Connecta amb nosaltres

Societat

Els reptes de la nova dècada

Analitzem les cinc matèries que hauran d’estar resoltes a finals d’aquests nous anys 20

Publicat

on

El segle XX va comptar amb la reconeguda dècada dels Feliços anys vint, la qual va acabar de forma estrepitosa amb l’enfonsament de l’economia mundial i l’ou de la serp a punt d’eclosionar. Mentre que alguns tendeixen a dir que “la història sempre es repeteix”, els darrers esdeveniments assenyalen que no estem tant lluny de repetir els errors del passat. En tot cas, des de l’àmbit de la proximitat, la nova dècada presenta punts que canviaran la nostra forma d’encarar el 2030. Des del ZONA SEC els hem agrupat en cinc punts:

1. La substitució generacional

Naixem, creixem i morim. Dissortadament, el cicle vital resulta impossible d’aturar i la població del Poble-sec no en serà aliena. Tenint en compte que el barri presenta una de les mitjanes d’edat més elevades, la substitució de les persones més grans per gent jove farà canviar les dinàmiques socials i econòmiques del territori. La substitució, però, no serà total. El barri s’enfrontarà a un nou equilibri demogràfic: tots els baby boomers amb propietats al barri es jubilaran i hauran de conviure cada vegada amb més joves globalitzats i d’alt poder adquisitiu. Què passarà amb aquells que avui dia viuen de lloguer? Doncs que, segurament, d’aquí a deu anys ja no tindran opcions habitacionals a la falda de Montjuïc.

2. Habitatge

En aquest procés de substitució, el paper de l’habitatge serà clau. Per què? Doncs perquè la major part de pisos que avui són propietat de gent gran, molt probablement acabaran posats a la venda o en lloguer pels seus hereus. Tot i que des de l’administració local i els grups prohabitatge fan crides a regular els preus, cap mesura sembla que podrà fer retornar les xifres als valors (assenyats) d’anys enrere. Pel que fa al creixement en superfície del nucli urbà, al final els darrers acords respecte al projecte de la Fira de Barcelona només suposaran unes poques promocions immobiliàries més.

3. Equipaments

Manca d’espai per manca de solars buits equival també a manca d’equipaments. Si més no, aquesta dècada en què entrem haurà de servir per inaugurar la Casa de la Premsa i desenvolupar un nou ús al Palau d’Esports. A més, l’Ajuntament ja pensa a ubicar al costat dels nous blocs de pisos de la Fira nous equipaments. Per contra, la nova dècada també acabarà per sentenciar (o salvar) una peça clau: l’equipament de Les Tres Xemeneies, el qual resta bloquejat. La residència d’avis al Paral·lel mereixeria un capítol a banda.

4. Emergència climàtica

Aquest dimecres 15 de gener, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, declara l’emergència climàtica a la ciutat. Una declaració, però, que d’entrada no tindrà efectes palpables. La mateixa Zona de Baixes Emissions s’ha estrenat amb unes xifres de disminució del trànsit molt més reduïdes de les esperades (-2,4%). Davant d’aquesta circumstància, l’executiu haurà de prendre mesures encara més valentes per lluitar contra la contaminació i aquestes podrien afectar el Poble-sec per tots els flancs. L’electrificació total del Port de Barcelona, la remodelació de les places d’Espanya i de les Drassanes o convertir el Paral·lel en un eix pacificat són mesures no tan esbojarrades a desenvolupar en els deu anys vinents.

5. Model econòmic

El model Amazon trepitja fort i el comerç de proximitat se’n comença a ressentir. Tenint en compte que a un ampli conjunt d’establiments comercials els hi queden menys de deu anys per jubilar-se, caldrà veure qui els pren el relleu. Per ara, l’increment de la taxa de les terrasses tampoc sembla que faci tancar cap establiment de restauració. El futur econòmic del Poble-sec s’encamina perillosament a ser una safata amb cerveses i pinxos i, com bé saben Salou o Lloret, viure exclusivament del turisme i l’oci no és la millor opció. Els petits empresaris, però, tampoc sembla que podran competir amb les omnipresents franquícies.

Fotografia | Tom Mrazek

Societat

L’APA Poble-sec esclata contra el deteriorament de La Satalia i qüestiona les prioritats d’inversió

El club denuncia que “entre el 70% i el 80% de les lesions que es produeixen al camp són per culpa de la gespa”, la qual es repara a pedaços cada estiu

Publicat

on

En un evident estat de degradació. Així es troba el camp municipal de futbol onze de La Satalia, adjudicat a MES Gestió perquè el coordini, i  que utilitza sobretot l’APA Poble-sec, l’entitat esportiva que ha començat a denunciar les greus deficiències estructurals i de manteniment de la instal·lació. Si bé l’APA, amb els seus 25 equips i 500 jugadors, és el principal usuari, cal tenir present que no és l’únic. Fins al terreny de joc també s’hi desplacen desenes d’equips rivals que es troben amb unes instal·lacions que, segons denuncia el club, provoquen lesions.

Turmells en risc d’esquinç

“Entre el 70% i el 80% de les lesions que es produeixen al camp de La Satalia són per culpa de la gespa”. Aquesta és la diagnosi del president de l’APA Poble-sec, Óscar Carrillo, qui no entén el manteniment que es fa de la gespa artificial per part de L’Ajuntament. De fet, aquesta es va substituir fa només dos anys, però, segons denuncia el club, la instal·lació es va fer de manera incorrecta i ara tota la superfície s’aixeca.

El consistori l’ha reparat? Sí, però de la manera més econòmica possible. En comptes de refer el camp, l’ordre fins ara ha estat la de cosir-hi petits pedaços de gespa per tapar els forats. Fragments tipus Tetris que s’arreglen a l’estiu, però que a mitja temporada ja tornen a estar totalment aixecades per l’ús intensiu del camp, segons expliquen des del club.

Humitats i xarxes trencades

En aquest sentit, la instal·lació municipal no només presenta condicions precàries sobre el terreny de joc, sinó també a la resta de l’equipament. Més enllà de les humitats que s’estenen per la graderia, el club denuncia que perd una mitjana de 2.500 euros per temporada en pilotes, segons quantifica Carrillo. La raó: la xarxa de protecció que envolta el camp està tota trencada i les pilotes surten disparades carrer avall o acaben a les cases veïnes.

Aquest, però, és només el cas de les pilotes que surten a la banda ciutat. Les que van cap a la muntanya tenen, si fa no fa, el mateix destí. Tal com relata el president, anar a buscar una pilota pel bosc és tota una aventura: “Ho tenim tot envoltat de tendes de campanya de persones sense sostre que viuen a Montjuïc, la vegetació de la zona és criminal i les rates campen per tot arreu”. Resultat: moltes pilotes tampoc les troben.

La resposta de l’Ajuntament

A parer del consistori, amb les reparacions de la gespa que s’han fet ja es “garanteixen les condicions per a la pràctica esportiva”. Dit d’una altra manera, no tenen previst fer-hi res més. De fet, a les preguntes de ZONA SEC sobre si està previst actuar en els sistemes d’il·luminació o de megafonia, no s’ha donat cap mena de resposta. Tampoc sobre la possibilitat d’executar una reforma integral de les instal·lacions. En canvi, el que sí que avancen és que ja “s’han iniciat els treballs per a la instal·lació d’un nou sistema d’aerotèrmia” per recuperar l’aigua calenta a l’equipament.

En para·lel, les mateixes fonts municipals destaquen que l’any passat ja es va actuar sobre el camp petit, el de futbol 7, amb nova gespa artificial, il·luminació LED, noves porteries i noves xarxes de protecció, entre altres millores. En total, 184.000 euros (IVA inclòs). Ara bé, des de l’APA Poble-sec no acaben d’entendre per què el consistori va tirar pel dret i va destinar tots aquests diners a reformar el camp petit, que es fa servir sobretot per a lloguers puntuals a grups, en comptes de reunir-se amb ells i analitzar plegats a què es podrien dedicar els recursos. “No té cap mena de sentit, llevat que volguessin beneficiar només a l’empresa privada que gestiona aquell camp”, rebla Carrillo.

Megafonia fora de servei i més d’un partit, suspès per manca d’il·luminació

El secretari del club, Manel Alfaro, denuncia que la megafonia no funciona. “És una qüestió de seguretat, perquè quan hem de donar avisos generals, com ara que es retirin els cotxes que els equips visitants aparquen al carrer, no ho podem fer”. De fet, els altaveus hi són, però el seu estat és lamentable.

I, per si fos poc, la il·luminació. “És molt deficient, falten molts lúmens”, sintetitza el director esportiu del club, Javi Miró. “Només l’any passat hi va haver tres enfrontaments en què els àrbitres van dir que, amb aquesta llum, no es podia acabar el partit”, assenyala. I ja no és només una qüestió de les lluminàries, sinó de tot el sistema elèctric: “Salten els quadres elèctrics i més d’una vegada hem hagut de suspendre algun partit perquè no es reenganxa”, afegeix el president de l’APA Poble-sec, Óscar Carrillo. En aquest sentit, Alfaro ho té clar: “S’ha de canviar tota la instal·lació elèctrica”.

Continua llegint

Societat

L’església de Santa Madrona recupera el pinacle, 90 anys després de l’escapçament

La rehabilitació integral ha permès reparar les esquerdes de l’estructura i aviat podrien tornar a sonar les campanes

Publicat

on

L’església de Santa Madrona afronta la recta final d’una rehabilitació integral que va començar a principis d’any i que és “la més important” des de la postguerra, segons el rector de les parròquies del Poble-sec, mossèn Pere Carulla. Les obres han permès netejar el campanar i reparar desperfectes i esquerdes profundes que comprometien l’estabilitat de l’edifici. “Hi havia perill d’esfondrament”, assegura.

La novetat més visible és el pinacle que corona de nou el campanar des del 15 d’octubre. L’estructura original, acabada en punxa, va ser destruïda a principis de la Guerra Civil i, malgrat diversos projectes per reconstruir-la, l’església havia quedat escapçada durant 90 anys. El nou pinacle metàl·lic reprodueix la forma de l’original. “El barri torna a tenir el seu skyline”, celebra Carulla, qui afirma que la intervenció li genera “goig i alegria”.

Ja s’han començat a retirar les bastides més altes i també s’ha enretirat la malla que des de fa una dècada cobria el campanar pel risc d’esfondrament. La intervenció també ha inclòs la reparació de la maquinària del rellotge i de les campanes, que es volen tornar a posar en funcionament. “No tenim intenció de molestar el veïnat, però sí que volem recuperar aquest bé immaterial”, explica. Així, el Poble-sec podria tornar a sentir, més aviat que tard, el seu so més tradicional.

Continua llegint

Societat

La brutícia, al límit: l’Ajuntament rep fins a 1.461 queixes en només un any

El veïnat presenta una mitjana de quatre denúncies cada dia per les escombraries que s’acumulen als carrers i places

Publicat

on

Llaunes per terra, bosses d’escombraries escampades, ampolles buides pels escocells… les escombraries han passat a formar part del paisatgisme dels carrers del Poble-sec. Una situació que és especialment greu als entorns de Roser, Lafont i Salvà, segons ha detectat la Sindicatura de Greuges. Tal com ha pogut saber el mateix organisme, només entre l’1 d’agost de 2025 i el 24 de juliol de 2026 es van registrar un total de 1.461 queixes i peticions relacionades amb l’estat de neteja del barri del Poble-sec. És a dir, quatre denúncies de mitjana cada dia.

Des de l’Ajuntament han assegurat a la Sindicatura que el repunt d’aquests abandonaments estarien vinculats principalment a “conductes incíviques” i no pas a una manca de neteja.

En aquest sentit, des del consistori assenyalen dues possibles causes que es correlacionarien amb l’increment d’escombraries als carrers. La primera: l’increment de persones sense sostre. I la segona: les diverses obres que s’executen en diferents punts del barri, les quals han obligat a reubicar contenidors. Segons l’executiu, aquest fet hauria contribuït a incrementar les conductes incíviques, com ara l’ús inadequat de papereres per dipositar-hi residus domèstics o l’abandonament de bosses a la via pública.

Davant d’aquesta situació, l’administració local assegura que ha incrementat la neteja amb aigua mitjançant la incorporació d’un equip addicional que actua al barri dos dies per setmana. A més, també preveu impulsar una nova campanya de sensibilització adreçada especialment als establiments de restauració. Mesures i campanyes que, en qualsevol cas, avui dia encara no han permès eliminar les imatges de residus sòlids escampats per carrers i voltants de contenidors, tal com ha reportat el veïnat a ZONA SEC. En aquest sentit, des de l’Ajuntament responen que l’incivisme “no desapareix necessàriament amb l’increment dels serveis de neteja”.

Sigui com sigui, la Sindicatura de Greuges considera que la neteja que aplica l’Ajuntament al barri encara té marge de millora, “especialment durant els mesos d’estiu”. A més, reclama al consistori que adapti i reforci els serveis de neteja en època estival, com també el desplegament de noves campanyes entre el veïnat i el sector de la restauració per reduir l’incivisme.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025