En el número anterior explicàvem la història de l’edifici de Blai, 34, fins al moment de l’obertura de la Biblioteca del Poble-sec.

Uns mesos abans, es planteja quin nom haurà de portar el nou equipament. El Centre de Recerca Històrica del Poble-sec, CERHISEC, en un article a ZONA SEC del mes de febrer, proposa recordar un jove fotògraf del barri, nascut als anys 20, que havia estat al camp de concentració nazi de Mauthausen, n’havia sobreviscut i havia estat l’únic testimoni espanyol al judici de Nuremberg contra els responsables dels camps d’extermini. El seu nom era Francesc Boix. Gràcies a les fotografies que va aconseguir amagar fora del camp, les imatges van esdevenir un testimoni pericial dels horrors generats pel règim del Tercer Reich. El 1951 moria a l’exili, a París.

Paradoxes de la vida i de la lluita veïnal: l’actual biblioteca, que abans havia estat seu de la Falange, ara duu el nom de Francesc Boix.

I és així com, el 15 de setemLre de 2001, s’inaugura la Biblioteca del Poble-sec – Francesc Boix, amb l’emotiva presència de la germana del fotògraf, Núria Boix, que llavors vivia a Mèxic; de l’escriptora i amiga Teresa Pàmies, i del dirigent del PSUC Gregorio López Raimundo.

Des d’aquell moment, la biblioteca ha tingut tres directors: els quatre primers mesos, Emilia Sánchez; del 2002 al 2007, Anna Saumell; i, des de llavors fins ara, Joan Delgado.

Avui dia té un centre d’interès sobre la Guerra Civil Espanyola, un fons que es va enriquint contínuament amb noves aportacions documentals i activitats de tota mena per preservar la memòria històrica. El 2011 es crea un fons sobre el Paral·lel. També hi ha un fons sobre la creació local, és a dir, documents elaborats per veïns del barri o dedicats a temes del Poble-sec. Després de la covid, es comença a treballar en un nou punt d’interès, inicialment centrat en el feminisme i que avui dia s’ha ampliat a les reivindicacions LGTBI+.

Malgrat les limitacions d’espai de la biblioteca, s’hi fan cursos i multitud de presentacions de llibres i grups de lectura. A redós de la biblioteca ha nascut l’Associació Francesc Boix, per difondre la memòria del fotògraf.

En aquests anys, la biblioteca ha anat guanyant usuaris, però, sobretot, el respecte del veïnat, que durant els primers anys va costar molts esforços de guanyar. Aquesta és la principal victòria en la gestió de l’ús d’aquest espai cultural.

De la inauguració de la Biblioteca del Poble-sec – Francesc Boix, ara fa 25 anys.

Fotografia | Núria Boix, amb Joan Clos, Ferran Mascarell, Pere Alcober i Teresa Pàmies el dia de la inaguració de la Biblioteca Francesc Boix

El Pavelló Reial s’ubicava al costat de l’Estadi. La seva funció era acollir la representació de la família reial espanyola durant l’Exposició. No era, però, la residència oficial dels reis, que s’allotjaven al Palau Reial de Pedralbes.

L’edifici va ser obra de l’arquitecte de la Casa Reial, Juan Moya, i estava inspirat en l’arquitectura palatina francesa d’estil barroc. Es caracteritzava per unes façanes sòbries i alhora majestuoses, amb elements presents també en altres edificis reials madrilenys, com el Palacio de la Zarzuela. Es va construir amb maons i obra vista, amb les finestres, les portes i les cantonades especialment remarcades, i amb cobertes de pissarra.

L’accés principal connectava l’avinguda Internacional amb el passeig de Santa Madrona, des d’on s’hi podia arribar mitjançant una escalinata. La porta principal era de ferro forjat, estava coronada per un escut reial i flanquejada per dos lleons procedents del Palau de Pedralbes.

La decoració interior era d’estil imperi. Hi havia tapissos dissenyats per Francisco de Goya i realitzats per la Real Casa de Tapices, armadures procedents de la Real Armería i una sala de miralls similar a la de Versalles. També disposava d’un menjador de grans dimensions que reproduïa el Salón Amarillo de la Casita del Príncipe d’El Pardo, dues habitacions i un pati amb claustre.

El Pavelló Reial es va inaugurar el 5 d’octubre de 1929 amb la presència del rei Alfons XIII. L’any 1930, un cop acabada l’Exposició, es va projectar instal·lar-hi el Museu de la Música de Barcelona, amb un bust d’Isaac Albéniz. La iniciativa no es va arribar a materialitzar, però des d’aleshores l’edifici és conegut com a Palauet Albéniz.

L’edifici que avui acull aquesta biblioteca no és pas una construcció de nova planta, sinó un espai amb una història pròpia que es remunta a finals del segle XIX. Per això, cal recordar els usos que va tenir abans de convertir-se en l’actual equipament cultural.

L’edifici original, construït el 1889 al costat est de l’església de Santa Madrona, al número 34 del carrer de Blai, va ser promogut per la societat benèfica Juntas de Señoras de Salas de Asilos, amb el mecenatge de Dorotea de Chopitea. La seva finalitat era acollir el col·legi dels Germans de la Doctrina Cristiana.

Sembla que era una escola de certa qualitat i de caràcter professionalitzador. Després de la Setmana Tràgica, el juliol del 1909, va continuar en funcionament fins a l’esclat de la Guerra Civil. Aleshores, els locals van ser confiscats pel Sindicat de la Fusta de la CNT i convertits en seu de les Comissions Tècniques Sindicals. També van acollir la Comissió Sanitària i Mútua.

En acabar la guerra, l’edifici va ser seu de la Falange i d’altres institucions del règim franquista. Després de la mort del dictador, l’Associació de Veïns del Poble-sec va reivindicar que l’antiga seu del Movimiento passés a mans del veïnat i es destinés a usos comunitaris.

Un cop el local va passar a mans de l’Estat, el 1978, un grup de membres de l’Associació de Veïns va ocupar l’edifici durant les festes de la Mercè. D’aquesta manera, van aconseguir que, l’any següent, el Ministeri de Cultura els cedís provisionalment el local.

Els veïns van començar a rehabilitar-lo i, el 1980, van pintar l’edifici durant una festa popular. Dos anys més tard, s’hi va celebrar el desè aniversari de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB).

El 1985, l’Estat va traspassar l’edifici a la Generalitat de Catalunya i, el 1987, aquesta el va cedir a l’Ajuntament de Barcelona. Entre el 1988 i el 1991, l’immoble va ser rehabilitat per convertir-se en un centre cívic cogestionat per l’Associació de Veïns del Poble-sec.

En aquell moment, també va acollir una petita biblioteca i una part de l’Arxiu del Districte, que encara no estava centralitzat. El centre va tancar el 1997 per iniciar les obres de rehabilitació que havien de convertir-lo en l’actual Biblioteca del Poble-sec.

L’obertura del Centre Cívic El Sortidor, el maig del 1999, va permetre destinar íntegrament l’edifici del carrer de Blai a la nova Biblioteca del Poble-sec Francesc Boix.

De la inauguració de la Biblioteca del Poble-sec, Francesc Boix, ara fa 25 anys.