Connecta amb nosaltres

Cultura

El teatre de barri, tocat de mort?

Dau al Sec, Teatre del Raval, Sala Fènix i Oracles. Són quatre sales petites i de proximitat al voltant del Paral·lel. Quina situació els espera després de la pandèmia?

Publicat

on

La crisi de la covid-19 ha afectat molts sectors, especialment al cultural. En aquest número de PARAL·LEL OH! hem volgut conèixer la realitat de quatre petits teatres del Poble-sec i el Raval, per saber quines conseqüències creuen que tindrà la crisi en les seves sales i com veuen el futur.

La incertesa de la Fènix

La Sala Fènix, al carrer de la Riereta, 31, passava per un dolç moment just abans que esclatés tot. “Estàvem omplint i fent una de les millors temporades dels darrers anys”, diu Felipe Cabezas, el seu director. Ara, però, es troben en un moment d’incertesa absoluta, sense poder obrir fins a nou avís i vivint d’estalvis i petites ajudes a autònoms que es concedeixen en l’àmbit comunitari i estatal. Cabezas té clar que no es poden permetre obrir per acollir un terç o la meitat del públic: “És inviable econòmicament i desnaturalitza l’essència de la professió”. Des d’aquesta sala esperen poder reobrir al setembre en condicions de normalitat i creuen que, “si les ajudes destinades a cultura arriben a temps i són democràtiques, generoses i equitatives, el sector podrà aguantar”.

Oracles. Teatre a casa

Després del tancament de La Vilella, la Sala Oracles (al carrer Tapioles, 12) es convertia en una de les sales de proximitat més veteranes, tot i comptar només amb 3 anys de vida. Aquest espai artístic també començava a aixecar el cap després d’una dura crisi viscuda el 2019: “Feia mesos que consolidàvem una programació de qualitat amb nits temàtiques per diversificar el públic”, diu Orland Verdú, director de l’espai. Verdú ha optat per oferir continguts online en viu durant la quarantena: “Hem trencat el confinament a través de la pantalla i ara emetem online per a tot el planeta. Estem investigant una forma híbrida que combina teatre i vídeo en temps real”. Si la normativa ho permet, Oracles tornarà a obrir aviat amb la meitat de la seva capacitat i serà l’espai oficial on un grup d’artistes presentarà la seva recerca/documental La situació de l’art i els artistes barcelonins en temps de coronavirus. Verdú es mostra optimista malgrat tot: “Tenim la intuïció que els espais petits i mitjans podrien arribar a ser d’una importància vital, perquè si la crisi de la covid-19 es cronifica, voldrà dir que els espais multitudinaris ho tindran més magre per la massificació. El nostre repte és fer conviure un futur digital amb un present que impliqui una comunicació viva”, resumeix.

Teatre del Raval. Crua realitat 

En el cas del Teatre del Raval (Sant Antoni Abat, 12), un clàssic del barri amb 12 anys d’història i programació estable, expliquen que han passat crisis importants, però anaven aguantant i lluitant per consolidar el teatre i no haver de tancar portes. L’esgotament, sobretot econòmic, els hi ve de lluny: “Ara ens trobem en una situació dramàtica” diu Empar López, directora de la sala. “Com és possible que hàgim lluitat tants anys perquè ara tot això se’n vagi en orris? Tenim 200 localitats, i amb les mesures d’ara només podríem tenir 30 persones, amb un personal que hem de mantenir igualment. Per a nosaltres és un desastre i hem decidit que, quan obrim, ho farem amb tot l’aforament i amb unes condicions de seguretat”, argumenta. Respecte al futur del sector, López no es mostra optimista: “S’han promès unes ajudes i no sabem ni com ni quan arribaran, ni quins teatres les cobraran, tot i que se suposa que és per a tothom. Crec que hi haurà molts cadàvers pel camí perquè no n’hi haurà per a tots. També crec que la crisi serà tant brutal que el teatre serà una cosa que no tothom es podrà permetre. Això farà que moltes persones que viuen del teatre, no només artistes, passaran per moments molt durs”. Finalment, respecte al teatre en versió digital, la directora també té la seva opinió: “Em sembla totalment fora de lloc. Això no té res a veure amb el teatre, fer teatre a través d’una pantalla va en contra de l’essència, l’emoció i la tendresa que és el teatre”, conclou.

Dau al Sec. Fent barri

La més novella de les sales del Poble-sec és Dau al Sec (Salvà, 86). Oberta fa un any i escaig, la crisi els va enxampar en un moment d’expansió: “Començàvem a omplir la sala a cada nova exhibició programada. Teníem moltes demandes per cedir i llogar l’espai, molta activitat cultural i propostes en col·laboració amb les escoles del barri”, explica Mercè Managuerra, directora de la sala. Dau al Sec ha hagut de suspendre tota la programació, així com els bolos que tenien contractats: “Hem perdut diners i, sobretot, hem hagut d’aturar-nos en un moment àlgid”, lamenten. A més, al tractar-se d’una sala relativament nova, encara no comptaven amb el recolzament de cap administració i no s’han pogut acollir a cap ajuda. De moment, però, intenten mantenir l’activitat dins de les possibilitats: “Estem preparant tallers gratuïts per als nens i nenes del Poble-sec que no tinguin possibilitats d’anar a casals o colònies el mes de juliol. També tirarem endavant el Premi Dau per a joves creadors teatrals emergents. Tot el que puguem fer mentre els teatres romanguin tancats”, conclouen.

Cultura

L’òpera ‘Medusa’ rellegeix el mite per donar veu a qui denuncia una agressió sexual

L’obra compta amb la complicitat de dues entitats del Poble-sec i farà l’estrena mundial el 22 de novembre a l’Espai Escènic Tísner

Publicat

on

Durant segles, Medusa ha estat el monstre que convertia en pedra qui la mirava. L’inici del mite, però, és menys conegut. En la versió d’Ovidi, Posidó la viola al temple d’Atena i és ella qui rep el càstig, amb els cabells transformats en serps. D’aquesta paradoxa parteix Medusa. Crónica de una desesperanza, una òpera de cambra que farà l’estrena mundial el diumenge 22 de novembre a l’Espai Escènic Tísner, a l’altra banda del Paral·lel.

L’obra porta el mite al present. Una estudiant denuncia que el seu professor l’ha agredida sexualment i, des d’aquell moment, ha d’afrontar no només el record del que va passar, sinó també un sistema que qüestiona la seva paraula i la seva conducta. “Una jove denuncia, i el sistema respon convertint-la en sospitosa”, resumeixen els seus impulsors.

L’escenografia no és gaire ostentosa: una sala d’interrogatoris, una taula i dues cadires, res més. Des d’aquest espai, el relat salta entre el present i la memòria (el bar, la casa del professor, l’examen forense, el judici…), mentre sobre una tela blanca es dibuixen i s’esborren imatges en directe amb videomapatge. La soprano, Lily Holzman, encarna Medusa i la mezzosoprano, Tania González, dona vida a Atena i als rostres del professor, l’agent, la metgessa forense i la jutgessa. Per acompanyar-les hi ha Abel Litran al piano.

La música i la direcció escènica són del compositor mexicà establert a Barcelona i format al Conservatori del Liceu, Carlo Constantini. Pel que fa al llibret, aquest ha anat a càrrec de l’escriptora i educadora social xilena, Olivia Mortis. L’equip es proposa abordar les violències sexuals “sense convertir el dolor en espectacle”.

Col·laboració amb entitats poblesequines

Tot i que l’estrena serà a Sant Antoni, el projecte té arrels al Poble-sec. La BiblioMusiCineteca, l’entitat cultural del carrer de Vila i Vilà, ha acollit els assajos durant tot el procés de creació, “com si fos una residència artística”, explica Constantini. En paral·lel, MOMU Espai Tèxtil n’ha estat patrocinadora i hi ha aportat “l’assessorament del disseny de vestuari i la seva realització”. 

Fotografia | Carlo Constantini

Continua llegint

Cultura

El programa Pedrera 3.8 puja als escenaris a grups emergents

Publicat

on

El Centre Cultural Albareda i l’Espai Jove La Bàscula han obert la novena convocatòria del Pedrera 3.8, un programa d’acompanyament adreçat a grups i solistes musicals emergents vinculats al districte de Sants-Montjuïc. La iniciativa ofereix, durant sis mesos, un seguiment professional pensat per ajudar els artistes a consolidar i professionalitzar els seus projectes.

La convocatòria està oberta fins al 15 d’octubre, i se seleccionaran tres projectes participants. L’itinerari que combina tutories i assessorament musical, residència als bucs d’assaig, pràctiques de gravació, preparació del directe i formacions sobre comunicació, management i gestió legal i econòmica.

La directora de l’Albareda, Irene Armangué, destaca que l’objectiu no és només formar els músics, sinó generar oportunitats perquè puguin actuar en diferents espais. “No volem que es quedin només en l’assaig, sinó que puguin sortir, tocar i començar a crear un circuit”, explica. Per això, el programa ha establert col·laboracions amb grans esdeveniments musicals del país, com el BAM de la Mercè i el Viu Montjuïc.

L’experiència dels participants de l’anterior edició exemplifica aquest impacte. El Mario, responsable del projecte solista Werio, explica que les tutories li van servir per “ordenar el projecte, treballar-ne la identitat i preparar millor els directes”. També destaca l’acompanyament per conèixer els circuits professionals i establir contactes amb la indústria.

Per la seva banda, l’Ayman i el Pedro, que integren el duet Laribal, indiquen que el programa els ha obert “moltíssimes portes”, amb propostes que difícilment haurien arribat sense el suport del Pedrera. Per això, tenen clar que qualsevol artista vinculat al districte ha d’aprofitar l’oportunitat i participar al programa. “Si tens un projecte musical, t’hi has d’apuntar”, asseguren. 

Continua llegint

Cultura

Viu Montjuïc torna amb més activitats, però amb el mateix caràcter popular

Destaca el 50è aniversari del Teatre Lliure, que oferirà una visita escènica, com també la commemoració dels 90 anys de l’Olimpíada Popular del 1936

Publicat

on

La muntanya de Montjuïc tornarà a ser festa a cel obert el 3 i 4 d’octubre. La sisena edició del Viu Montjuïc oferirà més d’un centenar d’activitats entre museus, teatres, jardins i espais patrimonials. El programa creix respecte del 2025, quan se’n van anunciar més de 90, però manté la mateixa recepta: obrir equipaments i fer sortir la cultura al carrer.

En aquest sentit, el Poble-sec tindrà veu pròpia. Dissabte, de 17 a 22 hores, la Taula de Cultura Comunitària i el Pla Comunitari organitzaran les Fontades Comunitàries a l’exterior del MNAC. La trobada gratuïta barrejarà dansa, circ, música, gastronomia, ràdio comunitària i tallers familiars. Mentre que l’any passat la programació es va desenvolupar al llarg de dues tardes a la plaça de Margarida Xirgu; enguany s’ha decidit concentrar-la en una única jornada i fer-la pujar al museu.

De la festa popular als escenaris

Diumenge, a les 17 hores, el Centre Cultural Albareda i l’Espai Jove La Bàscula participaran en l’organització d’un concert gratuït de quatre bandes emergents davant del MNAC: Laribal, Werio, Dani & Frida i Bob Greenhill. Dissabte, el mateix entorn acollirà dansa de l’alumnat de l’Institut del Teatre i el castell es transformarà a la tarda en un escenari de dansa contemporània, amb quatre peces de Jacob Gómez, La Cerda, Àngel Duran i Inka Romaní.

Entre les propostes especials de la 6a edició destaca el 50è aniversari del Teatre Lliure, que oferirà els dies 3 i 4 la visita escènica (Re)viure el Lliure i dissabte celebrarà una festa popular a la plaça de Margarida Xirgu. El festival també recordarà els 90 anys de l’Olimpíada Popular del 1936 amb una ruta del Museu Olímpic i el Museu d’Història que acabarà al Refugi 307.

Portes obertes

El MNAC obrirà de franc dissabte a la tarda i diumenge al matí, amb jocs i activitats familiars. La Fundació Joan Miró oferirà portes obertes dissabte i una actuació de poesia i música als jardins del Laribal. En paral·lel, el Poble Espanyol també serà gratuït per als residents a Barcelona que descarreguin prèviament l’entrada. Per últim, s’hi sumaran el Pavelló Mies van der Rohe, el Museu Olímpic, el Museu d’Arqueologia i el Castell de Montjuïc.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025