Connecta amb nosaltres

Cultura

Teatres del Paral·lel, una tragicomèdia

Des de la seva estrena a Barcelona, l’espectacle ‘Nada es imposible’ del Mago Pop ha batut rècords de vendes i ha generat una reactivació de la zona

Publicat

on

S’acosta el Nadal, històricament la millor època de l’any per a les sales de teatre que durant els mesos de desembre i gener aconsegueixen gairebé el 30% de la recaptació total de la temporada, segons Adetca. L’any passat, més de 300.000 espectadors van omplir els teatres de Barcelona en temporada alta, generant 16 milions d’euros per al sector. El moment d’auge teatral arrenca ara al Paral·lel amb algunes bones notícies, com l’època daurada que viu el Teatre Victòria des que el Mago Pop el va comprar, però també amb situacions menys dolces, com la ruïna d’un dels espais històrics de l’avinguda, el Teatre Apolo, que resta tancat fins a nou avís. Entre l’esplendor de l’un i el declivi de l’altre, la resta de teatres de l’artèria es mantenen en una línia estable o bé lluiten per sobreviure entre deutes i futures rehabilitacions.

El Victòria del Mago Pop

És el mag de moda i, per a alguns, la persona que ha revifat l’avinguda més artística de la ciutat. El Mago Pop omple cada dia les 1.200 localitats del Teatre Victòria des que, el passat mes de setembre va estrenar Nada es imposible, amb un èxit aclaparador i amb la presència de personatges de la talla d’Arnold Schwarzenegger. L’il·lusionista més taquiller del món segons la revista Forbes va comprar el teatre el febrer d’enguany amb l’objectiu que “el Paral·lel torni a ser el que va ser o que brilli amb més força”, explicava en una entrevista. No sabem si el Paral·lel enlluernarà, però alguns restauradors de la zona asseguren que des que el mag ocupa el teatre han estat testimonis d’una important reactivació al Paral·lel: “Jo he augmentat les vendes en un 50% just quan estava a punt tocar fons”, diu Paco Pàmies, que regenta el mític bar Loco Loco Paralelo. Nada es imposible estarà en cartellera fins al juny i moltes de les sessions ja han exhaurit les localitats.

L’Apolo, tancat i endeutat 

Des del passat mes de maig, l’Apolo no ha tornat a aixecar la persiana. L’últim gestor de la sala, el grup Ethika Global, va deixar el teatre en una situació dramàtica i més de 200 persones, entre artistes, personal tècnic i treballadors, han denunciat públicament l’empresa per impagament. Lita Claver La Maña, una de les afectades a qui se li deuen més de 90.000 euros, diu que en aquests moments, el cas s’està portant per la via penal: “No vam fer judici perquè Ethika Global va reconèixer el deute, però no han pagat. Són uns pocavergonyes”, lamenta l’artista. El seu és només un dels molts casos d’artistes que s’han querellat amb el grup, com el músic Pep Sala, el dissenyador Jordi Dalmau i qui va ser l’últim director artístic de la sala, Ricard Reguant. El Teatre Apolo és propietat d’un inversor israelià i, segons fonts de ZONASEC, hi ha algunes persones interessades a llogar-lo, però no han fet el pas perquè la sala requereix una reforma important i sobretot per la mala imatge amb què se l’associa a causa d’aquesta mala gestió.

BARTS i Condal, en bona forma

La sala BARTS, antic Teatre Español i posterior Artèria Paral·lel, es consolida com un espai d’oferta cultural variada, entre els concerts d’artistes de renom internacional i els espectacles de format comercial. Destaca la bona acollida de propostes com Miedo, d’Albert Pla o El petit príncep, que el pròxim 5 de desembre estrena la sisena temporada. Pel que fa al Condal, després de l’ensopegada de la temporada anterior amb el projecte Onyric, que no va aconseguir l’èxit esperat, enguany ha anat a carta segura programant a l’infal·lible Joan Pera en el moment àlgid de la temporada. El pare de la núvia estarà en cartellera fins al febrer.

Sense notícies del Molino

El mític cabaret del Paral·lel va estar tancat durant 13 anys fins que el 2010 va reobrir i, a partir d’aquell moment, han mantingut una programació d’espectacles més o menys estable. A mitjans del 2016 s’anunciava que l’edifici es posava a la venda per 20 milions d’euros. Es va especular aleshores sobre la possibilitat que l’Ajuntament el comprés, però des del consistori van descartar-ho per l’elevat preu de l’edifici. Tot i que no s’han alçat noves veus sobre la venda i aquest mitjà no ha aconseguit posar-se en contacte amb la propietat per confirmar-ho o desmentir-ho, sembla que el Molino tampoc passa pel seu millor moment. Actualment no tenen espectacles programats i les seves xarxes socials resten inactives des d’abans de l’estiu.

I el Teatre Arnau?

L’últim teatre de barraca que queda a la ciutat va tancar les seves portes l’any 2000 a causa d’un avançat estat de deteriorament. El 2010, la pressió veïnal va fer que l’Ajuntament comprés l’edifici per 2 milions d’euros a una església evangèlica xinesa. Després de diversos moviments reivindicatius, l’any 2016 es va aconseguir que el teatre, tot i ser de titularitat pública, es gestioni de manera comunitària i dos anys més tard va néixer l’Arnau Itinerant, un projecte comunitari format per entitats i veïns del Raval, Sant Antoni i Poble-sec, que actualment dona vida al teatre amb una programació que fusiona arts escèniques, memòria i comunitat. Aquesta programació es realitza a diversos espais dels barris mentre té lloc la rehabilitació de l’Arnau. Pel que fa a la reforma de l’edifici, el teatre està en mans d’un equip d’arquitectes escollit per concurs públic i recentment s’ha presentat el pla bàsic, que proposa mantenir l’essència de l’antic teatre. L’estudi Harquitectes treballa actualment en el projecte executiu i encara no han concretat les dates d’inici de les obres. No obstant això, l’Arnau Itinerant ja es materialitza en espectacles a peu de carrer –com sintítulo de la companyia La Danesa, que es va estrenar a l’octure– i en projectes com Creuem el Paral·lel, un programa de cultura de proximitat que reivindica el paper de les arts minoritzades i les arts vives en la memòria del Paral·lel a través de diverses accions.

Cultura

Torna la Bibliomusicineteca!

Recuperen les activitats presencials

Publicat

on

Durant el confinament no han deixat d’oferir propostes, però ho feien, això sí, en format virtual. Ara, l’espai cultural La Bibliomusicineteca reobre les seves portes als veïns i ho fa amb una exposició de dos joves pintors del Poble-sec, Gerard Gyuk i Marc Conesa. A més, el dia 24 de juliol inauguren una exposició d’il·lustracions del llibre Relatos caseros (relats realitzats per diferents autors durant el confinament), de Guimar Martín i l’editorial Autografia.

Gravacions al Youtube

Paral·lelament, estan pujant al seu canal de Youtube gravacions d’actes celebrats aquesta temporada i de temporades passades: “Els que tenen relació amb el Poble-sec els compartim amb el Centre Cultural Albareda; ja es pot veure Serrat 70+2, que vam realitzar el 2015, L’aniversari de Zona Sec i properament la primera part de Viatge sonor pels Músics i la Música del Poble-sec”, expliquen la Sonia i el Ferran, els impulsors del projecte. D’altra banda, ja es pot consultar la pàgina www.larevoltadelstitelles.com, on s’hi pot trobar el treball que van realitzar sobre els titellaires catalans i que es va presentar el passat mes de desembre passat al Centre Cultural Albareda. Des de La Biblio expliquen que encara no tenen confirmacions de la celebració dels actes ajornats de Sant Jordi, però que, en aquest sentit, tenen preparada una petita exposició activa pels Sant Jordis del món.

Continua llegint

Cultura

Combatem l’LGTBI-fòbia!

Sembra Llibres publica una completa guia sobre la diversitat afectiva, sexual i de gènere

Publicat

on

Un cop més l’editorial Sembra Llibres ha fet diana amb una de les seves novetats editorials. En aquesta ocasió, us vull parlar de LGTBI. Claus bàsiques, una guia escrita per Eugeni Rodríguez (1965), president de l’Observatori contra l’Homofòbia, i Cristian Carrer (1991), psicòleg social, activista i coordinador tècnic d’aquesta associació, que, recordem-ho, va néixer a iniciativa del Front d’Alliberament Gai de Catalunya.

Aquesta guia és, de fet, dos llibres en un: per una banda, tenim una guia bàsica que fa un repàs a la història del moviment LGTBI (de la revolta de Stonewell i la repressió durant el règim franquista fins el moment actual…), centrada en els Països Catalans; i, per l’altra, hi trobem un manual que ens explicà què és la diversitat afectiva, sexual i de gènere. A més, en aquest volum hi trobem un bon grapat d’eines (bones pràctiques, protocols, etc.), que ens poden ajudar a prevenir, detectar i intentar acabar amb l’assetjament escolar per raó de l’orientació sexual o la identitat de gènere; i, només per això, considero que aquest llibre hauria de ser llegit per tots aquells que treballen amb infants i joves, i, si fos possible, hauria de ser a tots els centres escolars.

En aquesta guia, a més, hi trobem diverses intervencions –Gabriela Serra, Mar Cambrollé, Maria Pujol, Quim Roqueta, Toño Abad, Mar Garcia Puig, Tatiana Casado, entre d’altres–, que mostren la extraordinària diversitat d’aquest moviment. En resum, som davant d’un volum imprescindible: complet, amè, pioner, didàctic… i, a més, amb un preu apte per a butxaques en crisi: només 12,50 euros! I, per si tot això fos poc, la coberta que il·lustra el llibre és una magnífica obra de Sonia Pulido. Un llibre necessari per a uns temps en què, dissortadament, l’homofòbia encara mata.

Continua llegint

Cultura

Què passarà amb la Sala BARTS?

L’Ajuntament vol treure més rendiment públic a l’equipament plantejant una Casa de la Música l’any vinent

Publicat

on

L’edifici ubicat a l’avinguda del Paral·lel, 62, avui conegut com a Sala BARTS i anteriorment amb els noms d’Arteria Paral·lel, Studio 54, Teatre Espanyol i Circo Español Modelo, pertany a l’Ajuntament de Barcelona des que aquest el va expropiar l’any 2002. La gestió del projecte està en mans de la promotora The Project des del 2012 i, durant aquest temps, s’ha posicionat com una sala de concerts referent i rendible a la ciutat i un dels teatres del Paral·lel que han cultivat èxits de taquilla amb espectacles com El petit príncep o Miedo, de l’artista Albert Pla.

Més enllà de l’explotació comercial

La notícia arribava fa unes setmanes: des de l’Ajuntament es vol reformular el model de l’espai i convertir-lo en una Casa de la Música. Daniel Granados, delegat de Drets Culturals de l’Ajuntament, explica que el contracte amb The Project acaba a principis de 2021 i la nova gestió de l’espai sortirà a concurs: “Hem identificat que és una sala d’explotació privada que fa molt bona feina, però com a equipament públic està infrautilitzada. Al febrer ens vam reunir amb els representants de The Project per recordar-los que l’any que ve es farà un concurs públic, al qual es poden presentar, però a les funcions que fins ara tenia l’equipament en volem afegir de noves; que sigui un node dins del sector de la música i no només una sala d’explotació comercial. Un projecte que estigui travessat pel dret a l’accés a la cultura, a la pràctica cultural, a l’experimentació, a la formació…”, argumenta.

Compatibilitat entre models?

De la seva banda, la directora de BARTS, Silvia Berna, critica la manca de comunicació amb el Consistori: “Em vaig assabentar per la televisió que es volia convertir la sala en una Casa de la Música. Hem rebut la notícia amb una sorpresa desconcertant i amb decepció”. Berna explica que aixecar del no res un espai com la BARTS va suposar un esforç important: “Ha costat molt fer-nos una reputació bona entre els promotors musicals perquè confiïn a programar els seus artistes. A més, som molt solvents, hem cuidat l’espectador, hem ofert una programació eclèctica de música i teatre i la possibilitat que això desaparegui ens entristeix molt”, lamenta. Des de BARTS creuen que els dos models per a la sala poden ser compatibles: “Ens agradaria negociar i veure possibilitats, perquè acollir projectes emergents i una oferta de formació és compatible amb l’activitat. No és necessari esborrar el treball de set anys d’un lloc paradigmàtic a Barcelona”, apunten.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.