Connecta amb nosaltres

Societat

Barcelona supera els habitants de 1991

Un de cada cinc residents té nacionalitat estrangera. A Barcelona estan empadronades 333.516 persones estrangers de 179 nacionalitats

Publicat

on

La població empadronada a Barcelona a 1 de gener de 2019 situa en 1.650.358 persones els residents a la ciutat, la xifra més elevada des del 1991. Un increment en termes absoluts de 21.422 persones en l’últim any. L’increment de la població es deu a l’increment dels fluxos migratoris atès que el creixement natural de la població durant el 2018 va ser negatiu (les defuncions superen els naixements).

Pel que fa a l’origen de la població, destaca que gairebé la meitat dels residents de Barcelona han nascut fora de la ciutat (49.9%). Això ha fet que el nombre de residents nascuts a la ciutat assoleixi el valor mes baix (50.1%). De les gairebé 434.000 persones residents a Barcelona que han nascut a l’estranger, un 28,7% té nacionalitat espanyola, bé sigui per naixement o perquè l’han adquirit amb posterioritat.

Per nacionalitats, un de cada cinc residents té nacionalitat estrangera. A Barcelona estan empadronades 333.516 persones estrangeres de 179 nacionalitats. Aquesta xifra, que representa un 20,2% de la població resident total i suposa un màxim tant en termes absoluts com relatius de la història recent de la ciutat.

Italians, xinesos i pakistanesos

La nacionalitat més nombrosa és la italiana (36.276 persones), situant-se molt per davant de la xinesa (21.658). Els residents de nacionalitat pakistanesa arriben a 20.643 i se situen en tercer lloc. D’altra banda si ens fixem en el país de naixement de les persones residents, 433.846 persones han nascut a l’estranger, la qual cosa representa un 26,3% del total de residents a la ciutat. El tres principals països de lloc de naixement del residents a Barcelona són Argentina, Perú i Equador.

Un 42,2 % dels estrangers que viuen a Barcelona tenen estudis universitaris o un cicle formatiu de grau superior. Per continents, els estrangers més representats són europeus i americans. Al llarg del 2019, els col·lectius que més residents empadronats han sumat són Itàlia (+4.776), Veneçuela (+2.249), Hondures (+2.202), Colòmbia (2.098) i França (+1.680). Els increments de residents procedents de Veneçuela, Hondures i Colòmbia coincideixen amb les principals nacionalitats de procedència dels sol·licitants d’asil i refugi a Barcelona. El districte amb més població estrangera l’any 2018 és l’Eixample amb 61.546 residents estrangers, seguit de Ciutat Vella amb 52.214 i Sant Martí 45.556.

Naixements i defuncions

Pel que fa als moviments demogràfics, durant el 2018 Barcelona va registrar al padró 12.889 altes per naixement i 15.238 baixes per defunció. El nombre de naixements es va reduir un 4,7% l’any 2018, mentre que la taxa de natalitat es va situar en un 8‰, la més baixa des de 2003.

Principalment, Barcelona importa adults joves procedents de l’estranger. Del total d’altes per immigració (102.314 persones) un 16,3% tenen origen a la resta de Catalunya, un 9% a la resta d’Espanya, i el 74,7% procedeix de l’estranger. El perfil predominant dels emigrants correspon a persones joves que van majoritàriament a la resta de Catalunya i a la resta d’Espanya. Continua augmentant el nombre de persones que canvien de domicili dins de la ciutat.

REDACCIÓ (Font: Ajt. BCN)

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Societat

Més que Cures fa un any i busca noves sòcies

Participaran en la segona Fira d’Economia Social del barri

Publicat

on

Fa un any es va constituir Més que Cures en el si de la xarxa Cooperasec, que treballa per a la promoció de l’economia social i solidària al Poble-sec. Es tracta d’una associació de dones expertes en la cura i el benestar de les persones i ofereixen serveis de neteja de la llar, cangurs, acompanyament a persones grans i dependents i altres serveis domèstics. El projecte va néixer després d’haver fet un estudi de diversos sectors econòmics al barri, en el qual es va detectar que l’àmbit de les cures era un sector precaritzat i ple de necessitats.

Obertes a noves sòcies

Al moment de constituir-se, Més que Cures estava format per 10 sòcies fundadores que van començar el projecte des de zero: “Vam reflexionar juntes sobre el nostre projecte i els seus valors, vam començar a donar-nos a conèixer i a participar en espais i debats”, expliquen. Actualment, són 7 sòcies i busquen noves persones que vulguin associar-se: “És un projecte d’autogestió col·lectiva obert a persones de l’àmbit del treball de la llar i del treball familiar (cuidadores), que podran treballar i gestionar-se la seva pròpia feina”, diuen des de l’entitat. A més dels serveis que ja ofereixen actualment, estan desenvolupant noves ofertes com ara la neteja ecològica i espais de cures a infants per a les entitats.

El projecte està molt enxarxat, treballen amb altres cooperatives i col·lectius afins, com la xarxa comunitària del barri. En el marc de la segona Fira d’Economia Social del Poble-sec, que tindrà lloc el 5 d’octubre a la plaça del Sortidor, organitzen un debat i crearan un espai de trobada per a totes les iniciatives que tenen coses en comú amb Més que Cures, com Sindillar, Mujeres Pa’lante o Baixem al Carrer.

Continua llegint

Societat

El cervell de la nova extrema dreta italiana, convidat a fer cerveses

Regentada per un ultra, la Cerveseria Abirradero ha sigut l’escenari des d’on Diego Fusaro ha intentat convèncer als veïns de les seves tesis neofeixistes

Publicat

on

Històricament els bars i les tavernes eren els espais des d’on els líders polítics oferien els seus mítings. Entre cerveses i copes, el discurs es feia més proper, directe i convincent. Una tàctica que, si bé pot semblar llunyana, algunes formacions polítiques han recuperat en les darreres campanyes electorals. Ara bé, fins ara mai cap local del Poble-sec havia acollit una conferència d’un ideòleg d’extrema dreta (almenys, que hagi transcendit a l’esfera pública). Més ben dit, fins al passat 19 de setembre.

La Cerveseria Abirradero ha sigut l’escenari des d’on el cervell de la nova extrema dreta italiana, Diego Fusaro, ha tractat d’expandir entre el veïnat les seves tesis neofeixistes. Mentre que la conferència va rebre l’innocent nom de No només de pa viu l’home. Ser, aliment i producció, rere la seva organització hi havia el propietari de la cerveseria i responsable d’Agrocerveart, la corporació de cervesa artesana que opera al local.

En aquest sentit, EL TEMPS ha revelat que la persona que regenta l’Abirradero és Nereo Garbin, un antic regidor de Vizenza (Itàlia) que havia militat a l’extrema dreta del Vèneto, lligada als orígens de la Lega de Matteo Salvini. De fet, l’any 1987 Garbin ja va participar com a fundador de la Union del Popolo Veneto (antecedent llunyà de la Lega).

Fusaro – Salvini

Tot i que a Espanya és pràcticament desconegut, a Itàlia Diego Fusaro és una de les veus més mediàtiques de l’extrema dreta propera a l’ultradretà Matteo Salvini. De fet, Fusaro acostuma a signar articles a la revista de l’organització neofexista Casa Pound, la qual va servir de referència als neonazis de la capital de l’Estat per crear l’Hogar Social Madrid. Ara bé, quina és l’arma que fa servir per convèncer a les classes populars? Una barreja dels ideals marxistes i anarquistes, però bastits amb la ideologia de l’extrema dreta. Dit d’una altra manera, Fusaro es dedica a impregnar de feixisme els discursos de la classe treballadora per fer-lo més digerible.

Continua llegint

Societat

Aturat el desnonament de sis famílies al Bloc Llavors del carrer Lleida

L’edifici és propietat del fons d’inversió finlandès Vauras Investment SL, que compta amb una cinquantena de pisos a Barcelona

Publicat

on

El passat dijous 10 d’octubre es va aturar el quart intent de desnonament de les sis famílies que ocupen l’anomenat Bloc Llavors del carrer de Lleida, 38. Una vuitantena de persones van passar la nit anterior atrinxerades a l’edifici, ja que sabien que a primera hora es produiria l’actuació dels Mossos. Segons expliquen fonts del Sindicat de Barri del Poble-sec –un dels col·lectius que van liderar l’acció de resistència veïnal– a les 6.10 h del matí van arribar sis furgons de l’Àrea de Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra (BRIMO), bloquejant la zona mentre desenes de ciutadans (gairebé 200 persones en total) miraven d’impedir el desnonament. Unes hores més tard, van arribar cinc furgons més de la policia i aleshores es van produir càrregues i moments de tensió que es van saldar amb la detenció d’una activista del Sindicat d’Habitatge del Raval. La noia ja ha estat alliberada i des del Sindicat denuncien que la detenció va ser “per motius racistes i sense cap mena de fonament”. Unes hores més tard, es va aturar el desnonament per una ordre judicial i els veïns que formaven part de la resistència ho van celebrar al crit de “sí, se puede”.

Què és el Bloc Llavors?

El 30 de juliol de 2017 es va dur a terme l’okupació dels sis pisos del carrer de Lleida, 38 amb el suport del col·lectiu de defensa del dret a l’habitatge Obra Social Barcelona. L’edifici és propietat del fons d’inversió finlandès Vauras Investment SL, que compta amb una cinquantena de pisos a Barcelona. Actualment, al Bloc hi viuen sis famílies, dues de les quals són mares solteres amb fills al seu càrrec i totes elles en situació de manca d’alternativa habitacional.

Des del Sindicat de Barri del Poble-sec diuen que, en aquests moments, no hi ha prevista una nova data de desallotjament de l’edifici, però que probablement es produirà en unes setmanes “si no hi intervé l’administració pública”. Una de les possibilitats que temen és que aquesta vegada pugui ser un desnonament amb data oberta.

Fotografia | Sindicat de Barri

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.