Connecta amb nosaltres

Cultura

Jaume Sisa rep la Medalla d’Or al Mèrit Cultural

L’artista, nascut al número 10 del carrer Poeta Cabanyes, rep la distinció per “unanimitat intergalàctica”

Publicat

on

“Per unanimitat intergalàctica”. Així s’ha referit al Saló de Cent el tinent d’alcalde, Jordi Martí, a l’hora d’explicar el quòrum entre tots els grups municipals per tal d’atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona a l’artista Jaume Sisa. En comptes de respondre amb un discurs d’agraïment, el fill del número 10 del carrer Poeta Cabanyes ha respost als presents amb una cançó a capella“Me’n vaig amb globus, em sento lleuger. / M’endinsaré per l’entrellat del cel. / De vista em perdré. / No ho sé, si tornaré. No, no, no ho sé (…) / Aixeco els ulls i enllà de l’horitzó / em deixo anar seguint la inspiració. / Travessa l’aire la meva cançó, / espai obert a una altra dimensió. / Me’n vaig amb globus, lligo l’infinit. La melodia aèria de l’amor”.

Malgrat el caràcter protocol·lari de l’entrega de la distinció, tant l’alcaldessa, Ada Colau, com el tinent Martí, i el mateix director escènic Oriol Broggi han aprofitat els versos de Sisa per fer jocs de paraules en els seus elogis. “El més important per fer créixer un grapat d’humans és un poeta, un explorador, un savi, un geni”, ha expressat Broggi megàfon en mà en referència a Sisa.

Una carrera infinita

Per entendre l’escena musical de Catalunya i Barcelona cal comprendre la figura de Sisa. Referent del moviment underground i la contracultura de la capital del país, al principi de la seva carrera va estar vinculat al Grup de Folk i posteriorment va passar a formar part de Música Dispersa (l’avantsala del rock). Més tard el poblesequí aconseguiria arribar a l’èxit absolut amb obres com Orgia (1971), Qualsevol nit pot sortir el sol (1971), Galeta galàctica (1976) o La Catedral (1977).

Si bé de vegades s’oblida que l’artista també va viure una dècada experimental a Madrid amb obres en castellà sota el nom de Ricardo Solfa (Carta a la noviaCuando tú seas mayorRopa fina en las ruínasYo quiero un tebeo), el seu retorn als escenaris catalans va suposar un retorn a les seves arrels. Després de gairebé una dècada de silenci, l’any 2001 va retornar a la vida pública amb el disc Visca la llibertat i signant novament com a Jaume Sisa.

Continua llegint

Cultura

El Viu Montjuïc creix i programa una norantena d’actes a la muntanya màgica

L’esdeveniment celebrarà xerrades, portes obertes sobre memòria històrica, activitats de teatre, dansa, música… i fins i tot de gastronomia

Publicat

on

La muntanya màgica tornarà a ser l’epicentre de gairebé un centenar d’activitats aquest octubre amb la cinquena edició del ‘Viu Montjuïc’, que se celebrarà enguany el cap de setmana del 4 i 5 d’octubre. En només dos dies s’han programat més de 90 activitats, que són una trentena més que l’any passat. 

Així doncs, un dels grans pulmons de Barcelona oferirà itineraris, exposicions, portes obertes, visites guiades, tallers, concerts, dansa, teatre i arquitectura. En la majoria de les activitats no cal inscripció prèvia, excepte en casos concrets en què la mateixa idiosincràsia de l’activitat requereixi un aforament limitat, i que es poden consultar al web.

La programació se centra en tres eixos: recordar Montjuïc amb activitats de memòria històrica; descobrir Montjuïc amb itineraris per conèixer i cartografiar el parc; i viure Montjuïc perquè veïns i visitants gaudeixin del parc i de totes les possibilitats que ofereix. Una aposta per reivindicar l’espai sense oblidar els seus orígens.

Entre les activitats que destaquen, una ruta pel cementiri de Montjuïc per entendre la seva botànica; una prova d’escalada al túnel de la Foixarda, una trobada de col·leccionistes de temàtica esportiva, el Montjuïc Dansat (dansa oberta a l’exterior, amb el MNAC i el paisatge de la ciutat com a teló de fons), o concerts de grups com Rumbarris, el Trio Les Baules o la cantautora Mar Pujol. 

Per als més petits, destaca el Petit Festival del Museu d’Arqueologia de Catalunya, amb concerts didàctics on els infants aprendran sobre música, titellaires que explicaran històries del passat i contacontes. Tot plegat, acompanyat de diverses propostes gastronòmiques, i també espais per a la convivència i teixir barri, com una arrossada popular.

També durant el cap de setmana hi haurà portes obertes a espais emblemàtics de Montjuïc, com el Castell, el Jardí Botànic, el Museu Etnològic i de Cultures del Món, el Museu Olímpic de l’Esport, el MNAC, el Palau Nacional, el Refugi 307 o el Teatre Lliure.

La iniciativa està impulsada per una quarantena d’equipaments culturals ubicats a Montjuïc que ofereixen activitats pròpies i conjuntes en cocreació, demostrant que la muntanya és també un pulmó cultural i arquitectònic. Cada any incorpora nous equipaments i agents, que se sumen a les entitats promotores del festival. La voluntat d’aquesta iniciativa és recuperar l’esperit de l’Exposició Internacional.

L’edició de l’any passat va comptar amb la participació de 80.000 persones, mentre que la primera edició, el 2021, en va agrupar 37.000. Any rere any, ha anat creixent l’atracció per aquestes activitats i s’ha consolidat el festival. 

Continua llegint

Cultura

Els talent jove pren la pantalla gran al Festival u22

Publicat

on

Set anys enrere, un grup de joves sense cap suport institucional, va decidir que el món del cinema no havia d’estar permanentment dirigit per adults consagrats. Per aquesta raó, van organitzar una jornada al MACBA amb pen drives, curts casolans i molta insolència creativa. Aquella aventura es va dir Festival u22. Des de llavors ha crescut fins a convertir-se en el principal punt de trobada del cinema jove a Barcelona, amb més de 7.700 espectadors i col·laboracions amb festivals d’arreu d’Europa. Del 17 al 21 de setembre celebrarà la seva VII edició a la Fundació Miró amb cinc dies de projeccions, taules rodones i sessions a la fresca.

Però, què el fa diferent? L’u22 mostra curtmetratges de creadors menors de 22 anys i l’organitza un equip igual de jove, que es renova cada pocs anys per mantenir l’esperit fresc i crític. Enguany s’hi podran veure vint curts, tant locals com internacionals, amb sis estrenes mundials, quatre de catalanes, i convidats de luxe: José Luis Guerin i Jonás Trueba; Laura Citarella i la seva primera retrospectiva a Espanya; i Marta Balletbò-Coll, pionera del cinema lèsbic català.

La inauguració de l’u22 també celebrarà alguns dels noms més importants del panorama català, amb una performance audiovisual en directe que farà dialogar les imatges d’arxiu escollides pel Ramon Balcells i els sons de LaFrancesssa.

Aquest 2025, el festival enceta un nou cicle sota la direcció de la Marina Miyar, la Marta del Hoyo i la Marina Zubiaur, per reafirmar la seva aposta: cinema jove per i per a joves.

Continua llegint

Cultura

Manuel Borja-Villel desafia a l’espectador i a la concepció tradicional de ‘museu’

Publicat

on

Per

L’exposició ‘Fabular paisatges’, que es pot veure gratuïtament (però amb reserva) fins al 5 d’octubre als palaus Victòria Eugènia de Montjuïc i Moja a la Rambla, proposa una lectura radicalment crítica dels espais museístics, en el marc del projecte Museu Habitat. Liderada per Manuel Borja-Villel, més que una simple mostra, ‘Fabular paisatges’ és un laboratori expositiu on es debaten els fonaments del discurs museístic: qui explica la història i qui en queda exclòs.

Amb més de quaranta artistes i col·lectius participants, el recorregut desafia la comoditat física i intel·lectual del visitant. La mostra reuneix obres històriques, instal·lacions contemporànies i produccions específiques que repensen les col·leccions tradicionals, exposant tant els paisatges romàntics de Modest Urgell com la vida marginal de Montjuïc. El paisatge, entès aquí com artefacte cultural, revela la mirada colonial present en la representació artística: la natura i les persones convertides en objecte, sempre susceptibles de ser explotades.

L’exposició es presenta com una “ceba” on el nucli central fa visible la història clàssica, glorificant els imperis, mentre que la perifèria representa a les veus dissidents: minoritats ètniques, col·lectius queer i feministes, artistes com Lola Lasurt, Antoni Muntadas, o l’Associació de Dones Adrianes del Barri de La Mina. Hi trobem la cosificació del poble gitano, la denúncia fotogràfica sobre la destrucció mediambiental i fins i tot una gran escultura de caganer.

Els espais triats (Montjuïc i el Palau Moja) no són casuals a l’exposició.  De fet, Borja-Villel, juntament amb Lluís Alexandre i Beatriz Martínez, volen fer pensar i transformar la institució museística, posant en crisi els relats cronològics i les narratives immutable: “No és un llibre ni una tesi, sinó una exposició que es viu amb el cos”, destaca Martínez.

Fotografia | Jordi Medina – Gencat

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025