Connecta amb nosaltres

Cultura

Ens en sortirem

Publicat

on

He triat el títol d’aquesta coneguda cançó del grup Obeses per encapçalar aquest escrit perquè és el resum perfecte del que avui us volia explicar. Ens en sortirem. En aquests moments d’incertesa que vivim no podem deixar-nos vèncer per la desesperança. Aquests negres núvols de tempesta passaran, no en tingueu cap dubte.

Amb tot, és ben normal que, davant la confusió d’aquests dies de confinament, tancats a casa, sentim por. Sí, por. No hi ha cap mal en reconèixer que, tots i totes, podem sentir, en algun moment, que tot se’ns fa una muntanya i que el futur que vindrà només pot ser negre. Però, creieu-me, tot passarà i, com diu la lletra de la cançó que en Cesk Freixas va dedicar al nostre barri, La petita rambla del Poble Sec, “tornarem a posar els peus damunt la sorra, a la platja de Barcelona”.

Enfront de la retòrica militarista i patriarcal que ens voldria soldats d’una guerra on cada dia és dilluns, ens en sortirem si apliquem, precisament, la recepta contrària. Per no caure en aquest discurs soldadesc tan estèril, hem d’encarar la situació des d’una perspectiva feminista, emprant eines com la ètica de les cures o la resiliència. Hem de ser capaços i capaces d’eixamplar la sororitat, i convertir-la en una solidaritat de barri, a partir de la consciència que totes i tots formem part d’una xarxa de relacions d’interdependència.

És ben cert, no us ho amagaré pas, que tots aquests anys de retallades perpetrades per partits de tots els colors ens han deixat en una situació més vulnerable que la que hauríem de tenir. Perquè si per a Raimon, a la cançó País Basc, el paisatge estava amarat de tots els colors del verd, en la nostra societat, es podria dir que tots els partits estan untats del color verd dels diners. I, en lloc de dir fort Gora Euskadi!, com a la lletra del cantautor de Xàtiva, aquests politicastres sembla que només saben cridar Visca el capital! No obstant, no ens en fem mala sang ara, ja arribarà el moment de passar comptes amb tots ells. Ara és l’hora de ser conscients de la multitud de treballadores i treballadors que des dels hospitals, les botigues de barri, els supermercats, els camions de transport, les farmàcies, etc., ens recorden que som nosaltres qui farà que ens en sortim, perquè, com diu el títol d’una cançó del grup Kop, Sols el poble salva el poble.

Aprofitem aquests dies de tancament forçós per fer tot allò que l’atrafegat dia a dia no ens permet fer: estiguem pels fills, per les parelles, pels pares, pels avis, pels veïns, per la gent gran que no té ningú. Aprofitem per ajudar els altres, per continuar fent xarxa, per demostrar, un cop més, que som poble, que som barri. I, recordeu que, ben aviat, us mirareu al mirall i, com canten Els Pets, us direu a vosaltres mateixos i mateixos: Sortiràs al carrer. I allà, al carrer, ens retrobarem per fi tots i totes, al barri. Al Poble Sec, com sempre hem fet. Perquè, feu-me confiança, ens en sortirem.

Continua llegint

Cultura

Què passarà amb la Sala BARTS?

L’Ajuntament vol treure més rendiment públic a l’equipament plantejant una Casa de la Música l’any vinent

Publicat

on

L’edifici ubicat a l’avinguda del Paral·lel, 62, avui conegut com a Sala BARTS i anteriorment amb els noms d’Arteria Paral·lel, Studio 54, Teatre Espanyol i Circo Español Modelo, pertany a l’Ajuntament de Barcelona des que aquest el va expropiar l’any 2002. La gestió del projecte està en mans de la promotora The Project des del 2012 i, durant aquest temps, s’ha posicionat com una sala de concerts referent i rendible a la ciutat i un dels teatres del Paral·lel que han cultivat èxits de taquilla amb espectacles com El petit príncep o Miedo, de l’artista Albert Pla.

Més enllà de l’explotació comercial

La notícia arribava fa unes setmanes: des de l’Ajuntament es vol reformular el model de l’espai i convertir-lo en una Casa de la Música. Daniel Granados, delegat de Drets Culturals de l’Ajuntament, explica que el contracte amb The Project acaba a principis de 2021 i la nova gestió de l’espai sortirà a concurs: “Hem identificat que és una sala d’explotació privada que fa molt bona feina, però com a equipament públic està infrautilitzada. Al febrer ens vam reunir amb els representants de The Project per recordar-los que l’any que ve es farà un concurs públic, al qual es poden presentar, però a les funcions que fins ara tenia l’equipament en volem afegir de noves; que sigui un node dins del sector de la música i no només una sala d’explotació comercial. Un projecte que estigui travessat pel dret a l’accés a la cultura, a la pràctica cultural, a l’experimentació, a la formació…”, argumenta.

Compatibilitat entre models?

De la seva banda, la directora de BARTS, Silvia Berna, critica la manca de comunicació amb el Consistori: “Em vaig assabentar per la televisió que es volia convertir la sala en una Casa de la Música. Hem rebut la notícia amb una sorpresa desconcertant i amb decepció”. Berna explica que aixecar del no res un espai com la BARTS va suposar un esforç important: “Ha costat molt fer-nos una reputació bona entre els promotors musicals perquè confiïn a programar els seus artistes. A més, som molt solvents, hem cuidat l’espectador, hem ofert una programació eclèctica de música i teatre i la possibilitat que això desaparegui ens entristeix molt”, lamenta. Des de BARTS creuen que els dos models per a la sala poden ser compatibles: “Ens agradaria negociar i veure possibilitats, perquè acollir projectes emergents i una oferta de formació és compatible amb l’activitat. No és necessari esborrar el treball de set anys d’un lloc paradigmàtic a Barcelona”, apunten.

Continua llegint

Cultura

Encara no se sap si hi haurà Festa Major

Publicat

on

Festa Major del Poble-sec / Coordinadora d'Entitats del Poble-sec

El president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Antoni Reig, ha explicat a ZONA SEC que tot just han començat a plantejar-se si enguany es podrà celebrar la Festa Major del barri perquè “fins ara no hi havia cap directriu per part de l’Ajuntament de Barcelona”. Ara que ja tenen indicacions sanitàries i de logística per part de l’ICUB, faran una assemblea amb les entitats poblesequines que vulguin fer propostes. Normalment a aquesta celebració, que generalment té lloc la segona quinzena de juliol, s’hi sumen més de 40 entitats, però enguany moltes ja han manifestat que no participaran. En tot cas, cal obtenir permisos del Districte amb el vist i plau de Sanitat, de Bombers i de la Guàrdia Urbana.

Sigui com sigui, la d’aquest any 2020 serà una festa del tot atípica, ja que no hi haurà balls de diables amb públic al carrer, ni sardanes, ni tampoc castellers. Altres barris ja han anunciat que suspenien les seves festes majors, com és el cas del Raval, o que la faran de forma virtual, com la Dreta de l’Eixample. El que sí que se suspèn és l’edició d’enguany de la Mostra d’Entitats, la fira que aplega col·lectius del barri el primer dissabte de juny. La situació, tal com diu Reig, és de “desorientació general”.

Continua llegint

Cultura

Una reedició fantàstica

Laertes reedita tot un clàssic: l’‘Antologia de narrativa fantàstica catalana’, d’Emili Olcina

Publicat

on

L’editorial Laertes publicava el 1998 una antologia de la narrativa fantàstica catalana a cura d’Emili Olcina i Aya (Barcelona, 1945), un narrador i assagista que ha esdevingut, sens dubte, tot un especialista en la literatura de gènere fantàstic –ha escrit contes i narracions fantàstiques, com la seva novel·la La catedral buida, ha traduït autors com Lovecraft o Poe, ha participat en conferències…–.

Gràcies a aquesta antologia que ara es reedita, molts lectors van descobrir que la literatura fantàstica també havia estat conreada en la nostra llengua. En les seves pàgines, hi van poder trobar textos que abastaven entre finals del segle XIX quan, com diu Olcina, “la literatura catalana tendia a anivellar-se amb la resta de les literatures europees”, i les acaballes del franquisme. Entre les narracions recollides, hi ha noms ben coneguts: Raimon Casellas, Joaquim Ruyra, C.A. Jordana, J.V. Foix, Joan Oliver (Pere Quart), Mercè Rodoreda, Pere Calders, Salvador Espriu, Manuel de Pedrolo, Joan Perucho, Jordi Sarsanedas…

Si us agraden els contes d’aquest gènere, a més d’aquesta antologia que Laertes, ha decidit reeditar, podeu aprofitar l’estiu per endinsar-vos en els fantàstics móns d’Extraordinàries. Noves autores de l’insòlit (Males Herbes, 2020), on Ricard Ruiz Garzón recull “quinze relats inèdits d’autores que estan a punt de fer un gran salt endavant”. Si preferiu relats fantàstics de factura més clàssica, us proposo tres antologies magnífiques: Els altres mons de la literatura catalana. Antologia de narrativa fantàstica i especulativa, a cura de Víctor Martínez Gil (Galàxia Gutenberg), Els millors contes de la literatura fantàstica i Els millors contes de por, aquestes dues a cura de Joan Solé i editades per Labutxaca.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.