Connecta amb nosaltres

Economia

El món de la restauració creua els dits

Els professionals asseguren que l’estampa de les terrasses plenes de gent no reflecteix la situació econòmica dels establiments

Publicat

on

Temps perdut i impossible de recuperar. Aquesta és la conclusió a la qual arriba l’àmplia majoria dels restauradors del Poble-sec. L’obligació de tancar durant el confinament per la crisi sanitària generada per la Covid-19 els ha trastocat tota la planificació econòmica de l’any i avui dia es troben a l’expectativa del que pugui passar. Sí, evidentment, com tot lector d’aquest article, però amb la càrrega afegida de tenir unes despeses fixes a cobrir. En el seu cas, tots ells confessen que la persiana pesa i les factures se’ls poden emportar per davant.

Abans d’entrar en matèria cal tenir en compte que el sector de la restauració del Poble-sec no només són les terrasses del carrer de Blai, els pinxos en oferta i els grups de joves turistes a la cerca de passar una nit entre copes.  Tal com exposen des de la recentment creada Xarxa de Bars i Restaurants de Barri de Barcelona, fundada amb la participació d’una trentena d’establiments de la falda de Montjuïc, molts d’aquests locals són regentats exclusivament per nuclis familiars. Veïns de tota la vida que la seva principal font d’ingressos són els mateixos poblesequins.

Entre aquests està la Michela Tocco, qui fa només un any que va obrir l’Archimissa Gastrobar al carrer de Vallhonrat. Degut a les restriccions sanitàries imposades, el local l’ha hagut de tenir tancat un total de 80 dies, ja que sense l’habitual volum de feina no li sortien els números: “Vaig posar una taula davant la porta, però sense terrassa ni poder servir a l’interior, al principi era impossible”. Ara explica que ja ha adequat les taules de l’interior per poder garantir les distàncies de seguretat, però segueix a l’espera que l’Ajuntament li doni permís per poder muntar una terrassa extraordinària en una plaça d’aparcament. Segons denuncia, no sap ni en quin punt es troba el tràmit que va sol·licitar: “Ningú em dona cap informació”.

La llosa del lloguer

Tocco detalla que al món de la restauració tota la rotació de taules està molt calculada per poder facturar prou per cobrir les despeses corrents. L’aturada en sec d’aquest sistema, però, no ha fet més que alimentar el seu principal maldecap: el lloguer. “El propietari no ha volgut arribar a cap acord per reduir-nos la quota; a més, les ajudes de l’administració han suposat endeutar-nos encara més amb els préstecs dels bancs, i aquests no els han tramitat ni de forma ràpida ni proporcional”, sosté qui finalment ha aconseguit rebre una “ridícula” quantitat de diners.

Dir que els gerents del Bar Bagaría del carrer Nou de la Rambla han tingut més sort que l’Archimissa Gastrobar seria faltar a la veritat. Tal com relata la seva responsable, Neida Martín, el propietari del local els ha permès retardar el pagament dels mesos de lloguer que van haver de tancar, però “tampoc ens serà de gran ajuda, perquè l’haurem de pagar íntegrament i si bé al principi ens van dir que teníem temps fins a final d’any, ara cada dia 9 de mes ens pregunten quan cobraran aquests diners”.

A expenses del consum veïnal

En el cas del Bar Bagaría, aquest dona de menjar a Neida Martín, el seu marit i les seves dues filles de quatre anys. Una família sencera que a dia d’avui viu de les canyes que serveixen a la seva fidel parròquia: “En un any i mig hem pogut fer-nos una clientela que tan bon punt vam aixecar la persiana, va tornar al local”. Tot i el bon ritme que han tornat a agafar, la responsable assegura que viuen molt pendents de la situació sanitària: “Ara creuem els dits perquè no tinguem una recaiguda a la tardor o al desembre, perquè sinó sí que haurem d’abaixar la persiana”.

El teletreball resta clientela

A diferència del Bagaría, la dinàmica de copa i tapa no es reprodueix a l’Archimissa Gastrobar. Tocco emfatitza que el seu local s’ha caracteritzat sempre per servir plats, però que amb l’increment del teletreball ha perdut molts clients que treballen a empreses de la zona. “Respecte als veïns també hem notat que ha caigut el poder adquisitiu, la gent ja no entra a gastar com feia abans”, afegeix. De fet, tant l’establiment de Tocco com el de Martín asseguren que ni ara ni abans han viscut del turisme: “De tant en tant algun es perd per aquí, però no són més que un plus, nosaltres funcionem gràcies al barri”, comenta la primera.

Uns metres més enllà, en Yasir Mohammed s’ho mira des de la barra del bar Zodiaco del carrer Blai. “Portem menys d’un mes treballant i no sabem si estem guanyant o perdent diners; l’únic que veig és que tenim menys feina, la gent no té els mateixos diners i crec que el poc turisme tampoc ens ajudarà a solucionar l’any”, diu.

Economia

El metre quadrat de lloguer ja és un 23% més car que abans de la pandèmia

Els nous contractes es tornen a enfilar i els llogaters ja paguen 17,70 euros pel metre quadrat, per sobre de la mitjana de Barcelona

Publicat

on

El lloguer al Poble-sec torna a mirar cap amunt. El primer trimestre del 2026, els nous contractes s’han signat a una mitjana de 17,70 euros per metre quadrat, el valor més alt de tota la sèrie recent. Abans de la pandèmia, durant el mateix període del 2019, eren 14,35 euros. La diferència és de gairebé un 23,3% en set anys.

Les dades provenen de l’explotació que fa la Generalitat de les fiances dipositades a l’INCASÒL i, per tant, reflecteixen contractes formalitzats, no els preus que els portals immobiliaris. Més concretament, la darrera actualització correspon als mesos de gener a març d’aquest any.

Per sobre dels barris veïns

El Poble-sec també supera ara el seu entorn. Els 17,70 euros / metre quadrat se situen per sobre dels 16,69 euros del conjunt de Sants-Montjuïc i dels 16,89 de Barcelona.

De fet, la fotografia és especialment significativa perquè arriba dos anys després de l’entrada en vigor del nou topall del lloguer. I és que el topall frena l’escalada, però el preu rebota: els primers mesos de la regulació deixen una baixada visible. Just abans que entrés en vigor, durant el primer trimestre del 2024, el Poble-sec havia arribat a pagar 17,53 euros el metre quadrat. Un any després, la xifra havia retrocedit fins als 15,76 euros, gairebé un 10% menys.

La tendència, però, ha tornat a canviar. El segon trimestre del 2025 el metre quadrat puja a 17,21 euros; acaba l’any en 17,29 i, entre gener i març del 2026, arriba als actuals 17,70 euros.

Això no permet concloure que el topall no funcioni ni atribuir-li en exclusiva les pujades i baixades. La mida i les característiques dels pisos que es lloguen, la demanda o la quantitat d’habitatges que entren al mercat també poden alterar la mitjana. Tanmateix, al barri el preu per metre quadrat ja ha recuperat tot el terreny perdut durant el primer any del topall.

Una pressió turística que ve de lluny

La particularitat del Poble-sec és que el lloguer residencial (l’habitual del contracte de 5 anys de durada), conviu, des de fa anys, amb una elevada demanda vinculada al turisme i a les estades temporals. Aquí, però, cal mirar bé les dates.

L’Observatori Metropolità de l’Habitatge de BCN va estudiar l’oferta publicada durant el segon trimestre del 2023, abans de l’actual topall, a partir de dades d’Idealista/data. La radiografia mostrava com el 57,6% de l’oferta era residencial, el 26,4% de temporada i el 15,9% turística.

Si bé no és una fotografia actual, permet veure una característica estructural del mercat poblesequí i el pes que té l’oferta de lloguer temporal.

Continua llegint

Economia

Cellers, cafeteries, forns de pa, locals modernistes… Els establiments històrics es neguen a claudicar

Un grapat de locals, amb dècades d’història darrere del seu taulell, fan front a la gentrificació del barri

Publicat

on

L’olor de pa acabat de fer surt del Forn Santa Madrona i es barreja amb el so de copes de vi i guitarres en directe a la Gran Bodega Saltó. Al Poble-sec, aquest aroma, sons i les cares conegudes recorden que encara hi ha llocs que mantenen viva la tradició mentre tot al seu voltant canvia. Cada any tanquen botigues i n’obren de noves, cauen persianes metàl·liques i s’aixequen cafeteries modernes. Però hi ha un grapat d’establiments que resisteixen.

Quatre generacions de forners han obert cada dia les portes del Forn Santa Madrona des de 1886, elaborant productes artesans que han passat de pares a fills i que continuen omplint de vida la petita rambla del carrer Blai.

A pocs carrers, la conegudíssima Gran Bodega Saltó és tot un refugi per als qui busquen un vermut amb música en directe. Aquest espai centenari, transformat a principis del segle XXI, combina l’extravagància i la intimitat. Els “Vermuts Musicals”, amb rock, blues, rumba i cançons d’autor, han convertit aquest lloc en un clàssic poblesequí.

Gastronomia històrica

Al carrer Poeta Cabanes, Quimet & Quimet mostra com un local petit pot tenir un llegat enorme. Fundat el 1914 i amb només una trentena de places, veïns i turistes comparteixen tapes sota l’ambient que ha permès a aquest establiment sobreviure dècades de canvis.

Espais transformats

La Lleteria del Poble Sec, situada al carrer de Salvà, 42, és una joia modernista que ha estat part de la història del barri des de principis del segle XX. La seva façana destaca per un gran mosaic ceràmic que representa una escena bucòlica amb dos joves lleters que emmarquen una porta d’acer forjat d’estil modernista. Aquest mosaic va ser restaurat amb cura per preservar el seu estat original.

Actualment, l’espai acull un comerç que combina una botiga d’alimentació ecològica i productes de proximitat amb un espai que ofereix serveis com psicoteràpia o osteopatia.

L’històric Antic Cafè Espanyol ubicat al Paral·lel i fundat el 1895, resisteix als temps on sembla que les cadenes de cafeteries envaeixen Barcelona.

Altres establiments també mantenen viu el pols comercial del barri com la Jugueteria Rubio (1960), amb prestatgeries plenes de ninos i peluixos que han vist créixer generacions, la Carnisseria Roser (1983), la papereria Nu & Ca, que ja va per la tercera generació amb la Núria al capdavant, i la Peixateria Maria Lluïsa, on en Manel Tort aconsella clients sobre peix del Mediterrani.

Molts locals han tancat amb els anys, però encara hi ha establiments que resisteixen. Forns, cellers, cafès i botigues familiars obren cada dia les seves portes, mantenint vives les olors, els sons i les converses que han definit la vida al Poble-sec durant generacions.

El bar Bodega Vidal serveix l’última copa

“Un no vol marxar, però les circumstàncies hi han volgut. De la família ja no en queda ningú”. El passat 10 de setembre, el Bar Bodega Vidal, al carrer Nou de la Rambla, va obrir per darrera vegada. El local, un dels clàssics del Poble-sec, tanca després de 91 anys d’història. “Hi ha un cansament general i també és una qüestió de salut i de necessitat”, explica Rosa Maria Duatis, que ha regentat l’establiment. Després d’un any de reflexió, la decisió ha estat inevitable. Duatis hi ha viscut tota la vida i assegura que, tot i la nostàlgia, “no serveix de res mirar enrere”. La Bodega Vidal era coneguda pels esmorzars de forquilla i el seu ambient de barri, punt de trobada per a veïns i veïnes, un lloc de referència. El seu tancament deixa un buit en el teixit social i comercial del Poble-sec.

Continua llegint

Economia

‘O Meu Lar’: 35 anys de tradició gastronòmica

Publicat

on

El restaurant O Meu Lar, ubicat al carrer Margarit, 24, és un referent de la gastronomia tradicional des de fa 35 anys. Actualment, sota la direcció de Santi Rodríguez Méndez, aquest establiment familiar ha resistit el pas del temps i les diverses crisis econòmiques, consolidant-se com un espai de proximitat i qualitat per als amants de la cuina casolana.

Els orígens

El projecte va néixer com una iniciativa familiar, impulsada pels pares de Santi i el seu germà. L’objectiu inicial era crear un bar que, amb el temps, evolucionés cap a un restaurant especialitzat en marisc de Galícia i carns de qualitat. Amb una brasa a la vista i una selecció de productes frescos, O Meu Lar s’ha convertit en un lloc de trobada per a la gent del barri i visitants de tota Barcelona.

L’actual propietari, que porta 25 anys al capdavant del negoci, destaca la importància del boca-orella en l’èxit de l’establiment: “Abans, quan no hi havia tants telèfons mòbils, la gent recomanava els restaurants de forma directa. La nostra clientela ens coneixia i ens feia confiança”, explica.

Un barri en transformació

El Poble-sec ha experimentat grans canvis al llarg de les dècades. Rodríguez recorda amb nostàlgia l’època en què el barri tenia una oferta gastronòmica molt rica i variada. “Ara trobem menys establiments tradicionals i més cadenes i multinacionals. La competència era sana i donava prestigi al barri, però avui dia molts locals emblemàtics han tancat”, lamenta.

Aquesta transformació també ha tingut un impacte en el negoci. L’especulació immobiliària i l’augment del turisme han provocat una pujada dels preus dels lloguers i un canvi en el perfil dels clients. Tot i això, O Meu Lar continua fidel als seus valors: oferir menjar de qualitat a un preu just, mentre manté una relació propera amb la seva clientela habitual.

Un futur incert

El relleu generacional és un dels grans desafiaments per als negocis familiars. Rodríguez reconeix que la seva generació ja va viure una pèrdua del relleu tradicional, i ara com ara no tenen clar si la tercera generació continuarà amb el negoci. “Els meus fills tenen 12 i 16 anys, i tot i que han crescut veient el nostre esforç, no sé si voldran seguir aquest camí. Aquest ofici és dur. Jo sempre els hi recordo l’important que és estudiar”, afirma.•

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025