mitjà de comunicació i que es basaria en la continuïtat de quatre projectes educatius: la Caixa d’eines, l’Extra extra, el Menjallibres i el Prometeus.

El que aleshores les mateixes fonts no van explicar és que està previst introduir un nou projecte cultural, el Biblioteques escolars en acció, destinat a donar impuls a les biblioteques dels instituts, o que continua en marxa el FAC (el programa de rehabilitació de finques d’alta complexitat). Pel que fa al Concilia o als educadors educatius, asseguren que aquests ja s’han integrat en la cartera municipal.

Les entitats, decebudes

Desenes d’entitats s’han reunit aquest 27 d’octubre a la Coordinadora d’Entitats per exigir al Govern municipal informació al voltant del Pla de Barris. A més, reclamen comparar amb xifres els dos plans de barri que s’han implementat al barri. És a dir, l’anterior de 2021 – 2024 i l’actual.

Cal recordar que les mateixes entitats locals han assegurat que, en cap moment, el consistori els ha citat al llarg de l’actual mandat de Jaume Collboni per preguntar-los i analitzar plegats el desplegament del nou programa. “No hi ha hagut reunions, no tenim cap mena de notícia aquest mandat, com si no hi hagués Pla de Barris”, relatava el president de l’AVV del Poble-sec, Sergi Gàzquez, fa un només un  mes.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Política

El Govern del PSC retalla a mínims el Pla de Barris sense donar explicacions

Malgrat incloure a l’inici el Poble-sec dins del programa, “per un tema de pressupost i barem, finalment no va entrar com a barri seleccionat”

Publicat

on

De ser presentat el juny del 2024 per l’alcalde, Jaume Collboni, com “un dels plans més importants que marcaran aquest mandat”, a pràcticament el no-res. Aquest ha estat el destí del Pla de Barris del Poble-sec. Només cal fer una ullada al web d’aquesta mesura de govern per adonar-se que al Poble-sec l’han buidat de contingut. De fet, gairebé l’han esborrat del mapa: “No existent”, detalla.

A diferència d’altres iniciatives de l’Ajuntament que també s’anuncien a bombo i plateret i que després no venen a ser res més que fum, el Pla de Barris sí que és (o havia de ser) una mesura que impactés directament sobre el barri, amb millores als carrers i la posada en marxa de plans socials. La realitat, però, és que ha quedat reduït a quatre projectes educatius.

Si bé Collboni va anunciar el Pla de Barris 2025-28 com “el més ambiciós” que ha tingut mai Barcelona, amb 300 milions d’euros de pressupost per als 27 barris escollits (o 26, si es descompta el Poble-sec), la realitat ha posat al seu lloc el discurs de l’alcalde.

El Pla s’ha esfumat

Pràcticament ningú sap què ha passat amb el Pla de Barris del Poble-sec. De fet, preguntats per ZONA SEC, membres del propi executiu socialista al districte desconeixen què se n’ha fet. En paral·lel, a les entitats tampoc se’ls ha dit en cap moment que el pla al final no s’executaria: “No hi ha hagut reunions, no tenim cap mena de notícia aquest mandat, com si no hi hagués Pla de Barris”, relata el president de l’AVV del Poble-sec, Sergi Gàzquez.

En la mateixa línia, el vicepresident de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Hatim Azahri, denuncia que els ha mancat “molta informació” i es pregunta “a on han anat aquests 300 milions per revertir desigualtats? Quants ens tocaven al Poble-sec?”. Cal recordar que, precisament, aquesta mesura estrella del govern del PSC tenia com a objectiu “reforçar els barris més vulnerables de la ciutat, perquè cap barri quedi enrere del progrés i de la prosperitat”, segons el mateix Collboni.

Ara bé, tal com ha pogut saber aquest mitjà de comunicació, només sis mesos després de presentar-lo, l’Ajuntament va comunicar en una reunió que finalment no l’executarien. Una sentència que ha quedat confirmada per fonts de l’entorn de la regidora de Pla de Barris, Sara Belbeida: “Per un tema de pressupost i barem finalment el Poble-sec no va entrar com a barri seleccionat”.

L’objectiu de combatre la desigualtat desapareix

En la mateixa roda de premsa de presentació, l’aleshores regidor de Pla de Barris, Lluís Rabell, assegurava que aquest tindria una “vocació d’empoderament social”. “A partir de setembre i octubre [de 2024] farem els processos participatius en els diferents barris”, afegia. Unes trobades que havien de servir per acabar de “construir i dissenyar” els projectes “amb els propis actors dels barris”. La realitat, però, és que “no hi ha hagut cap reunió”, sintetitza Gàzquez, qui creu que els socialistes en realitat s’han volgut distanciar de la idea de Pla de Barris, precisament perquè emana del mandat de l’alcaldessa, Ada Colau.

Des de Barcelona en Comú, partit impulsor de l’anterior Pla de Barris, la consellera Carolina López ho té clar: “Això ha estat una decisió política”.

La decisió de no continuar amb la inversió posa punt final als programes de cohesió social

Des de Barcelona en Comú, la consellera encarregada de seguir el Pla de Barris, Carolina López, assenyala que la desaparició del pressupost que es va engegar en el mandat passat (quan es va posar en marxa el primer Pla de Barris), ha suposat que “molts projectes hagin desaparegut o no hagin sigut substituïts”. “Els més importants eren els programes per facilitar la cohesió veïnal; això s’ha perdut completament”, lamenta.

Un exemple de les iniciatives que va impulsar el primer Pla de Barris, i que després va deixar de rebre finançament municipal, és el Gresola Cultural. El seu objectiu era vincular els centres educatius amb el teixit associatiu i els equipaments culturals de Montjuïc. En aquest cas, però, Hatim Azahri explica que la Coordinadora d’Entitats va saber trobar una nova línia econòmica a través de la Generalitat per mantenir-lo viu. Altres programes, en canvi, no han tingut la mateixa sort.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Política

Els pressupostos de 2026 només contemplen una partida pel Teatre Arnau

Publicat

on

Els pressupostos municipals de Jaume Collboni per al 2026 afronten la seva fase final de negociació i situen l’emergència habitacional com a eix central. Al Poble-sec, aquesta problemàtica és especialment visible: cada dilluns, les assemblees del Sindicat d’Habitatge reuneixen desenes de veïns afectats, mentre al carrer Concòrdia un cartell gegant denuncia la lluita d’un bloc contra un fons voltor que vol expulsar el veïnat. Els comptes, que ascendeixen a 4.180 milions d’euros, han rebut aquest 16 d’octubre el suport inicial d’ERC i els comuns, amb qui el govern socialista continua les negociacions en marxa per garantir l’aprovació definitiva.

Encara no s’han concretat gaires inversions per barris, però sí una de clau per al Poble-sec: 11 milions d’euros per rehabilitar el Teatre Arnau, tancat des de fa 25 anys i ara amb el projecte aprovat. De fet, les obres ja han començat a l’estiu. Més enllà d’això, pel districte de Sants-Montjuïc només s’ha confirmat la renovació de la plaça de l’Olivereta, tot i que s’espera que pròximament es defineixin més actuacions. Les demandes d’ERC i comuns podrien resultar decisives per determinar quines millores arribaran finalment al barri.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025