Connecta amb nosaltres

Societat

Lluites que han fet història en un barri amb caràcter

Els carrers i places del Poble-sec estan plens d’anècdotes i històries que resumeixen el tarannà del veïnat. Aquestes són les cinc conquestes més rellevants

Publicat

on

Amb el mes de desembre l’any 2019 arriba al seu punt final, així com els actes de commemoració del 150è aniversari del Poble-sec que ha organitzat la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i que ha comptat amb la complicitat de centenars de veïns i també d’entitats i associacions. Una coordinació que, com no podia ser d’altra manera, ha tingut com a objectiu reivindicar la història del barri.

Una memòria que s’ha consagrat gràcies a les lluites que han mantingut els poblesequins dia rere dia.

  1. La Vaga de la Canadenca

Sí, la victòria sindical més important de la història va tenir com a escenari el Poble-sec. Més concretament, un dels edificis que encara perduren es va erigir com a símbol: el complex de les Tres Xemeneies (que precisament La Base ara lluita perquè passi a mans municipals). Tot va començar arran la decisió de l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro (La Canadenca) d’abaixar els sous del personal de Facturació. Què van fer els empleats? Assessorar-se al Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT. Assabentada de la visita dels seus empleats al sindicat, l’empresa va respondre amb l’acomiadament de vuit treballadors.

La resposta de la plantilla, però, encara va ser més contundent. El dia 5 de febrer de 1919 la resta del personal de Facturació es va declarar en vaga de braços caiguts, i així van continuar, tot i els acomiadaments en massa i l’empresonament de fins a 3.000 treballadors al Castell de Montjuïc. De res van servir les pressions dels mitjans de comunicació contraris a la vaga i l’amenaça del capità general de Catalunya, Milans del Bosch, a militaritzar als treballadors majors de 21 anys i menors de 31 (sota pena de 4 anys de presó).

La solidaritat i la unitat entre els treballadors va acabar doblegant a la direcció de l’empresa i les autoritats estatals. La fita que van aconseguir: una jornada laboral de 8 hores i la reincorporació dels acomiadats i empresonats.

  1. La Biblioteca de Blai

Amb el cos del dictador Francisco Franco encara calent, l’AV del Poble-sec va prendre la iniciativa de reclamar el canvi de la propietat de l’edifici on el Movimiento tenia establerta la seva seu. Un clam que dos anys més tard suposaria l’ocupació de l’immoble amb motiu de les festes de La Mercè, fet que forçaria que el Ministeri de Cultura l’acabés cedint als veïns durant 12 mesos.

Lluny d’adaptar-se a l’immoble que va deixar el Movimiento, els veïns van decidir rehabilitar el centre per tal de poder donar cabuda a noves activitats culturals i socials. En aquest sentit, una de les accions més rellevants es va produir l’any 1980, quan van decidir pintar tota la façana amb motiu d’una celebració popular. Tot i que al principi el Ministeri va ser reticent a ampliar la cessió, finalment va decidir deixar l’equipament en mans de la Generalitat (1985), la qual el traspassaria dos anys més tard al consistori barceloní.

Ja cap al 1988 l’alcalde Pasqual Maragall engegaria les obres de rehabilitació per inaugurar-lo al cap d’uns anys com a centre cívic. Això sí, cogestionat per l’AV del Poble-sec. A partir del 2000, però, l’espai passaria a fer de biblioteca, gràcies a la construcció del nou centre cívic El Sortidor a la plaça que porta el mateix nom. Tot i que aquest capítol de la història sembla haver-se tancat del tot, fa només uns mesos es va obrir la porta a traslladar la biblioteca a la Casa de la Premsa. Finalment, el regidor de Sants-Montjuïc va decidir mantenir l’equipament cultural al carrer Blai i ampliar alguns dels serveis al nou equipament pendent de rehabilitar.

  1. El Mercat de les Flors

L’edifici del Mercat de les Flors és un veí més del Poble-sec des de 1929. Si bé durant l’Exposició Internacional va servir com a Palau de l’Agricultura (nom original), posteriorment va passar a ser la seu del mercat central de les flors (nom més romàntic i que encara perdura). Entre tots dos usos, però, l’edifici noucentista va haver de veure com els responsables municipals tiraven a terra la meitat del complex per destinar el solar a habitatges i magatzems municipals.

De fet, resulta curiós que aquests magatzems municipals fossin un dels espais on les autoritats franquistes van amagar durant dècades el monument al polític catalanista Doctor Robert. Una troballa que, per ser transparents, va ser possible gràcies a la reivindicació de l’AV del Poble-sec. Seria l’any 1977 quan el moviment veïnal va iniciar una sorollosa campanya per destinar l’edifici del mercat i els magatzems com a equipaments.

Per aconseguir-ho, l’associació de veïns fins i tot va organitzar un concert amb Jaume Sisa i Joan Manuel Serrat. L’objectiu era clar: crear un pol d’equipaments culturals que vinculés la ciutat amb la muntanya. Una meta que va necessitar converses amb l’alcalde de la Transició, José María Socías, i els comerciants de flors, que finalment van optar per traslladar-se al Maresme. Finalment, l’any 1990 l’Ajuntament va començar a rehabilitar la sala B per a destinar-la com a seu del Teatre Lliure.

  1. Les Cotxeres de Borrell

Tècnicament pertanyen a L’Eixample, però resulta impossible no recordar-se de la victòria veïnal que va suposar la recuperació d’un equipament situat just a les portes del Poble-sec. Tot va començar l’any 1984, quan l’Ajuntament va anunciar que cediria els terrenys de les cotxeres al Ministeri de l’Interior perquè aixequés una macrocomissaria. Assabentats de les intencions dels responsables polítics, des de les entitats veïnals no van trigar ni una setmana en començar a orquestrar una campanya per a recuperar el magatzem de vehicles.

Si bé l’AV de Sant Antoni feia temps que reclamava zones verdes i nous equipaments en aquell espai, poc temps va haver de passar perquè els veïns pengessin dels balcons pancartes amb el lema “Volem les cotxeres per al barri” un cop van descobrir el projecte de la comissaria.

Finalment, l’any 1989 el Ministeri va desestimar el projecte i en els darrers mesos de la dècada l’Ajuntament va anunciar que construiria un centre cívic amb poliesportiu, pàrquing i zona enjardinada. A més, les pressions veïnals van aconseguir que l’any 2001 s’obrís en el mateix indret l’escola pública Ferran Sunyer.

  1. El Teatre Arnau

El projecte encara està a l’aigüera, però el que ja és segur és que el (nou) escenari del Teatre Arnau es tornarà a omplir d’arts interpretatives. Per tenir en compte què suposa aquest espai per a la història de la cultura, cal anar fins a 1854. Va ser aleshores quan Barcelona va enderrocar les muralles i el Paral·lel es va convertir en una de les principals zones d’oci de la nova Barcelona. Els primers locals es van construir amb llistons de fusta, material d’on rau l’estructura original de l’Arnau (1894).

Tot i que durant la Primera Guerra Mundial va ser batejat amb el nom de Folies Bergere i va ser referència per a les actuacions de Raquel Meller, als anys 30 l’espai va recuperar el nom original. Si més no, en temps de la II República l’equipament va funcionar més aviat com a cinema i no va ser fins al franquisme que va recuperar la funció de teatre (per més tard tornar a ser un cine). La crisi del sector va obligar a abaixar la persiana el 2004 i l’edifici va ser abandonat. Ara, però, la lluita del moviment veïnal ha aconseguit revifar la flama cultural de l’Arnau i l’Ajuntament ja s’ha compromès a recuperar-lo després d’adquirir-lo farà tot just una dècada.

Continua llegint

Societat

L’APA Poble-sec esclata contra el deteriorament de La Satalia i qüestiona les prioritats d’inversió

El club denuncia que “entre el 70% i el 80% de les lesions que es produeixen al camp són per culpa de la gespa”, la qual es repara a pedaços cada estiu

Publicat

on

En un evident estat de degradació. Així es troba el camp municipal de futbol onze de La Satalia, adjudicat a MES Gestió perquè el coordini, i  que utilitza sobretot l’APA Poble-sec, l’entitat esportiva que ha començat a denunciar les greus deficiències estructurals i de manteniment de la instal·lació. Si bé l’APA, amb els seus 25 equips i 500 jugadors, és el principal usuari, cal tenir present que no és l’únic. Fins al terreny de joc també s’hi desplacen desenes d’equips rivals que es troben amb unes instal·lacions que, segons denuncia el club, provoquen lesions.

Turmells en risc d’esquinç

“Entre el 70% i el 80% de les lesions que es produeixen al camp de La Satalia són per culpa de la gespa”. Aquesta és la diagnosi del president de l’APA Poble-sec, Óscar Carrillo, qui no entén el manteniment que es fa de la gespa artificial per part de L’Ajuntament. De fet, aquesta es va substituir fa només dos anys, però, segons denuncia el club, la instal·lació es va fer de manera incorrecta i ara tota la superfície s’aixeca.

El consistori l’ha reparat? Sí, però de la manera més econòmica possible. En comptes de refer el camp, l’ordre fins ara ha estat la de cosir-hi petits pedaços de gespa per tapar els forats. Fragments tipus Tetris que s’arreglen a l’estiu, però que a mitja temporada ja tornen a estar totalment aixecades per l’ús intensiu del camp, segons expliquen des del club.

Humitats i xarxes trencades

En aquest sentit, la instal·lació municipal no només presenta condicions precàries sobre el terreny de joc, sinó també a la resta de l’equipament. Més enllà de les humitats que s’estenen per la graderia, el club denuncia que perd una mitjana de 2.500 euros per temporada en pilotes, segons quantifica Carrillo. La raó: la xarxa de protecció que envolta el camp està tota trencada i les pilotes surten disparades carrer avall o acaben a les cases veïnes.

Aquest, però, és només el cas de les pilotes que surten a la banda ciutat. Les que van cap a la muntanya tenen, si fa no fa, el mateix destí. Tal com relata el president, anar a buscar una pilota pel bosc és tota una aventura: “Ho tenim tot envoltat de tendes de campanya de persones sense sostre que viuen a Montjuïc, la vegetació de la zona és criminal i les rates campen per tot arreu”. Resultat: moltes pilotes tampoc les troben.

La resposta de l’Ajuntament

A parer del consistori, amb les reparacions de la gespa que s’han fet ja es “garanteixen les condicions per a la pràctica esportiva”. Dit d’una altra manera, no tenen previst fer-hi res més. De fet, a les preguntes de ZONA SEC sobre si està previst actuar en els sistemes d’il·luminació o de megafonia, no s’ha donat cap mena de resposta. Tampoc sobre la possibilitat d’executar una reforma integral de les instal·lacions. En canvi, el que sí que avancen és que ja “s’han iniciat els treballs per a la instal·lació d’un nou sistema d’aerotèrmia” per recuperar l’aigua calenta a l’equipament.

En para·lel, les mateixes fonts municipals destaquen que l’any passat ja es va actuar sobre el camp petit, el de futbol 7, amb nova gespa artificial, il·luminació LED, noves porteries i noves xarxes de protecció, entre altres millores. En total, 184.000 euros (IVA inclòs). Ara bé, des de l’APA Poble-sec no acaben d’entendre per què el consistori va tirar pel dret i va destinar tots aquests diners a reformar el camp petit, que es fa servir sobretot per a lloguers puntuals a grups, en comptes de reunir-se amb ells i analitzar plegats a què es podrien dedicar els recursos. “No té cap mena de sentit, llevat que volguessin beneficiar només a l’empresa privada que gestiona aquell camp”, rebla Carrillo.

Megafonia fora de servei i més d’un partit, suspès per manca d’il·luminació

El secretari del club, Manel Alfaro, denuncia que la megafonia no funciona. “És una qüestió de seguretat, perquè quan hem de donar avisos generals, com ara que es retirin els cotxes que els equips visitants aparquen al carrer, no ho podem fer”. De fet, els altaveus hi són, però el seu estat és lamentable.

I, per si fos poc, la il·luminació. “És molt deficient, falten molts lúmens”, sintetitza el director esportiu del club, Javi Miró. “Només l’any passat hi va haver tres enfrontaments en què els àrbitres van dir que, amb aquesta llum, no es podia acabar el partit”, assenyala. I ja no és només una qüestió de les lluminàries, sinó de tot el sistema elèctric: “Salten els quadres elèctrics i més d’una vegada hem hagut de suspendre algun partit perquè no es reenganxa”, afegeix el president de l’APA Poble-sec, Óscar Carrillo. En aquest sentit, Alfaro ho té clar: “S’ha de canviar tota la instal·lació elèctrica”.

Continua llegint

Societat

L’església de Santa Madrona recupera el pinacle, 90 anys després de l’escapçament

La rehabilitació integral ha permès reparar les esquerdes de l’estructura i aviat podrien tornar a sonar les campanes

Publicat

on

L’església de Santa Madrona afronta la recta final d’una rehabilitació integral que va començar a principis d’any i que és “la més important” des de la postguerra, segons el rector de les parròquies del Poble-sec, mossèn Pere Carulla. Les obres han permès netejar el campanar i reparar desperfectes i esquerdes profundes que comprometien l’estabilitat de l’edifici. “Hi havia perill d’esfondrament”, assegura.

La novetat més visible és el pinacle que corona de nou el campanar des del 15 d’octubre. L’estructura original, acabada en punxa, va ser destruïda a principis de la Guerra Civil i, malgrat diversos projectes per reconstruir-la, l’església havia quedat escapçada durant 90 anys. El nou pinacle metàl·lic reprodueix la forma de l’original. “El barri torna a tenir el seu skyline”, celebra Carulla, qui afirma que la intervenció li genera “goig i alegria”.

Ja s’han començat a retirar les bastides més altes i també s’ha enretirat la malla que des de fa una dècada cobria el campanar pel risc d’esfondrament. La intervenció també ha inclòs la reparació de la maquinària del rellotge i de les campanes, que es volen tornar a posar en funcionament. “No tenim intenció de molestar el veïnat, però sí que volem recuperar aquest bé immaterial”, explica. Així, el Poble-sec podria tornar a sentir, més aviat que tard, el seu so més tradicional.

Continua llegint

Societat

La brutícia, al límit: l’Ajuntament rep fins a 1.461 queixes en només un any

El veïnat presenta una mitjana de quatre denúncies cada dia per les escombraries que s’acumulen als carrers i places

Publicat

on

Llaunes per terra, bosses d’escombraries escampades, ampolles buides pels escocells… les escombraries han passat a formar part del paisatgisme dels carrers del Poble-sec. Una situació que és especialment greu als entorns de Roser, Lafont i Salvà, segons ha detectat la Sindicatura de Greuges. Tal com ha pogut saber el mateix organisme, només entre l’1 d’agost de 2025 i el 24 de juliol de 2026 es van registrar un total de 1.461 queixes i peticions relacionades amb l’estat de neteja del barri del Poble-sec. És a dir, quatre denúncies de mitjana cada dia.

Des de l’Ajuntament han assegurat a la Sindicatura que el repunt d’aquests abandonaments estarien vinculats principalment a “conductes incíviques” i no pas a una manca de neteja.

En aquest sentit, des del consistori assenyalen dues possibles causes que es correlacionarien amb l’increment d’escombraries als carrers. La primera: l’increment de persones sense sostre. I la segona: les diverses obres que s’executen en diferents punts del barri, les quals han obligat a reubicar contenidors. Segons l’executiu, aquest fet hauria contribuït a incrementar les conductes incíviques, com ara l’ús inadequat de papereres per dipositar-hi residus domèstics o l’abandonament de bosses a la via pública.

Davant d’aquesta situació, l’administració local assegura que ha incrementat la neteja amb aigua mitjançant la incorporació d’un equip addicional que actua al barri dos dies per setmana. A més, també preveu impulsar una nova campanya de sensibilització adreçada especialment als establiments de restauració. Mesures i campanyes que, en qualsevol cas, avui dia encara no han permès eliminar les imatges de residus sòlids escampats per carrers i voltants de contenidors, tal com ha reportat el veïnat a ZONA SEC. En aquest sentit, des de l’Ajuntament responen que l’incivisme “no desapareix necessàriament amb l’increment dels serveis de neteja”.

Sigui com sigui, la Sindicatura de Greuges considera que la neteja que aplica l’Ajuntament al barri encara té marge de millora, “especialment durant els mesos d’estiu”. A més, reclama al consistori que adapti i reforci els serveis de neteja en època estival, com també el desplegament de noves campanyes entre el veïnat i el sector de la restauració per reduir l’incivisme.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025