Connecta amb nosaltres

Cultura

El coronavirus ha arribat!

U. Eco: ‘‘L’Ur-Feixisme segueix viu al nostre voltant, tot i que de vegades vestit de paisà

Publicat

on

El coronavirus ja ha arribat a Catalunya i els mitjans de comunicació han iniciat la seva campanya de sobreinformació –que, com sabem, comporta una desinformació del ciutadà, incapaç de gestionar tantes dades–. Molts periodistes ja parlen, des d’un profund desconeixement mèdic, d’epidèmia, de pandèmia. Sense massa rigor, fan càlculs exponencials de les possibles morts que el coronavirus pot provocar i, fins i tot, algú podria afirmar que hi troben un cert goig malaltís en la seva croada alarmista.

Aquesta infoxicació (sobrecàrrega informativa), a més, ha comportat un auge dels episodis racistes contra persones per simples qüestions fenotípiques. No vull ni pensar què hauria passat si el focus dels primers casos registrats a casa nostra no es trobés a Itàlia, sinó a un altre país, com ara Marroc o Pakistan. Sigui com sigui, tot això ens parla de la supervivència d’un bacil que, com ja ens van advertir Albert Camus i Umberto Eco, “mai no mor ni desapareix”, el bacil del feixisme i el racisme.

Per tot això, crec que una bona mesura de contrarestar aquest bacil i abstreure’ns de tanta sobreinformació alarmista és llegir La pesta, d’Albert Camus –us recomano la traducció que en va fer Joan Fuster, que podeu trobar a qualsevol biblioteca editat per La Butxaca/Edicions 62–, i el magnífic Contra el feixisme, d’Umberto Eco (Ara Llibres), un brevíssim assaig traduït per Maria Llopis. Dos llibres que ens donaran els recursos necessaris per poder realitzar el que, segons Eco, és el nostre deure contra el bacil del feixisme: “desemmascarar-lo i apuntar amb el dit índex cadascuna de les seves formes noves, cada dia, arreu del món”.

Cultura

Què passarà amb la Sala BARTS?

L’Ajuntament vol treure més rendiment públic a l’equipament plantejant una Casa de la Música l’any vinent

Publicat

on

L’edifici ubicat a l’avinguda del Paral·lel, 62, avui conegut com a Sala BARTS i anteriorment amb els noms d’Arteria Paral·lel, Studio 54, Teatre Espanyol i Circo Español Modelo, pertany a l’Ajuntament de Barcelona des que aquest el va expropiar l’any 2002. La gestió del projecte està en mans de la promotora The Project des del 2012 i, durant aquest temps, s’ha posicionat com una sala de concerts referent i rendible a la ciutat i un dels teatres del Paral·lel que han cultivat èxits de taquilla amb espectacles com El petit príncep o Miedo, de l’artista Albert Pla.

Més enllà de l’explotació comercial

La notícia arribava fa unes setmanes: des de l’Ajuntament es vol reformular el model de l’espai i convertir-lo en una Casa de la Música. Daniel Granados, delegat de Drets Culturals de l’Ajuntament, explica que el contracte amb The Project acaba a principis de 2021 i la nova gestió de l’espai sortirà a concurs: “Hem identificat que és una sala d’explotació privada que fa molt bona feina, però com a equipament públic està infrautilitzada. Al febrer ens vam reunir amb els representants de The Project per recordar-los que l’any que ve es farà un concurs públic, al qual es poden presentar, però a les funcions que fins ara tenia l’equipament en volem afegir de noves; que sigui un node dins del sector de la música i no només una sala d’explotació comercial. Un projecte que estigui travessat pel dret a l’accés a la cultura, a la pràctica cultural, a l’experimentació, a la formació…”, argumenta.

Compatibilitat entre models?

De la seva banda, la directora de BARTS, Silvia Berna, critica la manca de comunicació amb el Consistori: “Em vaig assabentar per la televisió que es volia convertir la sala en una Casa de la Música. Hem rebut la notícia amb una sorpresa desconcertant i amb decepció”. Berna explica que aixecar del no res un espai com la BARTS va suposar un esforç important: “Ha costat molt fer-nos una reputació bona entre els promotors musicals perquè confiïn a programar els seus artistes. A més, som molt solvents, hem cuidat l’espectador, hem ofert una programació eclèctica de música i teatre i la possibilitat que això desaparegui ens entristeix molt”, lamenta. Des de BARTS creuen que els dos models per a la sala poden ser compatibles: “Ens agradaria negociar i veure possibilitats, perquè acollir projectes emergents i una oferta de formació és compatible amb l’activitat. No és necessari esborrar el treball de set anys d’un lloc paradigmàtic a Barcelona”, apunten.

Continua llegint

Cultura

Encara no se sap si hi haurà Festa Major

Publicat

on

Festa Major del Poble-sec / Coordinadora d'Entitats del Poble-sec

El president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Antoni Reig, ha explicat a ZONA SEC que tot just han començat a plantejar-se si enguany es podrà celebrar la Festa Major del barri perquè “fins ara no hi havia cap directriu per part de l’Ajuntament de Barcelona”. Ara que ja tenen indicacions sanitàries i de logística per part de l’ICUB, faran una assemblea amb les entitats poblesequines que vulguin fer propostes. Normalment a aquesta celebració, que generalment té lloc la segona quinzena de juliol, s’hi sumen més de 40 entitats, però enguany moltes ja han manifestat que no participaran. En tot cas, cal obtenir permisos del Districte amb el vist i plau de Sanitat, de Bombers i de la Guàrdia Urbana.

Sigui com sigui, la d’aquest any 2020 serà una festa del tot atípica, ja que no hi haurà balls de diables amb públic al carrer, ni sardanes, ni tampoc castellers. Altres barris ja han anunciat que suspenien les seves festes majors, com és el cas del Raval, o que la faran de forma virtual, com la Dreta de l’Eixample. El que sí que se suspèn és l’edició d’enguany de la Mostra d’Entitats, la fira que aplega col·lectius del barri el primer dissabte de juny. La situació, tal com diu Reig, és de “desorientació general”.

Continua llegint

Cultura

Una reedició fantàstica

Laertes reedita tot un clàssic: l’‘Antologia de narrativa fantàstica catalana’, d’Emili Olcina

Publicat

on

L’editorial Laertes publicava el 1998 una antologia de la narrativa fantàstica catalana a cura d’Emili Olcina i Aya (Barcelona, 1945), un narrador i assagista que ha esdevingut, sens dubte, tot un especialista en la literatura de gènere fantàstic –ha escrit contes i narracions fantàstiques, com la seva novel·la La catedral buida, ha traduït autors com Lovecraft o Poe, ha participat en conferències…–.

Gràcies a aquesta antologia que ara es reedita, molts lectors van descobrir que la literatura fantàstica també havia estat conreada en la nostra llengua. En les seves pàgines, hi van poder trobar textos que abastaven entre finals del segle XIX quan, com diu Olcina, “la literatura catalana tendia a anivellar-se amb la resta de les literatures europees”, i les acaballes del franquisme. Entre les narracions recollides, hi ha noms ben coneguts: Raimon Casellas, Joaquim Ruyra, C.A. Jordana, J.V. Foix, Joan Oliver (Pere Quart), Mercè Rodoreda, Pere Calders, Salvador Espriu, Manuel de Pedrolo, Joan Perucho, Jordi Sarsanedas…

Si us agraden els contes d’aquest gènere, a més d’aquesta antologia que Laertes, ha decidit reeditar, podeu aprofitar l’estiu per endinsar-vos en els fantàstics móns d’Extraordinàries. Noves autores de l’insòlit (Males Herbes, 2020), on Ricard Ruiz Garzón recull “quinze relats inèdits d’autores que estan a punt de fer un gran salt endavant”. Si preferiu relats fantàstics de factura més clàssica, us proposo tres antologies magnífiques: Els altres mons de la literatura catalana. Antologia de narrativa fantàstica i especulativa, a cura de Víctor Martínez Gil (Galàxia Gutenberg), Els millors contes de la literatura fantàstica i Els millors contes de por, aquestes dues a cura de Joan Solé i editades per Labutxaca.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.