Connecta amb nosaltres

Societat

La percepció de la (in)seguretat

Les dades en obert dels Mossos d’Esquadra permeten fer-se una idea sobre quin és el mapa delictiu del districte i com ha evolucionat en els darrers anys

Publicat

on

Barcelona, ciutat insegura? El que semblava un clàssic debat de cara a les eleccions municipals, s’ha instal·lat a la ciutat durant tota la temporada estival. El bombardeig informatiu de fets delictius i la construcció de determinats discursos polítics no fa més que generar una percepció d’inseguretat difícil d’esborrar. Ara bé, aquesta sensació està justificada per l’increment dels delictes, o és només fruit del clima mediàtic? Es cometen més delictes que en altres anys? Fins a quin punt l’incivisme l’englobem dins de la inseguretat?

Construir discursos en matèria de seguretat és d’allò més senzill. Tothom pot ser cap de la policia, conseller d’Interior o entrenador del Barça, però el que cal analitzar atentament són les dades reals que recullen els Mossos d’Esquadra. I no, el fet que la inseguretat sigui el principal problema dels veïns de Barcelona segons els baròmetres municipals no és una qüestió objectiva. Tot al contrari, al final la subjectivitat de l’opinió pública està estretament lligada amb el que es parla als mitjans de comunicació.

Les dades

Per tal de radiografiar fins a quin punt el Poble-sec és més (in)segur respecte al passat curs, el ZONA SEC ha indagat en el Mapa Delinqüencial que ha elaborat el cos dels Mossos d’Esquadra, amb la col·laboració de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Una base de dades oberta a tota la ciutadania que permet observar com han evolucionat els delictes a cada territori. En aquest cas, l’esglaó territorial més baix que permet analitzar l’eina és l’Àrea Bàsica Policial de Sants-Montjuïc. Dit d’una altra manera, el districte sencer (sense possibilitat de saber al detall les xifres del Poble-sec).

Per analitzar les dades, hem de tenir en compte que Sants-Montjuïc és un dels districtes més poblats de Barcelona amb més de 184.000 ciutadans empadronats. Per tant, en funció de la temporada la xifra es pot quedar o curta, o molt curta (no contempla ni persones que hi vénen a treballar, ni turistes que hi pernocten). En aquest cas, el període analitzat i comparat és el primer semestre de 2018 i 2019.

Lesions vs robatoris

Un cop endinsats en matèria delictiva, cal posar de relleu dues tendències: per una banda els delictes de lesions, on se subscriuen les baralles i la violència de gènere, han disminuït en un 5% en només un any, tot i que de mitjana cada dia es denuncia més d’un cas a la comissaria del districte. En la mateixa línia, les temptatives d’homicidi també han anat a la baixa, tot i tractar-se de casos molt més aïllats. Mentre que l’any passat entre gener i juny van produir-se cinc intents d’homicidi, enguany s’han produït dos.

43 furts al dia al districte

En canvi, on sí que ha crescut l’ús de la violència física ha sigut en els robatoris. Els robatoris amb força s’han incrementat un 3% i a finals del mes de juny ja s’havien registrat fins a 561 delictes en aquesta matèria (gairebé una vintena més que el 2018). A diferència del que contempla l’imaginari col·lectiu, però, aquest tipus de robatori són una petita part dels que es duen a terme (la majoria de vegades els lladres aprofiten les distraccions per apropiar-se de l’aliè). És aquesta darrera dada la que sí resulta preocupant: d’un any a l’altre els furts s’han disparat un 16% i de mitjana es produeixen prop de 43 furts/dia al districte. Si comparem els furts del 2019 amb els del 2012, la comparativa encara resulta més agressiva, ja que el nombre de casos denunciats s’ha multiplicat per quatre.

Potser en un 400% com l’anterior delicte no ha augmentat, però de seguir la tendència podria ser plausible: el delicte que més ha crescut d’un any a l’altre ha sigut el de robatori amb violència i/o intimidació. Mentre que al 2018 es van interposar 544 denúncies, en els sis primers mesos del present any han sigut 752 (+38%). Per últim, quin altre delicte ha crescut de forma prou rellevant? El de les estafes. Pràcticament cada dia sis veïns de Sants-Montjuïc són estafats, un 15% més.

Els vehicles, trofeu preuat

 

Quan es pensa en robatoris sovint s’atribueix el fet delictiu a sostraccions de carteres, telèfons mòbils, rellotges, etc. Però tot i que els vehicles potser han caigut en l’oblit dins del que imaginem com a robatoris habituals, aquests encara són una delicatessen per als lladres. Sí, la xifra és molt menor a la dels furts, però els robatoris a l’interior del vehicle encara són considerables (i això que els casetes ja han passat de moda). Només aquest any s’han produït de forma diària tres robatoris d’aquestes característiques al districte (tot i que han baixat un 8% respecte a l’any anterior).

En canvi, els que han pujat de forma sostinguda han sigut els robatoris de vehicles sencers, de manera que si en els sis primers mesos de 2018 els lladres es van emportar fins a 189 vehicles de Sants-Montjuïc (entre cotxes, motos, ciclomotors, furgonetes, etc.), aquest any han sigut 257, un 25% més.

Segons les dades estatals del Ministeri de l’Interior, els cotxes preferits pels lladres són els SUV o tot terrenys. El motiu? Són cotxes que estan de moda i a més cada cop existeix més demanda per part dels conductors a causa de la seva versatilitat. Per marques, les preferides són les alemanyes, seguides per les japoneses, britàniques i sueques. En alguns casos, els robatoris de cotxes es realitzen per a cometre altres delictes o simplement per a divertir-se amb ells a curses il·legals. Ara bé, si l’objectiu és aquest, els vehicles robats acostumen a ser més antics, apunten.

Fotografia | Mossos d’Esquadra

Societat

La crisi i la solidaritat del barri

Xarxes de suport mutu, recollida d’aliments, atenció a gent gran i infants i moltes accions per pal·liar els efectes de la Covid-19

Publicat

on

En temps difícils les persones poden treure el millor de si mateixes. Això s’ha demostrat en les nombroses iniciatives que han emergit arreu de Catalunya, i també als barris. El Poble-sec i el seu veïnat ha estat a l’altura en aquestes circumstàncies insòlites que encara estem vivint. Un bon exemple d’això és la Xarxa de Suport Mutu; des que el govern va decretar l’estat d’alarma, diversos veïns del barri es van unir en un grup que tenia el repte d’atendre als més vulnerables. Algunes de les persones que s’hi van sumar ja formaven part d’entitats del barri, però moltes altres era la primera vegada que formaven part d’una iniciativa veïnal. Es van organitzar mitjançant l’eina de missatgeria instantània Telegram i es van posar mans a l’obra: “Vam decidir centrar-nos en la gent gran, malalta o amb alguna discapacitat que impedia sortir de casa. Fer-los la compra, recollir medicaments a la farmàcia, ajudar-les a llençar les escombraries o treure a passejar el gos”, explica Sandra Salvador, una de les impulsores de la xarxa.

No tothom, especialment la gent gran, disposa de Telegram, així que van optar per penjar cartells en diferents idiomes als carrers, comerços i portals, amb un contacte per a qui necessités suport. Arran d’aquestes connexions entre veïnat, han anat sorgint noves iniciatives, com ara el grup per cosir mascaretes o una campanya de donacions d’ordinadors per als nens i adolescents del barri que havien de fer les classes online. Durant la crisi, la xarxa ha aplegat més de 500 veïns i s’han atès més de 200 persones amb necessitats. Ara, que sembla que el pitjor ha passat, Salvador diu que l’objectiu és “consolidar una xarxa veïnal sòlida i estable que es mantingui en el temps i esdevenir un barri més comunitari i solidari, més proper i habitable, obert a tothom que vulgui participar i involucrar-se”.

Sindicat de Barri i Cooperasec

La Xarxa de Suport Mutu s’ha complementat amb iniciatives que ja existien al barri per atendre qüestions laborals, d’habitatge, de recollida d’aliments, d’acompanyament a gent gran o d’atenció a la infància. El Sindicat de Barri ha estat a primera línia en la lluita pel dret a l’habitatge. Han estat oferint informació i assessoraments sobre la vaga de lloguers i han seguit aturant desnonaments, com el del 2 de juny a Nou de la Rambla. També des de La Base, el Comitè Revolucionari d’Aliments s’ha convertit en un punt de trobada entre voluntariat i persones amb més necessitats a partir de l’experiència de la Xarxa d’Aliments del Poble-sec.

La Xarxa Cooperasec ha contribuït a pal·liar la crisi econòmica i social activant un punt d’acompanyament per donar suport a iniciatives cooperativistes i d’economia solidària: “Hem acompanyat a El Petit Molinet, La Raposa del Poble-sec, l’Ateneu d’Oficis, La Xispa, el Menjador de La Base, Més que Cures i Barrinar cap a la Sostenibilitat”, diuen. A més, han obert un correu (cooperasec@gmail.com) per rebre propostes de veïns que vulguin engegar iniciatives per cobrir les necessitats del barri des dels valors i la praxi de l’economia solidària.

Moltes entitats involucrades

Entitats com Bona Voluntat en Acció, els Castellers, les Parròquies o la Fundació Pere Tarrés també han sumat forces, sota el paraigua de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, per fer front a les necessitats sorgides arran de la crisi. Des del començament de la quarantena s’ha organitzat una xarxa de locals de recollida d’aliments, s’han fet lots i s’han repartit a famílies vulnerables, arribant a més de 800 famílies: “També hem obert un compte corrent on han arribat milers d’euros per reforçar els lots alimentaris amb la compra de llet i altres productes de primera necessitat. I hem complementat els lots amb productes de neteja de la llar i d’higiene personal”, diu Antoni Reig, president de la Coordinadora. A més, s’ha recollit i repartit material escolar per als infants de les escoles del barri, al centre socioeducatiu de la Fundació Pere Tarrés i a l’Espai Infant de la Coordinadora. El grup de dones Cosidores del Poble-sec ha fet mascaretes que s’han repartit per entitats i gent del barri i, des de la Coordinadora, els hi han portat material a domicili per seguir cosint.

Info sobre projectes de suport veïnal a: xarxapoblesec.orgsinicatdebarri.orgcooperasec.barripoblesec.org i poblesec.entitatsbcn.net

Continua llegint

Societat

446 veïns contagiats de Covid-19

Segons estimacions del Departament de Salut, més de 1800 veïns que viuen a la falda de Montjuïc també es podrien haver infectat

Publicat

on

El coronavirus també s’ha encebat amb el veïnat del Poble-sec. Segons les dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, des que van començar els registres de la pandèmia s’han confirmat 446 casos positius entre els usuaris de les dues àrees de salut que s’estenen pel barri. Més concretament, a la zona sanitària est que cobreix la trama urbana des del carrer de la Creu dels Molers fins al mar, s’han detectat 170 casos i al sector que va des del mateix carrer fins a la Gran Via (comptabilitzant tot el barri de la Font de la Guatlla), s’han acumulat 276 positius a les proves PCR.

Com ha esdevingut plausible, no a tothom se li ha practicat el test del coronavirus i fins i tot moltes persones han mort amb simptomatologia, però sense passar a formar part de cap llista oficial. Tot i això, la Generalitat també ha passat a publicar les dades de les persones potencialment afectades pel virus i a les que no se’ls ha fet cap prova. En aquest cas, se sospita que al Poble-sec i a la Font de la Guatlla 1843 veïns més s’han pogut contagiar al llarg de tota la crisi sanitària.

Control telemàtic

Per tenir-los controlats, els professionals dels Centres d’Atenció Primària els han fet (i els fan) un seguiment telemàtic del seu estat de salut. Mentre que a la zona més propera a la Gran Via s’ha pressuposat que hi havia 1085 veïns contagiats, al sector mar aquests han sigut 758 fins a tancar l’edició d’aquest mes. El que no s’ha fet públic per part de l’administració nacional és el nombre de veïns que han perdut la vida a escala poblesequina.

El conjunt de dades no s’allunyen de la realitat que ha travessat la ciutat, ara circumscrita com una única regió sanitària amb tota la seva àrea metropolitana. En aquest cas, el fet de passar a la Fase 2 del desconfinament ha permès superar part de les franges horàries, poder-se reunir fins a 15 persones, poder anar a veure a familiars a les residències o consumir a l’interior dels locals de restauració respectant el 40% de l’aforament, entre altres mesures.

Continua llegint

Societat

Poblesequins que fan història

Publicat

on

El ple del Districte de Sants-Montjuïc ha proposat l’atorgament aquest any de la Medalla d’Honor de Barcelona a la mestra i escriptora poblesequina Júlia Costa, qui l’any passat va ser co-pregonera de la Festa Major del barri. Costa és una coneguda cronista de la vida quotidiana al Poble-sec. És autora de relats per a joves, llibres de poemes i novel·les de ficció i col·labora amb el Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC), la revista Tot Història i el ZONA SEC, a banda d’alimentar diversos blocs dedicats a la història i la cultura del barri. “Aquest reconeixement m’ha fet molta il·lusió, ja que em sento molt vinculada a la meva ciutat i al barri. Hi he nascut, hi he viscut, hi visc i he participat en moltes activitats i entitats del Poble-sec durant tota la meva vida. Fa vint anys que reivindico i difonc la seva història i Barcelona i el Poble-sec són molt presents en tota la meva obra literària, tant en la poesia com en la narrativa”, explica l’homenatjada.

Encara hi ha més. El jurat de la vintena edició dels Premis Ràdio Associació ha distingit amb el Premi a millor professional a Benet Iñigo, pel seguiment del judici del Procés que va ocupar gran part del 2019. Iñigo forma part de l’equip d’informatius de RAC1 des del 2010. A més, és un dels fundadors dels Castellers del Poble-sec, autor del llibre Pit i Amunt! i durant un temps va ser el cap de colla dels Bandarres i també redactor del ZONA SEC. Enhorabona als dos!

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.